Dels sentits humans, l'olfacte n'és el menys comprès. Ara, uns científics de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign han detectat indicis de com els receptors olfactius del nas detecten les olors. Aquestes pistes poden també explicar perquè les deficiències dietètiques del zinc condueixen a una pèrdua d'olfacte.

Els receptors olfactius són les proteïnes que formen un pont a través de les membranes cel·lulars. Kenneth S. Suslick i els seus col·legues - Zaida A. Luthey-Schulten i Jiangyun Wang - han investigat la possibilitat que els receptors olfactius siguin metal·loproteïnes (proteïnes que contenen un ió de metall integrat en l'estructura) i han trobat que l'estructura de la proteïna canvia dramàticament quan un ió de zinc de coure s'uneix a ella. Ells proposen que la resposta olfactiva a un odorant implica aquest canvi en l'estructura que empeny i tiba part de la proteïna del receptor olfactiu dins i fora de la cèl·lula en un moviment de vaivé. Aquest moviment d'anada i tornada passa informació a través de la membrana de la cèl·lula.

El nas humà mitjà pot detectar gairebé 10.000 olors diferents, un assoliment que requereix uns 1.000 gens olfactius, aproximadament el 3 per cent del genoma humà. Fa ben poc que han estat identificats els gens responsables de l'olfacte. "Quan busquem dades del genoma, trobem llocs idèntics en més del 75 per cent dels receptors olfactius que sembla que puguin aglutinar intensament ions metàl·lics", explica Suslick. L'estructura d'aquests receptors es concep com una proteïna que s'entrellaça set vegades dins i fora de la membrana cel·lular. Entre la quarta i la cinquena espiral, els científics han trobat un llaç excepcionalment llarg que sospiten que conté el lloc on s'aglutina l'ió metàl·lic. >de *Metall Ions May Play Big Role In How We Sense Smells*, 24 de febrer, 2003.

context relacionat
> how the nose knows a rose-or a mat (odors and pheromones). 13 de febrer, 2003
> olfacte dels insectes: desvetllat un pas clau. 10 de gener, 2002
> how mammals distinguish different odors. 5 de març, 1999.

imago
> aspersor de metal·loproteïnes

A partir de recents acostaments a la gravetat cuàntica, s'estan reconsiderant seriosament les grans preguntes sobre el principi de l'univers i la possibilitat del temps i l'espai com a partícules.

El problema amb l'univers de Einstein és que manca una teoria cuàntica subjacent. Els físics ara creuen que la física cuàntica és més fonamental que la física clàssica. Per a totes les forces de la naturalesa, llevat de la gravetat, hi ha una teoria clàssica i una teoria cuàntica fonamental. Per exemple, l'electromagnetisme és una teoria clàssica i l'electromagnetisme subjacent és l'electrodinámica cuàntica. La física Fotini Markopoulo Kalamara, del Perimeter Institute for Theoretical Physics, no pensa que la gravetat degui ser excepció a aquest patró. En termes clàssics, la teoria de Einstein de la relativitat general descriu la gravetat, però el que falta per trobar és la teoria subjacent, la gravetat cuàntica.

"L'espai i el temps no corresponen en absolut amb les nostres nocions intuïtives quotidianes de l'espai tridimensional que ens envolta i del temps dels nostres rellotges; els científics volen saber el que l'espai i el temps realment són, i encara no ho sabem", ha dit la científica.

La minúscula escala en la qual l'estructura microscòpica de l'espai i del temps arriba a ser observable és l'escala de Planck. Per a aconseguir una idea de com és de petita, imagina el quocient entre la grandària de la terra i la grandària d'un nucli atòmic. El nucli és 100 bilions de bilions de vegades més petit que la Terra. Ara disminuïm altres 100 bilions de bilions de vegades: aquesta és l'escala de Planck, on es dissol la nostra percepció de l'espai i del temps.

