>>> weblog context
sampleja el nou context cultural
| casa | mapa del lloc | sobre context | donacions | lang >>> english - español |
martes :: 21 diciembre, 2004
   
 
canvi climàtic: missatge dels pobles indígenes de l'àrtic

Per als pobles indígenes de l'Àrtic, el missatge en l'Avaluació de l'impacte climàtic en l'Àrtic (ACIA) és clar i dur: el canvi de clima global induït per l'ésser humà està ocorrent ara en l'Àrtic i s'accelerarà en unes dècades amb impactes dramàtics i a gran escala, amb efectes i conseqüències.

Amb un mar de gel reduït a l'estiu, i a final del segle, a un romanent als voltants del Polo Nord; amb la projectada disminució i la possible desaparició dels óssos polars, les morses, i algunes espècies de foques; amb interrupcions en els models migratoris del caribú i la pèrdua de l'hàbitat del ren; amb la possible desaparició de la pesca tradicional; i amb els canvis introduïts per la venda indiscriminada en les zones costaneres, en les zones permanentment gelades, i en els models d'assentament. Amb tot, els estils de vida dels residents de l'Àrtic, particularment dels pobles indígenes, es troben en perill. El canvi climàtic global conduirà i determinarà el desenvolupament social i econòmic per tota aquesta enorme regió en el segle vint-i-u i en el futur. El desafiament del nostre temps se centra en les mesures a prendre al voltant de aquest problema.

Per als pobles indígenes de l'Àrtic el canvi climàtic és una qüestió cultural. Hem sobreviscut en un entorn aspre durant milers d'anys escoltant la seva cadència i adaptant-nos als seus ritmes. Som part de l'entorn i si, a conseqüència del canvi de clima global, les espècies d'animals dels quals depenem són enormement reduïdes en nombre o posició, i fins i tot desapareixen, nosaltres, com poble, ens trobaríem en perill també.

Durant alguns anys hem vist i hem informat sobre els impactes ambientals i socials del canvi de clima global. El canvi de clima està amenaçant ja els nostres estils de vida i qüestiona diàriament aspectes pràctics, com quan i on anar a caçar, i quan poder viatjar. En efecte, les conclusions del ACIA mostren que el clima de l'Àrtic canvia el doble de ràpid que en la resta del món. Els pobles indígenes tenim poc temps per a adaptar-nos i ajustar-nos als recursos dels quals depenem.

Els impactes ecològics que resulten del canvi de clima global per tot el món, es perceben primerament en el Cercle Polar Nord, explicant per quin aquesta regió és denominada sovint "el baròmetre" de la salut mediambiental del globus. És també per això pel que en el 2003 el Consell de Govern del Programa de Mediambient de les Nacions Unides (UNEP) va fer una crida d'atenció sobre la situació en l'Àrtic. La modificació del clima de l'Àrtic afectarà amb molta probabilitat a la resta del món per l'augment del nivell del mar i l'augment de l'escalfament de les latituds inferiors, causant una interrupció econòmica i social. El que ens passa ara en l'Àrtic, li ocorrerà al sud més pròxim en un futur proper.

Les nostres observacions mediambientals han estat incloses en el ACIA. El nostre coneixement tradicional - la incorporació d'observacions històriques i contemporànies - complementa les observacions científiques. Els dos són recollits en el ACIA, i atorguen a aquesta avaluació una característica única i important. >de *Time for Action on Climate Change. A Statement by Arctic Indigenous Peoples*. *Temps per a l'acció sobre el canvi climàtic. Una declaració dels pobles indígenes de l'Àrtic*, signat per Michael Zacharof, president de l'Asociació Internacional Aleut, Gary Harrison, president del Consell Internacional de l'Àrtic Athabaskan, Joe Linklater, president del Consell Internacional Gwitch'in, Sheila Watt-Cloutier, presidenta internacional de la Conferència Circumpolar esquimal , Sergei Haruchi, president de l'Asociació rusa dels Pobles Indígenes del Nord, Geir Tommy Pedersen, president del Consell Saami. 21 d'octubre de 2004

