dijous :: 28 de febrer de 2002

Un dels aspectes més fascinants dels vols espacials tripulats és l'estat de gravetat zero o d'ingravidesa. Aquest extraordinari 'subproducte' del programa espacial s'ha reconegut des de fa temps com un recurs científic molt ric. Però l'art de la ingravidesa tot just s'ha començat a explorar, en part, degut a l'exclusivitat d'aquest entorn.

En els últims anys un petit grapat d'artistes han pogut accedir a aquest nou espai, per a experimentar amb dansa i altres manifestacions artístiques en condicions d'ingravidesa. L'Arts Catalyst, l'agència art-ciència, presenta projectes d'aquest gènere emergent a partir de vols amb gravetat zero que ha organitzat per a artistes i científics amb les agències espacials russa i europea.

A l'octubre del 2001, en col·laboració amb el Centre Gagarin d'Entrenament per a Astronautes, l'Arts Catalyst va permetre a un grup d'artistes i científics russos i britànics visitar la Ciutat de les Estrelles a Rússia, en col·laboració amb Projekt Atol d'Eslovènia, i emprendre, així, projectes durant un vol parabòlic de 'gravetat zero' (de l'afro-futurisme a les fantasies orientals de catifes voladoras, des de vestits de dades fins anàlisi de moviments a la dansa). "Artistes i cosmonautes" és un cap de setmana d'esdeveniments (Londres, 1-2 de març, 2002) pels participants en l'expedició. Inclou noves filmacions, performances i instal·lacions, presentacions de científics i filòsofs, tallers participatius i una xerrada del cosmonauta Sergei Krikalev (habitant de la MIR i 'últim ciutadà soviètic' abandonat allà dalt durant el cop contra Gorbachov. En l'actualitat és membre dels equips de construcció de l'Estació Espacial Internacional).

Un esdeveniment per a samplejar l'art de la ingravidesa, per a conèixer els esforços per a convertir en realitat els somnis de volar. >de *Art in Zero Gravity. Arts Catalyst site*

context relacionat
> space-art event: projects in zero gravity.1 d'octubre, 2001
> gravity zero, proyecto de danza, octubre 2000
> celebración a los 40 años del sputnik I. 4 d'octubre, 1997

> el mòn de Tsiolkovsky: cosmonautes en la ingravidesa

dimecres :: 27 de febrer de 2002

> pithon de pitàgoras?

La Free Programari Foundation (FSF) va atorgar el seu quart Premi FSF per a l'Avanç del Programari Lliure - FSF Award for the Advancement of Free Software. El president i fundador del FSF, Richard Stallman, va lliurar el premi a Guido van Rossum per la creació i desenvolupament com Programari Lliure del llenguatge de programació Python. Els guanyadors de les anteriors edicions són Larry Wall, Miguel de Icaza i Brian Paul.

Una comissió de líders i pioners del Programari Lliure van seleccionar el guanyador i altres dos finalistes (L. Peter Deutsch and Andrew Tridgell) d'entre els nombrosos programadors de tot el món, la majoria voluntaris, que dediquen els seus esforços al desenvolupament del Programari Lliure. El comitè de selecció incloïa a: Miguel de Icaza, Ian Murdock, Eric Raymond, Peter Salus, Vernor Vinge i Larry Wall. Abans de les deliberacions del comitè, un procés de nominació oberta de dos mesos de durada va definir la llista de la quual han sortir els finalistes.

La Free Programari Foundation, fundada en 1985, es dedica a la promoció del dret dels usuaris d'informàtica a utilitzar, estudiar, copiar, modificar i redistribuir els programes. La FSF promou el desenvolupament i l'ús de programari lliure ('free' en anglès significa alhora lliure i gratuït) - particularment el sistema operatiu GNU i les variants GNU/Linux - i el lliure accés a la documentació de programari lliure. La FSF també col·labora estenent la consciència dels aspectes ètics i polítics de la llibertat en l'ús del programari. El seu lloc web, accessible en http://www.gnu.org, és una important font d'informació sobre GNU/Linux. >de *Guido van Rossum Awarded the Free Software Foundation Award for the Advancement of Free Software*, 16 de febrer 2002.

context relacionat
> 10th anniversary of linux. 25 d'agost, 2001

dimarts :: 26 de febrer de 2002

La carn - i la cooperació involucrada en aconseguir-la - pot haver estat el fonament per a les interaccions socials modernes, declara un antropòleg de la Texas A&M University. Michael Alvard, antropòleg sòcio-cultural que usa la teoria evolucionista per a apropar-se al comportament humà, diu que la caça i la necrofàgia per part dels humans han pogut actuar com catalitzador per a l'evolució de les nostres capacitats mentals.