Malgrat l'escala sorprenentment minúscula, els investigadors arriben a desenvolupar ciència contrastable. "Considera la matèria; sabem que està compostosa d'àtoms", va dir. "No obstant això, al començament del segle XX els científics no en tenien la certesa i dubtaven que mai poguéssim provar teories atòmiques de la matèria. La situació és similar amb l'espai i el temps. Existeixen àtoms d'espai/temps? I, si és així: podrem 'veure'ls'?" >deQuantum physicist speaks on possibility of space/time atoms. 15 de febrer, 2003.

context relacionat
>chandra discovers 'rivers of gravity' that define cosmic landscape. 1 d'agost, 2002
> recerca d'ones gravitatòries: una altra finestra a l'univers. 10 de desembre, 2001
>GLAST Mission. El GLAST (Gamma-ray Large Area Space Telescope) és un observatori de rajos gamma d'alta energia de nova generació previst pel 2006. Hi ha possibilitats de detectar efectes de gravetat cuàntica (això és, detectar indirectament àtoms d'espai/temps).
> Sobre el Perimeter Institute for Theoretical Physics. L'Institut es va establir com un focus internacional d'investigació avantguardista en física teòrica fonamental, fent seguiment de la investigació sobre gravetat cuàntica, teoria de les cordes, teoria de la informació cuàntica i fonaments de la mecànica cuàntica.

imago
> variació instrumental per a un univers a escala planck

El Festival Holandès d'Art Electrònic (Dutch Electronic Art Festival - DEAF) és un festival bianual internacional i interdisciplinari organitzat per V2_Organisation, Institute for the Unstable Media de Rotterdam. El Deaf 03 (del 25 de febrer al 9 de març del 2003) explorarà el potencial artístic i estratègic de les bases de dades, la gestió del coneixement i l'arxivística en formes molt diverses.

El tema d'aquest any 'Data Knitting' - 'entreteixit d'informació' - posa l'accent en les implicacions polítiques, econòmiques, socials, històriques, epistemològiques i basades en programari de tècniques d'organització i combinació de dades. El programa accentua el paper de la interactivitat com a mètode per a manipular, transformar i configurar individualment realitats dels mitjans.

Des de diverses visions contemporànies l'arxiu ha demostrat ser una intensa metàfora. En els primers dies de l'era de la informació, digitalment parlant, totes les dades eren equivalents, tant si eren text, imatge, so, protocols, codi de programació o el que fos. Des dels anys 90 ha emergit una nova forma d'estructurar arxius digitals. Ara, en les bases de dades, no solament s'emmagatzemen les dades individuals. Ara també s'emmagatzemen les relacions i les correlacions entre les diverses dades, usant les 'metadades' (també conegudes com 'etiquetes'). Les metadades són mitjans per a ordenar, jerarquitzar, dinamitzar i avaluar i han arribat a ser cada vegada més importants com a instruments socials, polítics i econòmics en el que s'ha considerat, durant molt de temps, una esfera informativa lliure de valors. La informació no és poder, però el coneixement sí que ho és. El coneixement és informació etiquetada, agrupada i combinada intel·ligentment. El coneixement és el resultat (privat o públic, controlable o associatiu, obert o encobert) de l'administració del coneixement de dades i d'agrupacions de dades.

Estem vivint en l'arxiu online mundial, o encara més: estem vivint en el món-com-arxiu, com constel·lació de bases de dades.

V2_Organisation va ser fundada en 1981 per un grup d'artistes multimèdia adoptant Den Bosch com a centre per a l'art i la tecnologia (dels mitjans). V2 _ se centra en la confluència de diversos mitjans i les relacions que ocorren entre ells en activitats creatives, especialment aquelles activitats que s'ocupen de les xarxes electròniques, Internet i la World Wide Web. Els mitjans es converteixen cada vegada més en mitjans per a construir realitats, més que per a representar-la. Els mitjans no representen el món existent, el substitueixen per una realitat diferent, una 'realitat dels mitjans' o fins i totr, 'les realitats dels mitjans'. La forma com diversos mitjans conformen la realitat és un tema recurrent en V2_programs. >de DEAF03 festival i V2_Organisation.

context relacionat
> entrevista sobre deaf03 amb alex adriaansens, director de v2. 10 de gener, 2003 . "A través dels temps, la humanitat ha desenvolupat molts mètodes per a descriure el món. El Wunderkammer, com precursor del museu del segle dinou, és un exemple molt bo d'això. Al segle XVII, els exploradors i comerciants europeus van visitar tots aquests llocs exòtics i van tornar amb objectes, textos, dibuixos i fins i tot nadius. Tots aquests objectes informatius van ser exhibits un al costat de l'altre, construint el coneixement de les parts del món, igual que ara les bases de dades digitals - on les metadades estructuren el nostre coneixement. DEAF03 Data Knitting acaricia la pregunta de com podem entendre i interpretar el món com un tot complex de peces i processos interdependientes."
> la ciència: domini públic: construir un fluix de coneixement lliure. 15 de març, 2002
> v2_organisation manifesto. 1987.

imago
> tricotem les dades pas a pas

Durant un recent estudi d'evocació de la memòria i d'ús d'entrevista suggestiva, la psicòloga cognoscitiva del la Universitat de Califòrnia a Irvine, Elizabeth Loftus, va implantar amb èxit records falsos en voluntaris de diversos grups d'estudi - records que incloïen esdeveniments inversemblants tals com besar granotes, donar-se la mà amb Bugs Bunny a Disneylàndia i presenciar una possessió demoníaca.

