Einstein@Home és un projecte desenvolupat per a explorar les dades del Laser Interferometer Gravitational wave Observatory (LIGO) a la recerca de senyals provinents de les estrelles de neutrons en ràpida rotació, conegudes com púlsars.

Les ones gravitacionals són ondulacions en el teixit d'espai i temps produïdes per esdeveniments en la nostra galàxia i a l'ample de l'univers, tals com col·lisions de forats negres, ones de xoc dels nuclis de supernovas que esclaten i púlsars que rotant. Aquestes ondulacions en el teixit de l'espai viatgen cap a la terra, portant amb elles informació sobre els seus orígens, així com pistes de valor inestimable sobre la naturalesa de la gravetat.

Albert Einstein va predir l'existència de les ones gravitacionals en la seva Teoria General de la Relativitat, però solament ara en el segle XXI la tecnologia ha avançat el bastant com perquè els científics les detectin i estudiïn. Encara que les ones gravitacionals encara no s'han detectat directament, la seva influència en un púlsar binari (dues estrelles de neutrons que es mouen en òrbita recíproca) s'ha amidat amb precisió i s'han revelat d'acord amb les prediccions originals. Joseph Taylor i Russell Hulse van compartir el premi Nobel de física en 1993 pels seus estudis en aquest camp.

Einstein@Home confiarà que els propietaris individuals d'ordinadors personals, com nosaltres mateixos, donem temps de procés per a l'anàlisi de les dades del LIGO. Tot el que hem de fer és instal·lar un petit programa de salvapantalles en la teva computadora. El salvapantalles descarregarà automàticament una porció minúscula de l'enorme quantitat de dades que LIGO recollirà. Quan la nostra computadora es trobi ociosa, analitzarà les dades i els enviarà de nou als científics de LIGO. El salvapantalles funciona solament quan no s'usa la computadora, o quan s'elegeix iniciar manualment el programa. Einstein@Home no afectarà el seu funcionament dels ordinadors. Els salvapantalles s'estan desenvolupant per als sistemes operatius Linux, Windows i Mac. >de *World Year of Physics 2005. Einstein in the 21st Century*.

context relacionat
> univers quàntic: la revolució en la física del segle XXI. 'Quina és la naturalesa de l'univers i de què està fet? Què són matèria, energia, espai i temps? Com arribem aquí i on anem? '. 11 de juny, 2004
> àtoms d'espai/temps? l'univers basat en la gravetat cuàntica. 'La minúscula escala en la qual l'estructura microscòpica de l'espai i del temps arriba a ser observable és l'escala de Planck'. february 26, 2003
> a la recerca d'altres dimensions: més enllà del model estàndard. 'En alguna part en l'interior de l'escala de Planck, o en nivells d'energia extrems, una dimensió addicional increïblement petita pot finalment combinar gravetat i electromagnetisme '. 20 de febrer, 2002
> artistes i cosmonautes: art a gravetat zero. 28 de febrer, 2002
> búsqueda de ondas gravitatorias: otra ventana al universo. 'Las ondas gravitatorias se encuentran en la frontera de la astrofísica. No hay duda de que existen, pero aun no han sido detectadas directamente'. 10 de desembre, 2001
> seti@home. informática distribuida en seti@home. 18 de desembre, 2000

imago
> catch a wave from space-time fabric !

Fusedspace és un concurs internacional on-line sobre els usos innovadors de la nova tecnologia en el domini públic.

La tecnologia no solament ha canviat la manera en que utilitzem l'espai públic, sinó que també ha provocat la seva extensió virtual. A través d'innovacions tecnològiques com Internet, missatgeria de text, comunicació mòbil, Intranets i el GPS podem compartir lliurement informació i desenvolupar una vida en comunitat en la xarxa. Un pot trobar-se amb gent, assumir una identitat significativa i intercanviar pensaments. En l'aïllament de la nostre pròpia habitació el món ha arribat a ser infinitament més gran i sorollós que el món del carrer. Alguns dels conceptes idealistes del què deuria ser l'espai públic s'estan realitzant en l'espai públic virtual.

