L'univers no va començar amb una explosió sinó amb un lament greu, derivant cap a un rugit que va dur a una xiulada eixordidora. I aquests sons van donar naixement a les primeres estrelles. Els astrònoms no pensen generalment en termes de so, però aquest quadre aural és una bona manera de concebre els orígens de l'univers.

Contràriament al seu nom, el Big Bang va començar en silenci absolut. Però el so aviat es va acumular en un rugit les notes màximes del qual correspondrien, en termes musicals, a un tercer concorde major 'maestoso', desenvolupant-se lentament cap a una tercera menor 'malenconiosa', ha explicat Whittle.

Per a aquells als quals preocupa que no es poden donar sons en l'espai exterior, cal dir que això és cert avui, però no ho era en la infància de l'Univers. Durant aproximadament el seu primer milió d'anys, l'Univers era el bastant petit i dens com perquè les ones acústiques poguessin viatjar a través d'ell - tan eficientment, de fet, que es desplaçaven aproximadament a la meitat de la velocitat de la llum.

Irònicament, el Big Bang va començar de forma silenciosa! Només amb el pas del temps va començar a desenvolupar-se el so. La segona característica notable del so és una transició dramàtica després de 400.000 anys. Després d'aquest temps, una xiulada arriba a ser evident, al principi gairebé imperceptible, però amb el pas del temps creix a nivells cacofónics i arriba a ofegar totalment les notes anteriors del concorde profund. Aquesta transició marca un moment important en història còsmica: de cop i volta l'Univers es torna transparent.de *Primordial Sounds: Big Bang Acoustics*. 1 de juny, 2004

context relacionat
> big bang acoustics: movie and sound files.
> a brief history of matter.

imago
> the cosmic concerto

Sabem per la nostra experiència de mirar-nos als ulls que l'aspecte d'un ull conté important informació visual. L'investigador Ko Nishino i el professor Shree K. Nayar en la Universitat de Columbia han desenvolupat un nou algorisme informàtic per a extreure informació visual detallada de l'aspecte d'una imatge en un ull.

En el seu treball, Nishino i Nayar han demostrat que, donada una fotografia d'una persona, un pot determinar a partir d'un ull seu una visió d'ampli angular del món que l'envolta. Àdhuc més interessant, es pot determinar exactament el que està mirant la persona. És a dir, que es pot obtenir una estimació de la imatge projectada en la seva retina.

Aquesta troballa té àmplies implicacions. Per exemple, la imatge del món computada d'un ull ens diu la localització i els detalls de com la foto va ser presa. Tal informació pot resultar de gran valor a historiadors i periodistes que poden recórrer de nou a fotografies d'arxiu d'alta qualitat per a saber més sobre les circumstàncies en que imatges de persones importants van ser capturades. Quan la qualitat de les imatges és molt alta (molts pixels per ull), un pot utilitzar les mateixes eines per a aplicacions de seguretat, tals com la determinació del parador d'un desaparegut o un fugitiu a partir d'una fotografia.

Des d'un punt de vista tecnològic, el mètode desenvolupat per Nishino i Nayar pot també conduir al desenvolupament d'avançats interfícies home-màquina. Sabent on i què està mirant una persona pot facilitar interactuar amb un PC d'escriptori o ensenyar a un robot a realitzar tasques complexes sense la necessitat d'incòmoda programació. En alguns casos de paràlisis, l'únic control que el pacient té és el moviment dels seus ulls. En tals casos, les eines desenvolupades poden fer més fàcil que el pacient es comuniqui per a utilitzar una varietat de dispositius.

En treballs relacionats, Nishino i Nayar han demostrat com la informació en l'interior d'un ull es pot utilitzar en gràfics de computadora. La visió extreta de l'entorn de la persona també ens comunica les complexes condicions d'il·luminació de l'escena en la qual va ser presa la fotografia de la persona. Per tant, l'ull es pot utilitzar com detector d'il·luminació. Nishino i Nayar han utilitzat la il·luminació determinada d'aquesta manera per a diverses aplicacions gràfiques. Per exemple, han pogut prendre imatges de velles pel·lícules, "recuperar" la il·luminació dels ulls dels actors en les imatges, i utilitzar aquesta informació sobre la il·luminació per a substituir les cares dels actors originals per altres actors, aconseguint que l'aspecte dels actors inserits fora conseqüent amb la resta de la imatge.

La informació produïda per les noves tècniques de Nishino i de Nayar es pot també utilitzar en estudis sobre l'afecte humà, on els investigadors estan interessats a entendre la relació entre la reacció d'una persona i allò al què està reaccionant. Els algorismes desenvolupats permeten prendre una fotografia normal d'una persona i veure el món al seu voltant des del seu punt de vista. Saber què està mirant una persona pot apropar-nos a entendre el que sent o pensa. >de *The World In Eyes*. COMPUTER VISION LABORATORY DEPT. OF COMPUTER SCIENCE, COLUMBIA UNIVERSITY

context relacionat
> visió i art: com els artistes poden manipular el sistema visual humà. 'una neuròloga ha revelat part de la ciència que rau en la percepció visual humana de l'art'. 20 de febrer, 2003
> la mirada: implicacions per a la tecnologia de la nova era. 'observant que els ulls s'han descrit des de fa molt temps com els miralls de l'ànima, s'està estudiant l'efecte de la mirada en la conversa i les seves implicacions per a les tecnologies de la nova era'. 4 de desembre, 2002

imago
> everything her eyes see

Convocatòria mundial

Edició Especial de LEA: Geografia del Dolor
Editors Convidats: Tom Ettinger i Diane Gromala (pain (at) astn.net)