"Molts dels aspectes importants de la naturalesa humana miren de donar solució a problemes relacionats amb l'adquisició cooperativa, defensa i distribució dels recursos de caça", diu Alvard. Les aptituds mentals requerides per la caça cooperativa es van desenvolupar com a resposta als problemes associats a aquesta i també arrel de la necessitat de dur una comptabilitat per tal d'organitzar la distribució i el consum, afegeix.

En altres paraules, el desenvolupament de la caça major, va obligar als nostres avantpassats a refinar conceptes tals com la cooperació, l'engany i la comptabilitat del que obté cadascú - tots ells desconeguts pel carronyer en solitari. Tant si va ser o no la raó original pel desenvolupament de la sociabilitat, Alvard diu que la caça cooperativa i el repartiment de carn van obrir un àmbit inassolible pel recol·lector en solitari. Aquests primerencs esforços cooperatius s'assemblen al mutualisme - una forma de cooperació on els beneficis del treball compartit són immediats i superen amb escreix els del treball en solitari.

Aquesta investigació analitza comportaments cap a diversos tipus de models teòrics de joc - models que pretenen explicar com els organismes prenen decisions quan aquestes decisions depenen del que fan uns altres. >de *Social interactions may be traced back to carnivorous behavior*, 19 de febrer, 2002.

> eines per la caça

dilluns :: 25 de febrer de 2002

> la persona que compren [ paul klee + ]

Els primatòlegs estan qü estionant la teoria actualment dominant que sosté que la competència és la força motriu del comportament social dels primats - tant humans com no humans. Enlloc del "model d'agressió-competència-reconciliació" de la socialització dels primats, els investigadors ofereixen una nova teoria que reconeix la cooperació i l'afiliació com els comportaments socials primaris.

El nou paradigma o model proposat pels professors Paul Garber, de la Universitat de Illinois, i Robert Sussman, de la Universitat de Washington, es basa en la seva extensa investigació sobre els primats. Fins ara, "la informació sobre els contexts i funcions de comportaments afiliatius, cooperatius i de superació - de competència sense violència - en primats salvatges ha estat extremadament limitada".
>de *Rethinking the role of affiliation and aggression in primate groups*, 15 de febrer, 2002.

context relacionat
> social skills earlier than thought. 14 de setembre, 2001
> abstract thought on non-human animals. scientific and ethical implications. 16 d'octubre, 2001

divendres :: 22 de febrer de 2002

Biòlegs de la Universitat de Califòrnia a San Diego -UCSD- han descobert la primera gran evidència genètica que explica com es van aconseguir alteracions a gran escala dels esquemes corporals durant la primera evolució dels animals. Aquest assoliment és una fita en la biologia evolutiva, no només perquè mostra com nous dissenys corporals d'animals van poder sorgir a partir d'una mutació genètica simple, sinó perquè respon, de forma efectiva, una important crítica que els creacionistas han mantingut en contra de com el mecanisme genètic evolutiu podria permetre als animals introduir dissenys corporals radicalment nous.

"El problema ha estat, durant molt de temps, sobre aquest assumpte de la macroevolució", diu William McGinnis, un professor del Departament de Biologia de la UCSD, que ha dirigit la investigació. "Com pot, l'evolució, introduir grans canvis en la forma del cos d'un animal i, tanmateix, generar un animal viu? Els creacionistes han argumentat que qualsevol gran salt tindria com a resultat un animal mort que mai podria crear descendència. I fins ara ningú ha pogut demostrar com és la solució a nivell genètic, amb instruccions específiques en el genoma".

L'equip de la UCSD, que inclou a Matthew Ronshaugen i Nadine McGinnis, va mostrar en els seus experiments que això es podia aconseguir amb mutacions relativament simples en un tipus de gens reguladors, coneguts com Hox, que actuen com commutadors principals, activant i desactivant a altres gens durant el desenvolupament embrionari. Els mateixos gens que controlen la situació del cap, tórax i abdomen durant el desenvolupament són un esquinço generalitzat en tots els animals, inclosos els humans.

