L'egoisme no és necessàriament la millor qualitat per a la supervivència entre microorganismes, segons els estudis realitzats sobre l'eficàcia comparativa entre ceps amb comportaments 'tramposos' i 'cooperants' en el llevat.

Els científics revelen que els estudis amb poblacions de llevat conreat en el laboratori suggereixen que els avantatges del parany són contraproduents finalment pels costos que originen. Això contradiu la teoria evolutiva clàssica, que declara que en una competició per recursos comuns el guanyador a llarg termini sempre serà el qual actua individual i egoistament, abans que el qual treballa com part d'un grup.

Per a provar aquesta teoria, els científics van establir una sèrie de competicions entre dos ceps de llevat. Els ceps són idèntiques, a part dels gens que determinen si converteixen l'energia de recursos com el sucre ràpidament o si la converteixen eficaçment.

En un cantó es trobaven 'els cooperadors', que produïxen energia eficaçment prenent el sucre a poc a poc i convertint en energia tot el que ingereixen. Aquest mètode maximitza els recursos disponibles per al grup evitant qualsevol desaprofitament.

Enfront d'ells se situaven 'els tramposos', que produïxen energia ràpidament prenent també ràpidament tot el sucre que poden, i convertint-la només parcialment en energia. Encara que això assegura la producció d'energia ràpida per a l'individu, és també un mètode que malgasta, reduint amb això els recursos disponibles per al conjunt del grup.

Els investigadors es van sorprendre al trobar que en una població bé variada els cooperadors no van ser exclosos pels tramposos. Els experiments posteriors i el model matemàtic van establir que això ocorre perquè els tramposos acumulen toxines com resultat directe de la ingesta de recursos amb molta més rapidesa que la seva capacitat per a digerir-los, limitant amb això el nivell d'energia que treuen del sucre. Això permet als cooperadors la seva sostenibilitat, significant que els dos ceps diferents podrien coexistir a llarg termini sense excloure's mútuament. El director de la investigació, el doctor Craig MacLean de l'Imperial College London diu: "aquesta és la prova inesperada que un grup cooperador pot resistir a la invasió dels tramposos explotadors i ens mostra com la cooperació evoluciona. Això és important perquè vivim en un món en el qual les cooperacions existeixen en tots els nivells, des dels gens que treballen junts per a construir individus que funcionen, als individus que conformen societats."

Els investigadors suggereixen que el tipus d'organisme ideal seria el qual pogués intercanviar el metabolisme egoista i l'eficient. El doctor MacLean afig: "òbviament no existeix pensament racional en els microbis, i encara així poden canviar el seu comportament ràpidament com resposta a senyals ambientals simples. La possibilitat que un tipus pugui ser tant un tramposo com un cooperador segons el que es necessiti en cada ocasió ens intriga. Esperem que examinant el conflicte social a nivell de cèl·lules individuals puguem descobrir més referent a això." >de *Survival of the selfless - scientists find cheats don't always prosper* . May 24, 2006.

context relacionat
> teoria de jocs. 'estudia les eleccions de comportament òptim on els costs i beneficis de cada opció no són fixos, sinó que depenen de les eleccions dels individus'. via victor
> why we give. 30 de desembre de 2005
> 'la cooperació prospera si es possibilita el càstig altruista, i no ho fa si és exclòs.' 10 de setembre de 2004
> les intencions dels altres. 5 de març de 2004
> evolució de la cooperació. 8 d'octubre de 2003
> producció comuna en parell basada en l'entorn digitalment connectat a la xarxa. 19 de desembre de 2002
> neurofisiología de la simpatia: models d'activitat cerebral. 10 de desembre de 2002
> cooperació humana: demostrada la seva base biològica. 19 de juliol de 2002
> *coperació i afiliació: comportament social primari en primats. 25 de febrer de 2002.

imago
> trampes: sense possibilitat

D'acord amb la teoria general de la relativitat de Einstein, el Big Bang representa el Principi, el gran esdeveniment que va originar no només la matèria, sinó també l'espai-temps. Mentre que les teories clàssiques no oferixen indicis de l'existència d'alguna cosa anterior a aquest moment, un grup d'investigació de Penn State ha utilitzat càlculs gravitacionales quàntics per a trobar les connexions que conduïssin a un temps anterior. “La relativitat general pot ser usada per a descriure l'univers retrocedint a un punt en el qual la matèria es converteix en tan densa que les seves equacions no es mantenen”, diu Abhay Ashtekar, Director del Institute for Gravitational Physics and Geometry de Penn State. “A més, vam necessitar aplicar eines de quàntica de les quals Einstein no disposava.” Combinant física quàntica amb relativitat general, Ashtekar i els investigadors de post-doctorat, Tomasz Pawlowski i Parmpreet Singh, van ser capaços de desenvolupar un model que ens dirigeix a través del Big Bang a un univers en contracció que mostra una física molt semblant a la nostra.