context relacionat
>
RealClimate. 'RealClimate és un portal de comentaris sobre el clima, realitzats per científics especialitzats en el tema per a un públic interessat i periodistes. pretenem proporcionar una resposta ràpida a històries en vies de desenvolupament i proporcionar el context de vegades invisible en els comentaris dominants. la discussió aquí es restringeix a temes científics i no està implicada en cap tendència política o econòmica de la ciència.'
> el reescalfament global continua. 'l'any 2004 va ser el més calent que s'hagi registrat i la dècada passada va ser també la més calenta des que comencessin les mesures en 1861. durant el segle 20, la temperatura superficial global va augmentar més de 0.60ºC. l'índex de canvi per al període des de 1976 és aproximadament tres vegades major que durant els 100 anys passats en conjunt.' organització meteorològica mundial, 15 de desembre de 2004
> l'ulls de gel de la nasa canvien al voltant de les capes congelades de la terra. 'la tapa de gel de la terra canvia ràpidament prop dels seus pols. els estudis recents donen noves proves que relacionen el reescalfament del clima, canvis de gel i la pujada del nivell del mar.' 14 de desembre de 2004
> l'activitat humana culpable de l'ona de calor del 2003. 'l'activitat humana ha augmentat els gasos d'hivernacle en l'atmosfera i a més ha duplicat el risc d'estius europeus calents excepcionals, com el del 2003.' 2 de desembre de 2004
> extinció d'espècies. 'a diferència dels esdeveniments d'extinció de masses de la història geològica, el fenomen d'extinció actual és aquell pel qual només una espècie - la nostra - sembla ser gairebé l'única responsable. les amenaces principals per als ecosistemes i la diversitat biològica són: la pèrdua de l'hàbitat i la fragmentació, sobreexplotació, contaminació, les invasions de les espècies alienes, canvi de clima global (canvis en els models migratoris, blanqueig de coral, etc.).' novembre de 2004
> ¿destrucció total? amenaces de, i respostes a, l'impacte del reescalfament global en el desenvolupament humà. 'l'impacte del reescalfament global està afectant més a la gent més pobra del món, com ha sigut assenyalat per molts dels nostres estudis. la producció d'aliment, els proveïments d'aigua, la salut pública, i el sustento de la gent estan sent danyats i minats. el reescalfament global amenaça amb invertir el progrés humà.' 20 d'octubre de 2004
> pic del petroli: el desafiament més important al que s'enfronta la civilització moderna. 'ja és hora de caminar junts i reconèixer la nostra vulnerabilitat col·lectiva, i començar a treballar per a canviar l'estructura de la nostra cultura i civilització de maneres que mai hem intentat abans.' 23 de juny de 2004
> el canvi de clima pot produir un xoc. 'Europa nord-oest podria tenir algunes sorpreses climàtiques en el futur per el escalfament del corrent de l’oceá... aquest corrent és sensible al reescalfament global i podria reduir la seva intensitat, o fins i tot desapaeixer a conseqüència de l'augment de les temperatures globals.' 30 de gener de 2004
> yanomami, esperit del bosc. 'per a unir la nostra concepció d'imatges i representacions amb aquella d'altra cultura... no presenta ni ornaments de ploma tribals, ni art 'amerindio' o 'crossover'. tampoc és una exposició etnològica o humanitària. tracta el pensament yanomami d'igual a igual.' 22 d'octubre de 2003
> unesco: declaració universal de la diversitat cultural. adoptada com a conseqüència dels esdeveniments del 11 de setembre de 2001, reafirma que el diàleg intercultural és la millor garantia per a la pau i rebutja completament la teoria del xoc inevitable de cultures i civilitzacions. Aquesta declaració situa la diversitat cultural al nivell de 'herència comuna de la humanitat', 'tan necessària per a l'espècie humana com la biodiversitat ho és per a la naturalesa' i defensa un imperatiu ètic indissociable del respecte a la dignitat de l'individu. 2 de novembre de 2001.