El descobriment d'aquest mecanisme general per a produir grans salts en el canvi evolutiu té altres implicacions per als científics. Podria aclarir als biòlegs els papers d'altres gens reguladors involucrats en canvis evolutius més recents dels esquemes corporals. >de *First genetic evidence uncovered of how major changes in body shapes occurred during early animal evolution*, 6 de febrer, 2002

> commutadors evolutius

dijous :: 21 de febrer de 2002

> diagrama proposat per BitTorrent

CodeCon és el major esdeveniment del 2002 per a les comunitats P2P, cypherpunk i de desenvolupament d'aplicacions per a seguretat de xarxes. És un taller per a desenvolupadors d'aplicacions reals que donen suport a les llibertats individuals. Assumptes que no es trobaran a CodeCon són, entre altres: gestió de drets digitals i altres tecnologies que afebleixin la llibertat individual, criptografia matemàtica que no tingui aplicació pràctica, debat polític sobre el 'key escrow' - sistema que permet que una entitat disposi d'accés a totes les claus -, la inclinació dels proveïdors pel codi tancat, llibreries amb prestacions deshabilitades, arquitectures de seguretat corporatives sense rellevància per a la Internet pública.

"CodeCon 2002, organitzat per l'ex-desenvolupador de MojoNation, Bram Cohen, vol ser la primera edició d'una sèrie anual de presentacions sobre programació i tallers que mostrin aplicacions reals, tot explicat pels propis desenvolupadors. CodeCon és, en molts aspectes, una reacció a l'aclaparador nombre de seminaris corporatius que s'orienten als departaments de màrqueting i als periodistes, mentre s'oblida els veritables programadors. En CodeCon els ponents són requerits a disposar d'una demo operativa del seu projecte i a ser desenvolupador actiu del projecte", explica Rabbi, un dels organitzadors d'aquesta trobada.

Els projectes presentats inclouen:
*Peek-A-Booty (una aplicació distribuïda anti-censura)
*Invisible IRC Project (xarxes client/servidor anònimes i segures)
*Idel (codi lleuger portàtil per a compartir cpu's)
*Reptile (un mecanisme d'intercanvi de continguts distribuït però uniforme)
*Mnet (un magatzem d'arxius universal i compartit)
*Alpine (un mecanisme de descobriment social que pot suportar alts índexs de productivitat)
*Eikon (un cercador d'imatges)
*CryptoMail (mail encriptat accessible a tots)
*libfreenet (un estudi particular d'horrors inconcebibles per a la ment humana, i altres errors de disseny de protocol segur)
*BitTorrent (hosting econòmic de grans fitxers populars)
*WikiWikiWan (sistemes de xarxes sense cable per a usos concrets)

Inclou seminaris sobre: "Diners, calen?" (creant projectes de codi obert viables econòmicament, models de negoci per a companyies basades en codi obert, aconseguir sponsorització per a treballar en projectes de codi obert, llocs de treball per al guerrer del codi obert), "Legalitat: podríem tenir problemes? (victòries passades: guanyar la guerra contra els controls a l'exportació, ús raonable i els casos d'intercanvi de música, la DMCA i el seu encara pitjor successora la SSSCA. Quins són els riscos massa grans que assumeixen els tecnòlegs continuant aquesta carrera?), models d'amenaça al DNS, què és DNSSEC, desplegament de DNSSEC, ¿quanta seguretat ofereix el sistema DNS en l'actualitat?). >de *CodeCon site*, 15-17 de febrer, 2002.

context relacionat
> jon johansen processat. 17 de gener, 2002
> cas sklyarov. 18 de desembre, 2001
> donin suport el programari de codi obert. 14 de desembre, 2001
> chaos computer club for info peace. 17 de setembre, 2001
> napster alternatives. 10 d'agost, 2001
> diy [do it yourself] 30 de gener, 2001
> rebenta el codi: ¡dissenya i lliurament!. 27 de març, 2001

dimecres :: 20 de febrer de 2002

La nostra comprensió de la realitat - això és, un món on els esdeveniments transcorren en el temps i en l'interior d'un espai tridimensional - pot ser que, cap a l'any 2005, sigui posada de potes enlaire - segons ha declarat la científica Maria Spiropulu durant la trobada anual de la American Association for the Advancement of Science (AAAS) - Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència. "La manera com pensem les coses està a punt de canviar radicalment", va dir Spiropulu (de l'Institut Enrico Fermi en la Universitat de Xicago). "Això és realment una revolució en la forma d'entendre el món. Estem molt aprop d'una nova realitat", ha dit. "En l'actualitat vam imaginar espai i temps com una qü estió estàtica, i resolem equacions com funció d'espai i temps. Però el que estem aprenent és que, a molt gran escala o a molt petita, espai i temps esdevenen dinàmics. El que ocorre en aquestes escales no ho podem explicar. Així que ho hem d'imaginar. Existeixen a aquestes escales dimensions que no coneixem?"

