dimarts :: 30 d'abril, 2002

 > hacking exposed

Del 2 de maig al 30 de juny del 2002, el New Museum de Nova York presenta l’exposició Open_Source_Art_Hack. Pràctiques de Hacking, l’ètica del Codi Obert -Open Source- i la producció cultural són els temes explorats en l’Open_Source_Art_Hack.

"Els hackers creen la possibilitat que arribin al món ‘coses’ noves. No sempre grans coses, de vegades ni tan sols coses bones, però sempre noves. En art, en ciència, en filosofia i cultura, en qualsevol procés de coneixement en el qual es puguin recopilar dades, d’allà on es pot extreure informació, i en els quals aquesta informació produeix noves possibilitats per al món, allà, hi ha hackers creant el nou on estava el vell". McKenzie Wark, Hackers Manifesto 2.0.

En la cultura establerta, el terme 'hacking' té diverses connotacions negatives. Les accions de hacking poden anar des de les trapelleries relativament inofensives i aquelles que tenen conseqüències econòmiques, fins a accions delictives. La mateixa activitat desperta tants sentiments de por com de fascinació, i la seva aura d'anonimat i misteri ho fa ideal per a l’exageració que en fan els mitjans. Especialment a partir de l’11 de setembre del 2001, la resposta oficial habitual per a qualsevol manifestació de hacking ha estat classificar-la com a 'ciber-terrorisme', distraient l’atenció de les significatives implicacions socials de l’acció.

En una època de creixent vigilància, comercialització desenfrenada i privatització de tot, des del llenguatge d’entitats biològiques o informació suposadament personal, el hacking –com a pràctica artística radical- pot ser una contramesura vital. Particularment quan es combina amb l’ètica del moviment de 'codi obert', el hacking representa una important forma de crítica institucional. Originalment concebut com un procés per a la creació i possessió comunitària de codi de programació, l’open source ofereix abundants aplicacions per artistes -i alpúblic- per la seva transparència i caràcter comunitari. El codi obert permet als artistes convertir-se en proveïdors d'eines operatives amb les quals els usuaris poden crear noves formes estètiques de la informació, maneres d'activisme, i contingut. Dintre d'aquest híbrid domini, poden intervenir off-line i on line, operant en públic i 'hackejant' allò privat, alternant o combinant el digital i l’analògic.

Un grup d'artistes dels Estats Units, Austràlia, Dinamarca, Suïssa i el Gran Bretanya que obertament investiguen la programació d'eines quotidianes. Open_Source_Art_Hack presenta accions de Surveillance Camera Players i el Critical Art Ensemble <http://www.critical-art.net/>; una instal·lació en contra de les invasions de privacitat de dades de Knowbotic Research i LAN; un joc anti-bèl·lic produït per Josh ON de Future Farmers <http://www.futurefarmers.com/josh/rca/>; omnivorous packet sniffing -espionatge de transmissions de paquets de dades- de RSG <http://www.usdept arttech.net/release_04-24-02.html>; un taller de media streaming per Superflex <http://www.superflex.dk/>; una emissió de Ràdio Lliure en Linux de Radioqualia <http://www.radioqualia.net/>; i un projecte de 'trenca-anuncis' de Cue P. Doll/ ®TMark <http://www.rtmark.com/cuehack/>.

Organitzat per Steve Dietz, Comissari de Nous Media del Walker Art Center, Minneapolis, i Jenny Marketou, artista de Nova York, en col·laboració amb Anne Barlow. >de *New Museum site*.

context relacionat
> hacker manifesto 2.0
> 01.01.01: arte en tiempos tecnológicos, gener 2001

dilluns :: 29 d'abril, 2002

Existeixen desenes de milers de 'webcasters' - emissores web -, a més de milers d'emissores convencionals de tot el món que també emeten la seva programació a internet. Desenes de milions de nord-americans han connectat alguna vegada amb ràdios a internet i el número d'oïdors habituals als EEUU, tot i que mai ha estat establert amb rigor, ronda uns pocs milions (i creix més del 100% cada any). Els formats de ràdio més populars a Internet són aquells difícils de trobar a la ràdio convencional, incloent música clàssica, electrònica, músiques del món, música tradicional americana i diferents estils de jazz.

Segons el que ha establert la Digital Millennium Copyright Act (DMCA), l'O.S. Copyright Office - que informa a la Biblioteca del Congrés - està obligada a establir una ‘taxa de reproducció d'enregistraments de so' per a la ràdio a Internet, mitjançant un Tribunal d'Arbitri sobre Copyright - en anglès Copyright Arbitration Royalty Panel (CARP). Els àrbitres del CARP han establert una taxa molt superior a la de drets d'autor que recomana un preu fix per tema musical emès per oïdor, rebutjant un 'percentatge per ingressos bruts' alternatiu; i han proposat uns requisits de gestió d'informes (com ara registres detallats d’informació sobre usuaris) que són impossibles de complir per a la majoria de els 'webcasters'.

Per a un webcaster independent mitjà, la tarifa proposada pel CARP equival a una taxa de drets d’autor d’entre el 200 i el 300 per cent dels ingressos bruts! I encara més: els drets d’autor són retroactius a octubre de 1998. La factura podria ser una taxa de drets d’autor retroactiva d'entre el 500 i el 1000 per cent dels ingressos bruts fins la data. En definitiva, si el Bibliotecari del Congrés estableix una taxa de drets d’autor seguint les recomanacions del CARP (i estableix els requisits de gestió d'informes), la ràdio a Internet com indústria haurà mort a la fi de maig. >de *Save internet radio!*

context relacionat
> eff "intellectual property - dmca" archive
> copyright office threatens internet radio privacy. 12 d'abril, 2002
> dmca cases threaten encryption research. 17 de setembre, 2001

 > salvem la i-radio

divendres :: 26 d'abril, 2002

 > exploradors del límit

La Reunió de Primavera dels Socis Principals del Foresight Institute, titulada 'Explorant el límit', es farà del 26 al 28 d'abril del 2002 a Palo Alto, Silicon Valley, bressol d'inquietants noves tecnologies. Foresight - en català 'previsió' - és una organització cultural sense ànim de lucre creada per a col·laborar en la preparació de la societat per a l'arribada de tecnologies avançades; el seu focus principal es troba en la nanotecnologia molecular: la propera capacitat de construir materials i productes amb precisió atòmica. Foresight reuneix a persones de l'avantguarda del canvi tecnològic en diversos camps. Combinant suficients perspectives ben informades, tenen possibilitats d'imaginar el que està arribant, com adaptar-se a això i quan intervenir i ajudar a empènyer el esdeveniment per un camí diferent.