imago
>
tupilaks o anteulls de neu.
què hauríem de veure del que està passant en el nord?

| permaLink

 
viernes :: 17 diciembre, 2004
   
 
cityborg.net, un interface digital amb el nostre món

Una presentació de cityborg, "un interface digital amb el nostre món", i de diversos projectes creatius relacionats que usaran la distro cityborg -- computador mobil, escultura cinètica revisitada per la tecnologia i greenbots, artbots ecologistes -- o desenvoluparan a la pròpia cityborg -- generador de xarxes socials --.

"cityborg és un projecte cultural orientat a construir una plataforma digital oberta per a generar xarxes socials en els nostres ambients intervinguts. la nostra base oberta és la distro cityborg, una distribució de gnu/linux, i el node Internet relacionat, cityborg.net.

les arrels de cityborg es nodreixen de l'energia i de la creixent dinàmica de 'col·lectiu de col·lectius' de la barcelona underground. en aquesta 'sopa primigènia' s'aprecia la necessitat d'una eina cultural nova que sintetitzi i contribueixi al nou moviment cultural (programari lliure, exploradors urbans, diyers, hackivistas...)." >de *cityborg*.

"El treball que estem produint és un mòbil penjat, o estructura cinètica, que se suspèn sobre el públic i consisteix en una sèrie de plaques base funcionals (nodes). Cadascun d'aquests nodes processa instruccions de dades d'un ordinador principal (arrel). Els resultats d'aquesta xarxa d'ordinadors (cluster) serà la projecció visual dels seus càlculs combinats en forma d'imatges.

Existeix la creença que les peces i components de les computadores són residus no-reciclables. Hem notat com el comerç està rebutjant el seu material informàtic 'desvaloritzat' que se substituirà per ordinadors de nova generació més ràpids, amb discos durs majors i tecnologia més moderna, que seran rebutjats al seu torn en un termini de tres o quatre anys. Aquestes actualitzacions són necessàries i totalment justificades, ja que el programari i els sistemes operatius s'inflen en grandària, exigint un equip major abast per a mantenir fonamentalment el mateix nivell de productivitat.

Volem demostrar que els residus informàtics no es justifica de cap manera. El concepte d'aquest projecte va néixer allí. Les escombraries informàtiques segueix sent molt útil. Estem apel·lant a institucions comercials i governamentals perquè donen les seves escombraries informàtiques de manera que puguem demostrar la seva utilitat mitjançant la creació d'un cluster en forma de mòbil penjat" >de *computador mòbil, escultura cinètica revisitada per la tecnologia* per Bruce Thomas

"Els artbots són petits robots capaços de desenvolupar algun tipus d'activitat creativa, o també, poden arribar a considerar-se peces artístiques per si mateixes a causa de la manera en la qual estan construïts, dintre del que ja es ve cridant 'art robotic'. Existeixen molts tipus i formes inimaginables, així, els mes populars són els artbots pintors i músics. Es pot trobar informació sobre aquests en la web de artbots. Igual que la comunitat dorkbot, existeix una comunitat mundial important entorn dels artbots (de fet s'han presentat diversos projectes en els dorkbots d'altres ciutats). Per aquest motiu des de dorkbot Barcelona ens interessa aportar una mica nou a aquest projecte mundial.

La política ambiental actual que duent certs països estan acabant i acabran amb el planeta en menys temps del que ens imaginem... Això és una realitat i cal buscar formes de conscienciar mes a la gent... aquest és l'objectiu d'aquesta proposta...

