divendres :: 19 de juliol, 2002

> cap a un vincle social

Investigadors de la Universitat d'Emory han fet exploracions amb sistemes de ressonància magnètica hanrevelat una base 'integrada biològicament' per al comportament altruista, al comprovar l'activacióde diverses regions característiques del cervell quan els jugadors d'un joc anomenat 'el Dilema delPresoner' decideixen confiar mútuament i cooperar, en lloc de trair-se per a aconseguir un beneficiimmediat.

Durant molts anys, biòlegs evolutius, conductistes, economistes i politòlegs han procurat entendre perquè existeix la cooperació entre els éssers humans, encara que aquesta cooperació pot no donar lloc a una recompensadirecta o immediata. Aquest comportament desinteressat anomenatat 'altruisme' és gairebé únicament un tret dels humans.

Durant les interaccions socials mútuament cooperatives, s'ha observat activitat en aquelles àrees del cervell que es connecten per procés de gratificació

"El nostre estudi demostra, per primera vegada, que la cooperació social és intrínsecament gratificant per al cervell humà, fins i tot enfront de pressionsde sentit invers", ha dit Gregory S. Berns, co investigador. "Suggereix que l'impuls altruista a cooperar està biològicament arrelat - programat genèticament o adquirit amb la socialització durant la infantesa i adolescència".

"La combinació del comportament de joc i de la visualització funcional del cervell proporciona també un paradigma únic per a explorar la base neuronal de desordres en el comportament social", agrega Clint Kilts, co-investigador. "Defineix la forma més complexa de la gènesi humana d'un enllaç social. Pot ajudar-nos a entendre perquè es fan guerres i es perden amors". >de *Emory brain imaging studies reveal biological basis for human cooperation* 17 de juliol, 2002.

context relacionat
> evolució de la sociabilitat: primerencs conceptes socials desenvolupats al voltant de la caça. 25 de febrer, 2002
> social skills earlier than thought. 14 de setembre, 2001

dijous :: 18 de juliol, 2002

Profundament alarmats perquè la censura de la Internet patrocinada pels governs s'està disseminant ràpidament amb l'assistència de les corporacions transnacionals, (...), la comunitat hacker té l'imperatiu moral de reaccionar, i per tant declarem: que el respecte total pels drets humans i les llibertats fonamentals inclou la llibertat de l'accés equitatiu i raonable a la informació, sigui per ràdio d'ona curta, correu aeri, telefonia simple, la Internet global o qualsevol altre mitjà.

Que reconeixem el dret dels governs a prohibir la publicació de certs secrets d'estat oportunament categoritzats, pornografia infantil, i assumptes relacionats amb la vida privada i els privilegis personals, entre altres restriccions acceptades.

Però ens oposem a l'ús del poder de l'estat per a controlar l'accés als treballs crítics, intel*lectuals, artístics i religiosos.

Que la censura de Internet protegida per l'estat erosiona la coexistència pacífica i civilitzada, afecta a l'exercici de la democràcia i posa en perill el desenvolupament socioeconòmic de les nacions.

Que la censura de Internet que fa l'estat és una severa forma de violència organitzada i sistemàtica contra els ciutadans, destinada a generar confusió i xenofòbia, i és una condenable violació de la confiança

Que estudiarem les formes i maneres d'esquivar la censura a Internet protegida pels estats i que implementarem tecnologies per a desafiar les violacions dels drets a la informació". >de *la Declaració del Hacktivisme*, Publicat el 4 de juliol del 2002 per HacktivismE i el CULT OF THE DEAD COW. [temporalment fora de servei]

context relacionat
> h2k2: hackers al planeta terra 2002. 10 de juliol, 2002

> carn d'olla de la censura

dimecres :: 17 de juliol, 2002

> opus crative commons

Opus són les sigles de: 'Open Platform for Unlimited Signification!' (o 'Plataforma Oberta per al Significat Il·limitat!'. El més destacat d'aquesta iniciativa és que és un espai on-line perquè la gent, les màquines i els codis juguin i treballin junts - compartir, crear i transformar imatges, sons, vídeos i textos. Opus és un intent de crear un domini públic digital de la cultura, basat en el principi de compartir el treball, mentre que també es permet la possibilitat (sempre que es desitgi de mantenir traces d'autoria i identitat individuals.