En pocs anys tota la ciutat estarà saturada de cables que proporcionaran connexions d'alta velocitat pertot arreu. Queda a la mercè d'artistes, dissenyadors i arquitectes el trobar una resposta a la pregunta de com la tecnologia actual pot inspirar nova vida a l'ambient urbà i al domini públic. L'espai virtual que emergeix i l'espai urbà s'estan privatitzant i estan arribant a ser cada vegada més i més excloents. Ara és el moment d'ocupar l'espai per a l'ús públic mitjançant el desenvolupament d'idees significants. L'espai públic no està mort en absolut. Només s'ha de buscar en altres llocs.

Stroom, SKOR, Premsela i 'de InformatieWerkPlaats' han organitzat aquesta particular competició per a investigar la naturalesa de la relació entre les noves tecnologies i l'espai públic. A través d'un concurs internacional obert, els organitzadors es proposen posar en relleu el tema 'intervencions innovadores en el domini públic' baix del paraigua de Fusedspace.

Fusedspace col·labora amb el V2_ Institute/ for the Unstable Media (seguiment), Doors of Perception (xarxa) i Electronic-highway Platform Netherlands (arbitratge).

Definicions = espai públic: l'espai físic col·lectiu que és lliurement accessible a tots. Espai públic virtual: l'espai creat per Internet i altres classes de xarxes tecnològiques, tals com la missatgeria sms i els telèfons mòbils, accessible a tots. Domini públic: espai públic, tant físic com virtual; l'espai comunament compartit d'idees i memòries i les manifestacions físiques que incorporen.

Guanyadors 2004 de Fusedspaces: Ulrika Wachtmeister amb Transitions (un projecte conceptual que explora el domini entre el privat i el públic, el virtual i el físic, la memòries i el present, mitjançant el desenvolupament d'una companyia fictícia que ofereix espais alternatius per a la commemoració i el dol), Joes Koppers i Susann Lekås amb OPTIONALTIME/ public expanse (utilitzant els nous mitjans per a produir una experiència no-lineal tangible en l'espai públic, influint al públic per a entendre els seus voltants d'una manera més dinàmica; apareix com un gran mirall que en realitat és una pel·lícula interactiva), Marcus kirsch i Jussi Angesleva amb Urban Eyes (un servei que combina 2 xarxes naturals, la televisió per circuit tancat (CCTV) i la població de coloms en una ciutat per a proporcionar una extensió alternativa i viva per a la percepció dels nostres voltants). >de *Fusedspace site* . via pablo

context relacionat
> ParcCentralPark. 'es proposa recuperar aquest espai per a l'ús públic. estarà obert a tot tipus d'iniciatives urbanes que retornin l'espai públic als habitants de la ciutat. parc central park esta a internet i internet esta a parc central park!'
> fadaiat: un nou tipus d'espai públic. 'primera connexió sense fil lliure entre europa i áfrica. el projecte busca fomentar la creativitat, el pensament i l'acció entorn de les idees de llibertat del coneixement i llibertat de moviment en el context de la recent història geopolitica de la zona. el mix local-global, físic-digital, de estrims sortints i entrants produirà un nou tipus d'espai públic '. 18 de juny, 2004
> civic tv: visions alternatives de l'experiència urbana. 'presenta estratègies subjectives/subversives que lluiten amb les nocions dogmatitzades de l'experiència urbana i qüestionen a les autoritats que regulen l'ambient físic i mental'. 21 de novembre, 2003
> psy-geo-conflux: el significat de viure en una ciutat. 'un esdeveniment dedicat a les investigacions artístiques i socials actuals sobre psicogeografía (l'estudi de les lleis precises i dels efectes exactes del mitjà geogràfic, conscientment organitzat o no, en funció de la seva influència directa sobre el comportament afectiu dels individus).' 14 de maig, 2003

imago
> ParcCentralPark_lab: an emerging urban kitchen

Sempre que un huracà travessa l'Oceà Atlàntic es presenta una ocasió perquè el fitoplancton floreixi després d'ell. Segons un nou estudi que utilitza dades procedents dels satèl·lits de la NASA, aquestes floracions del fitoplancton poden també afectar el clima de la terra i el cicle del carbó.

El Dr. Steven Babin, un investigador del Laboratori de Física Aplicada de l'Universitat Johns Hopkins en Laurel, Maryland, va estudiar 13 huracans de l'Atlàntic Nord entre 1998 i 2001. Les dades sobre el color de l'oceà procedents de l'instrument SeaWiFS del satèl·lit SeaStar van ser utilitzats per a analitzar els nivells de clorofila, el pigment verd de les plantes. Les imatges de satèl·lit van demostrar que les plantes microscòpiques de l'oceà, anomenades fitoplancton, van florir després de les tempestes.