Tradicionalment, els físics han explicat matemàticament tot el que ocorre en el món mitjançant l'ús d'un "model estàndard". En aquest sistema tota matèria es compon de lleugers "leptons" (com electrons i neutrins) i quarks. Tres forces manipulen aquestes partícules: l'electromagnetisme i les interaccions nuclears fortes i febles. Però aquest enfocament tradicional no explica la gravetat, la quarta força.

Existeixen experiments que han demostrat que la Llei de Newton és vàlida al nivell de 200 micrones. És a dir, que la gravetat "respecta les regles" en aquesta escala. Però la realitat física sota aquest nivell segueix sent un misteri. En alguna part en l'interior de l'escala de Planck, o en nivells extrems d'energia, una dimensió addicional increïblement petita pot, finalment, combinar gravetat i electromagnetisme - va suggerir Spiropulu que "estem molt aprop de les energies on podem percebre efectes d'una escala de Planck de molt baixa energia". "Si una dimensió addicional està reflectint l'escala de Planck, això significa que la gravetat i la teoria electromagnètica seran unificades". La gravetat, ha dit Spiropulu, podria ser unificada aviat en una "inexplicable jerarquia d'escala". >de *In search of extra dimensions: Hang on-a new reality may be around the corner*, 16 de febrer, 2002

context relacionat
> probing phenomena beyond standard model. 13 de setembre, 2001
> final de l'accelerador lep del cern. 12 de desembre, 2000
> primera evidència directa del neutrí tau. 21 de juliol, 2000

> escher-gravitat

dimarts :: 19 de febrer de 2002

> papiroflexia origami de Peter Budai

Doblega el paper per la meitat i ara doblega'l una altra vegada i, eventualment, aquest tros de paper es convertirà en avió, barret o colom de la pau. L'origami - l'antiga tradició papiroflèxica japonesa - fa temps que es reconeix com a art, però ara, a més, està donant respostes a problemes reals de les matemàtiques, la enginyeria i l'astronomia; provant que el origami és alguna cosa més que un joc de nens. Alguns exemples d'aplicacions de tècniques de l'origami a investigacions científiques han estat presentats en la trobada de la American Association for the Advancement of Science - Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència - en una sessió entitolada "Matemàtiques i Ciència de l'Origami: Visualitzar les Possibilitats."

"L'origami ajuda en l'estudi de matemàtiques i ciència de moltes formes", diu Martin Kruskal, matemàtic en la Rutgers University, "amb l'origami, qualsevol pot convertir-se en experimentador científic sense problemes". Kruskal va descobrir que l'origami és més senzill de desenvolupar que la majoria de teories científiques, i molt més fàcil d'aplicar".

"Durant molts anys, he pensat que la ciència i l'art són realment les dues cares de la mateixa moneda", diu Patricia Wang-Iverson, associada de Research for Better Schools - Investigació per a Millors Escoles - i organitzadora de la sessió, "La gent sembla només veure el tedi i el treball dur en la ciència, però no perceben la seva creativitat i bellesa com ho fan davant d'una gran obra d'art". >de *Origami helps scientists solve problems*,12 de febrer, 2002

dilluns :: 18 de febrer de 2002

"Una vella tradició i una nova tecnologia han convergit per a fer possible un bé públic sense precedents. La vella tradició és la voluntat de científics i estudiosos de publicar els fruits de les seves investigacions en revistes científiques sense rebre cap remuneració, en nom de la ciència i el coneixement La nova tecnologia és internet. El bé comú que fan possible la distribució electrònica mundial de literatura científica contrastada -"peer-reviewed"- i l'accés a ella gratuïtament i sense limitacions per a tots els científics, estudiosos, professors, estudiants i altres ments curioses... L'accés lliure a les publicacions científiques contrastades és l'objectiu L'arxivística independent i la nova generació de publicacions alternatives de lliure accés són les vies per a aconseguir l'objectiu.