Per a això proposo realitzar petits robots carregats amb sensors ambientals i panells solars que se situessin en punts estratègics (amb forta contaminació) de la ciutat on es munti la instal·lació. Aquests artbots podrian canviar la seva forma d'alguna manera o realitzar alguna acció major o menor sobre alguna cosa en funció d'aquest parametre que s'aquesta amidant (imaginar-vos un similar a un peix globus que es infla..., o un en forma de papallona que estenen les seves ales i es converteix en capoll, altres basats en insectes, o altre que faci créixer unes enredaderas creant un dibuix que solament es pugui veure des d'una càmera de vigilància publica (podem utilitzar les càmeres amb IP que realitzen streaming en realtime), tot això per a donar-nos a entendre el nivell de polució mediambiental al que estem sotmesos contínuament." >de *greenbots * per Alex Posada

openfriday@straddle3
·························
presentació de cityborg per david galligani & josep saldaña
computador mòbil, escultura cinètica revisitada per la tecnologia per bruce thomas, greenbots por alex posada, i generador de xarxes socials per gerald kogler
+ videos barcelona 2004
divendres, 17 de desembre, 2004. 20:30 h
straddle3. c/ riereta, 32 1-3
barcelona

context relacionat
>
locative media lab. 'ara podem alterar apectes socials i espacials de les habitacions, els campus i els barris on habitem, parets, portes i cortines s'han convertit cad cop més en elements d'un interface arcaic'.
> 'i see what i see not' by tim otto roth. exploring the images of astronomy and elementary particle physics -- the most distant and next boundaries of the cosmos--, in the world's first facade which can be fashioned via internet.
> neighbornodes: wireless extensible neighborhood network. 'un projecte que mescla la naturalesa especificament localitzada del veïnat amb la naturalesa universal, en xarxa, de la web'. 12 de novembre, 2004

imago
>
self-adjusting interface usb box

| permaLink

 
viernes :: 10 diciembre, 2004
   
 
El verd en els espais urbans

Els professionals del món urbà i territorial han de reconèixer que els espais verds no els creen només ells, com experts o professionals, sinó també els habitants i la mateixa diversitat de plantes, d’insectes, d’animals i d’ocells, que construeixen casa seva en les nostres ciutats i pobles, tal com exposa la nova recerca impulsada per l’E.S.R.C. (Economic and Social Research Council).
El que fa verds els espais verds urbans és que són vius, i és aquesta inter-activitat, més enllà del que és humà, la clau per a entendre que és el que fa la ciutat habitable.

Durant la dècada passada, l’ecologia de les àrees urbanes a Gran Bretanya ha guanyat el pes que abans es reservava només a les zones rurals i dèbilment poblades, als grans espais oberts. Ara, els científics reconeixen que les ciutats sostenen importants comunitats de plantes i animals, agrupats al voltant de diferents rutes i llocs. Els grups d’experts en biodiversitat urbana, els naturalistes amateurs i les organitzacions de voluntaris han estat els actors clau en aquest canvi d’èmfasi.

Per a la recerca, els investigadors han estudiat les activitats de cultiu, conservació i restauració d’horts, de boscos, i de brownfields (solars en transformació) urbans de Birmingham i Bristol, enregistrant en més de 60 hores de vídeo els canvis socials i ecològics al llarg de l’any.

La memòria del treball descriu amb detall, entre d’altres coses, els beneficis de la interacció entre les persones, els animals i les plantes en activitats com ara la jardineria, la horticultura i el treball sobre el paisatge urbà.

En paraules de la professora Sarah Whatmore: “La nostra recerca, seguint les petjades/els camins de la flora i la fauna de les ciutats, ha tret a la llum la diversitat social i ecològica dels paisatges urbans. Aquestes plantes i animals no són només valuosos en el sentit conservacionista –per la raresa i excepcionalitat de les espècies- sinó que el seu valor recau en què també són elements claus de la vida urbana. Tant si es tracta d’espècies rares com molt comuns, les persones, els ciutadans hi estan directament implicats i alhora reben múltiples beneficis dels diferents espais verds urbans”.

