Quan un grup de gent intenta decidir com realitzar una tasca important, es diu de vegades que les discussions fonamentals no es porten a terme en reunions grans, bé concorregudes, sinó en converses de tu a tu al voltant del refrigerador d'aigua. Resulta que entre les neurones individuals en els nostres cervells, es pot dir el mateix.

Comparant el procés amb la classe de converses ocasionals que un podria tenir en un còctel, William Bialek i el seu equip d'investigació han trobat que les cèl•lules del gangli de la retina, les neurones darrere dels nostres ulls que transmeten senyals visuals al cervell, organitzen les seves accions basades en comunicacions que mantenen amb altres cèl•lules individuals més que en tipus de discussions de grup. Les conclusions, derivades d'experiments amb models matemàtics de grups de 40 cèl•lules de les retines de sargantanes, podrien mostrar com les cèl•lules del cervell treballen com un equip.

'Hem trobat que és possible entendre el comportament del grup de cèl•lules dels nervis basant-nos únicament en el coneixement d'aquestes interaccions en parells,' diu Bialek, qui ha posat sobre el paper aquesta investigació juntament amb els seus col•legues de Princeton, Michael Berry, Ronen Segev i Elad Schneidman. 'D'aquestes comunicacions en parella sorgeix un consens quant a quin missatge serà enviat de l'ull al cervell. Però això ocorre després de moltes petites discussions, no d'una sola.'

'Escoltant d'amagat' les converses de neurones individuals, aquests investigadors van aprendre a predir com es comporten els petits grups de neurones en l'ull,' diu el biofísico C. John Whitmarsh. 'Realment aquest és un resultat fantàstic, i podria ajudar-nos a entendre com les cèl•lules cerebrals treballen juntes per a prendre decisions.'

'Sembla que les cèl•lules en el còctel parlen principalment, potser exclusivament, en parells només. Ningú pertany a un grup, o segueix el dictat d'un líder, cadascun basa el seu comportament en el que podríem cridar 'converses de parell informades'. Participen en tantes com puguin, escolten tant com puguin, per a després actuar', diu Schneidman.

Segons aquesta analogia, les cèl•lules de la retina transmetrien missatges basats en la informació que es entresaca d'aquestes 'converses'. No obstant això, diu Bialek, com en qualsevol festa, hi ha subtileses en el treball també. 'Com se sap d'experiències anteriors, es tendeix a simpatitzar amb un convidat de la festa amb freqüència, que serà desplaçat per altre poc després, i per tant les opinions que es van formant de converses diferents no són ponderades igualment,' diu. 'Vostè podria assentir cortesament enfront de l'argument d'una persona, encara que estigui completament d'acord amb un altre, i els dos afrontessin el tema des d'una perspectiva similar. Les neurones reaccionen enfront de les altres de la mateixa manera'.

'Aquestes proves ens van dur a un descobriment més alarmant, que és que el que queda sepultat en la aleatoriedad aparent són les relacions subtils entre parells en el grup, i realment es pot determinar com serà la decisió del grup, si som conscients d'aquestes relacions entre parells, 'diu Berry. 'El nostre model no exclou la possibilitat que les agrupacions més grans dintre de les 40 cèl•lules existeixin. El que es mostra és que no importa el camí, no necessitem considerar-lo per a predir el resultat final.' >de *Researchers find nerve cells talk in pairs*. 20 d'abril, 2006