S'esperen immenses revolucions en tecnologia per als pròxims 5 a 30 anys - què són, com canviaran la nostra vida i com influir sobre elles (nanotecnologia, encoratjadores tecnologies obertes, radical prolongació de la vida, prevenció de l'abús de la tecnologia, expansió de la biosfera a l'espai, propagació dels beneficis tecnològics als desposseïts, reparació de mals mediambientals, manteniment del control sobre legislació de " propietat intel·lectual", obertura versus privacitat, intel·ligència artificial: podríem ser sorpresos? Accelerar el canvi per a reduir riscos?. Com a grup (Eric Drexler, Doug Engelbart, John Gilmore, Ray Kurzweil, Marvin Minsky, Tim O'Reilly, Paul Saffo...i així fins a 200) tenen el nivell tècnic, l'esperit emprenedor, els recursos financers, l'experiència de produir canvis i la tossuda determinació de marcar la diferència. >de *Foresight Senior Associate Gathering: Exploring the Edges*.

dijous :: 25 d'abril, 2002

Un complet sumari ha revelat, per primera vegada, el dramàtic abast dels trastorns que experimenten les espècies de la Terra degut a l'escalfament global. L'extens informe recopila els resultats de més de 100 estudis sobre els efectes que els recents canvis climàtics han produit als animals i les plantes que poblen el planeta.

L'estudi s’enfoca de-local-a-global i comprèn des de la manera com els canvis climàtics estan afectant els animals i plantes individualment -en el ritme de les migracions, l’alimentació o la floració de les plantes a les poblacions locals de les mateixa espècies-, fins l’efecte sobre les comunitats d'espècies, les interaccions dins un mateix hàbitat, les grans redistribucions d'agregats d'espècies en l'interior d'ecosistemes.

"Tots els grans biomes de la Terra s'han vist afectats per un increment de temperatura d’una mica més de mig grau centígrad - la major part d’aquest increment ha ocorregut durant les dues darreres dècades", declara Eric Post de l'equip internacional d'investigadors que van fer l'estudi "Que un canvi tan petit hagi tingut un efecte tan ampli és alarmant; quan consideres que fins i tot les estimacions moderades prediuen que el clima s'escalfarà com a mínim dos o tres graus més".

Els científics han descobert, en part perquè el canvi climàtic global és molt variable en diferents llocs del món, que, aquest, està afectant diferents espècies i llocs de forma desigual. L'estudi també indica que el canvi climàtic té un efecte immediat sobre certes espècies però alentit, i possiblement més fort, en unes altres.

Aquesta investigació ha estat esponsoritzada per la Fundació Nacional Suïssa de Ciència, l'Institut Federal Suís de Tecnologia, La Fundació Nacional de Ciència Nord-americana, el projecte POSITIVE de la Unió Europea i el Centre Nacional Francès per a la Investigació Científica. >de *Extensive research survey confirms life on Earth now being affected by global warming*, 16 d'abril 2002

context relacionat
> earth's warming trend is truly global. 11d'abril, 2002.

 > ànecs en una terra escalfada

dimecres :: 24 d'abril, 2002

 > eines de disseny

Amb el tema elegit, "Redefinint el contingut", el 7è Congrés Internacional sobre Disseny Arquitectònic Assistit per Ordinador a Àsia s'ha centrat en el retorn als conceptes fonamentals de la creació de contingut. S'ha celebrat en l'avantguardista centre creatiu de Malàsia - Cyberjaya, la ciutat intel·ligent i node del Multimèdia Super Corridor (MSC). L'organitzador és CAADRIA (Computir-Aided Architectural Design Research In Asia), una associació de professors i investigadors de disseny Arquitectònic assistit per ordinador d’escoles d'arquitectura de tot el continent, fundada en 1996.

Els canvis tecnològics han entrat en el camp del disseny en general i en el disseny arquitectònic en particular amb considerable lentitud si es compara amb l’àmbit del disseny de videojocs i la indústria de l'entreteniment. Recentment els arquitectes han començat a experimentar amb els mitjans digitals més enllà del seu ús per a presentacions. Els desenvolupadors/es i dissenyardors/es poden i han de superar el CAD – disseny arquitectònic assistit per ordinador- i les tecnologies d'arquitectura i disseny, i considerar el potencial dels sistemes emergents, particularment els multimèdia. Els temes més interessants inclouen disseny multimèdia, disseny col·laboratiu, creativitat en disseny, docència del disseny digital, disseny generatiu, interacció humà-computadora, animació per ordinador, anticipació i prototips, predicció i avaluació, estudis de forma, arquitectura virtual, realitat virtual i disseny basat en la web.

Aquests són alguns dels documents presentats en el congrés: El paper de les interfícies de realitat virtual avançada en la gestió del coneixement i les seves conseqüències per a l'arquitectura, L'impacte en la indústria de la construcció del disseny assistit per ordinadors connectats a internet (iCAD), Del paisatge urbà al paisatge de la informació – com a exemple, digital Tainan, un gestor de context per a presentacions multimèdia en un entorn intel·ligent, La construcció de la ciutat digital en la ciutat física: aproximació cognitiva ciberespacial al projecte de la ciutat digital Hsin-Chu a Taiwan, Interacció i aspectes socials en entorns intel·ligents conscients del context, Del CAD al IAD: un model evolutiu de la consultoria tècnica sobre arquitectura basada en internet, El dissenyador/a virtual: la aplicació del VRML al disseny col·laboratiu, Les limitacions de bases de dades per a arquitectura basades en XML, Simulació basada en el rendiment per al planejament i disseny d'habitatges en entorns urbans hiperdensos.