Les idees bàsiques del projecte Opus són crear a una comunitat de persones creatives de tot el món, que desitgin compartir i obsequiar-se mútuament imatges, sons i textos fets per elles per a l'ús del públic en general. Opus donarà a molta gent l'ocasió de col·laborar i de presentar el seu treball a una comunitat on-line de professionals i artistes que volen treballar fora de la creixent dominació global dels règims de propietat intel·lectual en la producció cultural. Una vegada que s'hagi publicat a Opus, cada actualització es faci es converteix en una oportunitat perquè altres persones prenguin el teu treball com a punt de partida per a la transformació o per a noves interpretacions. Els usuaris d'Opus també podran oferir els seus comentaris i reflexions sobre el teu treball a través dels fòrums de discussió que es desenvoluparan al voltant de cada projecte en l'àmbit d'Opus

Opus està inspirat en el moviment de programari lliure i és una temptativa de transportar els principis que governen la creació del programari lliure cap a la producció cultural en general. Opus segueix les mateixes regles que funcionen en totes les comunitats de programari lliure - és a dir, la llibertat de visualitzar, descarregar, modificar i redistribuir. El codi font, en aquest cas vídeo, imatge, so o text - el contingut mig dels elements publicats a Opus - serà lliure de ser utilitzat, editat i redistribuït. Val a dir que el codi font del programari d'Opus es pot també utilitzar, editar i redistribuir. La llicència que governa els usuaris d'Opus els protegeix de que els seus treballs deixin de ser del domini públic per a ser utilitzat en règims propietaris.

El treball sobre Opus va començar al setembre de 2001 i la versió beta publicada a l'abril de 2002. Opus es llança al domini públic en ocasió de la inauguració de Documenta11 al juny de 2002. El treball ha estat desenvolupat per Raqs Collective, dins la iniciativa Sarai, al Center for the Study of Developing Societies. >de *la web d'Opus*

context relacionat
> documenta 11
> sarai, espai i xarxa per a la cultura digital a Delhi. 13 de febrer, 2001 (en castellà)

dimarts :: 16 de juliol, 2002

Makrolab està connectat. Makrolab és un centre d'investigació temporalment sostenible dissenyat per a escoltar i registrar dades de tot el món, des de localitzacions en ambients fràgils i remots.

Durant l'estiu 2002, Makrolab es localitza en una llunyana clotada a la finca Atholl a Highland Perthshire, Escòcia. Makrolab s'equipa per a acomodar artistes, científics, treballadors i creadors tàctics dels mitjans de comunicació i els proveeix de les eines i els mitjans per a treballar en comú, amb caràcter progressiu i independent. La gent de Makrolab investiga sobretot en l'àmbit de les telecomunicacions de sistemes meteorològics i en migracions, en un sentit molt ampli. Makrolab veu aquests tres sistemes dinàmics globals com una font per a entendre com funciona el nostre planeta a nivell social, tecnològic i natural i veu el coneixement inherent en ells com la font primària de noves estratègies cognoscitives i evolutives.

Makrolab és un projecte procesal de 10 anys de durada, ideat i dirigit per l'artista eslovè Marko Peljhan i que involucra a diversos participants de tot el món. Makrolab va començar la primera fase a la Documenta de Kassel fa 5 anys i ha viatjat als Highlands, via l'illa de Rottnest d'Austràlia occidental. La següent serà Sud-àfrica i la fase final es planeja per a ser un centre d'investigació permanent d'art i ciència a l'Antàrtida el 2007.
>de *la web de Makrolab*, 12 de juliol, 2002.

