> és un col·lectiu d'individualistes.
> és una iniciativa que conta amb participació per part d'altres individus.
> els treballs i difusió del mateix es realitzen paral·lelament en dos entorns: en el plànol físic i en Internet, investigant noves possibilitats, vies que es generen a partir de la superposició d'aquests.

Suavitzant la confrontació entre l'entorn geogràfic / físic, entès com 'món real' i Internet / ciberespai com 'món virtual', vam construir els nostres treballs entrellaçant els codis (topografia) d'aquests dos sistemes, actuant així en un entorn únic i autèntic, on s'apliquen les regles informàtiques a l'entorn físic i al revés, obrint nous vincles o punts de partida per a l'exploració i noves aventures.

Les accions o intervencions directes a escala 1:1 es realitzen en territoris urbans, suburbans i rurals. Encara que aquestes estan prèviament planificades en un projecte determinat, es porten a terme d'una manera totalment imprevista i improvisada, invocant l'esperit aventurer, remetent-nos així al sentiment primigeni dels nens, al introduir-se en espais i situacions desconegudes; generacions de pastors, fent transhumancias, camins de supervivencia, que travessen les masses geogràfiques guiats per pròpies necessitats... >from *( RoToR ) website*.

context relacionat
> faites de la lumiere: en un món de foscor, fes pública la teva llum. 16 de juny, 2003
> presentació de citymine[d] + umos. 30 de maig, 2003
> psy-geo-conflux: el significat de viure en una ciutat. 14 de maig, 2003
> openfridays@straddle3 2002-2003 [ca].

imago
> exploració urbana: rotorrr colpeja poble now

openfriday@straddle3
·······························
presentació de rotorrr
divendres 31 d'octubre, 2003. 20 h
straddle3. c/ riereta, 32 1-3
barcelona

La tecnologia 'peer-to-peer' (P2P) va ser a l'origen extensament propagada i popularitzada per aplicacions de compartició d'arxius tals com Napster i KaZaA. En aquest context, la tecnologia P2P permet que els usuaris comparteixin, busquin i descarreguin arxius. Un veritable sistema P2P, en la nostra opinió, és un en el qual tots els nodes d'una xarxa s'uneixen dinàmicament per a participar en l'enrutament, processat de tràfic i proporcionant ample de banda a tasques intensives que d'altra manera serien gestionades per servidors centrals.

Les xarxes descentralitzades P2P, tals com FastTrack (la tecnologia P2P que hi ha darrere de KaZaA), tenen diversos avantatges sobre les xarxes tradicionals client-servidor. Aquestes xarxes poden escalar-se indefinidament sense disminució del temps de recerca i sense la necessitat de costosos recursos centralitzats. Utilitzen la potència de procés i conectivitat de les màquines dels usuaris finals, ja que aquests recursos creixen sempre en proporció directa a la xarxa mateixa. Cada nou node agregat a la xarxa agrega potència de procés i ample de banda a aquesta.

Per als fundadors de Kazaa, la telefonia P2P es va convertir en un natural pas endavant on el P2P podria tenir un impacte significatiu i Skype va ser fundat per a desenvolupar la primera xarxa de telefonia P2P. La telefonia basada en Internet, Veu-sobre-IP/ (Voice-over-IP o VoIP), ha existit durant anys sense arribar a àdhuc el gran mercat.

Utilitzant la nostra experiència en la creació de la xarxa descentralitzada P2P més popular de la història (KaZaA) i la major xarxa de distribució de contingut basada en P2P (Joltid PeerEnabler), l'equip de Skype ha tingut èxit en la utilització en aquest sentit dels recursos disponibles en una xarxa. Això ens ha permès elevar l'índex de conclusió de cridades i la qualitat a nivells que s'apropen, i sovint excedeixen, als de POTS (Plain Old Telephony System o Vell Sistema Pla de Telefonia). Això s'aconsegueix sense la necessitat de costosos recursos centralitzats. A més, ¡també ens agrada pensar que hem creat l'interfície d'ús més senzill que hi ha! >de *What is Skype? P2P Telephony Explained*.