Entre els principals ponents s’hi troben Peter Lawrence, president i fundador de Corporate *Corporate Design Foundation (CDF)*, i Hani Rashid i Lise Anne Couture de Asymptote *Asymptote Architecture*. Corporate Design Foundation és una organizació sense ànim de lucre dedicada a la formació i el foment del disseny de qualitat en el món empresarial nord-americà. El treball de Asymptote Architecture va des de les instal·lacions experimentals i els entorns generats per ordinador fins el disseny d'edificis i planificació urbana. >de *CAADRIA 2002*, ciberjaya, 18-20 d'abril, 2002.

context relacionat
> skyscrapers of the future to be more user friendly. 20 d'abril, 2002

dimarts :: 23 d'abril, 2002

La Interacció Humà-Computadora (en anglès Human-Computer Interaction o HCI) és un camp jove que celebrarà el seu vintè aniversari amb el CHI 2002. En la seva carta de benvinguda, els co-directors del congrés Loren Terveen i Dennis Wixon, expliquen que "vivim en un món en contínua transformació provocada per les noves tecnologies. CHI 2002 analitzarà lliçons que poden aprendre's d'anteriors tecnologies interactives que han modificat les formes de treball, juguem, ens comuniquem i pensem. També mirem cap a endavant, examinant tecnologies radicalment emergents tals com els dispositius connectats en xarxa d'implantació quirúrgica i la nanotecnologia. La comunitat CHI s´hauria d'involucrar-se en la conformació d'aquests progressos tan aviat com sigui possible, per a guiar el seu desenvolupament per una via ètica i centrada en l'usuari/ària".

El tema d'enguany s'orienta cap als profunds canvis que les tecnologies interactives han provocat i continuaran provocant en la manera de viure. Aquestes àrees d'interès inclouen: visions radicals de la informàtica en el futur, de la nanotecnologia a la computació espiritual; com, aquestes noves visions, canviaran les formes de treball, de joc i de pensar; com canviarà la HCI com a conjunt de coneixements i pràctiques; retrospectives sobre com la tecnologia ha transformat els individus i la societat en el passat; reflexions sobre com la investigació i la pràctica de la HCI s'ha anat modificant a mesura que han anat apareixent i estenent-se noves tecnologies; estudis de casos concrets de disseny i usabilidad duts a la pràctica; perspectives sobre HCI noves, integradores o enfocades al futur; la HCI i les seves implicacions socials i econòmiques; anàlisi, disseny i mètodes d'avaluació; fonaments teòrics de la HCI; dispositius i sistemes de visualització, eines i tècniques d'interacció revisions crítiques de treballs de HCI, línies mestres i heurística de disseny.

A mesura que les tecnologies de la computació i la comunicació progressen de portàtils a adaptables o implantables - i que la potència i velocitat augmenten i els preus disminueixen - emergeixen qüestions claus de HCI. Ens preguntarem: quin paper deurien tenir els professionals de HCI en el desenvolupament i desplegament de dispositius tan profundament transformadors i dels sistemes socio-tècnics que els envolten? Com podem assegurar la usabilidad i el respecte de la privacitat personal? Quin és el paper del sistema polític i legal? Poden 'mantenir-se' amb tecnologia, o poden ser apartats per tecnologies suficientment convincents? >de *CHI 2002 site*, minneapolis, 20-25 de abril, 2002.

 > cos implantable

dilluns ::22 d'abril, 2002

 > ciutats en xarxa

El projecte de recerca 'World City Network Formation in a Space of Flows' del professor Peter Taylor, finançat per l'Economic and Social Research Council, és "el primer anàlisi urbà global". Mostra un món dels negocis interconnectat ordenat segons la jerarquia, la regió i els sectors de cada ciutat. El treball constitueix una invitació a mirar-nos el món d'una manera nova i diferent. Utilitzem les ciutats com a lents per a veure el món com una xarxa global connectada. Això contrasta amb la típica manera de veure el món 'internacionalment', destacant-hi païssos i límits territorials. Amb el globalització, cal prendre més seriosamnet les ciutats.

Per veure com les ciutats connecten les unes amb les altres, tant per finances, com per negocis, cal anar al cor de la globalitzatió. Fins aquest moment, però, no hem tingut dades per a començar a entendre aquestes connexions. La globalització no és un monolit: el model de serveis financers i de negoci arreu del món varia segons el sector creant diverses globalitzacions. Quines són les ciutats més connectades del món de les finances i els negocis en serveis de comptabilitat, publicitat, banca i finances, assegurances, consultoria legal i de management? Les deu ciutats més globalment connectades (ciutat / puntatge) = Londres - 1,00, Nova York - 0,98, Hong Kong - 0,71, París - 0,70, Tokio - 0,69, Singapur - 0,65, Xicago - 0,62, Milano - 0,60, Los Ángeles - 0,60, Toronto - 0,59. >de *Cities in globalization ­ which are the most 'connected'?*, 18 d'abril, 2002.

divendres ::19 d'abril, 2002

Des de l'aparició dels primers llocs web de museus, centenars de museus han establert la seva presència en la World Wide Web. Els museus tenen molt per aprendre els uns d'uns dels altres i també, dels dessenvolupadors/es, que potser usen la Web per a altres aplicacions. Per a facilitar aquest intercanvi d'informació, Arxivis & Museum Informatics organitza un congrés internacional dedicat exclusivament a la relació entre els Museus i la Web. El MW ha estat convocat cada primavera des del 1997. El sisè congrés Museums and the Web (17-20 d'abril del 2002, a Boston) és el principal escenari per a examinar l'estat de la Web en arts, cultura i patrimoni. El programa del MW 2002 se centra en temes relacionats amb la Web dedicada als museus, arxius, biblioteques i altres institucions culturals.

El congrés es va inaugurar amb un document de William Mitchell: El Museu: una Tipologia Edificatòria en Transició, "els museus que van florir el s. XIX es concentraven en l'acumulació, comentari i configuració d'artefactes en el marc d'edificis especialment concebuts per a això. En l'actualitat, la tecnologia digital permet noves maneres de combinació d'artefactes, espai físic i informació. Els artefactes bé poden ser digitals en lloc de físics - imatges digitals en lloc de fotografies en paper, per exemple. Els comentaris poden ser multimèdia en lloc de textuals, poden ser molt més extensos que en el passat, i poden ser potencialment molt més eficaços en la contextualització d'exposicions". Les sessions inclouen qüestions sobre Comisariat Digital, Marcs d'Avaluació, Edició Integrada, Aprenentatge en Teoria i Pràctica, Estàndards en Acció, Professors i Museus, Tocant el Món Virtual, Gestió de Continguts, Experiència d'Avaluació, El meu Web, A La meva Manera, Cultures del Món, Estratègies Mundials, La Galeria Millorada o Dissenyant el Museu Accessible.