> makrolab position: context

dilluns :: 15 de juliol, 2002

> tecnologies nòmades

L'exposició denominada (re)distributions ha explorat el potencial expressiu dels ordinadors de butxaca (PDA o Personal Digital Assistant), de dispositius d'informació com localizatdors i telèfons mòbils, a més de tecnologies nòmades com els processadors integrats i els sistemes distribuïts.

"D'alguna manera, el moviment cap a la integració de la informàtica en tot tipus de dispositius intel·ligents és un moviment diferent del fenomen d'expansió informàtica des de l'ordinador de sobretaula cap al nostre cos i cap a l'espai arquitectònic, indicant la possibilitat de la computació ubiqua. L'objectiu original d'aquesta exposició era centrar se en treballs creats per a aquests dispositius com a forma d'intervenció cultural... En els mitjans de comunicació on-line, els futuròlegs estan predint 'la mort de la World Wide Web' per l'aparició de dispositius en xarxa distribuïda, d'una gran quantitat d'aparells sense fil i de productes integrats, així com l'arribada de noves estratègies informàtiques per a la interacció on-line... aquestes visions representen el potencial per a un significatiu canvi de paradigma en tecnologies en xarxa distribuïda. Potser s'està desenvolupant una transformació en la forma com els humans utilitzen les tecnologies en xarxa i de les seves pràctiques expressives i representatives derivades. La proliferació dels petits dispositius personals, processadors integrats, així com d'objectes que estan connectats però que funcionen d'una forma cada vegada més portàtil, pot crear una interacció més distribuïda i nòmada amb els objectes i també amb les altres persones. Aquesta exposició és només una de les possibles manifestacions de la manera que aquests canvis poden arribar a ocórrer, i com s'estan representant mitjançant pràctiques artístiques", explica Patrick Lichty, comissari de l'exposició.
>de *la web de l'exposició (re)distributions*.

context relacionat
> (re)distributions pda art show opens at voyd.com. 6 de agost, 2001
> construint una cultura de la ubiqüitat per patrick lichty (en anglès)

divendres:: 12 de juliol, 2002

Living planet report, un informe llançat per la fundació World Wildlife Foundation, demostra que actualment els éssers humans tenen un dèficit enorme amb la terra -doncs utilitzen un 20 per cent més dels recursos naturals que es poden generar cada any- i aquesta situació està creixent cada vegada més. Les projeccions basades en panorames probables de creixement de la població, desenvolupament econòmic i canvi tecnològic, demostren que, abans del 2050, els éssers humans consumiran entre el 180
per cent i el 220 per cent de la capacitat biològica de la terra.

Segons l'informe, això significa que si els governs no fan accions urgents abans del 2030, el benestar humà -mesurat com l'esperança de vida mitja-, el nivell d'ensenyament, i el producte econòmic del món entraran en una caiguda. Per descomptat, és molt inversemblant que la terra pogués funcionar amb un balanç ecològic tan negatiu 50 anys més sense alguns contra-atacs ecològics severs que minessin tant la població futura com el desenvolupament econòmic. Seria millor poder controlar el nostre propi destí que deixar-ho a la naturalesa. Si cal tornar per un camí sostenible de desenvolupament, això significa fer quatre canvis fonamentals. Primer: és necessari millorar l'eficàcia de recursos amb la qual es produeixen les mercaderies i els serveis. En segon lloc, hem de consumir els recursos de forma més eficient, i equilibrar la disparitat de consum entre països amb rendes altes i baixes. Tercer, el creixement de la població s'ha de controlar promovent l'educació universal i la cura mèdica. I, finalment, és imprescindible protegir, manegar i restaurar ecosistemes naturals per a conservar-ne la biodiversitat i manteniri serveis ecològics, i així que es conservi la productivitat biològica del planeta, per a la vida de les generacions presents i futures.