context relacionat
> Voice over IP (VoIP), also called Internet telephony or IP telephony. wikipedia
> new VoIP standard for videoconferencing technology that routes phone calls over the internet. new standard makes videoconferencing as easy as email. ITU adopts H.350 architecture developed by Internet2 Working Group. 3 de setembre, 2003
> wireless IP telephony: SymPhone system by TeleSym.
> grokster y morpheus sobreviven: fracasa la prohibición de la tecnología del siglo veintiuno. 5 de maig, 2003

imago
> conversació: tecnologia en segona edició

Els matrimonis heterosexuals poden aprendre molt de les parelles gais i lesbianes segons els primers estudis de seguiment publicats sobre relacions homosexuals. "Les parelles gais i lesbianes són molt més madures, més pendents d'intentar millorar una relació i amb major consciència de la igualtat que les parelles heterosexuals", ha dit John Gottman, professor honorari de psicologia de la Universitat de Washington que ha dirigit la investigació juntament amb Robert Levenson, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

"Les parelles heterosexuals comencen una discussió conflictiva en un lloc molt més negatiu que les parelles gais i lesbianes. Els homosexuals comencen la mateixa classe de discussions amb més humor i afecte, són menys autoritaris i demostren emocions considerablement més positives que parelles heterosexuals. La forma que comença una discussió és crítica. Si comença malament en una relació heterosexual, hem trobat que es tornarà encara més negativa en un 96 per cent de les vegades. Gais i lesbianes són més afectuosos i amistosos i menys bel·ligerants. Es percep repetidament en les seves discussions, i pots veure com el company/a està rebent el missatge que s'està tractant de comunicar. Al seu torn, la seva parella està permetent ser influenciat/a de una manera positiva. Amb els matrimonis heterosexuals una discussió és molt més una lluita de poder amb algú que resulta invalidat". Les relacions gais i lesbianes semblen ser marcades pel que Gottman anomena "el triomf de les emocions positives sobre les emocions negatives".

Donen Yoshimoto, estudiant de doctorat de psicologia de la Universitat de Washington que ha treballat en els estudis, va agregar que les maneres en que els gais i les lesbianes resolen els conflictes de parella poden ser el 'pegament' que manté l'estabilitat en les relacions homosexuals.

"La conclusió global d'aquesta investigació és que hem de sacsejar-nos de tots els estereotips de relacions homosexuals i tenir més respecte per elles com relacions compromeses. Els gais i les lesbianes poden ser més capaços a l'hora de mantenir una relació madura. Les nostres dades suggereixen que la nostra societat necessita reconsiderar la seva política i que devem valorar i honrar a l'amor onsevulla que ho trobem", va declarar Gottman.

L'Institut Nacional de Salut Mental nord-americà ha finançat la investigació. >de *Gay, lesbian couples can teach heterosexuals how to improve relationships*. 20 d'octubre, 2003

context relacionat
> UCLA scientists find genes organize male and female brains differently; research suggests that sexual identity is 'hard-wired' before birth. 21 d'octubre, 2003
> sexual orientation 'hard-wired' before birth - startling new evidence revealed in the blink of an eye. 2 d'octubre, 2003
> la biodiversitat inclou la diversitat sexual: concepte estès de biodiversitat. 14 de juny, 2002

imago
> que és el que ambdós necessiteu...
pegament, oli lubrificant, o tal vegada cinta adhesiva?

Aquesta tardor el V&A ha inaugurat Zoomorphic, una exposició que examina la nova ona d'arquitectura contemporània inspirada pels animals. L'exposició oferirà més de 40 edificis d'arquitectes internacionals. Estructuralment, visualment o orgànicament, els edificis deuen la seva morfologia al regne animal, creant formes i dissenys extraordinaris que funcionen de noves maneres.

Des de l'aparició del modernisme fa una mica més d'un segle no s'ha donat tal proliferació d'edificis inspirats pel món natural. Els nous materials de construcció i els programes de disseny per ordinador han fet possible aquesta generació d'edificis... Les analogies amb animals en el treball d'aquests arquitectes s'estenen a través de tot el regne animal. Inclouen cases com estrelles de mar i papallones, museus com armadillos i capolls, i una varietat d'edificis zoomòrfics que continuen la tradició excèntrica de certa arquitectura litoral. Zoomorphic exhibirà exemples de tals edificis provinents de tot el món, cap més antic de 15 anys i molts d'ells àdhuc en construcció.