context relacionat
> groups perform better than the best individuals at solving complex problems. efectes de la grandària de grup: 'els grups de tres, quatre, o cinc funcionen millor en la solució d'un problema complex que el millor d'un nombre equivalent d'individus.' 23 d'abril de 2006
> sincronització induïda per desordre. 14 d'abril, 2006
> physics of friendship. 'comparant a la gent amb partícules mòbils que salten a l'atzar d'uns a altres, els científics van desenvolupar un nou model per a xarxes socials. el model es nodreix de dades empíriques per a reproduir naturalment l'estructura de la comunitat, l'agrupació i evolució dels coneixements que uns tenen dels altres i fins als seus contactes sexuals.' 10 de març de 2006
> how the brain makes a whole out of parts. 'començant a revelar com grans xarxes de neurones extreuen significat de la imatge d'ull.' 17 de gener de 2006
> why the brain has gray and white matter. 'la funcionalitat cerebral es beneficia de la conectividad sináptica alta i dels curts retards de la conducció.' 27 de gener de 2006
> steps to integrate new neurons into brain's existing operations. december 22, 2005
> swarm intelligence. 'un sistema pel qual els comportaments col•lectius d'agents (senzills) que es relacionen localment amb el seu entorn fan que sorgeixin models globals funcionals coherents.' 20 de maig de 2005
> how animals coordinate their actions. . 'la coordinació de grup neix naturalment de dos instints bàsics: de la necessitat de quedar-se en un grup; i del desig d'alguns individus d'actuar sobre la informació pròpia sobre a on anar.' 18 de març de 2005
> evolució de la cooperació. 8 d'octubre, 2003
> comunitat de formigues: un assoliment en percepció. 'el que sembla importar a una formiga és el model d'interaccions que experimenta més que el missatge particular o el senyal transferit en cada interacció.' 7 de maig de 2003
> producció entre iguals basada en el domini públic en l'ambient digital en xarxa. 'els grups d'individus col•laboren en projectes a gran escala amb èxit seguint una agrupació diversa de conductes motivacionales i senyals socials, en lloc de preus de mercat o ordres directives.' 19 de desembre de 2002.

imago
> it takes two to speak the truth — one to speak and another to hear
Henry Thoreau

sonic flow
> from the eye to the brain [stream]
from the eye to the brain [download]

La creació de malaltia sota el patrocini de corporacions-- 'tràfic de malaltia' – converteix a gent sana en pacients, balafia recursos importants i causa danys irreparables en les persones, diuen els editors convidats en un nombre especial de PLoS Medicine dedicat a mostrar com les companyies farmaceúticas venen malaltia.

En aquest assaig encara no acabat, els editors convidats, el periodista australià Ray Moynihan i el farmaceútico clínic David Henry (Newcastle University, Austràlia), defineixen el tràfic de malaltia com "la venda de malaltia que va més enllà dels límits de malaltia i augmenta un mercat per a aquells que venen i distribuïxen tractaments mèdics."

Les noves malalties estan sent definides, diuen, per panells d'especialistes que sovint són finançats per la indústria. Tals malalties són promogudes llavors per 'campanyes de consciència de la malaltia patrocinades per la indústria,' en general dissenyades més per a vendre medicines, que per a informar al públic sobre la prevenció de la malaltia o el manteniment de la salut.

Onze articles d'aquest nombre especial, publicats paral•lelament a la celebració d' una conferència internacional sobre el tràfic de malaltia a Newcastle University del 11 al 13 d'abril de 2006, descriuen formes diferents de traficar amb la malaltia:

* Aspectes tan quotidians com la sexualitat han estat convertits en qüestions mèdiques i com a conseqüència en malaltia. Joel Lexchin (University of Toronto) explica que Pfizer va comercialitzar el Viagra no només amb la finalitat de tractar les disfuncions de l'erecció, conseqüència de problemes de salut tals com la diabetis, sinó també com medicina que qualsevol home 'normal' pot prendre per a augmentar la seva potència.

* Problemes lleus, com els atacs de ràbia diària en alguns nens, han estat considerats com malalties serioses que necessiten una forta medicació. David Healy (University of Wales) observa com les companyies estan 'venent' el desordre bipolar, assenyalant l'aparició de diagnòstics de desordre bipolar en nens americans, entre els quals es troben nens de dos anys. I afegix: "Medicaments menjo Zyprexa i Risperdal s'estan prescrivint ara a nens de preescolar a Amèrica sense que es qüestioni el desenvolupament sobtat d'aquesta prescripció mèdica".