Hacking Culture, un document sobre comisaria digital, presentat per Pia Vigh de CultureNet Denmark <http://n2art.nu>, "considera que els museus no tenen un paper natural en la distribució de Net Art, que la tradició en conservació i la tècnica museística no fa els museus adequats per a crear col·leccions històriques de Net Art sense experimentar un important procés d'actualització, i que les més antigues institucions artístiques han mostrat una comprensió superficial del Net Art. Altres importants institucions s'han establert ja en Internet".

En un mini-taller, Eric Miller del World Wide Web Consortium va explicar com els museus poden aprofitar el Resource Description Framework (RDF). La gent del projecte ARKive <http://www.arkive.org> va presentar el seu document relacionat Today's Authoring Tools for Tomorrow's Semantic Web - 'Les Eines d'Autoria d'Avui per a la Web Semàntica del Demà'. >de *Archives & Museum Informatics: Conferences*.

 > web museum

dijous :: 18 d'abril, 2002

 > dança en una trajectoria fluida

Com a part del cicle Artists&Cosmonauts, The Arts Catalyst presenta demà a Londres 'A dancer in weightlessness' - 'Una ballarina en ingravidesa'. La coreògrafa Kitsou Dubois va fer història en convertir-se en la primera 'ballarina astronauta', quan va explorar el potencial coreogràfic de l'estat de la ingravidesa i els possibles beneficis de les tècniques d'entrenament de dansa per a la preparació de la vida a l'espai, durant una sèrie de 12 vols a gravetat zero amb l'Agència Espacial Francesa a principis de la dècada dels noranta.

En aquesta excepcional aparició, Dubois presenta l'estrena del seu nou film 'Fluid Trajectory' que mostra espectaculars treballs de dansa executats en un vol de gravetat zero l'any 2000 amb el Centre d'Entrenament de Cosmonautes Yuri Gagarin en la Ciutat de les Estrelles, Rússia, organitzat per The Arts Catalyst amb Projekt Atol. Aquests vols 'de gravetat zero' utilitzen una aeronau especialment adaptada que executa una sèrie de dramàtiques corbes parabòliques, contant en cada paràbola amb 30 segons de ingravidesa. Aquestes naus són usades per un reduït nombre d'agències espacials d'arreu del món per a la investigació científica i l'entrenament d'astronautes.

Dubois debatrà el seu pioner treball amb científics del camp de la biodinámica de l'Imperial College de Londres amb qui està col·laborant en una investigació a llarg termini sobre la dansa-ciència. Aquest treball és per a l'Agència Espacial Europea i investigarà el control del moviment usant l'experiència de la dansa en estats de gravetat zero. El passat mes, març de 2002, l'equip ja va participar en una sèrie de vols de gravetat zero amb l'Agència Espacial Europea. Aquí presenten el seu treball i discuteixen els pros i els contres de la col·laboració entre dansa i ciència. >de *Gravity Zero: A Dancer in Weightlessness*.

context relacionat
> artistes i cosmonautes, art a gravetat zero. 28 de febrer, 2002
> space-art event: projects in zero gravity. 1 d'octubre, 2001
> gravity zero, proyecto de danza. octubre, 2000

dimecres :: 17 d'abril, 2002

Avui es farà la cerimònia de lliurament dels onzens Premis Anuals Pioneer de la Electronic Frontier Foundation (EFF), en conjunció amb el congrés Computers, Freedom and Privacy - Ordinadors, Llibertat i Privacitat -, celebrat a San Francisco.

El grup per les llibertats civils on-line va decidir honrar a Donen Gillmor pel seu compromís amb la informació precisa i avantguardista sobre cibertecnologia; Beth Givens per la seva dedicada labor en la defensa dels drets a la privacitat dels consumidors i en el desenvolupament de la consciència pública sobre temes relacionats amb la privacitat; i als autors del DeCSS, per a ser acceptat per Jon Johansen, pel seu treball pioner en el programa fonamental que va permetre el desenvolupament d'un lector DVD per a Linux.

Des de 1991, els Premis Pioneer de la EFF han donat reconeixement a individus que han fet significatives i influents contribucions al desenvolupament de les comunicacions via ordinadors o a l'enfortiment dels individus en l'ús d'ordinadors i Internet. >de *EFF Pioneer Awards*

context relacionat
> computers, freedom and privacy conference
> dan gillmor
> beth givens
> jon johansen indicted. cas decss. 17 de gener, 2002

 > telègraf + ezra cornell com pioners

dimarts :: 16 d'abril, 2002

 > rhizome breeder

Rhizome.org ha anunciat que cinc artistes/grups han estat premiats amb encàrrecs per a ajudar-los a crear obres originals de net art mitjançant el seu nou Commissioning Program. Christopher Fahey (*Rhizomebot), l'Institute for Applied Autonomy/Hactivist.com (*Maptivist 2.0), i John Klima (*Context Breeder) rebran premis de 5.000 dòlars. Els encàrrecs per valor de 2.500 dòlars seran lliurats a Nungu (*Telematic surveillance) i Lisa Jevbratt (*Troika).. Deu propostes han estat guardonades amb esment honorífic (Bubble Browser per Golan Levin & Jonathan Feinberg, Common Reference Point per Mark Daggett i Jonah Brucker-Cohen, Common Sense per Brian Gillette, Grayspace per multipoly, Groundnut as Butter per Keith & Mendi Obadike, PDPal per Marina Zurkow + Scott Paterson, Pick per Kurt Baumann, Relate per Lucas Kuzma i Sociotopic per Boris Mueller). Un jurat de cinc experts - Steve Dietz del The Walker Art Center, Alex Galloway de Rhizome.org, Ken Goldberg d'O.C. Berkeley, Christiane Paul del Whitney Museum of American Art, i Mark Tribe de Rhizome.org - van seleccionar els guanyadors d'un total de 135 propostes.