Loftus va conduir el seu estudi disposant de voluntaris que van desenvolupar un conjunt d'accions que barrejaven el quotidià amb l'inusual i fins i tot ho insòlit. Més endavant el seu equip d'investigació va demanar que els voluntaris imaginessin que aquest dia havien fet accions addicionals, tals com besar a una granota. Amb el pas del temps, van demanar als participants que recordessin les accions d'aquell dia; el 15 per cent dels voluntaris de l'estudi van mantenir que realment havien fet algunes de les accions que, realment, només havien imaginat. En un altre estudi, Loftus va demostrar com els records falsos es poden implantar mitjançant la representació visual. Loftus i els seus col·legues van exposar a uns voluntaris a un fals anunci imprès que descrivia una visita a Disneylàndia on coneixerien a Bugs Bunny. Més endavant, el 33 per cent d'aquests voluntaris van mantenir que coneixien l'esdeveniment o els havia succeït a ells (Bugs Bunny és un personatge de Warner Bros i mai ha aparegut a Disneylàndia). L'índex de records falsos es disparava quan s'oferien exposicions múltiples al fals anunci. En l'estudi, el 36 per cent dels que havien rebut tres exposicions van dir haver-se trobat amb Bugs Bunny, enfront de només el 9 per cent en condicions de control.

Aquests estudis continuen tres dècades d'investigació per Loftus que prova que la memòria és altament susceptible de distorsió i contaminació. >de *Kissing Frogs To Demonic Possession, People Are Led To Believe They Experienced The Improbable*, 17 de febrer, 2003.

context relacionat
> reflectint la maldat: imaginería nazi / art recent . 18 de març, 2002
> eyes and ears understand differently. 16 d'agost, 2001
> a paradigm shift in neuroscience: memory loss in old age no longer linked to dying brain cells. 25 de novembre, 1998
> memory. wikipedia
> a guide through the labyrinth of memory. exposició a l'exploratorium

imago
> petonejar ranes

"Azul
        Fluido
De la ventana cae
Llega hasta el suelo
        Estalla..."

                Antonio Tovar

Antonio Tovar (Mexico DF, 1965), pintor, pintor i fotògraf, ha estat viatjant aquests últims 5 anys a través d'Europa i Amèrica i les illes; prenent una sèrie de fotografies de primers plànols que revelen la constant, i sovint ignorada, massa sovint diria jo, metamorfosi de la matèria amb el temps. Les imatges, de textures, de mirada intimista, intenten provocar a l'espectador mostrant llocs difícils de situar on es confonen els objectes i les formes.

Exposició *Las paredes hablan* de Antonio Tovar a *straddle3*. divendres 21 de febrer de 2003 a les 20:30h

context relacionat
> Colors, forms and emotions by Antonio Tovar
> paisatges artificials: un viatge aeri a nanolàndia. 24 d'octubre de 2002

imago
> parets parlants: producte

Aparta aquestes ulleres de sol, perquè la calor i la lluentor representada en el sol que crema impresionista no és sinó una il·lusió, un secret ben guardat dels artistes entesos, de Monet a Da Vinci. I a propòsit, sí, la Mona Lisa està ocultant alguna cosa sota el somriure. La neuròloga Margaret Livingstone de l'Escola Mèdica de la Universitat de Harvard ha revelat part de la ciència que rau en la percepció visual humana de l'art.

Part del sistema visual humà consisteix en el sistema visual mamífer 'daltonià' (el mateix sistema present en gats i gossos). El sistema visual mamífer pot percebre tres dimensions i reconeix les coses en moviment (això és el que vam utilitzar per a navegar en el nostre ambient). Com primates, els éssers humans també posseïm un sistema de reconeixement d'objectes que percep el color, reconeix cares i avalua l'ambient. Utilitzem ambdós sistemes simultàniament.