El comissari de Zoomorphic, Hugh Aldersey-Williams, ha dit: "algunes de les mostres més fascinants i interessants de l'arquitectura que es dissenya avui pels arquitectes més grans del món és inspirada per les formes animals, o d'una manera molt directa o quan els arquitectes s'inspiren més subtilment en el món biològic. Part d'aquesta arquitectura és capritxosa i fantàstica, però existeix també un impuls científic seriós. A l'aprendre més del món de la biologia, els arquitectes podran crear edificis més en harmonia amb l'ambient natural i construït". >de *ZOOMORPHIC. A V&A exhibition on contemporary architecture inspired by animals*. Del 18 de setembre de 2003 al 4 de gener de 2004.

context relacionat
> zoomorphic exhibition website.
> project zoomorphic by hugh aldersey-williams. "Per a mi, aquesta exposició mostra la creixent importància dels corrents creuats entre les arts i les ciències. Molts dels meus projectes anteriors s'han orientat a les unes o a les altres, aquí es reuneixen."

imago
> habitar una estructura zoomòrfica
basada en les potes davanteres d'un ós formiguer
[ oryteropus ]

Yanomami, Spirit of the Forest (Yanomami, Esperit del Bosc) ha posat a artistes internacionals en contacte amb els chamans de Watoriki (Muntanya del Vent), un llogaret Yanomami en el Amazonas brasiler. L'ambició d'aquesta exposició[maig-octubre de 2003] no era caure en l'exotisme o el paternalisme, sinó connectar la nostra concepció d'imatges i representacions amb el d'altra cultura, explorant com el tradicional, però sempre en constant desenvolupament, món dels Yanomami reverbera amb les diverses facetes de la 'ment salvatge' que encara vam trobar en la nostra societat.

Aquest intercanvi va ser organitzat en col·laboració amb els chamans de Watoriki i Davi Kopenawa, el seu portaveu. Per tant, Yanomami, Esperit del Bosc no ofereix ni ornaments tribals ni cap art 'Amerindi' o de 'mestissatge'. No és ni una exposició etnològica ni humanitària. Tractant als Yanomami al mateix nivell, les pel·lícules, fotografies, pintures, escultures i videoinstalacions d'aquesta exposició ofereixen un teixit de correspondències referents als temes principals de les idees cosmològiques i experiències visionàries dels onze chamans del llogaret de Watoriki.

Aquesta exposició mostra treballs de Claudia Andujar, Lothar Baumgarten, Vincent Beaurin, Raymond Depardon, Gary Hill, Tony Oursler, Wolfgang Staehle, Naoki Takizawa, Adriana Varejão , Stephen Vitiello, Geraldo Yanomami, Joseca Yanomami i Volkmar Ziegler.

L'exposició està organitzada per la Fondation Cartier amb la participació dels Yanomami del llogaret de Watoriki, Brasil, en col·laboració amb la Survival International, la ONG brasilera CCPY i l'antropòleg Bruce Albert.. >de *Yanomami, Spirit of the Forest exhibition site*. 15-16 de octubre, 2003.

context relacionat
> survival international for tribal peoples. Survival és una organització mundial de suport als pobles indígenes. Lluita pel seu dret a decidir el seu propi futur i els ajuda a protegir les seves vides, terres i drets humans.
> yanomami.
> el web chamántico. arte y conciencia emergente por roy ascott [es]

imago
> l'esperit del bosc d'odilon redon mira fixament al carcaj i puntes de fletxa yanomami

La primera nau espacial tripulada de Xina en òrbita -Shenzhou V- va esser llançada cap a l'espai des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiu Quan el 15 d'octubre de 2003. Yang Liwei, el primer astronauta de Xina en l'espai [astronauta en xinès és yuhangyuan], va passar 21 hores en l'espai, orbitant al voltant de la Terra 14 vegades. Shenzhou-5 va viatjar 600.000 quilòmetres durant el vol.

Xina s'ha convertit en el tercer estat que posa a un home en l'espai després de l'Unió Soviètica i els Estats Units. [L'Unió Soviètica va enviar a Yuri Gagarin en 1961. John Glenn es va convertir en 1962 en el primer americà en òrbita].