Iniciat el novembre del 2001, el Rhizome Commissioning Program facilita el suport
financer a artistes per a la creació d'art dels nous mitjans a partir d’aquests encàrrecs assignats per la comissió d'experts. Amb la finalitat de mantenir el programa vigent i rellevant, les convocatòries canviaran cada any per a reflectir nous desenvolupaments tecnològics i nous entorns culturals. Aquest programa es possible pels fons aportats per la Jerome Foundation, el Nova York City Department of Cultural Affairs Cultural Challenge Program i l’Andy Warhol Foundation for the Visual Arts. També s’ha rebut suport addicional de la Fundació Rockefeller i dels membres de la comunitat Rhizome.

Aquest any es va convidar als artistes a enviar propostes en una d'aquestes dues línies: 'alt.interface' o 'Tactical Response'. La línia alt.interface convidava al*s artistes a proposar interfícies d'usuari 'alternatius' per a accedir als arxius online de Rhizome.org sobre teoria i art. La via Tactical Response es referia a projectes de net art que es dirigissin a la present situació política global, en particular als esdeveniments relacionats amb els atacs de l’11 de setembre. Tots els encàrrecs premiats seran presentats en el lloc web de Rhizome.org a l'octubre del 2002 i inaugurats públicament a la ciutat de Nova York. >de *Net Art Commissions*, 15 d'abril, 2002.

dilluns :: 15 d'abril de 2002

Els congressos 'Cap a una Ciència de la Consciència' - en anglès 'Toward a Science of Consciousness' - formen una important sèrie internacional d'esdeveniments interdisciplinaris amb la Universitat d’Arizona com a sponsor. Aquest congrés està íntegrament dedicat a desvetllar els misteris de la consciència. S’explora tot l'espectre d'aproximacions: des de la filosofia de la ment i la investigació dels somnis, fins la neuropsicologia, farmacologia, dinàmica molecular, xarxes neuronals, visions fenomenològiques, i també la física de la realitat. La fita és establir una base científica ferma per a la investigació futura i arribar, al mateix temps, a un consens sobre diverses i disperses àrees d’investigació. Hi pot haver una teoria científica de la consciència? I si és així: com seria?

Es van tractar les associacions neuronals d'experiències religioses i meditatives, la percepció intermodal, la causalitat descendent, consciència i presa de decisions, ontologies de la consciència, coma i consciència, estats alterats de consciència. Hi ha hagut tallers sobre els fonaments neuronals de la percepció del color, observant la ment, varietats de percepció sinestèsica, introducció a la memètica <http://www.memes.org.uk>, aproximacions de la informàtica quàntica a la consciència, son lúcid, parapsicologia i consciència, processos implícits i explícits a la cognició.

Com a ponents hi havia, entre d’altres, Paul Bach-y-Rita, Pat Fletcher, Peter Meijer <http://www.seeingwithsound.com/>, Mriganka Sur i Alva Noë sobre substitució sensorial, V.S. Ramachandran i Semir Zeki sobre art i cervell, Alfred Kaszniak i Ralph Adolphs sobre emoció i consciència, Rodney Brooks i Ray Kurzweil sobre consciència de la màquina. >de *Toward a Science of Consciousness. Tucson 2002*, 8-12 d'abril, 2002.

context relacionat
> red, blue, green and other sounds. 12 d'abril, 2002
> el enigma de la consciencia. 16 de gener, 2001

 > soc jo aquest?

divendres :: 12 d'abril de 2002

 > baisakhi

El Baisakhi se celebra sempre el 13 d'abril, encara que, una vegada cada 36 anys, passa al 14 d'abril. Quan el sol arriba a la constel·lació del nord, l'almanac hindú marca el pas amb el Makar Sankranti. Al nord de la Índia és el dia prescrit per al bany ritual que es considera particularment propici.

El Baisakhi o Vaisakhi és el primer dia del mes de Vaisakha - el començament de l'any hindú, particularment al nord de la Índia. En realitat aquest dia se celebra en tot el país com el Dia d'Any Nou i rep diferents noms. A Assam, el festival es diu Bohag Bihu, a Kerala, Baisakhi es coneix com "Vishu" i a Tamil Nadu, se celebra com "Puthandu". És el temps en el qual la collita està llesta per a ser recollida i emmagatzemada o venuda.

Per als Sikhs del Punjab i de tot el món, aquesta data té un significat particular, perquè fou en aquest mateix dia de l'any 1699 que l'últim Guru Gobind Singh va organitzar als sikhs en la Khalsa (la germanor Sikh) o 'els purs'. En fer-ho, va eliminar les diferències de casta i va establir que tot els éssers humans eren iguals.

context relacionat
> nouruz mobarak. any nou iranià 1381. 21 de març, 2002
> guo nian. any nou xinès 4700. 12 de febrer, 2002
> rosh hashanah. jewish new year 5762. 18 de setembre, 2001
> enkutatash. ethiopian new year 1994. 11 de setembre, 2001

dijous :: 11 d'abril de 2002

Aplicant refinaments sense precedents a l'anàlisi d'amenaces celestes, els astrònoms de la NASA han identificat un xoc potencial amb la Terra d'un asteroide d'un quilòmetre d'ample, amb més de vuit segles d'antelació. El que probablement serà un tret errat, fins i tot sense mesures preventives, arribarà el 16 de març del 2880, ha dit Jon Giorgini, un dels enginyers en cap del Jet Propulsion Laboratory de la NASA. Les probabilitats de col·lisió són aproximadament d'1 entre 300, i potser fins i tot més remotes, basant-se en el que fins ara se sap de l'asteroide. Tanmateix, això fa que aquesta roca espacial, batejada com 1950 DA, una amenaça més gran que qualsevol altre d'un asteroide conegut. "Això no és tampoc com per a preocupar-se", ha dit Giorgini, líder del grup d'investigació sobre l'asteroide. "Estem mostrant que les recerques amb telescopis òptics i observacions de seguiment amb telescopis de radar poden proporcionar-nos informació sobre col·lisions d'asteroides amb la Terra amb segles d'antelació. Això és temps suficient per a considerar les opcions -35 generacions, de fet".

"Aquest informe suposa un èxit per als nostres esforços en la identificació de possibles picaplets", ha dit JPL's Dr. Don Yeomans, director del NASA Near Earth Object Program - Programa d'Objectes Propers a la Terra. "Les observacions de radar ens estan ajudant a avançar les prediccions de 5 a 10 vegades en el futur".