Artistes com Monet van entendre aquesta dicotomia en els nostres processos visuals i la van utilitzar empíricament per a oferir la il·lusió de color i espai. Les dues parts es denominen de vegades els sistemes de l''on' i el 'què'. El sistema 'on' és la part daltònica que ens permet orientar els objectes en l'espai, mentre que el sistema 'què' ens permet reconèixer-los i avaluar-los.

"Estic desmitificant els procediments que alguns artistes han conegut durant anys, però no desacreditant el seu art en absolut", ha dit. "Aquests artistes - els impresionistes, da Vinci, Chuck Close i Roberto Silvers, per exemple - van descobrir veritats fonamentals que només ara els científics aconsegueixen desvetllar". >de From da Vinci to Monet: Understanding how artists can manipulate the human visual system*, 15 de febrer, 2003.

context relacionat
> la mirada: implicacions per a la tecnologia de la nova era. 4 de desembre, 2002
> colors vius: el color natural estimula la nostra memòria. 8 de maig, 2002
> la màgia de la llum: exposició sobre art de la llum. 8 de febrer, 2002
> obres d'art i destresa en la diagnosi mèdica: l'art com entrenament visual per a ser un millor observador. 19 d'octubre, 2001.

imago
> on + que

Un neurobiòleg del Centre Mèdic de la Duke University ha identificat els mecanismes claus mitjançant els quals, les intricades 'màquines proteíniques' que governen la intensitat de les connexions entre neurones, es construeixen i remodelen per a ajustar aquestes connexions.

Aquest remodelat de les connexions, anomenat sinapsi, és clau per a l'establiment dels camins del cervell durant l'aprenentatge i el record, expliquen els científics. Així mateix, la disfunció de la maquinària sinàptica bé podria jugar un paper fonamental en la patologia de desordres neurodegeneratius, incloses les malalties de Parkinson i d'Alzheimer.

El neurobiòleg Michael Ehlers ha divulgat extensos experiments que revelen la funció d'una estructura coneguda com 'densitat post-sinàptica' (PSD). La PSD s'anomena així perquè és un espessiment de la membrana en el punt de la connexió entre neurones, on una neurona rep senyals bioquímics, de la seva veïna, neurotransmisors. Aquests neurotransmisors són els mitjans pels quals una neurona provoca que la neurona receptora llenci un impuls nerviós. Ehlers va explorar l'augment o la pèrdua d'una multiplicitat de proteïnes conegudes de PSD. "Vaig trobar que les neurones en aquests conreus substitueixen el contingut d'aquesta màquina senyalitzadora múltiples vegades al dia", va dir Ehlers. "I si això representa el que ocorre en el cervell mamífer, això significa que les sinapsis canvien totalment tots els seus components vàries vegades al dia; ­ un descobriment aclaparant".

Fa temps que els neuròlegs estan intrigats sobre la manera com el cervell canvia amb l'aprenentatge i l'experiència, un fenomen conegut com plasticitat. No obstant això, tal com Ehlers precisa, "potser ens cal pensar més de prop en com les connexions en el cervell segueixen sent estables davant tal increïble volum de canvis en curs". >de *New insights into how the nerve connection machinery remodels itself*, 9 de febrer, 2003.

context relacionat
> plasticitat sinàptica: com les experiències reconfiguren el cervell. 23 de gener, 2003.

imago
> màquina proteínica

En un estudi petit però altament provocatiu, un equip d'investigació de la Universitat de Wisconsin-Madison ha trobat, per primera vegada, que un curt programa de 'meditació d'atenció plena' -'mindfulness meditation'- ha produït canvis positius i duradors en el cervell i en el funcionament del sistema immunològic.

Els resultats suggereixen que la meditació, promoguda des de fa temps com una tècnica per a reduir l'ansietat i la tensió, pot produir importants efectes biològics millorant la resistència d'una persona.

La 'meditació d'atenció plena', recomanada sovint com antídot per al stress i el dolor en malalties cròniques, és una pràctica dissenyada per a centrar la pròpia atenció intensament en un moment, observant pensaments i sensacions a mesura que transcorren però frenant el judici o l'actuació sobre ells. L'intent és aprofundir een el coneixement del present, desenvolupar habilitats d'atenció dirigida i conrear emocions positives tals com la compassió.