El 1992 el país va iniciar un programa de vols espacials tripulats, en el deixant del seu èxit a enviar satèl·lits artificials de la Terra a l'espai. La nau espacial de la sèrie Shenzhou es va aventurar amb èxit en l'espai exterior quatre vegades entre 1999 i 2002 sota l'esmentat programa.

La tornada de Yang a la Terra des de l'espai exterior significa la culminació del primer pas donat per Xina per a posar els seus plans per a l'exploració de l'espai en execució. Més passos a seguir són: proves per a caminar en l'espai, trobades en òrbita de naus espacials i la creació d'un laboratori espacial.

En algun moment del futur, dalt en l'espai, a molta distància sobre la Terra, hi haurà una estació espacial que, com el Shenzhen-5 que acaba de fer història, serà dissenyada, construïda i llançada pels xinesos. >de *China Aerospace Science and Technology Corporation*. 15-16 d'octubre, 2003.

context relacionat
> backgrounder: chronology of china's space program.
> interorbital systems to launch first teenager to space. 26 de septiembre, 2003
> eu and china are set to collaborate on galileo -the european global system of satellite navigation. 18 de setembre, 2003
> columbia accident investigation board releases final report. 26 d'agosto, 2003
> the international space station overview.
> iss, expedition 1 . 2 novembre, 2000

imago
> no vaig veure la Gran Muralla desde l'espai [yang liwe]

Per a estudiar el cervell, des de les molècules al comportament, els neuròlegs planten cara al desafiament de comunicar una gran quantitat d'informació emergent en formes accessibles i coherents.

La terminació del projecte del genoma humà ha dut a una nova era en la qual la biologia s'ha convertit en una ciència de la informació. En aquesta nova era la compartició d'informació s'està convertint ràpidament en un aspecte crític de la investigació científica. Com directors dels Instituts Nacionals de Salut nord-americanes (NIH) dedicats a la neurologia, reconeixem diversos camps d'investigació on serà necessari la compartició de dades primàries per a poder arribar a les nostres metes científiques, incloent el mapeijat del cervell, la genètica i els assajos clínics. El progrés en cadascuna d'aquestes àrees requerirà, no solament eines noves per a compartir la informació, sinó un canvi en la nostra cultura científica...

Mentre que hi ha diverses iniciatives en NIH dirigides a superar les barreres informàtiques a la compartició de dades i a facilitar la col·laboració, la coordinació i el còmput, reconeixem que no tots els impediments a la compartició de dades són tècnics. L'adveniment de la neurobiología com ciència de la informació també demostra que la cultura acadèmica en la qual la nostra ciència es desenvolupa i la cultura editorial mitjançant la qual es comunica van a necessitar canvis... La mateixa naturalesa de la publicació necessita canviar en una era que algunes de les contribucions més importants emergiran de descripcions integrals de nous paisatges (anàlegs a nous genomes i noves galàxies) més que de les comprovacions d'hipòtesis específiques...

La publicació científica, com l'hem conegut en paper imprès, és lenta i costosa, amb accés limitat a aquells que disposen de fons econòmics per a comprar una subscripció individual o que gaudeixen de la proximitat a una biblioteca que conti amb una subscripció institucional. La compartició de dades també significa el lliure accés als mitjans de publicació de manera que les dades, tant si es tracta de treballs de mapejat com d'experiments basats en hipòtesi, arribin a estar disponibles ràpida i lliurement per a la comunitat científica. Mentre que emergim de la 'dècada del cervell', estem entrant en una dècada per a la qual la compartició de dades suposarà el valor de progrés per a la neurologia. Els esforços conduïts per la col·laboració, la coordinació i el còmput deuen produir les dades, eines i recursos que els neuròlegs necessitaran en les pròximes dècades. vam Esperar que noves publicacions electròniques de lliure accés accelerin aquest canvi i ens proporcionin el vehicle per a disseminar els descobriments més emocionants en neurologia en un format ràpid, respectat i complet. >de *Neuroscience Networks: Data-sharing in an Information Age por Thomas R Insel, Nora D Volkow, Ting-Kai Li, James F Battey, Story C Landis*. PLoS Biology, volum 1, número 1, octubre, 2003.