El living planet report és una actualització periòdica de WWF sobre l'estat dels ecosistemes del món -es mesura el Living Planet Index,l'índex viu del planeta- i les pressions humanes sobre aquests a través del consum de recursos naturals renovables -segons una mesura de la petjada ecològica. Hi ha un acoblament de causa-efecte entre les dues mesures. Els éssers humans tenen un gran 'balanç al descobert' amb el planeta, segons diu l'informe de WWF.>de *Humans running up huge 'overdraft' with the planet says new WWF report*, 9 de juliol, 2002

context relacionat
> Living Planet Report 2002. 9 de juliol, 2002

> data de caducitat de la terra

dijous :: 11 de juliol, 2002

> dinàmica de la caixa

El terme "computació estètica" fa referència a la recerca d'un nou desenvolupament de representació i notació, l'exploració en l'ús de mètodes i processos artístics en representacions comunes en entorns de computació. El terme va ser encunyat per Paul Fishwick, un investigador en modelat, simulació i arts informàtiques. Fishwick va definir "Aesthetic Computing" com l'estudi d'estructures de models formals en computació".

El seminari es farà del 14 al 19 de juliol, 2002 a Dagstuhl, Alemanya. Representa una investigació en representacions alternatives, culturalment i estèticament motivades, per a models presents enciències de la computació. Els exemples de models-tipus inclouen xarxes autòmates, gràfics de fluix,estructures de visualització de programari, xarxes semàntiques i gràfics d'informació. Els models serveixen a diversos propòsits: des del modelat de comportament i dinàmiques de programari o sistemes físics, fins a modelat de relació d'informació estàtica entre conceptes.

La computació estètica deixe entreveure un nou punt de partida per a les representacions de models on conviuen art i ciència, amb l'art donant suport directe a la ciència. >de *Introduction of 2002 Dagstuhl seminar on aesthetic computing*

context relacionat
> computació estètica
sèrie context 2002, entrega de febrer

dimecres :: 10 de juliol, 2002

H2K2, el 4rt congrés de la HOPE, es farà a Nova York del 12 al 14 de juliol del 2002, patrocinat per 2600 Magazine.

El primer congrés de la HOPE (HOPE són les sigles de Hackers On Planet Earth o Hackers Al Planeta Terra, a més 'hope' també significa 'esperança') va ser el 1994 a Nova York. va ser el primer congrés de hackers als Estats Units que va reunir a més d'un parell de centenars de persones. Gran part de la inspiració per a la HOPE va venir de la 'Galactic Hacker Party' de 1989 i de 'Hacking at the End of the Universe' (1993), que van tenir lloc als Països Baixos enfront de multituds. En general es pensava que tals esdeveniments no eren viables als Estats Units per raons d'organització, polítiques i econòmiques.Nosaltres vam sorgir per a destruir aquest mite.
>de *la web H2K2*

A l'anterior moviment hacker als Països Baixos va ser responsable de la revistade hackers Hack-Tic i de l'establiment del segon Proveïdor de Serveis d'Internet dels Països Baixos anomenat 'XS4ALL'. van organitzar la sèrie de convencions de hackers que ha estat funcionant cada quatre anys des del 1989: 'Galactic Hacker Party' (1989), 'Hacking at the End of the Universe' (1993), 'Hacking in Progress' (1997) i 'HAL' (2001), "per als quals realment poden celebrar Internet i abraçar les noves tecnologies, sense oblidar-se de la responsabilitat de comunicar als altres que totes aquestes meravelloses noves tecnologies arriben amb nous riscos per a l'individu i per a la societat com conjunt".

context relacionat
> jargon file (el nou diccionari hacker) per eric raymond (en anglès)
> 2600 magazine. la publicació trimestral del hacker (en anglès)
> open_source_art_hack. 30 d'abril, 2002
> codecon. 21 de febrer, 2002
> hackers at large, o hal 2001 (en anglès) agost, 2001
> galactic hacker party. congrés internacional sobre l'ús alternatiu de la tecnologia, declaració (en anglès). 1989