Richard Davidson del HealthEmotions Research Institute en la Universitat de Wisconsin-Madison, ha dirigit l'equip d'investigació. >de UW study reports sustained changes in brain and immune function after meditation*, 4 de febrer, 2003.

context relacionat
trance passages: explora la ciència dels estats alterats de consciència. 7 de març, 2002.

imago
> buda: un ésser despert i intuïtiu

La NASA ha publicat la millor 'imatge infantil' de l'Univers mai registrada abans; tan detallada que pot representar un dels resultats científics més importants dels últims anys.

El nou retrat còsmic - capturant la post-lluminiscencia del Big Bang, coneguda com a fons còsmic de microones - va ser capturat pels científics usant la Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) en el transcurs d'una observació en escombrat de tot el firmament de dotze mesos de durada.

Una de les majors sorpreses revelades en les dades és que la primera generació d'estrelles que van brillar en l'univers ho van fer només 200 milions d'anys després del Big Bang, molt abans del que molts científics havien suposat.

A més, el nou retrat situa l'edat de l'univers en 13.700 milions d'anys, amb un remarcable u per cent de marge d'error.

L'equip de WMAP va trobar que les teories del Big Bang i de la Inflació Còsmica continuen sent versemblants. El contingut de l'univers inclou un 4% d'àtoms (matèria ordinària), 23% d'un tipus desconegut de matèria fosca, i un 73% d'una misteriosa energia fosca. Les noves mesures fins i tot aboquen llum sobre la naturalesa de l'energia fosca, que actua com una classe d'antigravedad. >de *New Image Of Infant Universe Reveals Era Of First Stars, Age Of Cosmos, And Habite*, 11 de febrer, 2003.

context relacionat
> center for cosmological physics: probing phenomena beyond standard model. 13 de setembre, 2001
> first light. 14 d'agost, 2001
> Wilkinson Microwave Anisotropy Probe

imago
> contingut de l'univers

Rhizome LA organitza l'esdeveniment "Live from the Blogosphere!" el 15 de febrer del 2003, en el qual coneguts bloggers i tecnòlegs exploraran el fenomen dels weblogs i el seu impacte en la cultura popular nord-americana.

Les co-productores Susannah Breslin, Xeni Jardin, i Beverly Tang -en conjunció amb Rhizome.LA , the Electronic Orphanage gallery, i the Southern California Wireless Users Group - presenten aquesta tarda de xerrades i taules rodones sobre el passat, present i futur del blogging.

Recentment, s'ha escrit sobre els blogs en el New York Times, el Newsweek, i el Washington Post, s'han emès monogràfics televisius en la PBS, han estat 'deconstruïts' en conferències a la universitat de Yale i la universitat de Califòrnia, a Berkeley - i nous blogs continuen apareixent cada dia. Així doncs, a què ve tant d'enrenou? Per què la 'Blogosfera' està creixent tan ràpidament? Com els blogs canviaran les maneres en les quals ens relacionarem les unes i amb les altres dins i fora de la xarxa? I què és un blog al cap i a la fi?

"Live from the Blogosphere!" reuneix a sis innovadors del blogging: Mark Frauenfelder, Heather Havrilesky, Evan Williams, Susannah Breslin, Doc Searls i Tony Pierce. El panell d'experts discutirà el naixement del blogging, l'emergent tensió entre els blogs i el periodisme tradicional, innovacions en blogging tals com video-blogging, àudio-blogging i mòbil-blogging/, els rols canviants de gènere i raça en la Blogosfera, l'estat de l'economia del blog, i de la manera que els blogs podrien estar reconfigurant els mitjans contemporanis. >de Live from the Blogosphere!*

context relacionat
> Google Buys Pyra: Blogging Goes Big-Time By Dan Gillmor. siliconvalley.com. 15 febrer, 2003
> el weblog: un nou fluix d'informació. 15 de maig, 2002
> 911 keys ground zero. media evolution. 11 de setembre, 2001 [actualitzat: 1 de gener, 2002]
> Power Laws, Weblogs, and Inequality By Clay Shirky. 8 de febrer, 2003
> Big Internet Players Show New Interest in Weblogs By Carl Bialik. Wall Street Journal. 5 de febrer, 2003
> Blogs open doors for developers By David Becker. CNET News.com. 31 de gener, 2003
> New biz on the blog By Jim McClellan. The Guardian. 30 de gener, 2003.

imago
> escenografia virtual per una retransmissió

La Free Software Foundation d'Europa va anunciar la primera versió disponible públicament del seu acord de llicència fiduciario (FLA); un acord que ajudarà a assegurar l'estabilitat legal del Programari Lliure al permetre a la FSF Europa l'actuar com fiduciario d'autors i projectes de Programari Lliure.