context relacionat
> human brain project.
> why PLoS became a publisher. octubre, 2003
> free science journal hits press. new journal challenges pay-per-view science. octubre 10, 2003
> an economic analysis of scientific research publishing. a report commissioned by the wellcome trust. gener, 2003/ edició revisada, octubre, 2003
> la ciencia, domini públic: construir un fluxe de coneixement lliure. 15 de març, 2002
> public library of science journals: a new model for scientific publishing. 10 de setembre, 2001

imago
> arrissa les velles barreres a paisatges de lliure accés

Els científics estan desenvolupant un nou paradigma sobre el funcionament del cervell. Proposen que el cervell no és una enorme xarxa fixa, com s'havia pensat prèviament, sinó una xarxa dinàmica, canviant, que s'adapta contínuament per a ajustar-se a les demandes de comunicació i necessitats de càlcul.

El professor Terrence Sejnowski (pioner en el camp de la neurologia de còmput) del Salk Institute i el professor Simon Laughlin de la Universitat de Cambridge argumenten que el cervell humà s'ha desenvolupat per a funcionar com un 'dispositiu híbrid' enormement eficient, capaç de realitzar càlculs molt més sofisticats que les més potents computadores, i llurs sistemes de comunicació de llarga distància han estat optimitzats per l'evolució per al rendiment energètic.

"En el passat, solament podíem observar el funcionament del cervell atenent a neurones individuals o xarxes locals de neurones. Solament podíem veure els arbres, per dir-lo d'alguna manera", ha dit Sejnowski. "Amb els avanços en tècniques de registre incloent el processat d'imatges cerebrals, que ens dóna un quadre global de l'activitat del cervell, i els avanços en neurobiología computacional, podem ara prendre una perspectiva més global. Estem mirant el bosc sencer, i estem fent la pregunta: ¿Com ha evolucionat el bosc?" >de *Salk Researcher Provides New View on How the Brain Functions*. 25 de setembre, 2003.

context relacionat
> computational neuroscience on the world wide web.
> sinapsi: plasticitat i estabilitat. 19 de febrer, 2003
> plasticitat sinàptica: com les experiències reconfiguren el cervell. 23 de gener, 2003
> gens, neurones, internet: principis organitzatius de les xarxes. 11 de novembre, 2002
> percepció de models en un món artificial: supersticions amb mala capacitat d'adaptació. 10 d'abril, 2002
> fantasia i realitat manejades per diferents parts del cervell. 8 d'abril, 2002
> human perception controlled by single neurones. 29 de gener, 2002

imago
> bosc sinàptic del cervell: una xarxa dinàmica

Psicòlegs de la Universitat de Toronto i de la Universitat d'Harvard han identificat una de les bases biològiques de la creativitat. Els cervells de les persones creatives semblen estar més oberts als estímuls provinents de l'ambient circumdant. Els cervells d'altres persones poden tancar-se a aquesta mateixa informació mitjançant un procés anomenat 'inhibició latent' - definida com la capacitat inconscient d'un animal de no fer cas dels estímuls dels quals l'experiència ha demostrat que resulten inaplicables a les seves necessitats.

"Això significa que els individus creatius romanen en contacte amb informació addicional que flueix constantment en l'ambient", diu el co-autor i professor de psicologia de la Universitat de Toronto. "La persona normal classifica un objecte i després s'oblida d'ell, encara que aquest objecte sigui molt més complex i interessant del que ell o ella pensa. La persona creativa, per contra, està sempre oberta a noves possibilitats".

Els autors presumeixen que la inhibició latent pot ser positiva quan està combinada amb alta intel·ligència i bona memòria de treball - la capacitat de pensar en moltes coses simultàniament - però negativa en altres casos. Peterson diu: "si vostè està obert a nova informació, noves idees, millor que pugui corregir i elegir intel·ligent i curosament. Si vostè té 50 idees, probablement només dos o tres siguin bones. Ha de poder discriminar o aconseguirà enfonsar-se".

"Els científics s'han preguntat durant molt temps perquè la bogeria i la creativitat semblen estar lligades", diu Carson. "Sembla probable que nivells baixos d'inhibició latent i una flexibilitat excepcional del pensament poguessin predisposar a la malaltia mental sota algunes condicions i a la realització creativa sota unes altres".