"Algunes parts de l'oceà són com deserts, perquè no hi ha aliment suficient perquè moltes plantes es desenvolupin. Els forts vents d'un huracà regiren les aigües de l'oceà i ajuden a portar els aliments i fitoplancton a la superfície, on aconsegueixen més llum solar, permetent així que les plantes floreixin", ha dit Babin.

"Degut al fet que 1998 va ser la primera estació completa d'huracans atlàntics observada per aquest instrument, la primera vegada que notem aquest efecte fou a la fi d'aquest any, després d'observar l'huracà Bonnie", citant de nou a Babin.

Sempre que la quantitat de plantes augmenta o disminueix, això afecta a la quantitat d'anhídrid carbònic en l'atmosfera. Mentre creix el fitoplancton, aquest absorbeix l'anhídrid carbònic -un gas d'efecte hivernacle que atrapa la calor. Quan les minúscules plantes moren, el gas és dut al sòl marí en forma de carbó. Això permet al carbó atmosfèric arribar a l'oceà profund. És un dels diversos processos naturals que contribueixen al cicle del carbó de la Terra. >de *NASA data shows hurricanes help plants bloom in 'ocean deserts'* . 17 de juny, 2004

context relacionat
>
el clima afecta la rotació de la terra: meteorologia i astronomia. 12 de març, 2003
> el clima podria estar regulat per microbis: ecologia de l'atmosfera. 3 de juny, 2002
> life come from explosions of stars. 25 de setembre, 2001

imago
> live after mitch: phytoplankton bloom in the oceans

Per trobar una resposta a "potser el major enigma ecològic sense resoldre", els evolucionistes proposen que la diversitat és un 'testament' allà on existeix més d'una manera de desenvolupar la vida.

L'enigma: Per que alguns hàbitats es poblen amb moltes més espècies que uns altres? La resposta: La naturalesa i l'evolució respecten que existeix més d'una forma de fer les coses.

"El que hem après", va dir el científic Charles Ofria de l'Universitat Estatal de Michigan, "és que si no hi ha només una forma de tenir èxit, trobaràs diversitat".

Un equip interdisciplinari de científics en el MSU, el Califòrnia Institute of Technology i el Keck Graduate Institute, amb l'ajuda de potents computadores, ha utilitzat una forma de vida artificial, o ALife, per a aprofundir en qüestions de l'evolució.

Fins un punt, els organismes que són extremadament competents en el que fan per a sobreviure -consumir recursos- trobaran que existeix un sostre per al seu bon funcionament. Una vegada que escasegin els recursos, la seva capacitat de dominar perd embranzida i altres organismes industriosos tenen ocasió d'aconseguir un equilibri en l'hàbitat.

"Vam demostrar perquè més d'una espècie pot existir en un lloc," ha dit Ofria. "Hem trobat que en un lloc on els recursos són finits, està limitant l'efecte de la productivitat".

El programa d'Alife, anomenat Avida, és bàsicament un 'plat petri' artificial en el qual els organismes no només es reprodueixen, sinó que també realitzen càlculs matemàtics per a obtenir recompenses. En lloc de sucre, la seva recompensa és més temps de computadora que poden utilitzar per a fer còpies de si mateixos. Els organismes digitals apareixen en diverses 'espècies' -identificables per les funcions matemàtiques que realitzen.

Avida aleatòriament agrega mutacions a les còpies, estimulant així la selecció i l'evolució naturals. L'equip d'investigació observa com els 'bestioles' s'adapten i es desenvolupen en diversos ambients dintre del seu món artificial.

Avida és el cotxe esportiu 'trucat' del biòleg. Mirar l'evolució de la majoria dels organismes vius requeriria milers d'anys -sense parpellejar. Les 'bestioles' digitals es desenvolupen a la velocitat del raig, i deixen rastre perquè els científics ho estudiïn. >de *Digital evolution reveals the many ways to get to diversity* . 2 de juliol, 2004