L'equip va mostrar en les seves conclusions que, anteriorment al Big Bang, existia un univers en contracció amb una geometria espai-temps no obstant això similar al nostre actual univers en expansió. Quan les forces gravitacionales van empènyer aquest univers anterior cap a dintre, aquest va arribar un punt en el qual les propietats quàntiques d'espai-temps van ocasionar que la gravetat provoqués repulsión, en lloc d'atracció. “Usant les modificacions quàntiques de les equacions cosmològiques de Einstein, hem demostrat que en lloc d'un Big Bang clàssic, en realitat el que hi ha és un rebot quàntic,” diu Ashtekar. “Ens vam sorprendre tant d'haver trobat l'existència d'altre univers clàssic pre-Big Bang, que repetim les simulacions amb diferents paràmetres durant mesos, però vam trobar que la predicció del Big Bounce (rebot quàntic) és bastant robusta.”

Encara que la idea general de l'existència d'altre univers anterior al Big Bang ha estat proposada amb anterioritat, aquesta és la primera descripció matemàtica que establix sistemàticament la seva existència i deduïx les propietats de la geometria espai-temps en aquest univers.
L'equip d'investigació va usar la gravetat quàntica de bucles, una aproximació avançada al problema de la unificació de la relativitat general amb la física quàntica, que és pionera també en el Institute for Gravitational Physics and Geometry de Penn State. En aquesta teoria, la geometria espai-temps en si té una estructura atòmica discreta i el continuum típic és només una aproximació. La fàbrica d'espai ha estat literalment teixida per fils quàntics unidimensionals. Prop del Big-Bang, aquesta fàbrica és esquinçada violentament i la naturalesa quàntica de la geometria es converteix en important. Fa que la gravetat sigui fortament repulsiva, originant el Big Bounce.

“El nostre treball inicial assumeix un model homogeni del nostre univers,” diu Ashtekar. “De tota manera, ens ha aproximat amb major seguretat a les idees subjacents de la gravetat quàntica de bucles. Continuarem redefinint el model per a mostrar millor l'univers tal com ho coneixem i per a comprendre millor les particularitats de la gravetat quàntica.” >de *href="http://www.science.psu.edu/alert/Ashtekar5-2006.htm">Penn State Researchers Look Beyond the Birth of the Universe* . 12 de maig de 2006.

context relacionat
> cyclic model of the universe per paul j. steinhardt i neil turok. 'perquè la constante cosmológica és petita i positiva.' 4 de maig de 2006
> gravity-modification breakthrough. 'els científics han amidat l'equivalent gravitacional d'un camp magnètic per primera vegada en un laboratori. una càrrega elèctrica mòbil crea un camp magnètic, llavors una massa mòbil genera un camp de gravitomagnético. un pas significatiu cap a la teoria quàntica de la gravetat' 23 de març de 2006
> new satellite data on universe's first trillionth second. 'noves proves per al que va passar quan l'univers de cop i volta va augmentar les fluctuacions quàntiques microscòpiques per a permetre la formació d'estrelles, planetes i vida. segons aquest quadre, els investigadors diuen, només el 4 per cent de l'univers és àtoms familiars ordinaris; l'altre 22 per cent és una matèria fosca encara no identificada, i el 74 per cent és una energia fosca misteriosa.' 16 de març de 2006
> proyecto de investigación de onda gravitacional . 'les ones gravitacionales són ondulació en la tela d'espai i temps produït per esdeveniments en la nostra galàxia i a tot arreu de l'univers.' 30 de juliol de 2004
> quantum universe. 'quin és la naturalesa de l'univers i de què està fet? què és matèria, energia, espai i temps? com arribem aquí i a on anem?.' 11 de juny de 2004
> space/time atoms?: quantum gravity-based universe. 'l'escala diminuta en la qual l'estructura microscòpica d'espai i temps es fa observable és l'escala de planck.' 26 de febrer de 2003
> oldest light: milestone in cosmology. 'a més, el nou retrat fixa exactament l'edat de l'Univers en 13.7 mil milions d'anys.' 17 de febrer de 2003
> in search of extra dimensions: beyond the standard model. 'en algun lloc dintre de l'escala de planck, o en nivells d'energia extrems, una increïblement petita dimensió suplementària pot combinar finalment la gravetat i l'electromagnetisme.' 20 de febrer de 2002
> search for gravity waves.'les ones gravitacionales estan en la frontera de la astrofísica. no es dubta de la seva existència, però no han estat descobertes directament encara.' 10 de desembre de 2001.