"Estem molt excitats pels resultats d'aquests estudis", diu Peterson. "Sembla que no solament hem identificat una de les bases biològiques de la creativitat, sinó que ens dirigim cap a la resolució d'un misteri històric: la relació entre geni, bogeria i les portes de la percepció". >de *Biological basis for creativity linked to mental illness. Creative people more open to stimuli from environment*. 30 de setembre, 2003.

context relacionat
> abstract thought on non-human animals: scientific and ethical implications. 16 d'octubre, 2001
> processat de context: sistema operatiu mental . 4 de gener, 2002

imago
> mantingues el teu cervell obert al context

L'aprenentatge permet que un animal ajusti el seu comportament de forma adaptativa a un ambient canviant, on les conseqüències de l'aptitud de una determinada acció varien de generació en generació, o fins i tot en el curs d'una vida. Mentre els avantatges que proporciona l'aprenentatge de cara a la adaptabilitat són relativament bé compreses, sabem poc sobre els costos que pot suposar aquesta capacitat, les restriccions en la seva evolució i la naturalesa de la variació hereditària en la qual la selecció natural pot actuar. Com amb qualsevol tret relacionat amb l'aptitud evolutiva, el coneixement d'aquests aspectes és essencial per a entendre perquè, com i quan la capacitat d'aprendre es desenvolupa sota selecció natural.

L'existència de línies de descendència que van desenvolupar una major capacitat d'aprenentatge (línies d'alt aprenentatge) i de línies de baix índex d'aprenentatge del mateix origen (línies de baix aprenentatge) obre una oportunitat d'estudiar el preu en aptitud evolutiva d'una capacitat d'aprenentatge. S'han postulat tals costos - les estructures i els processos neuronals són costosos en energia, el que deuria tenir conseqüències de cara a la supervivència, la reproducció o qualitat de la descendència, especialment sota escassesa de l'aliment. De totes maneres àdhuc hi ha poques evidències sobre tals costos. Per a investigar aquests costos, vam comparar la capacitat competitiva larval de poblacions que van desenvolupar millor aprenentatge amb la capacitat competitiva de les poblacions del control. Quan l'aliment era escàs, les mosques de les línies d'alt aprenentatge van demostrar una capacitat competitiva menor que les línies de baix aprenentatge. Així, l'evolució d'una millor capacitat d'aprenentatge en les línies d'alt aprenentatge va ser associada a una reducció de la capacitat competitiva larval. Aquesta és la primera evidència directa d'una compensació evolutiva entre la capacitat d'aprendre i altre tret ecològic important.

El cost descrit dalt és un preu constitutiu de la capacitat d'aprenentatge, pagat pels individus amb una alta capacitat genètica per a aprendre, tant si utilitzen o no aquesta capacitat. D'altra banda, l'acte de aprendre és probablement en si mateix costós en termes d'energia utilitzada per al procés i emmagatzematge d'informació. Així, els individus forçats a exercitar la seva capacitat d'aprendre en vàries ocasions sobre llarg període de temps deuen començar eventualment a demostrar una certa declinació en la fertilitat o capacitat de supervivència comparada amb els individus del mateix genotip que no es forcen a aprendre. >de *Evolutionary biology of learning ability in Drosophila*

context relacionat
> abstract thought on non-human animals: scientific and ethical implications. 16 d'octubre, 2001
> implante de chip en humanos. 30 d'octubre, 2000

imago
> un cap de drosophila va de compres a la recerca de la seva intel·ligència
i es troba amb el seu testicle

organismes simbiotics

Algunes plantes lleguminoses, que confien en bacteris beneficiosos del sòl anomenats rhizobium que infecten les seves arrels i proporcionen nitrogen, semblen promoure la cooperació exigint un peatge a aquelles tendències bacterianes que no aporten la seva part en el negoci simbiont. "En el cas de la soia, sembla que la planta aplica sancions contra el rhizobium que no proporciona el nitrogen. La planta fa això disminuint la font d'oxigen al rhizobium. D'aquesta manera, la planta amfitriona pot controlar l'ambient dels bacteris simbionts per a afavorir l'evolució de la cooperació assegurant-se que els 'barruts' bacterians es reprodueixin en menor mesura." >de *Cooperation is a no-brainer for symbiotic bacteria*. 4 de setembre, 2003