* Els problemes de salut s'estan considerant repetidament com extremadament comunes. Steven Woloshin i Llisa Schwartz (Dartmouth Medical School) analitzen les notícies sobre un malestar poc conegut cridat 'síndrome de cames incansables,' un desig incontenible de moure les cames. Els autors van trobar que els mitjans de comunicació exageraven apuntant a la necessitat d'un tractament sense pensar en els problemes d'un diagnòstic desproporcionat.

Un informe de Reuters Business Insight sobri ho que es ve denominant medicina quotidiana criticava amb duresa: "en un futur pròxim serem conscients de la creació de malaltia". Aquest nombre especial, diu Moynihan and Henry, és una crida a la comunitat mèdica global perquè es qüestioni aquesta moda. Diversos articles perfilen els passos que els doctors, els pacients, els governs, i els mitjans podrien i haurien de prendre per a respondre a aquest tràfic de malaltia."

En tot el món s'estan donant passos importants per a identificar, entendre i combatre l'amenaça per a la salut humana de la venda de malaltia patrocinada per les corporacions," afirmen. "Confiem que el que aquí es qüestiona pugui donar suport i augmentar aquest desenvolupament." >de *special issue of PLoS Medicine devoted to how drug companies sell sickness* 10 d'abril, 2006.

context relacionat
> medical ethics and guantanamo bay. march 24, 2006
> why most published research findings are false. august 30, 2005
> 'one world, one health' paradigm: emerging diseases require a global solution. june 24, 2005
> mortality before and after the 2003 invasion of iraq. november 19, 2004
> medicina mortal. 5 de novembre, 2004
> abús de la ciència. 24 de febrer, 2004
> ciència amenaçada: ètica i salut pública. 11 de gener, 2002
> public library of science journals. a new model for scientific publishing. september 10, 2001

imago
> take you pills, and feel great!

sonic flow
> your boy is a bipolar child, take this pills [stream]
your boy is a bipolar child, take this pills [download]

Segons un estudi computacional dirigit per un grup de físics en la Washington University de St. Louis, es pot crear ordre introduint desordre.

Mentre es trobaven treballant en el seu model –una xarxa de pèndols “o oscil•ladors” interconnectats-, els investigadors van percebre que quan els pèndols eren conduïts per forces ordenades, aquests es comportaven de forma caòtica i es desplaçaven perdent la sincronització, com si es tractés d'un grup de nedadors sincronitzats embriacs. Els resultats van ser inesperats – les forces sincronitzades no haurien de, per contra, originar la sincronització dels pèndols?

I llavors va ocórrer el realment sorprenent: Quan introduïen desordre –les forces van ser aplicades per atzar en cada oscil•lador- el sistema s'ordenava i sincronitzava.

“El que és contrari a la intuïció és que quan s'introduïx desordre en el sistema –quan [les forces exercides en els pèndols] actuen per atzar– el caos que abans estava present desapareix i hi ha ordre,” afirma Sebastián F. Brandt, estudiant de Física, graduat en Art i Ciències per la Washington University i director de l'estudi.

La investigació d'aquests físics no només és difícil de comprendre pels no-físics, sinó també inquietant per als mateixos físics. Ralf Wessel, Doctor en Física per la Washington University i professor associat de Física diu “Qualsevol físic que escolta això se sorprèn.”

Les investigacions sobre el paper que juga el desordre en sistemes complexos és bastant nova i no es comprèn bé encara. Wessel espera que un dia el seu enteniment teòric sigui millor que en l'actualitat. En qualsevol cas, els investigadors creuen que el model podria proporcionar nous coneixements aliens al camp de la física teòrica.

Les neurones, per exemple, han estat modelades com interconnectades, o “acoblades”, per la forma que interactuen unes amb unes altres. En el model, els oscil•ladors acoblats poden ser imaginats com lligats al seu veí més pròxim, influenciant així el seu moviment. D'altra banda, les neurones poden generar activitat elèctrica repetida que pot influir en l'activitat de les neurones veïnes.