imago
> le forze d'eolo dialogo quantico

sonic flow
> big bounce [stream]
big bounce [download]

Els científics saben des de ja fa temps que el cervell necessita activitat neurológica per a madurar i que el input sensorial és més important durant un període de temps específic denominat el 'període crític', en el qual el cervell és preparat per a un aprenentatge agressiu. La visió, l'oïda i el tacte es desenvolupen durant aquests períodes crítics, mentre que altres sentits, com el sistema olfatiu, mantenen la plasticitat durant tota la vida.

Un nou estudi centrat en les arrels moleculars de la plasticitat ha trobat que l'estímul visual fa aparèixer l'expressió d'alguns gens i desaparèixer l'expressió d'uns altres, actuant com un conductor que dirigeix als membres d'una orquestra. L'estudi va trobar també que durant els diferents estadis de la vida dels rosegadors amb els quals s'experimentava, s'activen grups de gens distints com resposta al input visual. Aquests grups de gens poden treballar conjuntament per a possibilitar que la sinapsis i els circuits neurológicos responguin a l'activitat visual i configurin el cervell.

La identificació dels investigadors de l'existència de molts grups distints de gens depenents d'activitat segueix una línia d'investigació en neurociencia dirigida a una perspectiva més holística del rol dels gens en el desenvolupament neurológico i en la plasticitat.

La primera autora de l'estudi, Marta Majdan, la co-autora, Carla Shatz, i Nathan Marsh Pusey, van realitzar la seva anàlisi amb rosegadors durant el període crític en el qual el input visual estimula la plasticitat agressiva, configurant la xarxa de connexions neurológicas en el còrtex i equalitzant les forces dels missatges transmesos durant la sinapsis. En els ratolins, aquest període comença poc després que hagin obert els seus ulls i comencin a veure. Un estudi previ havia determinat que l'activitat visual canvia, o regula, el nivell d'expressió de gens individuals.

Els investigadors van trobar altres grups de gens sobre-impostos en aquest camí central, però aquests grups apareixien i desapareixien amb la visió en èpoques anteriors determinades, durant i després del període crític i en l'edat adulta.

"Això suggereix que l'experiència sensorial regula gens diferents en el cervell depenent de l'edat i de l'experiència passada," diu Shatz. "Per aquesta raó, la nutrició, la nostra experiència del món a través dels nostres sentits, actua mitjançant la naturalesa, grups de gens, per a alterar els circuits del cervell."

Aquest estudi ajuda a explicar per quin els nens aprenen tan ràpid i amb tanta facilitat, i reafirma la idea que en els adults l'activitat mental conduïx a l'agilitat mental.

"És sorprenent observar gens regulats per la visió, fins i tot en els nostres ratolins més vells. Els gens en el cervell canvien amb la nostra experiència en totes les edats, conformant una base per a les nostres habilitats per a aprendre i recordar, fins i tot en l'edat adulta," afig Shatz. b> >de *Research Shows How Visual Stimulation Turns Up Genes to Shape the Brain* . 1 de maig 2006

context relacionat
> el cervell és una xarxa dinàmica: nou paradigma sobre el funcionament del cervell. 'el cervell no és una enorme xarxa fixa, com es creia, sinó una xarxa dinàmica i canviant que s'adapta contínuament.' 15 d'octubre de 2003
> plasticitat sinàptica: com les experiències reconfiguren el cervell 'l'augment de connexions del cervell duu amb si la formació i eliminació de sinapsis, les connexions entre neurones. la tesi tradicional del desenvolupament neurológico sosté que quan els animals creixen, la formació de sinapsis cessa.' 23 de gener de 2003
> neurogènesi :: observada en el cervell humà adult. 'les noves cèl•lules en el cervell adult creixen i maduren amb el temps. Aquest crucial estudi contradiu el dogma mantingut durant molt temps que afirmava que naixem completament equipats de cèl•lules cerebrals que van disminuint en el transcurs de les nostres vides.' 6 de març de 2002
> how genes affect brain structure. 'els investigadors han creat les primeres imatges per a mostrar com els gens d'un individu influïxen en la seva estructura cerebral i intel·ligència. la quantitat de la matèria grisa en regions cerebrals frontals va esser fortament heretada, i també va predir el resultat del iq d'un individu.' el 4 de novembre de 2001.