les dinàmiques en xarxa organitzen estructures socials

La capacitat de certs animals de formar sistemes socials complexos - particularment els éssers humans i els insectes socials - és considerada per molts biòlegs com una de les fites de l'adaptació biològica i la complexitat. L'organització social permet que els organismes comparteixin el treball, que s'especialitzin en certes tasques i que coordinin esforços. Mitjançant l'organització, els animals socials aconsegueixen coses notables... La dinàmica de la xarxa pot crear estructures socials organitzades quan les connexions relativament simples entre els diversos individus d'un grup creen patrons de comportament de creixent complexitat, de forma similar a la manera que regles matemàtiques relativament simples poden crear patrons matemàtics molt intricats. >de *Social insects point to non-genetic origins of societies. Social structures form through group dynamics, not trait selection*. 4 de setembre, 2003

evolució de la cooperació: aversió a la desigualtat

Durant l'evolució de la cooperació, pot haver arribat a ser interessant que els individus comparin el seu propi rendiment amb el dels altres, en un esforç per a augmentar l'aptitud relativa. Els éssers humans ho fan, amb freqüència rebutjant les diferències en rendibilitat que es perceben com injustes (fins i tot si són avantatjoses). Encara que amb certes variacions, és una resposta estesa a través de les diferents poblacions humanes. Si s'ha desenvolupat un sentit de l'equanimitat amb la fi promoure la cooperació, alguns animals no humans bé poguessin mostrar també aversió a la injustícia. Això és particularment probable en espècies socials amb societats tolerants, tals que els individus poden raonablement contar amb una certa equitat entre ells i altres membres del grup. Identificar reaccions similars en primats no humans com en éssers humans ofereix la visió de com tals reaccions emocionals s'han desenvolupat, proporcionant noves perspectives a investigadors i economistes sobre perquè els éssers humans prenen certes decisions econòmiques referent a esforços, augments i pèrdues dels altres. >de *Yerkes researchers first to recognize sense of fairness in nonhuman primates. Findings shed light on the role of emotion in human economic interactions*. 17 de setembre, 2003

context relacionat
> producció entre iguals basada en el domini públic. 19 de desembre, 2002
> neurofisiología de la simpatia: patrons d'activitat cerebral. 10 de desembre, 2002
> cooperació humana: descoberta una base biològica. 19 de juliol, 2002
> cooperació i afiliació: comportament social primari en primats. 25 de febrer, 2002

imago
> gangas en els processos simbionts: gratuïts?

"L'exposició 'Endevina qui va morir' està directament controlada per Yasser Arafat. Ell és la inspiració per a la seva creació. És per tant una exhibició lligada a certes causes i a connexions directes (de l'exposició a Arafat, i d'ell al terrorisme i a la resistència palestins). Amb el títol complet 'Endevina qui va morir: Sobre Arafat en l'art israelià', l'exposició inclourà pintures (a partir dels anys 70), fotografies i fragments de pel·lícules, juxtaposant el personal i l'ideològic, el privat i l'institucional". Ory Dessau.

Artistes participants: Avner Ben-Gal, Tamar Getter, Pavel Wolberg, Michal Na'aman, Ruti Nemet, Eli Petel, Adam Rabinowitz. >de *Guess who died. Group Exhibition*. Dvir Gallery, Tel Aviv. Del 24 de juliol al 6 de septembre, 2003

context relacionat
> darrera provocació israeliana: exposició que difama al president arafat a tel aviv. international press center. 3 d'agost, 2003
> una exposició a tel aviv presenta a arafat como pont per a entendre als palestins. 1 d'agost, 2003
> centre d'art al-wasiti: pont artístic entre palestina i la resta del món. 3 de juliol, 2002
> reflectint la maldat: imaginería nazi / art recent. 18 de març, 2002
> present tens per mona hatoum. 9 de gener, 2002

imago
> arafat, ¿qui és yassir?

Cada tardor, les mallerengas - parus atricapilus - vaga per un territori que cobreix desenes de quilòmetres quadrats, reunint llavors i emmagatzemant-les en centenars de llocs ocults en els arbres i sobre la terra. Durant el dur hivern que segueix, l'incansable ocell cantaire, que pesa prop de 12 grams i que cap dintre d'una típica mà humana, revisita fidelment els seus amagatalls per a alimentar-se.