... L'Open Society Institute - Institut Societat Oberta -, la xarxa de fundacions creada pel filàntropo George Soros, s'ha compromès a proporcionar finançament i suport inicial per a aconseguir aquest propòsit [amb una donació de 3 milions de dòlars] ... Convidem els governs, universitats, biblioteques, redactors, editors, fundacions, societats del coneixement, associacions professionals i estudiosos individuals que comparteixin la nostra visió a unir-se a nosaltres en la tasca de derrocar les barreres a l'accés lliure i construir un futur on la investigació i l'educació en qualsevol part del món siguin molt més lliures de florir" >de *Budapest Open Access Initiative*, 14 de febrer, 2002

context relacionat
> public library of science journals: a new model for scientific publishing. 10 de setembre, 2001
> mantengan pública la investigación financiada públicamente. 14 de desembre, 2001
> el dominio público.9 de novembre, 2001
> nurturing the cybercommons. 18 d'octubre, 2001
> copy.cult and the original si(g)n. 26-30 de setembre, 2000

>ametller en flor de van gogh

divendres :: . 15 de febrer de 2002

weblog context <http://straddle3.net/context/> anuncia la segona edició de les sèries context. El tema és "computació estètica" que fa referència a la recerca d'un nou desenvolupament de representació i notació, l'exploració en l'ús de mètodes i processos artístics en representacions comunes en entorns de computació. El terme va ser encunyat per Paul Fishwick, un investigador en modelat, simulació i arts informàtiques.

Fishwick va definir "Aesthetic Computing" com "l'estudi d'estructures de models formals en computació". Per a ell "com a mínim , això és una referència a l'existència de l'estètica, i la importància que té en la informàtica i la matemàtica. Nombroses referències a estètica poden trobar-se en les matemàtiques (Hardy i Poincare), física (Einstein, Feynman) i informàtica (Knuth, Bentley amb els seus "Programming Pearls")... Però penso que hem d'anar més enllà d'aquesta mínima interpretació amb una sèrie de "Què passaria si...":
· què passaria si el codi d'un programa es construís com una ciutat?
· què passaria si un Sistema Operatiu realment tingués l'aspecte de Tron (la pel·lícula)?
· què passaria si una notació matemàtica es creés usant una estètica o un estil pres arbitràriament (com surrealista, grec clàssic o gòtic)?
· què passaria si disposessim d'un Holodeck (Star Treck) - ens basaríem àdhuc en la representació textual?
· que passaria si les representacions artístiques poguessin aconseguir-se rapidamente, canviaria això les nostres possibilitats creatives aplicades als models formals?
· què passaria si poguéssim personalitzar la nostra interfície per a les matemàtiques i la computació, re-presentant estructures de models formals que s'ajustessin a les nostres ncesidades o desitjos individuals?"
>més a *nota de premsa del lliurament de febrer de les sèries context*

dimecres :: 13 de febrer de 2002

El món quàntic de mica en mica s'acosta a les nostres vides. El que ha estat descrit com "esborronadora acció a distància" de la mecànica quàntica per Albert Einstein ("correlació Einstein -Podolsky-Rosen" o "entrellaçament") fa possible el somni de la ciència-ficció de la teleportació - una forma de transferir la informació completa per a reconstruir objectes d'un lloc a un altre sense l'enviament dels objectes en si.

L'entrellaçament quàntic és una profunda connexió mecànica quàntica entre partícules, que permet que dues partícules es comportin com una de sola, independentment de la distància que les separa. Amb "l'entrellaçament", fer una mesura en un lloc pot influir l'estat quàntic d'una entitat en un altre. Això podria permetre'ns, algun dia, teleportar objectes transferint instantàniament les seves propietats d'un lloc a un altre. Els físics han estat capaços d'entrellaçar fotons, electrons i àtoms usant diferents mètodes (H. Jeff Kimble, Anton Zeilinger, Eugene Polzik). Segons Sougato Bose: "aquests esquemes són molt específics" . Sougato Bose i Dipankar Home, de l'Institut Bose de Calcuta (Índia), acaben de demostrar un mecanisme unitari que podria utilitzar-se per a entrellaçar qualsevol partícula, fins i tot àtoms o grans molècules. >de *Teleporting larger objects becomes real possibility*, New Scientist, 6 de febrer, 2002

context relacionat
> experiment brings teleportation a step closer. 26 de setembre, 2001
> first bona fide quantum teleportation. octubre, 1998
> first experimental verification of quantum teleportation. desembre, 1997
> teleportation introduction by ibm research pioneer Charles Bennett

> traces de una teleportació ficticia

dimarts :: 12 de febrer de 2002

> hivern acabat montanya reflexes aigua clara
primavera retorna ocell canta flor flagrant

El 12 de febrer del 2002 marca el principi del nou any lunar, el 4700, Any del Cavall d'Aigua. El Dia d'Any Nou Xinès és el començament del Festival de Primavera.