Mitjançant això, l'acord de llicència fiduciario ajudarà a conservar la capacitat de manteniment legal del Programari Lliure, cerciorant-se que el Programari Lliure segueix sent legalment segur d'utilitzar en totes les àrees, comercials o no comercials.

Mentre que redueix els riscos legals per als autors de Programari Lliure, permetrà a la FSF Europa defensar el Programari Lliure en nom de l'autor contra possibles abusos - fins i tot en els jutjats si és necessari.

I proporcionarà una sòlida base neutral per als projectes amb parts implicades que difereixin en els seus objectius i polítiques, siguin comercials o no comercials. >de * FSFEuropereleases Fiduciary Licence Agreement V1.0*. 4 de febrer, 2003.

context relacionat
> fiduciary licence agreement v1.0.
> llicències de copyright gratuïtes: publicades per creative commons. 17 de desembre, 2002.
> hessla: acord de llicència del programari de font millorada de hacktivisme. 5 de desembre, 2002.
> opus: domini públic digital en la cultura. 17 de juliol, 2002.

imago
> tribunal d'apel·lacions: districte fsf

Un equip d'experts en seguretat de xarxes a Califòrnia ha determinat que el virus que va atacar i va ralentir Internet el 25 de gener era el 'worm' més ràpid mai registrat.

En 10 minuts, a les 5:30 del matí (UTC) del 25 de gener, es va observar que el worm havia infectat ja a més de 75.000 servidors vulnerables, també podent haver estat infectats altres punts, milers per tot el món. Els servidors infectats van llançar milers de milions de còpies del cuc al ciberespai, alentint perceptiblement el tràfic d'Internet i interferint amb molts serveis comercials basats en Internet.

Les instruccions del worm Sapphire, resoltes en 376 octets, representen només una desena part de la grandària del worm 'Code Red' que es va propagar per Internet al juliol de 2001. El Sapphire va explotar una coneguda vulnerabilitat en els servidors SQL de Microsoft usats per a la gestió de bases de dades, i del MSDE 2000, una versió reduïda del SQL per a l'ús personal.

L'equip californià que va investigar l'atac va confiar en les dades recopilades per un sistema de 'telescopis' d'Internet estratègicament situats en les confluències de la xarxa al voltant del globus. Aquests dispositius van mostrejar mil milions de 'paquets' d'informació, de forma similar al sistema de captura de fotons dels telescopis. >de *Sapphire/Slammer worm shatters previous speed records for spreading through the Internet*. 4 de febrer, 2003.

context relacionat
>The Spread of the Sapphire/Slammer Worm By David Moore, Vern Paxson, Stefan Savage, Colleen Shannon, Stuart Staniford, and Nicholas Weaver. 4 de febrer, 2003.
> CERT Advisory CA-2003-04 MS-SQL Server Worm. 25 de gener, 2003.
> i love you :: computer_virus_hacker_culture. 23 de maig, 2002.

imago
> corcat: programació d'un cos buid

Aquest és l'informe publicat pel Comitè Consultiu per a la Ciberinfrastructura, de la National Science Foundation (NSF). Com la infraestructura física de camins, ponts, xarxes energètiques, telefòniques i sistemes de subministrament d'aigua que sustenten la societat moderna, la 'ciberinfraestructura' es refereix a les tecnologies distribuïdes d'informàtica, informació i comunicació combinades amb el personal i els components integrants que proporcionen una plataforma a llarg termini per a potenciar l'esforç científic d'investigació contemporani.

Per a científics i enginyers, afirma l'informe, la ciberinfraestructura té el potencial "de revolucionar el que poden fer, com ho fem i qui hi participa". Les llavors d'aquesta revolució es perceben en esforços colaboratius, que compten amb l'ajud de la NSF i altres agències, tals com la Xarxa per a les Simulacions d'Enginyeria Sísmica (Network for Earthquake Engineering Simulations o NEES), la Xarxa Grid de Física (Grid Physics Network o GriPhyN) i l'Observatori Virtual Nacional (National Virtual Observatory o NVO).