"El grau d'aproximació a la Terra a la que arribarà el 1950 DA depèn dels atributs físics de l'asteroide - grandària, forma i massa, i com gira, com reflecteix la llum i emet calor a l'espai", va dir Giorgini. És improbable que aquestes coses se sàpiguen a curt termini. "Com l'asteroide emet energia provinent del Sol de tornada a l'espai, té el major efecte potencial", ha dit. Alliberar energia en una direcció impulsa l'asteroide cap a la direcció contrària. L'acceleració resultant és petitíssima, però al llarg dels segles actua com un coet lleuger i, aquest fet, podria marcar la diferència entre l'impacte i el tret errat. Si els estudis sobre el 1950 DA de les futures generacions indiquen que deu ser desviat per a prevenir una col·lisió, les subtils influències que les seves propietats físiques tenen sobre el seu moviment podrien ser manipulades profitosament. Per exemple, va suggerir Giorgini, la seva superfície podria ser rociada amb guix o carbó per tal d'alterar la manera de reflectir la llum, o una nau amb una vela solar podria desplegar la seva vela reflectora sobre l'asteroide. En qualsevol cas, determinar les propietats físiques dels asteroides serà important per als càlculs a llarg termini dels riscos d'impacte. >de *Radar Pushes Limits Of Asteroid Impact Prediction*, 4 de abril, 2002.

context relacionat
> la gran extinción del pérmico desencadenada por la colisión con un objeto cercano a la tierra

 > predicció de un proper encontre

dimecres :: 10 d'abril de 2002

 > percepció de models

Els investigadors de la Duke University Medical Center han descobert la regió del cervell que mira els models com a seqüències d'esdeveniments automàticament, fins i tot quan el model emergeix per 'happenstance' (fets + circumstàncies) a l'atzar. Tal percepció compulsiva del model es va desenvolupar per a permetre els éssers humans escapar del perill en l'entorn natural. No obstant això, segons els investigadors/es, en l'actual món artificial, tal percepció del model també condueix a supersticions amb mala capacitat d'adaptació. En un article publicat online del 8 d'abril del 2002, a Nature Neuroscience, els investigadors Scott Huettel, Beau Mack i Gregory McCarthy van assenyalar aquests experiments.

"Aquests resultats suggereixen que el còrtex prefrontal realment està processant, activament i dinàmica, informació de l'entorn" diu Huettel. "Està preparant l'organisme per a canviar el seu comportament en resposta a alguna cosa que està succeint; i no roman en actitut passiva. "Els resultats dels científics revelen com les funcions del cervell que es van desenvolupar per a plantar cara al món natural no poden ser òptimes en l'ambient tecnològic d'avui.

"Els models en el món modern deuen ser molt diferents a els de fa uns vint mil anys enrera", expliquen. "En un ambient natural, gairebé tots els models es poden predir, perquè el món obeeix lleis físiques. Per exemple, quan escoltes un cop darrera teu, no és res artificial; significa que una branca està caient, i cal moure's ràpidament. Per això nosaltres vam evolucionar seguint aquests tipus de models que tenen una capacitat que els fa funcionar bé en ambients naturals, que és on realment tenen significat. Però aquests llaços causals no tenen cabuda necessàriament en el món tecnològic, on hi ha irregularitats, i en el qual busquem models on no hi són", explica Huettel. "Molts dels comportaments supersticiosos poden provenir de l'expectativa de models. Així, els processos del cervell que eren perfectament adaptables a un ambient natural, s'adapten malament a un ambient tecnològic." >de *Brain center searches for patterns*, april 7, 2002.

dimarts :: 9 d'abril de 2002

El Computer Security Institute (CSI ) - Institut per a la Seguretat Informàtica - ha anunciat els resultats del seu sisè "Sondeig sobre Delicte Informàtic i Seguretat". El sondeig està coordinat pel CSI i compta amb la participació del Departament d'Intrusió Informàtica del FBI de San Francisco. L'objectiu d'aquest esforç és augmentar el nivell de consciència sobre seguretat, a més d'ajudar a determinar l'abast del delicte informàtic als Estats Units. Els resultats confirmen que l'amenaça del delicte informàtic i altres violacions de seguretat informàtica continuen creixent i també el seu cost financer.

El 85% de les enquestades (principalment grans companyies i agències governamentals) ha detectat violacions de seguretat informàtica durant els últims dotze mesos. El 64% ha admès pèrdues financeres causades per intrusions informàtiques. El 35% poden i/o estan disposades a quantificar les pèrdues financeres, aquestes són 186 i han informat de pèrdues per valor de 377.828.700 dòlars. Les pèrdues més serioses s'han produit per robatori d'informació confidencial i frau financer.

El 70% de les enquestades ha informat d'atacs a través de la seva connexió a Internet, que no pas d'atacs desde dins del propi sistema (31%). Efectivament, l'índex de les que declaren atacs via connexions a Internet ha augmentat del 59% d'afectades l'any 2000 al 70% el 2001.

El 36% ha informat que les intrusions ilegals han augmentat significativament respecte l'any 2000, on només el 25% va informar d'aquests tipus d'atac. (El 1999, només va ser el 16%).

Atacs i abusos en augment: el 40% ha detectat intrusió als seus sistemes des de l'exterior. El 38% ha detectat atacs de negació de servei (només 27% en el 2000). El 91% ha detectat abús dels empleats en els privilegis d'accés a Internet (per exemple, descàrregues de pornografia i programari piratejat o usos indeguts del sistema
de correu electrònic). Només el 79% ha detectat abús de la xarxa en el 2000. El 94% ha detectat virus informàtics (només el 85% els havia detectat l'any 2000). >de *Financial losses due to Internet intrusions, trade secret theft and other cyber crimes soar*, 7 d'abril, 2002.