La paraula Nian, que en xinès modern únicament significa "any", era originalment el nom d'un monstre que va començar a atacar la gent la nit abans del nou any. Una llegenda conta que la bèstia Nian tenia una gran boca que podia empassar-se una infinitat de persones d'una sola vegada. La gent estava aterrida. Un dia, un ancià va venir al seu rescat, oferint-se per a sotmetre Nian. Es va dirigir a Nian i li va dir "he escoltat dir que ets molt capaç, però podries menjar-te a d’altres bèsties de presa en lloc de la gent que, en cap cas, són dignes rivals per a tu?". Així va ser que es va empassar a moltes d'aquestes bèsties de presa que també perseguien la gent de temps en temps. Després d'allò, el vell va desaparèixer a lloms de la bèstia Nian. L'ancià va resultar ser un déu immortal. Quan Nian se’n va haver anat i altres bèsties espantades van desaparèixer pels boscos, la gent va començar a gaudir de la seva pacífica vida. Abans d'anar-se, l'ancià va dir a la gent que decoressin amb paper vermell les seves portes i finestres al final de cada any per a espantar a Nian en cas que tornés, ja que el vermell era el color més temut per la bèstia.

Des d'aleshores, la tradició de celebrar la victòria sobre Nian s’ha transmès de generació en generació. El terme "Guo Nian", que pot significar "Sobreviure a Nian" es converteix en "Celebrar el (Nou) Any", ja que la paraula xinesa "guo" significa tant "passar per alt" com "celebrar". El costum de penjar paper vermell i encendre petards per a dissuadir al monstre Nian de tornar a aparèixer encara es manté avui dia. >de *Chinese New Year by Haiwang Yuan*

context relacionat
> rosh hashanah. jewish new year 5762. 18 de setembre, 2001
> enkutatash. ethiopian new year 1994. 11 de setembre, 2001

dilluns :: 11 de febrer de 2002

Mengeu carn. Aquest és el consell donat per un grup de científics que han examinat el paper alimentós dels greixos. L'estudi combina l'anàlisi nutricional amb la investigació antropològica sobre els hàbits alimentosos de les antigues societats de caçadors-recol·lectors. Per a estar tan sa com un home de les cavernes cal menjar certs tipus de peix, caça - per exemple, cèrvols - o carn d'herbívors - per exemple boví. Estudis recents han indicat que una dieta sana hauria de contenir un equilibri de greixos essencials. Aquests greixos s'han variat dramàticament des del segle passat. Els dos tipus més rellevants són l'omega-6 i l'omega-3, i els dos són essencials per a la correcta nutrició.

La investigació ha estat dirigida per Bruce Watkins (de la Universitat de Purdue, Indiana, i director del Center for Enhancing Foods to Protect Health), i l'antropòleg Loren Cordain (Universitat de Colorado). Watkins i Cordain han fet anàlisis químiques detallats de les carns que es menjava fa 10.000 anys i s'han comparat els resultats amb les carns més comunes que es mengen en l'actualitat.

Encara que la distància de 10.000 anys precedeix a totes les civilitzacions modernes, és només un petit salt en el període evolutiu de la humanitat. Alguns nutricionistes creuen que mitjançant l'estudi del que els humans menjaven en l'Era Paleolítica, també coneguda com l'Antiga Edat de Pedra, poden determinar la barreja correcta d'aliments per a l'home modern. Cordain explica que els antropòlegs nutricionistes com ell, han estudiat les escasses i aïllades societats de caçadors-recol·lectors (com els Nanamiut de Alaska, els Aborígens d'Austràlia i els !Kung de l'Africa) que han sobreviscut fins el segle XX i han descobert que les malalties modernes - específicament dolències cròniques relacionades amb la dieta -, tals com les malalties del cor, alts índexs de colesterol obesidad i diabetes, són rares en aquestes poblacions. >de *Cave men diets offer insights to today's health problems, study shows*, 4 de febrer, 2002

context relacionat
> paleolithic diet page
> gravats abstractes de l'edat de pedra. el coneixement modern va evolucionar primer en Africa. 18 de gener, 2002
> social skills earlier than thought. early evidence of social safety net. 14 de setembre, 2001
> tecnologia i evolució. tecnologia paleolítica i evolució humana. 13 de març, 2001

> home de les cavernas

divendres :: 8 de febrer de 2002

> dibuix de la patent de la làmpara elèctrica de thomas edison

No podem tocar-la o sostenir-la, però podem veure-la, i amb ella, veure el nostre món. La llum defineix les nostres experiències físiques, visuals i mentals. Determina com ens movem i estimula les nostres emocions.