"Hem documentat clarament una extensa activitat de base en la comunitat d'investigació d'enginyeria i científica per a crear i utilitzar una ciberinfraestructura que potenciï la següent generació de descobriments", va dir Donen Atkins, president del comitè consultiu. "La NSF ha estat un catalitzador per a crear les condicions necessàries per a una emergent revolució basada en la ciberinfraestructura. Estem en un nou llindar on la tecnologia permet que gent, informació, eines de càlcul i instruments d'investigació es connectin a escala global".>de *Report Envisions A Future Cyberinfrastructure That Will 'Radically Empower' The Science And Engineering Community*. 4 de febrer, 2003.

context relacionat
> Revolutionizing Science and Engineering through Cyber-infrastructure. Report
of the NSF Blue-Ribbon Advisory Panell on Cyberinfrastructure. 1 de febrer, 2003
> récord mundial en transferència de dades: desenvolupant el concepte de grid . 19 de novembre, 2002.
> national virtual observatory: posar l'univers en connexió. 6 de novembre, 2001.

imago
> pertrets per una ciberinfraestructura

L'equip d'investigació de la Universitat de Purdue que va crear recentment un minúscul motor a partir de molècules biològiques sintètiques ha trobat evidències addicionals que les molècules de l'ARN poden realitzar treball físic, un descobriment que podria donar un impuls a la nanotecnologia i possiblement solucionar misteris fonamentals sobre la vida mateixa.

Peixuan Guo ha descobert com les molècules virals de l'ARN aglutinen una molècula orgànica portadora d'energia coneguda com ATP (adenosina trifosfàtica), que és la substància crucial usada per a transferir energia metabòlica en els éssers vius. Ara, un dels magatzems d'informació més misteriosos i antics es pot accionar per un dels seus combustibles més importants. "El fet que l'ARN es pugui produir per a aglutinar ATP en el virus phi29 podria implicar que aquestes dues molècules eren entre les primeres que es van associar en la dansa de la vida en la Terra", va dir Guo. Ell té la teoria que degut al fet que l'ARN pot també aglutinar ATP, podria ser no únicament la molècula original de la llavor de la vida, sinó també l'agent capaç de dirigir la descàrrega d'energia necessària per a crear la vida a partir d'aquesta llavor.

L'ADN, l'ARN i l'ATP són de sobres coneguts com claus en els processos vitals, però el coneixement sobre les seves moltes funcions en la matèria viva encara està emergint. És incert si l'ARN en els éssers vius ha dirigit sempre totes les accions de l'ATP però, de moment, el grup de Guo ha trobat ja una manera de fer que l'ATP desplaci l'ARN. El seu equip ha après a muntar diversos filaments de l'ARN en un 'motor hexagonal' amb un filament de l'ADN que funciona com eix. Quan és alimentat amb un subministrament de combustible ATP, els filaments de l'ARN copegen successivament contra l'eix, com pistons d'un motor de combustió. Aquests minúsculs motors podrien trobar aplicacions en la nanotecnologia. "Les màquines més petites del món necessitaran motors igualment petits per a ser propulsades," explica Guo. "Les nostres utilitzen molècules orgàniques com a combustible, així que no és necessari desenvolupar cap font d'energia especial". >de *Purdue researchers connect life's blueprints with its energy source*. 3 de febrer, 2003.

context relacionat
> RNA. de Wikipedia

imago
> pistons per a laborar

"El món de la informàtica s'està desplaçant des de l'escriptori i el lloc de treball a un àmbit 'ordinadors integrats per calçar-se o vertir (embedded and wearable)", ha comentat Sandeep Shukla, que va rebre recentment una beca de la National Science Foundation per a ajudar a solucionar un dels principals problemes en aquesta transició.

Les computadores integrades, va explicar, s'utilitzen en totes les esferes de la vida moderna. Cada vegada més, els ordinadors integrats s'estan convertint en els cervells darrera dels mecanismes en els que confiem i encenem a través de les nostres vides diàries - dispositius sense fil, cotxes, ascensors, sistemes de control climàtic, senyals de tràfic i rentadores, per dir-ne alguns. "Alguns experts estimen que cada individu en una nació desenvolupada pot utilitzar diàriament sense saber-lo més de 100 computadores integrades", va remarcar Shukla. "Els ordinadors integrats també constitueixen l'espina dorsal dels nostres sistemes complexos, tals com els controls de les missions espacials, aeroelectrónica i sistemes armamentístics."