I el que és encara més important: els investigadors van constatar que els ciutadans són veritables coneixedors experts des de la perspectiva ecològica; els membres d’associacions, de plataformes, de grups d’horts urbans, o de grups de defensa de la natura, posseeixen habilitats i valuosos coneixements locals que provenen de les observacions diàries i han donat lloc a un veritable 'know how', una cultura, que es difon perquè la comparteixen amb entusiasme.
Com a resultat de la recerca, els autors demanen la posada en valor i en circulació d’aquest coneixement expert per a garantir que tant el coneixement local com les habilitats, que són de gran valor, arribin al món acadèmic, als responsables de l’administració i als professionals del territori i l’urbanisme.

Entre els exemples estudiats a la recerca es descriu: des d’un grup informal de residents de Birmingham que van lluitar junt amb una associació de defensa de la natura per a recuperar un espai en desús com a espai lliure i àrea de passeig, fins un projecte que tenia per objectiu el treball amb la comunitat local per a la millora en l’ús dels espais verds del barri, que tenien un ús molt marginal, i fins i tot, havien esdevingut espais de risc per a la salut pública. Els autors de la recerca també han trobat exemples en els que els ciutadans han organitzat projectes d’estudi de la diversitat dels seus espais verds urbans i, fins i tot, neteges i millores d’espais verds urbans i bosquines properes.

El forum titulat 'Living cities: a new agenda for urban natures', (ciutats vives, una nova agenda per a les natures urbanes)va ser dut a terme per l’equip d’investigació al desembre de 2003.

Com la profesora Whatmore digué: " Aquest projecte ha reforçat la nostra comprensió del valor dels coneixements tècnics pràctics, de l’entusiasme apassionat i de la preocupació ecològica que els habitants de la ciutat apliquen en la creació de diversos espais verds urbans. Els resultats de la recerca plantejen un repte als responsables de les polítiques públiques i als experts per incloure (contractar ) aquest coneixement de la població local mes constructivament en un futur inmediat.” >de *How city dwellers and living things put the green into our urban open spaces*. November 25, 2004

context relacionat
>
project for public spaces. 'creant i mantenint espais públics que creen comunitat ... donant suport a la gent per que fagin creixer i converteixin els seus espais publics en llocs vitals per la comunitat.'
> parccentralpark. 'una cuina urbana emergent.'
> robotariumx. 'concebut com un jaqrdí public, es construeix com una gran estructura de vidre a partir de 30-40 petits robots ... malgrat pot ser associat a d'altres visualitzacions didàctiques com pot ser l'acuari, l'herbari o el reptari, el robotari es proposa un questionament crític del saber.'

imago
>
una pols urbana i verda construeix la nostra ciutat

| permaLink

 



> arxiu weblog context
diciembre 2006
noviembre 2006
octubre 2006
septiembre 2006
agosto 2006
julio 2006
junio 2006
mayo 2006
abril 2006
marzo 2006
noviembre 2005
agosto 2005
julio 2005
junio 2005
mayo 2005
abril 2005
marzo 2005
febrero 2005
enero 2005
diciembre 2004
noviembre 2004
octubre 2004
septiembre 2004
agosto 2004
julio 2004
junio 2004
abril 2004
marzo 2004
febrero 2004
enero 2004
diciembre 2003
noviembre 2003
octubre 2003
junio 2003
mayo 2003
abril 2003
marzo 2003
febrero 2003
enero 2003
desembre 2002
novembre 2002
octubre 2002
juliol 2002
juny 2002
maig 2002
abril 2002
març 2002
febrer 2002
gener 2002
comptenrrera 2002

més noticies a
> mapa del lloc
.

Google


arxius context tota la Xarxa
"La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes; es requereix d'una Esfera Pública innovadora" - declaració de Seattle
| casa | mapa del lloc | sobre context | donacions | lang >>> english - español |
03 http://straddle3.net/context/03/ca/2004_12.html