Des de gener a desembre del 2001, el CERT /CC va rebre 118,907 missatges d'e-mail i més de 1.417 trucades a la seva línia d'atenció telefònica denunciant incidents en seguretat informàtica i demanant informació. El CERT/CC va rebre en aquest període 2,437 parts de vulnerabilitat i va tractar 52,658 incidències de seguretat informàtica. El Centre de Coordinació del CERT es va formar el novembre de 1988 per la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) - Agencia de Projectes d'Investigació Avançada per a la Defensa - en resposta a les necessitats trobades durant un incident de seguretat a Internet.

context relacionat
> cert coordination center annual report 2001

 > territori del delicte informàtic

dilluns :: 8 d'abril de 2002

 > [ fantasia + realitat ]: equilibri

La capacitat de reconèixer objectes en el món real és manejada per parts diferents del cervell, les quals ens permeten imaginar com és el món. Aquest és el resultat d'un mapatge del cervell publicat en el número 28 d'aquest març de la publicació Neuron.

L'estudi es centra en dues tasques cognitives usades extensament pels psicòlegs experimentals. Una és la rotació mental -fer girar mentalment un objecte complex fins arribar a una posició diferent i comparar-la amb un segon objecte similar-, l'altra es el reconeixement d'objectes -determinar com són d'iguals o diferents dos objectes complexos-. "La rotació mental i el reconeixement d'objectes són indistingibles des d'el punt de vista del comportament: no podem separar-los" diu l'autora del primer article, Isabel Gauthie. Altres co-autors són Michael J. Tarr, Steven Pinker, Guillermo G.
Hayward, Juan C. Gore i els seus equips.

Els científics han trobat que les àrees d'activat mentre fem aquestes dues tasques tendeixen a enganyar per dos camins al sistema visual. Aquests dos camins, anomenats ventral i dorsal, de vegades també s'anomenen "el què " i "l'on ". Quan et preguntes sobre la identitat d'un objecte -per exemple, si aquest té la mateixa forma que un segon objecte-, el camí ventral, que inclou el lòbul temporal, s'activa. Però quan et preguntes on és un objecte, el camí dorsal, que menteix al lòbul parietal, s'activa. "Aquesta és la primera indicació de que el cervell no confia en els mateixos processos per a fer aquestes dues tasques malgrat el fet que semblin tan similars" explica Gauthier.

"Al llarg de l'evolució veient com treballa el cervell, sembla com si les mateixes solucions s'hagin presentat més d'una vegada per a solucionar problemes similars", afegeix Tarr. "Semblen molt similars quant a comportament, però usen circuits neuronals completament diferents i el cervell no sap com ajuntar-los". >de *Different parts of the brain handle fantasy and reality*, 28 de març, 2002.

divendres :: 5 d'abril de 2002

A partir del 5 d'abril, una gran exposició itinerant que obrirà les portes de la Henry Art Gallery (Seattle), captarà l'atenció dels visitants amb una combinació d'art, conferències i fòrums públics que tractaran les implicacions dels recents avanços de la genòmica humana. Durant el 2004 l'exposició viatjarà a museus d'art i centres universitaris d'investigaciódels Estats Units. L'exposició mostra enèrgiques obres d'art creades com a resposta directa als recentsavanços de la genòmica. Aquestes investigacions estan tenint un impacte enorme sobre la pràctica artística, proporcionant nous instruments, processos, materials i qüestions a considerar. Gène(si) pretén tendir un pont entre art i ciència en clarificar els avanços tècnics al públic profà i examinar qüestions ètiques plantejades per la investigació genòmica. Reconeixent la complexitat que presenten aquestes noves oportunitats, el comissari Robin Held ha construit l'exposició en tres anys de diàleg continu amb especialistes en genètica, artistes, historiadors de la ciència, especialistes en ètica mèdica i historiadors d'art. Amb la intenció de promoure el diàleg entre disciplines, s'ha preparat una extensa programació d'actes públics per a les diferents seus en conjunció amb l'exposició. Gène(si) vol encoratjar el debat públic i la millor comprensió de la genòmica i el potencial impacte en la nostra vida quotidiana.

Gène(si) presenta més de 50 obres d'artistes de renom i emergents (com ara Barbara Bloom, Catherine Chalmers, Joan Fontcuberta, Iñigo Manglano- Ovalle, Gregor Mobius, Dario Robleto, Bill Scanga...). Inclou tres nous treballs - pels artistes Jill Reynolds, Paul Vanouse i l'equip format per Shawn Brixey i Richard Rinehart - encarregats de l'exposició Aquests treballs van ser creats amb la col·laboració -propiciada per la galeria- d'artistes i experts en el camp de la genètica. També es presenta la important instal·lació transgènica Gènesi (1999). Una lúcida demostració d'Eduardo Kac de com la comprensió de la ciència i els recents avanços en genòmica, estan intrínsecament lligats amb la nostra comprensió del llenguatgei l'ús de noves tecnologies. També es pot veure una mini-retrospectiva del treball del col·lectiu d'artistes Critical Art Ensemble. >de *Gene(sis): Contemporary Art Explores Human Genomics*.

context relacionat
> dna plus bacteria equals art. 12 de març, 2002
> information arts. 15 de gener, 2002
> obra d'art transgènic "gfp bunny". febrer, 2000
> genesis by eduardo kac. 1998/99

 > aprilis gene-sis

dijous :: 4 d'abril de 2002

> canell cyborg

El 14 de març del 2002 es va fer una operació en l'hospital Radcliffe Infirmary d'Oxford, Anglaterra, per a implantar una matriu de microelèctrodes en el nervi mitjà del professor Kevin Warwick. L'operació, que va durar poc més de dues hores, va anar bé i ha estat declarada un èxit. Aquesta ha estat la primera operació d'aquest tipus al món.

La matriu, situada en el canell, conté 100 agulles amb terminacions sensibles - cadascuna d'elles connectada directament amb fibres nervioses. Uns cables connectats a la matriu van per l'interior del braç de Kevin fins a un punt situat a 15 cm de la matriu des d'on surten per una perforació a la pell. Aquests cables s'han de connectar a un nou dispositiu extern transmissor/receptor de ràdio, la finalitat del qual és connectar el nervi mitjà de Kevin amb un ordinador via senyals de ràdio. S'espera que el projecte derivi en considerables beneficis mèdics per a un gran nombre de persones, en particular en casos de moviment assistit per a pacients amb lessions d'espina dorsal. En les properes setmanes l'equip estarà immers en un ampli ventall d'investigacions, esperant ampliar les possibilitats de connexió entre humans i màquines - Cyborgs. >de *The Neural Connection*.