La majoria de les computadores integrades són accionades per bateries recargables. A causa del limitat espai en els dispositius amfitrions, funcionen habitualment a partir de bateries petites, de baixa potència. L'objectiu de Shukla és donar suport les aplicacions actuals i futures de computadores integrades desenvolupant una estratègia de l'ús de l'energia que pugui garantir un rendiment màxim. Això exigeix analitzar les probabilitats complexes del moment en el qual les computadores requeriran energia i la quantitat que utilitzaran. > de *Virginia Tech Project Seeks to Balance Power and Performance in Computers of the Future*, 29 de gener 2003.

context relacionat
> (re)distributions: cultura de la ubiqüitat. 15 de juliol, 2003.

imago
> bateries per activar cervells darrera dels mecanismes

Els investigadors que busquen informació sobre sistemes altament complexos, tals com propagació de malalties, fluctuació dels mercats financers, o xarxes de comunicacions mòbils, es beneficien de la simulació informàtica en xarxa a gran escala. Aquestes simulacions freqüentment s'implementen usant grans xarxes de computadores que descomposen el problema en molts fragments. Abordar els problemes pesats bit a bit permet que el procés de simulació es desenvolupi més ràpidament - de vegades.

El problema arriba quan les computadores han de comparar notes, diu Gyorgy Korniss, del Rensselaer Polytechnic Institute. La solució de Korniss és utilitzar una xarxa 'small-world' (petit món) - que enllaça una computadora amb la veïna més propera i també amb algunes altres computadores preses a l'atzar en el grup.

"Els nostres resultats indiquen que n'hi ha prou amb només alguns enllaços aleatoris per tal que cada computadora conegui el comportament de la xarxa com a un tot", agrega Korniss. "Molts de nosaltres coneixem el concepte de sis graus de separació, en el qual qualsevol persona està solament a alguns coneguts de distància de qualsevol altra. La mateixa idea es pot aplicar als complexos sistemes de xarxes de solució de problemes per a aconseguir simulacions de models de gran escala més eficaços".

Els matemàtics Duncan Watts i Steve Strogatz de la universitat de Cornell van ser els primers a formular la importància de les xarxes 'small-world' en sistemes naturals, artificials i socials el 1998 .> de *Uniting With Only a Few Random Links: Findings Reported in This Week's Science*, 30 de gener, 2003.

context relacionat
> gens, neurones, internet: principis organitzatius de les xarxes. 11 de novembre, 2002.
> pensa les xarxes: la nova ciència de xarxes. 6 de juny 2002.
> projecte petit món electrònic: com l'email connecta a la gent mundialment . 29 de novembre, 2001.
> Kevin Bacon mostra el camí a un món molt més petit del que pensàvem, troballa dels matemàtics de Cornell. "Hi ha en la naturalesa un mecanisme unificador que fa les coses petites. Com més vam mirar al món més veiem les xarxes. Les aproximacions tradicionals a les xarxes -tot està absolutament ordenat o és absolutament aleatori-, no poden en general predir els tipus de propietats que vam percebre en les xarxes '*small *world'." 4 de juny, 1998.

imago
> xarxes somni

El cronòmetre del rellotge biològic atura virtualment tota activitat en els éssers vius, des dels patrons de la son fins la respiració n'és una única proteïna la culpable, segons han informat els investigadors de la Purdue University.

Els doctors James i Dorothy Morré han descobert la proteïna ECTO-NOX, que és responsable de fixar la longitud dels períodes d'activitat i inactivitat dins de les cèl·lules. Alterant aquesta proteïna un organisme experimentarà 'dies' de diversa longitud. "Ara podem començar a entendre la complexa cadena d'esdeveniments que connecten el rellotge amb els fenòmens corporals", ha dit James Morré. "Ja que el rellotge afecta gairebé totes les activitats corporals, aquest descobriment suposa innombrables usos potencials, de la minimització del 'jet-lag' a la determinació del millor moment per a administrar drogues contra el càncer".

"Ara tenim l'oportunitat d'entendre la manera com els organismes conten el temps", ha declarat Dorothy Morré. "Això podria donar-nos noves percepcions sobre activitats cel·lulars, tals com la síntesi del colesterol, la respiració, els ritmes del cor, la resposta a les drogues, le son, l'estat d'alerta... moltes coses". > de *Purdue researchers discover basis for biological clock*, 6 de gener, 2003.

context relacionat
> circadian clock gens. 24 de juny, 2002
> eye's photoreceptor control biological clock. 15 d'agost 2001.

imago
> bio-rellotge en acció