A pesar de ser el començament d'un llarg camí, admet Babette K. Dellen, Doctora en Física, l'estudi serà de gran ajuda per a resoldre observacions inexplicables que s'havien fet amb anterioritat. Dellen va estudiar primerament el sistema model en un context neurológico. Primer va apartar el projecte i va ésser llavors quan Brandt es va unir al grup investigador, preocupant-se pel concepte de la sincronització induïda per desordre i ho va treballar en profunditat. Finalment els tres van elaborar les conclusions conjuntament.

Dellen explica que les neurones poden mostrar activitat sincronitzada com resposta a un estímul. Respecte a aquest punt, diu, ningú ha pogut explicar-lo de forma adequada. I Wessel afig, “Potser els detalls de les neurones siguin completament irrellevants. Potser es tracti tan sols d'una característica dels oscil•ladors.”

Una similitud de vital importància entre el sistema model i les neurones és que els dos són “no lineals” –el significat és que no hi ha una correlació lineal, o directa, entre la força aplicada i el desplaçament. En altres paraules, els oscil•ladors en el model se semblarien a un nen en un gronxador. Dintre d'un marc limitat, el nen es mourà proporcionalment per força amb que se li empenyi –si se li empeny amb el doble de força, ell nen arribarà a el doble d'altura-. Però gairebé tots els sistemes complexos en la naturalesa, com el model d'aquests físics, no són lineals. En el moment en el qual el nen arriba a certa altura, encara que se li empenyi amb el doble de força, no la superarà.

Les neurones estan compostes per molts elements i són típicament no lineals.

“Si escoltes la teva música favorita duplicant el seu volum, no duplicaràs el plaer d'escoltar-la”, afig Brandt para explicar que l'audició no és lineal.

Mentre que altres investigacions revelaven que el desordre pot generar ordre amb estudis que freqüentment manipulaven paràmetres entre els sistemes, com canviant la longitud del pèndol, aquesta investigació es mostra com nova, perquè es basa en el canvi de les forces aplicades externament. Aquesta aportació, en opinió de l'equip investigador, pot tenir una aplicació potencial en el món real, on seria més difícil canviar els paràmetres en el sistema –neurones, per exemple-, però relativament simple aplicar una força externa.

“Està clar que aquesta és una investigació bàsica”, diu Brandt. “Però el que es pot aprendre d'ella és que els sistemes complexos... de vegades es comporten d'una forma inexplicable, completament oposada a la intuïció o a les expectatives. Serà interessant veure si podem donar-li un ús al mecanisme que hem trobat.” >de *Chaos = Order: WUSTL physicists make baffling discovery*. 3 d'abril, 2006

context relacionat
> swarm intelligence. may 20, 2005
> how animals coordinate their actions. march 18, 2005
> redes biológicas oscilatorias. 14 de mayo, 2004
> sincronia: l'ordre és inevitable. 9 d'abril, 2003
> moviments basats en la xarxa. 3 de marzo, 2003
> smart mobs. 3 d'octubre, 2002
> entenent els patrons del caos. 6 de febrer, 2002

imago
> order-disorder transitions

sonic flow
> disorder-induced synchronization [stream]
disorder-induced synchronization [download]

Si has experimentat els alts i baixos del pensament creatiu, ja saps que de vegades la font creativa està seca, mentre que unes altres la creativitat fluïx lliurement. En els últims temps la gent experimenta amb freqüència el que es ve denominant els moments “ahá!”- moments de claredat en els quals es troba la solució a un problema fastidioso amb una clarividència sobtada que ens permet reconèixer connexions que abans ens eludien.

Però per quines raons els moments ahá! es presenten de vegades i altres vegades no ho fan? Un estudi recent revela que patrons de l'activitat del cervell prediuen si s'ha de solucionar o no un problema amb o sense tal clarividència, i això molt abans que la gent vegi el problema, i que aquests patrons estan connectats a diferents tipus de preparació mental.

John Kounios de la Drexel University, Mark Jung-Beeman de la Northwestern University i el seu equip d'investigació publiquen les conclusions de la seva investigació en un suplement del pròxim nombre de la publicació periòdica Psychological Science.