La següent etapa crítica arribarà quan s'estableixi l'enllaç entre la ràdio i l'ordinador i els investigadors enregistrin quins senyals són recollits, si és que n'hi ha. "Sóc optimista perquè començo a notar un formigueig en el dit índex", diu Warwick. Existeixen 10.000 fibres nervioses en el nervi principal, que controla la major part de la mà, però només s'han implantat 100 sensors. "Quines agulles es connecten amb quins nervis o si hem captat aquest o aquell dit, són incògnites que encara queden per resoldre", explica Warwick. "Aquesta serà una de les primeres coses a fer, mapar els pins i definir com s'enllacen. Quins pins tenen senyal motriu i quins senyal sensorial. Fins ara només hi ha teories".

El professor Kevin Warwick albira un món en el qual els humans es comuniquen directament amb els ordinadors, i es mantenen contínuament en xarxa. En el seu article *Cyborg 1.0* (Wired, febrer del 2000), Warwick esbossa el seu pla per a fondre's amb el seu propi ordinador.

context relacionat
> family wants data chips implanted. 1 d'abril, 2002
> new body art: chip implants. 11 de març, 2002
> digital angel, implante de chip en humanos. 30 d'octubre, 2000
> a microchip inside the body. 22 de febrer, 1998

dimecres :: 3 d'abril de 2002

La IBM i el National Energy Research Scientific Computing Center (NERSC) del Departament d'Energia dels Estats Units han anunciat una col·laboració per a començar el desplegament dels primers sistemes d'una Grid (que literalment significa 'reixeta') nacional de computació, que permetrà als investigadors afrontar reptes científics més enllà de les possibilitats dels ordinadors actuals.

Començant amb dos superordinadors d'IBM i amb un sistema d'emmagatzematge massiu de la mateixa marca, la DOE Science Grid s'acabarà convertint en un sistema capaç de processar més de cinc bilions de càlculs per segon i d'emmagatzemar la informació equivalent a 200 vegades el nombre de llibres de la Biblioteca del Congrés dels EEUU. La col·laboració crearà la major supercomputadora no classificada i el major sistema d'emmagatzematge de dades amb suport DOE via la Science Grid per aquest mateix desembre del 2002 - dos anys abans de l'esperat. La Grid donarà accés a científics de tot el territori nord-americà a amplis sistemes de supercomputació i emmagatzematge de dades de la mateixa manera que una xarxa elèctrica proporciona accés als dispersos recursos de generació d'energia. En el futur, els superordinadors, sistemes d'emmagatzematge i instal·lacions experimentals dels laboratoris de Berkeley, Argonne, Oak Ridge i Pacific Northwest estaran connectats a la DOE Science Grid.

"Les Grids de procés i emmagatzematge establiran un entorn uniforme de computació i dipòsit de dades - independent de la localització. Aquesta nova xarxa pot ser integrada en els entorns de treball dels investigadors; tal com ho va fer la Web en proporcionar una manera d'integrar documents online en l'ambient de treball científic", va dir Horst Simon, director de la Divisió del NERSC en el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley.

Les Grids permeten compartir aplicacions, dades i recursos de computació a organitzacions distribuïdes en un territori. Com a model emergent de computació, les Grids, estan fetes amb 'clusters' (agrupacions) de servidors enllaçats a través d'Internet, utilitzant protocols proporcionats per la comunitat de codi obert Globus i altres tecnologies obertes, inclòs Linux. El Projecte Globus és un esforç multi-institucional d'investigació i desenvolupament que es dedica a la creació de tecnologies bàsiques per a les Grids de computació. La Open Grid Services Architecture (OGSA) és una evolució proposada de l'actual Globus Toolkit cap a una arquitectura de sistemes Grid basada en una integració de serveis, conceptes i tecnologies Grid i Web. Atès que la OGSA es basa en serveis Web, és probable que incorpori especificacions definides en els marcs de W3C, IETF, OASI, i altres organitzacions d'estàndards. >de *IBM and Department of Energy Supercomputing Center to Make DOE Grid Computing a Reality*, 22 de març, 2002

context relacionat
> global grid forum
> globus project
> irving wladawsky-berger explains grid computing. març 2002

> desplegament de interseccions en una 'grid'

dimarts :: 2 d'abril de 2002

                        > missatges interestel·lars

Un grup de vint artistes, científics i intel·lectuals es van reunir el 18 de març a París per a entendre millor com podríem comunicar el sentit humà de la bellesa a civilitzacions intel·ligents que poguessin habitar al voltant d'altres estrelles.

El taller sobre l'Art i la Ciència de la Composició de Missatges interestel·lars - Art and Science of Interstellar Message Composition - es va concentrar en missatges estètics que poguessin ser transmesos mitjançant ones de ràdio o pulsacions de làser. Aquestes tècniques de comunicació reflecteixen els mètodes usats pels actuals programes d'observació del SETI - Search for Extraterrestrial Intelligence o Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre.

"Mentre que la Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre és una obstinació científica amb més de 40 anys d'experiència, desgraciadament s'ha dedicat poc esforç a pensar el que diríem si establíssim un contacte o ens trobéssim preparats per a enviar els nostres propis missatges", va declarar el director del taller, el Dr. Douglas Vakoch. "Encara s'ha comprès menys la interacció entre la metodologia tècnica i la naturalesa estètica del missatge".

Els participants tenen experiència en un ventall de disciplines: arts, humanitats i ciències. Els artistes del taller aporten coneixements de dibuix, composició musical, nous media, pintura, escultura i arts de l'espai. Entre els ponents de l'àmbit de les humanitats s'inclouen especialistes en història, dret, literatura i filosofia. Les disciplines científiques representades inclouen astronomia, biologia, informàtica, enginyeria, matemàtiques, física i psicologia. Més informació a http://publish.seti.org/art_science.

El taller té com a sponsors el SETI Institute;Leonardo/l'Observatoire Leonardo des Arts et des Techno-Sciences (OLATS); Leonardo/International Society for the Arts, Sciences and Technology (ISAST); International Academy of Astronautics (IAA) Permanent SETI Study Group; y el IAA SETI & Society Study Group. >de *Artists and scientists meet to plan messages to E.T.*.