context relacionat
> old is young: the modern advantage. senior citizens played an important role in the dramatic spread of human civilisation. 5 de juliol, 2004
> abús de la ciència. diversitat d'opinió científica a la investigació. 24 de febrer, 2004
> el racisme pot tornar-te estúpid. diversitat racial i interacció. 1 de desembre, 2003
> yanomami, esperit del bosc. diversitat de la nostra propia espècie. 22 d'octubre, 2003
> baixa inhibició latent: una de les bases biològiques de la creativitat. apertura a la diversitat d'estímuls entrants. 13 d'octubre, 2003
> espai de fluxes: característiques i estratègies. diversitat de formes tecnológiques de vida emergents. 2 de desembre, 2002
> projecte rosetta: linux de la lingüística. el llegat crític de la diversitat lingüística. 7 de novembre, 2002
> selva amazònica: impacte de la fragmentació de l'hàbitat. la biología de la extinció. 4 de juny, 2002
> la biodiversitat inclou la diversitat sexual: concepte estès de biodiversitat. concepte ampliat de biodiversitat. 14 de juny, 2002

imago
> avida bugs in an artificial petri dish

Els neurobiòlegs han desenvolupat un nou acostament a la interpretació dels electroencefalogrames del cervell , o EEGs, que proporciona una visió sense precedents del pensament en acció.

Els nous mètodes de tractament i visualització de la informació permeten seguir l'activació de diverses àrees del cervell dinàmicament. La transcendència de l'avanç és que els processos del pensament ocorren en l'ordre de mil·lisegons -mil·lèsimes de segon- però les tècniques actuals de projecció d'imatges cerebrals, tals com la ressonància magnètica funcional i els EEG tradicionals, es promitjen sobre segons. Això proporciona un quadre 'borrós' de com s'activen els circuits neurals del cervell, de la mateixa manera que una pel·lícula sobre les ones que trenquen en la riba estaria falta de definició si fos creada interpolant una sèrie de fotografies.

"El nostre document és la culminació de vuit anys de treball per a trobar una nova manera d'analitzar les dades de EEG i identificar els senyals individuals provinents de diverses àrees del cervell," diu el seu autor principal, Scott Makeig, investigador en el 'Swartz Center for Computational Neuroscience of the Institute for Neural Computation' de la Universitat de Califòrnia en San Diego - UCSD. "Aquesta visió, molt més àmplia, de la dinàmica cerebral s'ha fet possible explotant recents avanços en matemàtiques i millores en la capacitat de còmput. Esperem que molts usos clínics flueixin del mètode i hem començat col·laboracions per a estudiar a pacients amb epilepsia i autisme".

Per a prendre un EEG s'adhereixen discos metàl·lics de registre al cuir cabellut. Aquests elèctrodes poden detectar els minúsculs impulsos elèctrics de les cèl·lules nervioses en el cervell envien per a comunicar-se entre elles. No obstant això, interpretar el patró d'activitat elèctrica registrat pels elèctrodes és complicat perquè cada elèctrode del cuir cabellut suma indistintament tots els senyals elèctrics que detecta, provinents del cervell o no, tals com les que provenen dels músculs en el cuir cabellut i els ulls.

"El desafiament d'interpretar un EEG és que el que s'obté és una combinació de senyals provinents de tot el cervell i es necessita descobrir quines fonts contribueixen realment al patró," explica Makeig. "És un poc com escoltar en una festa per a intentar aïllar el so de cada veu. Trobem que és possible, amb una tècnica matemàtica anomenada Anàlisi de Components Independents, separar cada senyal o 'veu' en el cervell tractant les veus com fonts separades d'informació, però sense altre coneixement previ sobre cada veu."

El programari per a realitzar l'anàlisi de EEG està obert per al seu ús sense cap cost a http://www.sccn.ucsd.edu/eeglab. >de *New Technique Developed At UCSD For Deciphering Brain Recordings Can Capture Thinking As It Happens * per Sherry Seethaler. 15 de juny, 2004

context relacionat
> electroencephalographic brain dynamics following manually responded visual targets per scott makeig, arnaud delorme, marissa westerfield, tzyy-ping jung, jeanne townsend, eric courchesne, terrence j. sejnowski. PLoS Biology, juny, 2004
> les intencions dels altres. 5 de març, 2004
> xarxes de neurologia: compartició de dades en una era de la informació. 17 d'octubre, 2003
> el cervell és una xarxa dinàmica: nou paradigma sobre el funcionament del cervell. 15 d'octubre, 2003
> la ment elèctrica: teoria electromagnètica de la cosciència. 22 de maig, 2002

imago
> interpreting eeg signals + patterns