imago
> gen orquestra extensible

sonic flow
> gens depenents d'activitat [stream]
gens depenents d'activitat [download]

“La nostra proposta sobre el finançament cultural, molt discutida i orientada a la teoria del joc, representa un rebuig clar de les tendències hegemónicas de tota la indústria cultural austríaca,” declara el coordinador de MANA, Stefan Lutschinger: “aquest hack al sistema de comitè i jurat antiquat s’oposa al cort de finançament racionalista amb una diferència pura, s'adapta a la contingència i constituïx un fructuós desenvolupament de la paradoxa.”

Distribució del finançament basant-se en l'aplicació de software

La setmana passada, un pressupost de suport cultural participatiu de 125.000 euros va ser distribuït a artistes i productors culturals a Viena usant el joc de la comunitat MANA – un procés de selecció donat per un software innovador. La decisió sobre la distribució del finançament no va ser presa per comissaris, jurats o comitès, sinó pels mateixos participants en el joc. Unes dotze persones rebran subvencions entre 5.000 i 15.000 euros per als seus projectes, de les quals el 42 % dels receptors són dones.

'Vells' conceptes i 'Nou Pensament'

El joc de comunitat és un dels sistemes de distribució de finançament cultural més innovadors en tot el món. Està basat en 'vells' conceptes de l'avantguarda – auto-comissariat i autoorganització – i en 'el nou pensament' de la cibernètica de segona ordre. El gran avantatge del MANA és la seva capacitat per a l'auto-correcció i l'adaptació a entorns de sistema intel•ligents: els errors i les irregularitats poden ser reconeguts i corregits immediatament per la comunitat en xarxa, que surt reforçada d'aquest procés. Aquí els 120 participants acorden les complexes regles del joc.

Un pressupost de finançament cultural autogestionat

Des de la tardor de 2004, la comunitat en xarxa oberta 'netznetz.net' ha destacat d'entre les nombroses iniciatives culturals digitals que s'han desenvolupat a Viena en els últims anys. Amb la finalitat de fer justícia a aquestes formes d'expressió culturals i artístiques diverses, s'ha sol•licitat al Departament de la Ciutat de Viena per a Assumptes Culturals (Net Culture Unit) un pressupost de finançament cultural autogestionat per a donar suport aquesta escena molt activa amb al voltant de 500.000 euros a l'any. El cor d'aquest model de finançament és el procés de selecció basat en el software MANA. Després d'una avaluació de dos mesos que es realitzarà al principi de l'estiu, la comunitat en xarxa decidirà sobre la seva adaptació específica i el seu futur desenvolupament >de *Net Community Hacks Cultural Funding System* . 2 de Maig, 2006. via rama

context relacionat
> parliaments of art 2005. 's'organitza un simposi per a la comunitat en xarxa vienesa o meta community (netznetz.net) en part per a construir un software (mana) per a organitzar el seu volum de treball i la futura distribució de diners.' symposium & festival for the vienna star-up of the new funding model for net culture 2006. 11-13 de desembre de 2005
> MyCreativity: convention of international creative industries researchers. 'pretén analitzar de forma crítica les noves tendències al voltant de les indústries creatives.' amsterdam, 17-18 de novembre de 2006
> ¿un nou moviment cultural?. 'els pioners de l'assignació activa de la tecnologia digital són els diyers i els hackers. La proposta del diy (faci'l vostè mateix) està adquirint la forma d'un nou moviment cultural: el software es converteix en el motor de la innovació cultural.' actualitzat el 22 d'octubre de 2003
> the search for organizational models for a post-web world. 'la teoria d'organitzacions ha de ser refeta en el context de la cibernètica, en la teoria gràfica i de treball en la xarxa, així com en les ciències de la complexitat, la cognició i el coneixement ... les arquitectures de 'col•lectiu de col•lectius' a escala planetària. dintre d'aquestes subestructuras de web emergents hi ha una proliferació de la cooperació, així com projectes de col•laboració amb varietat d'objectius i en una varietat d'escales. molts d'aquests projectes són 'les organitzacions temporals que semblen ser la característica d'una xarxa bé connectada.' 12 de juny de 2002.

imago
> maquinaria d'un molí de vent per hackejar els fons públics

sonic flow
> cultural funding system [stream]
cultural funding system [download]