En el Hudson River Museum (Nova York), l'exposició The Magic of Light - La Màgia de la Llum - analitza l'art de la llum com a sensació física. Magic presenta treballs de 14 artistes que han canviat la naturalesa de la llum mitjançant l'ús directe de llum en lloc de pintura o pedra. Les seves obres s'allunyen de l'art tradicional i es concentren en les percepcions de l'espectador.

The Magic of Light mostra el treball d'artistes americans, tant de consagrats com d'emergents. James Turrell, al costat de Robert Irwin parteix del moviment Light-and-Space dels seixanta i setanta, treballa amb llum pura, sent el seu objectiu prioritari la més elevada percepció visual i psicològica per part de l'espectador. Magic també mostra com el vocabulari d'aquests artistes seminales és reexaminada pel treball recent d'artistes com Susan Chorpenning.

El museu sencer exerceix de marc per a aquesta exposició. Cinc noves instal·lacions per Stephen Antonakos, Pietro Costa, Kenny Greenberg, Erwin Redl i Robert Thurmer han estat especialment creades per a The Magic of Light.

Els artistes participants són Stephen Antonakos, Donen Flavin, Susan Chorpenning, Pietro Costa, Felix Gonzalez-Torres, Kenny Greenberg, Robert Irwin, Bill Jones i Ben Neill, Sheila Moss, Liz Phillips, James Turrell, Erwin Redl, Keith Sonnier i Robert Thurmer. >de *The Magic of Light, Focusing on Non-Traditional Media, Slated for Exhibition February 1 to May 19 at the Hudson River Museum*, 11 de gener, 2002

context relacionat
> blurring the boundaries: installation art 1969-1996. review by sonya rapoport and barbara lee williams, 23 de gener de 2001

dijous :: 7 de febrer de 2002

El 1999, la banda Blur va compondre un tema especial per a la missió Beagle 2. Una música que actuarà com avís per a informar al món del moment que la nau aterri a Mart. L'enganxosa tornada de la cançó serà la primera música emesa en el retorn a la Terra des d'un altre planeta. El tema va ser publicat en CD, però ahir, en uns estudis musicals de l'oest de Londres, es va fer una singular sessió d'enregistrament.

El grup es va unir a l'enginyer de programari Roger Ward de la companyia Science Systems (Space) Ltd. i al director de la missió Colin Pillinger per a programar la mateixa música en codi font de forma que totes les comunicacions des del mòdul de descens duran com encapçalament aquest senyal. Un cop a la superfície de Mart, el Beagle 2 es comunicarà amb la Terra mitjançant el satèl·lit ESA Mars Express, que romandrà en òrbita, i també mitjançant l'Odyssey de la NASA.

El senyal musical comprèn una sèrie de 9 notes, que sonen de forma similar al timbre d'un mòbil. El programari del mòdul es va codificar introduint un bit per a cada freqü ència i els missatges de Mart es decodificarán per a mostrar la composició de Blur. Parlant per a la Ràdio 4 britànica després de la sessió d'enregistrament, el membre de Blur Alex James va explicar que les notes que componen el senyal de cridada estan lleugerament basades en la successió de Fibonacci.

L'ESA Mars Express té previst el seu enlairament al maig del 2003 i, si tot s'ajusta al pla, el mòdul de descens Beagle 2 Mars emetrà el tema de Blur des de la superfície de Mart el 23 de desembre del 2003. >de *Wired for Sound*, 31 de gener, 2002.

context relacionat
> un artista s'uneix a l'equip del beagle 2 mars, 1 de juny, 1999.

> beagle 2 lander amb els panells solars i braç desplagat

dimecres :: 6 de febrer de 2002

fractal de mandelbrot <

Predir l'escala, localització i moment dels fenòmens naturals és virtualment impossible, però ara els geòlegs i meteoròlegs són capaços de pronosticar huracans, inundacions, terratrèmols, erupcions volcàniques, incendis i esllavisaments de terres utilitzant els fractals. Un fractal és una fórmula matemàtica d'un patró que es repeteix en una àmplia gamma d'escales de grandària i de temps. Aquests patrons s'amaguen en l'interior de sistemes més complexos.