Una investigació prèvia realitzada per aquest equip demostrava que quan les persones arribaven a solucions ahá!, les funcions del cervell eren diferents a les quals s'observaven quan les persones arribaven a solucions més metòdiques. L'actual estudi revela que els diferents patrons de l'activitat del cervell que comporten a solucions ahá! de clarividència comença molt abans que el temps en el qual es resol un problema. La investigació suggereix que la gent pot preparar-se mentalment per a arribar a una solució ahá!, molt abans fins i tot que es presenti el problema. De forma més específica, quan la gent es prepara per a problemes que resolen amb clarividència, els seus patrons d'activitat del cervell indiquen que estan enfocant la seva atenció indirectament, que estan preparats per a activar noves àrees de pensament i potser que estan silenciant activament pensaments irrellevants. Aquestes conclusions són importants perquè mostren que les persones poden preparar-se mentalment per a solucionar problemes amb estils diferents de pensament i que aquestes diferents formes de preparació poden ser identificades amb patrons específics de l'activitat del cervell. Aquest estudi pot conduir també a comprendre com posar a la gent en “un estat d'ànim” òptim per a enfrontar-se a problemes particulars.

L'estudi previ d'aquest equip revelava que just abans d'una solució ahá!, en la qual la persona ha estat treballant per a solucionar un problema, la ment reduïx momentàniament els inputs visuals, amb un efecte similar a quan una persona tanca els seus ulls o perd la mirada amb la finalitat de facilitar que emergeixi la consciència de la solució. El nou estudi amplia aquestes conclusions indicant que la preparació mental que envolta a la focalització indirecta facilita la clarividència fins i tot molt abans que el problema es presenti. Per tant el com una persona pensi abans de solucionar un problema es converteix en tan important com la forma de pensament derivat de la recerca de solució del mateix, i fins i tot potser determini el qual s'arribi a la seva solució amb tal clarividència o no.

La preparació mental que conduïx a solucions clarividents es caracteritzava generalment per un augment de l'activitat mental en àrees de lòbul temporals associades al processament conceptual, i amb àrees de lòbul frontals associades amb el control cognitiu o processament “top-down”, és a dir, l'aproximació a un problema començant pel nivell conceptual més alt per a anar aproximant-se després als detalls. Jung Beeman assenyalava que “els quals resolen problemes podrien usar el control cognitiu per a activar els seus fils de pensament quan es troben estancats en un problema, o també per a suprimir pensaments irrellevants com els relacionats amb el problema anterior.” Per contra, la preparació que va conduir a solucions més metòdiques comporta un augment de l'activitat neurológica en l'escorça visual darrere del cervell – indicant que la preparació per a solucionar deliberatament un problema implica simplement focalitzar l'atenció de forma externa en el monitor de vídeo, monitor en el qual es projectaria el problema.

Fa més de cent anys, el gran científic Louis Pasteur deia “la sort afavoreix només a una ment preparada”. Amb això volia dir que els moments de clarividència no ocorren simplement, sinó que són un producte de la preparació. Referint-nos a Kounios, “Hem començat a comprendre com la ment es prepara per a la clarividència creativa. Afortunadament això ens conduirà a les tècniques que la facilitin.” >de *Aha! Favors the prepared mind*. 5 d'abril, 2006

openfriday@straddle3
·························
nau21 presentació de la tripulació de nau21 + protomembrana amb marcel.lí antúnez roca
divendres, 7 d'abril, 2006. 20 h
straddle3. c/ riereta, 32 1-3
barcelona

context relacionat
> creative capital. august 19, 2005
> evolución del pensamiento simbólico. 6 de abril, 2004
> el precio de la inteligencia. 10 de octubre, 2003
> bases biológicas de la creatividad. 13 de octubre, 2003
> ciudades creativas. 10 de junio, 2002
> creative commons. 24 de mayo, 2002
> sistema operativo mental. 4 de enero, 2002
> creative technologies. 29 de octubre, 2001
> abstract thought on non-human animals. october 16, 2001

imago
> our chance to go

sonic flow
> thinking before problem solving begins [stream]
thinking before problem solving begins [download]