Com part del projecte de Leonardo, ara en curs, Art i Biologia, el Leonardo Electronic Almanac (no de ISSN: 1071-4391) està buscant textos curts (amb les imatges i URLs del projecte) per artistes i científics, o a equips d'artistes/científics, el treball dels quals tracti del dolor en totes les seves formes. Els projectes d'interès inclouen els treballs estètics que tractin experiències subjectives, condicions socials i construccions culturals del dolor. Els projectes sobre l'art de guarir són també d'interès, especialment els acostaments multidisciplinaris que integrin tradicions orientals i occidentals. També considerarem la ciència mèdica, la informàtica i la investigació d'enginyeria rellevant a aquests assumptes.

LEA anima a artistes internacionals / acadèmics / investigadors / estudiants que enviïn les propostes per a la seva consideració. Animem particularment a autors fora d'Amèrica del Nord i d'Europa que enviïn proposades per a articles / galeria / artistes.

Aquest LEA especial és part d'una nova iniciativa de col·laboració sobre la gestió del dolor, fundada per:
Julian Gresser, Presidente, Alliances for Discovery
http://www.breakthroughdiscoveries.org
Tom Ettinger, Yale University, y Director Ejecutivo interino, Art & Science Collaborations, Inc.
http://www.asci.org
Diane Gromala, Georgia Institute of Technology
http://www.lcc.gatech.edu/~gromala
Roger Malina, Presidente y Editor, Leonardo
http://mitpress.mit.edu/Leonardo

Els autors interesats deuen enviar:

- Una breu descripció del text proposat (100 a 300 paraules)

- Una breu biografia de l'autor

- Qualsevol URL relacionada

- Detalls de contacte

En el títol subjecte del missatge del email, utilitzar per favor: Nom de l'Artista / Projecte

Títol: LEA Pain Management - Data de l'enviament.

Termini per a les propostes: 30 de Setembre 2004.

Enviï per favor les ofertes o preguntes a:
Tom Ettinger y Diane Gromala
pain (at) astn.net

i

Nisar Keshvani
LEA Editor-in-Chief
lea (at) mitpress.mit.edu
http://lea.mit.edu

>seguiment
Diane, Roger: The Wellcome Trust just ran a Pain exhibition with an infotaining web site: http://www.wellcome.ac.uk/en/pain/exhibition.html

----------------------------------------------------------

Elaine Scarry, Harvard, known for her book The Body in Pain.
Drew Leder, Loyola College, esp. for his book The Absent Body.
Both are good on the phenomenology of pain. Doug Vakoch

L'equip de la UCLA ha tingut èxit a invertir el sentit d'espín d'un sol electró en un microxip comercial ordinari, i va detectar que el corrent canvia quan l'electró s'inverteix.

Anteriorment, els científics havien aconseguit manipular milions d'espins d'electrons en un transistor. "Hem passat de milions a només un". "Hem amidat un sol espín d'electró en un transistor ordinari; això significa que la tecnologia convencional del silici és bastant adaptable, i bastant potent, com per a acollir els futurs requisits electrònics de noves tecnologies com la informàtica quàntica, que dependrà de l'espín".

"Hem manipulat una volta," ha dit Yablonovitch. "Dintre d'un any, pot ser que manipular una sola volta suposi el treball d'un dia, i en 10 anys, potser tingui aplicació comercial".

Jiang i Xiao van tenir èxit en el treball amb el transistor a molt baixes temperatures: aproximadament -240ºC. Jiang i Yablonovitch tenen idees per a funcionar a temperatura ambient en el futur, el que seria molt més pràctic comercialment.

El mètode de Jiang i de Xiao per a controlar l'electró consisteix a emetre una radiofreqüència de microones per a invertir l'espín. Altres dos grups d'investigació, un de la IBM i un dels Països Baixos, també estan divulgant la detecció d'un sol espín d'electró. Els grups van utilitzar diversos mètodes per a amidar un sol espín.

Quina potència pot arribar a la informàtica quàntica? "Amb 100 transistors, cadascun que contingui un d'aquests electrons, es podria tenir l'emmagatzematge d'informació implícit que correspon a tots els discos durs fabricats en el món aquest any, multiplicat pel nombre d'anys que ha existit l'univers", ha dit Yablonovitch. "I perquè detenir-se en 100 transistors?" Un pas més és demostrar el "embullo" de dos espins, on l'orientació d'un electró determina l'orientació de l'altre. >de *Quantum Computing, Secure Communications Closer to Reality; UCLA Scientists Control a Single Electron's Spin*. 23 de juliol, 2004

context relacionat
> univers quàntic: la revolució en la física del segle XXI. '¿Cuál es la naturaleza del universo y qué está hecho? ¿Qué son materia, energía, espacio y tiempo? ¿Cómo llegamos aquí y adónde vamos?.' 11 de juny, 2004
> ordinador quàntic de 7-qubit: primera demostració de factorització de shor. 3 de gener, 2002
> semiconductores magnéticos: anticipo sobre spintrónica. 'a largo plazo, los avances en espintrónica podrían conducir a la enormemente potente informática cuántica'. 13 de novembre, 2001
> ordenador cuántico de 5-qubits. 'XXX.' 15 d'agost, 2000

imago
> flip electron spin in silicon for quantum world !