> clan de la destral

dimarts :: 9 de juliol, 2002

> ars longa, vita wiki wiki

"Les idees de 'Wiki' poden semblar estranyes al principi, però capbussa-t'hi i explora les seves relacions. 'Wiki' és un sistema de composició; un mitjà de discussió; un lloc d'emmagatzematge; un sistema de correu; una eina per a la col·laboració. Realment, no sabem massa el que és, però és una forma divertida de comunicar-se asincrònicament a través de la xarxa", ha dit Ward Cunningham. Ward és ben conegut per les seves contribucions al desenvolupament pràctic de la programació orientada a objectes, la variació anomenada 'Extreme Programming' i per les comunitats allotjades al seu WikiWikiWeb.

El primer lloc web de wiki, fundat el 1995, es dedica a la programació ('Pattern Languages of Programs' o 'Llenguatges Patró de Programes'). Ward explica: "Vaig crear el lloc web i la maquinària de WikiWikiWeb que ho fa funcionar. Vaig triar wiki-wiki com un substitut de "quick" amb variacions (de pressa o ràpid) i de tal manera evitar anomenar-lo 'quick-web'. Una pàgina primerenca, WikiWikiHyperCard, continua el rastre de les 'idees wiki' en un sistema d'emmagatzamament d'HyperCards que vaig escriure en els últims anys 80...Patrick Mueller va escriure, probablement, el primer WikiWikiClon".

Una peculiar cultura Wiki es forma al voltant de les eines wiki:

- Qualsevol informació pot ser esborrada per qualsevol persona. Les pàgines Wiki no representen més que la discussió i el consens perquè és molt més fàcil esborrar les flames (missatges electrònics agressius), el spam, i allò massa trivial que haver-se'n d'ocupar. El que roman és, naturalment, el que és més significatiu.

- Qualsevol pot jugar. Això sona com una recepta per a la baixa qualitat - segurament wiki és accedit per la massa tan sovint com qualsevol altra web. Però per a aconseguir impacte en un wiki necessites ser capaç de generar contingut. Qualsevol persona pot jugar, però només els bons jugadors tenen algun desig de continuar.

- Wiki no és WYSIWYG. Contra la pèrdua de qualitat de la programació, és una espècie de prova d'intel·ligència poder editar una pàgina wiki. No és ciència espacial, però no s'orienta als televidents. Si no els atrau, no hi participen, el que permet que aquells de nosaltres que llegim i escribim, continuem amb el discurs racional.

- Wiki està lluny del temps real. La gent té temps per a pensar, sovint dies o setmanes, abans de continuar amb alguna pàgina de wiki. D'aquesta manera,la gent que hi escriu està ben considerada.
>de *la web original wiki*

context relacionat
> Wiki Wiki Engines

dilluns :: 8 de juliol, 2002

El Simputer - abreujament de Simple, Inexpensive and Multilingual comPUTER o Computadora Simple, Econòmicai Multilingüe - va començar a l'abril del 2001 per l'organització sense ànim de lucre Simputer Trust. Simputer Trust representa la reunió d'acadèmics i tecnòlegs de la indústria (Encore Software iprofessors de l'Institut Indú de Ciència de Bangalore llicencien els dissenys del dispositiu) amb l'imperatiu d'aprofitar el potencial del Simputer per a benefici de totes els segments de la societat. L'aspiració d'aquesta organització és promoure el Simputer, no com a producte final sinó com a una plataforma de desenvolupament pel canvi social. Tot està preparat aquest mes per a estrenar el Simputer de 200 dòlars.

El Simputer és una alternativa portatil de baix cost al PC que permet que els avantatges de les tecnologiesde la informació puguin arribar al gros de la societat. Té un especial paper en el tercer món perquè assegura que l'analfabetisme ja no sigui una barrera per a utilitzar una computadora. La clau per a establir un pont sobre la divisió digital passa per dispositius compartits que permetin interfícies d'usuari veritablement simples i naturals basades en la vista, el tacte i l'oïda. El Simputer resol aquestes necessitats amb un navegador per al 'Information Markup Language' (IML). El IML s'ha creat per aproporcionar una experiència uniforme als usuaris i per a permetre el ràpid desenvolupament de solucions sobre qualsevol plataforma.