La infalible memòria espacial de les mallerengas és bastant notable, diu Colin Saldanha, professor auxiliar de ciències biològiques en la Universitat de Lehigh i anatomista que ha estudiat els ocells cantaires durant sis anys. Però és el què succeeix dintre del cervell del minúscul ocell cantaire el que Saldanha troba sorprenent. En la tardor, quan las mallerenga recull i emmagatzema les llavors, el seu hipocamp, la part del cervell responsable de l'organització espacial i de la memòria en molts vertebrats, amplia el seu volum en aproximadament un 30 per cent agregant noves cèl·lules nervioses. En la primavera, quan les seves fetes memorístiques són menys necessàries, l'hipocamp de les mallerengas es contreu de nou a la seva grandària normal.

Estudiant la neurogènesi en las mallerenga de corona negra, Saldanha espera entendre la manera que les hormones ajuden a dirigir el desenvolupament i la reorganització del cervell. Està particularment interessat en el paper ocupat pel estrogen en el creixement del hipocamp. "Estem atenent a la capacitat de les cèl·lules i connexions nervioses per a produir estrogen en el cervell i plantejant-nos si aquesta capacitat està implicada en la reorganització del cervell", diu Saldanha. "Som el primer laboratori, creiem, a estudiar les neurones sintetitzadores d'estrogen en l'hipocamp de l'ocell a nivell de microscopi electrònic. Podem ser, de fet, l'únic laboratori que usa aquesta tecnologia per a investigar la memòria espacial de l'ocell cantaire." >de *As autumn approaches, this chickadee's brain begins to expand. New nerve cells put fall foraging on fast track*. 11 de septembre, 2003

context relacionat
> 'good' chemical, neurons in brain elevated among exercise addicts. 26 de septembre, 2003
> plasticitat sinàptica: com les experiències reconfiguren el cervell. 23 de gener, 2003
> neurogènesi observada en el cervell humà adult. 6 de mar, 2002
> autumnal equinox. september 22, 2001
> neurogenesis in the adult human hippocampus. noviembre, 1998

imago
> expansió de l'hipocamp d'una mallerenga.
recollida de llavors

Des dels seus orígens el Budisme ha refinat mètodes de meditació amb la finalitat d'explorar la naturalesa de la ment, usant la ment mateixa com instrument d'investigació. Durant un mil·lenni, els resultats acumulats a partir d'aquestes investigacions han estat analitzats en les universitats monàstiques budistas usant minuciosos mètodes acadèmics.

El Dalai-lama es reuneix amb científics, acadèmics i savis budistas en presentacions i col·loquis en el MIT. Fonamentat en gairebé dues dècades de reunions privades, 'Investigating the Mind: Exchanges between Buddhism and Biobehavioral Science on How the Mind Works (Investigant la Ment: Intercanvis entre Budisme i Ciència del Biocomportament sobre Com Treballa la Ment) intenta identificar el comú denominador entre dues tradicions empíriques de gran abast - el Budisme tibetà i la ciència del biocomportament. Ambdues tradicions estan profundament dedicades a entendre el funcionament de la ment encara que abordin aquests desafiaments de maneres molt diverses.

Investigating the Mind està co-patrocinat per McGovern Institute for Brain Research radicat en el MIT i el Mind and Life Institute. La conferència del MIT serà l'onzena reunió de 'Mind and Life' (Ment i Vida XI) i la primera convocada a Occident en règim de lliure assistència. Des de 1987, el Mind and Life Institute ha convocat petites reunions bienals entre científics occidentals i el Dalai-lama en la seva residència en Dharamsala, Índia.

'Mind and Life XI: Investigating the Mind' consisteix en sessions sobre tres dimensions del funcionament mental extensament investigades pel budisme i les ciències del biocomportament: Atenció i Control Cognoscitiu, Emoció i Imaginería Mental. >de *Mind and Life XI: Investigating the Mind: Exchanges between Buddhism and Biobehavioral Science*. 13-14 de septembre, 2003

context relacionat
> l'impacte biològic de la meditació. 18 de febrer, 2003
> trance passages: explora la ciència dels estats alterats de la consciència . 7 de març, 2002

imago
> mira la teva ment a través d'una llum estroboscópica alimentada per barres d'encens tibetà
> veure tambè the tibetan stroboscope de d.a. levy