Els científics estan duent més enllà l'aproximació fractal de Mandelbrot; i estan mesurant esdeveniments passats i preparant pronòstics de probabilitat sobre escala, localització i moment de futurs desastres naturals. "Entenent l'ordre i l'escala fractal inherent als patrons del caos, els investigadors disposen d'un coneixement més profund que pot utilitzar-se per a predir amenaces naturals", declara Christopher Barton, un geòleg del United States Geological Survey - Institut Geològic dels Estats Units -, "Es poden mesurar esdeveniments passats tals com un huracà i aleshores aplicar la matemàtica fractal per a predir futurs huracans".

Fins ara, els científics que estudien la Terra, s'han basat en mètodes estadístics per a pronosticar fenòmens naturals, però quan Barton va utilitzar fractals, va trobar que aquests patrons contenien un nivell d'informació mai vist en els mètodes estadístics. Barton va descobrir que comparant les fórmules fractals de magnitud i freqü ència de la velocitat del vent d'un huracà amb el registre històric (moments i llocs per on passa l'huracà), era capaç de predir la velocitat aproximada del vent de l'huracà quan toca terra en un lloc determinat del litoral al llarg de la costa atlàntica dels USA i el Golf de Mèxic. >de *Earth scientists use fractals to measure and predict natural disasters*, 30 de gener, 2002

context relacionat
> Natural Disasters: Forecasting Economic and Life Losses
> Fractal 2002. Complejidad y Fractales en la Naturaleza,
granada març 2002

dimarts :: 5 de febrer de 2002

La Transmediale - festival internacional d'art media de Berlín - es celebrarà del 5 al 10 de febrer del 2002. La Transmediale és una plataforma per a la reflexió artística i crítica, sobre el paper de les tecnologies digitals en la societat actual. El festival proporciona un forum per a la comunicació entre artistes, persones involucrades en els media i un ampli ventall d'experts, i ofereix un ambient estimulant per a la presentació d'importants projectes emmarcats en la nova cultura digital.

Transmediale.02 són conferències, tallers, presentacions, un 'media lounge' participatiu i el lliurament dels premis transmediale (imatge, interacció i software). Travessant el programa del festival com a línia argumental, el lema d'aquesta edició és: 'Go public!', una expressió anglesa habitualment associada al mercat de valors, 'Go public!' és una crida conjunta a artistes i espectadors/es per a [re-]apropiar-se de l'espai públic mitjançant la transformació estètica dels Nous Media. El festival, centrarà l'atenció en l'ús autònom de tecnologies digitals com a mitjà d'expressió, exposició i publicació per individus o grups d'individus. Què són els nous espais oferts pels Nous Media? Existeixen noves formes de participació? En la societat global, hi ha una esfera pública que ens faci públics?>de *transmediale web site*.

context relacionat
> diy [do it yourself] transmediale.01. 30 de gener, 2001

> parquet de la bolsa de londres per els 'valors internacionaes futurs'

dilluns :: 4 de febrer de 2002

>

Una nova incorporació al *Observatory de la Tera de la NASA*, la secció Amenaces Naturals. Conté imatges i informació sobre els principals fenòmens ambientals que són potencialment perillosos per a les poblacions humanes. L'objectiu de l'Observatori Terrestre de la NASA és proporcionar una publicació a internet de lliure accés, on el públic pugui obtenir imatges de satèl·lit recents i informació científica sobre el nostre planeta. El canvi climàtic i ambiental de la Terra en són el punt de mira.

Científiques de tot el món que estudien la Terra, usen imatges de satèl·lit de la NASA per a comprendre millor les causes i els efectes dels fenòmens naturals. El propòsit de compartir aquestes imatges és ajudar a les persones a visualitzar on i quan ocorren les amenaces naturals, i a col·laborar per a minimitzar els seus efectes. Inicialment, l'equip de l'Observatori Terrestre rastrejarà cinc categories d'amenaces naturals: incendis, tempestes, inundacions, erupcions volcàniques i els principals fenòmens de pol·lució natural de l'aire (tempestes de sorra, boira i fum). Hi ha projectes d'ampliar l'àmbit d'aquesta secció incloent-hi informació sobre altre tipus d'amenaces naturals, tals com terratrèmols, erosió costanera i esllavissaments de terra.

La Earth Science Enterprise - Iniciativa Ciència de la Terra - és un programa d'investigació a llarg termini dedicat a entendre com tant els canvis naturals, com els artificials afecten al nostre entorn global. >de *NASA Unveils New "Natural Hazards" Web Site*, 28 de gener, 2002