La Smart Card (Targeta Intel·ligent) que proporciona el Simputer permet que el dispositiu sigui compartit per una comunitat. Una comunitat local tal com el panchayat del llogaret, l'escola del poble i també un quiosc, el carter, o fins i tot un comerciant han de poder deixar el dispositiu a les persones per un certperío de de temps i després passar-lo a altres membres de la comunitat. El Simputer, mitjançant el seu SmartCard permet la gestió d'informació personal a nivell individual per a un nombre il·limitat d'usuaris. L'impacte d'aquesta característica unida a l'alta conectividad del Simputer pot oferir resultats sorprenents.

Linux i el moviment de programari lliure són una part essencial de la visió de Simputer. No obstant això, també es preponen aconseguir un model similar per al maquinari. >del *lloc web Simputer*.

context relacionat
> La Declaració de Bangalore: Tecnologia de la Informació per a Països en Desenvolupament en l'aldea Global. (en anglès) 4 de novembre, 1998

> simputer: un dispositu a compartir

dijous :: 4 de juliol, 2002

> streamer radio

Això és una resposta al tancament d'Audiogalaxy i a l'imminent tancament demoltes de les estacions de ràdio de la xarxa. Streamer és un programa de ràdiod'Internet que permet que qualsevol persona difongui música en format mp3 a unnombre il·limitat d'oïdors, des d'una connexió d'Internet tan senzilla com unmòdem de 56k i mantenint el PC emissor bastant indetectable.

Treballa retransmetent la seqüència de dades mp3 des d'un oïdor al següentformant un arbre de ramificació amb el PC emissor com a base base. Això difereixdel mètode habitual on tots els oïdors es connecten a un servidor central isignifica que no es necessita l'ample de banda propi del servidor. Tampoc hi halímit al nombre d'oïdors; nous oïdors proporcionen més ample de banda per a laxarxa.

Streamer utilitza actualment Winamp (o qualsevol altre receptor icy-200 per amp3) per a interpretar les dades mp3 que es reben. No té sentit reinventar laroda. Streamer és senzillament un mètode de passar de mà en mà les dades per dela xarxa. Realment no processa ni interpreta les dades en absolut.Per a ser un/a locutor/a necessites alguna cosa per a crear la seqüència de dadesmp3. Per exemple, el plugin dsp de shoutcast per al winamp. És altra una novaroda!

Aquesta és una versió beta, en procés de millora. Ara s'ha acollit a la LlicènciaPública General de GNU. >de *la web Streamer*

context relacionat
> tarifas y términos para emisiones en la red y grabaciones efímeras.(en anglés) 3 de juliol, 2001
> gnu ràdio, ràdio definida per programari. 27 de juny, 2002
> salvem la ràdio a internet: amenaces per part de la 'dmca' 29 d'abril, 2000

dimecres :: 3 de juliol, 2002

Malgrat la seva rica història, l'art a Palestina es troba avui en una situació d'abandó i estancament. Trenta-tres anys d'ocupació militar han deixat als artistes palestins enfront d'un inhòspit arsenal de problemes polítics, econòmics i culturals. Pràcticament totes les formes de comunicació i intercanvi cultural entre els palestins dels territoris ocupats -els quals formen part de la Diàspora- s'han trencat. Els enllaços culturals amb l'exterior, inclosos els mantinguts amb el món àrab, també s'han vist afectats, perquè els palestins, sota l'ocupació, tenen escasses oportunitats d'aprendre o interactuar amb els moviments artístics dinàmics de la resta del món. De fet, avui els palestins de les ciutats, els llogarets i els camps del refugiats de Gaza i de la Unió de l'Oest tenen poc accés a l'herència artística de la seva principal ciutat, Jerusalem. Els llibres l'art, especialment en àrab, són en gran part inaccessibles i no hi ha publicacions o revistes especialitzades en art. A més, l'absència de galeries d'art fa gairebé impossible muntar exposicions professionals a Palestina. La manca d'aquests requisits previs bàsics ha fet de l'accés a l'art un luxe per a molt pocs i no pas un dret essencial per a la comunitat.

L'establiment, per part de destacats artistes, del centre d'art AL-Wasiti a finals del 1994, s'ha orientat a solucionar alguns d'aquests obstacles i les necessitats artístiques de tants d'artistes i aficionats, i de nens i públic en general. >de *la web del centre d'art Al-Wasiti* [temporalment fora de servei]

context relacionat
> 'present tense' per mona hatoum. 9 de gener, 2002
> articulacions d'identitat: tendències canviats en l'art palestí contemporani per tina sherwell per tina sherwell (en anglès).
> art palestí contemporani per samia a. halaby (en anglès).
> la intifada i la societat de la informació per john horvath (en anglès). 31 de octubre, 2000

> gràfics palestins

dimarts :: 2 de juliol, 2002

> evolució de l'escriptori? de memex a ...

La Fundació GNOME ha fet pública la versió 2,0 de l'interfície d'escriptori i de la plataforma de desenvolupament GNOME al Simposi Linux d'Ottawa.

"El projecte de GNOME 2.0 és la culminació d'un important esforç que té el doble objectiu de millorar dramàticament la productivitat del desenvolupador/a i millorar sensiblement l'experiència d'usuari/ària de GNOME", ha declarat Miguel de Icaza, president de la Fundació GNOME. "El resultat és un nou i elegant entorn d'escriptori multi-plataforma, per a usuaris/àries individuals, corporatius i governamentals de tot el món".

GNOME es pot recolzar en diverses plataformes, incloent GNU/Linux, l'entorn operatiu Solaris, el HP-UX, Unix, BSD i Darwin de Apple. Les millores d'interfície d'usuari van des d'una tradicional interfície X Windows fins a un de més familiar i fàcil d'utilitzar per als usuaris d'altres entorns. L'interfície d'usuari també presenta característiques de gran abast tals com la representació de text suavitzat d'alta definició i suport internacional de primera classe, incloent suport per a text bidireccional. "El desenvolupament sobre la plataforma GNOME donarà un gran salt endavant amb el llançament del 2.0", ha dit Havoc Pennington, directiu de la Fundació GNOME.

GNOME és un projecte de programari lliure que desenvolupa un complet entorn d'escriptori de fàcil ús per a sistemes operatius basats en Linux, BSD i altres diversos sistemes operatius Unix i basats en Unix. L'interfície d'usuari de GNOME és utilitzada per milions de persones al voltant del món. >de *GNOME 2.0 Desktop and Developer Platform released*, 26 de juny, 2002

context relacionat
> desè aniversari de Linux (en anglès). 25 d'agosto, 2001
> creació de la fundació gnome. (en espanyol) 15 d'agost, 2000

dilluns :: 1 de juliol, 2002

Confabulant amb artistes, poetes inconformistes i nómades de la xarxa per a reinventar mons a cavall entre lo terrenal i lo digital.

Furtherfield és una plataforma online per a la creació, la promoció, i l'arxivament del nou treball per a la consulta i la interacció públiques. Furtherfield col·labora amb els artistes visuals independents, artistes digitals i net artistes, escriptors, pensadors crítics, músics i inquiet*s amb especial atenció als treballs desenvolupats i produïts sense ajuda institucional reconeguda (universitats, galeries, corporacions o fundacions). Explorem les noves i imaginatives estratègies per a les idees i les edicions que arriben en una gamma de contextos digitals i terrestres.

Les activitats de Furtherfield se centren en la presentació dels treballs online i l'organització de projectes globals de contribució, que existeixen simultàniament a Internet, als carrers i a llocs públics.
>de *la web de Furtherfield*

> straddle furtherfield