La percepció d'una olor no és simplement el resultat d'un descobriment químic, també està influenciada per això que la persona que olora aprèn sobre l'olor. Els investigadors acaben de descobrir com aquest 'aprenentatge perceptual' sobre una olor influïx en el processament de la informació del sistema de descobriment químic purament olfatiu. Wen Li, Jay Gottfried i altres col•legues de treball de la Universitat Nord-oest acaben de publicar les conclusions de les seves investigacions realitzades amb humans.

"El context verbal influeïx fortament en la percepció de la qualitat de l'olor –una rosa amb altre nom no tindria una olor tan dolça", diuen els investigadors. "Per exemple, les mateixes olors són percebudes com diferents depenent de si han estat etiquetades com cogombre fresc o com floridura."

"L'aprenentatge també canvia la qualitat de l'olor. Una olor a cirera es converteix en una olor fumada si s'experimenta juntament amb una olor d'aquesta classe. Així, un joc donat de receptors olfatius activats per una olor determinada pot no representar directament la percepció d'una olor donada. Millor dit, la percepció de l'olor pot dependre d'una cosa més sintètica, o integrant, mecanismes afavorits per regions del cervell d'ordre més alta," afegeixen els investigadors.

A un estudi anterior, Gottfried i els seus companys de treball, havien identificat regions del còrtex cerebral implicades en "la codificació" de les olors. Al nou estudi, van procurar explorar si l'aprenentatge perceptual sobre una olor condueix a canvis en la capacitat dels subjectes de diferenciar les olors.

Els investigadors van concloure que "l'exposició perllongada a una olor determinada causava una millora en la diferenciació entre olors relacionades (fins i tot entre olors completament noves). Així, amb l'exposició a un alcohol floral que olora (és a dir, phenethyl alcohol), els subjectes es convertien efectivament en 'experts' florals i simultàniament es convertien també en experts per al grup molecular subjacent". Els subjectes van semblar "desenvolupar subcategories d'aquestes característiques olfatives més refinades o diferenciades".

"Les conclusions actuals, juntament amb dades recents del nostre laboratori, proporcionen proves addicionals que demostren que la codificació de la qualitat de l'olor en el còrtex olfatiu no és un resultat directe de l'estructura de l'olor," expliquen els autors. "Amb tota probabilitat, les representacions neuronals de la qualitat de l'olor són un producte dinàmic de la codificació del nivell inferior del lòbul olfatiu i els inputs corticals d'un nivell més alt, conforme a la regulació de l'aprenentatge i l'experiència, l'atenció, el context sensorial i la llengua".

"Creiem que el procés de la diferenciació de característiques de l'olor, via exposició sensorial, subratlla el fet que els humans aprenen a identificar olors a l'entorn, amb una diferenciació progressiva i cada vegada més refinada, fins al punt que som capaços de reconèixer milers, si no centenars de milers, d'olors diferents".

"Aquest mecanisme pot ser la base de l'adquisició d'una percepció fina que distingeix, per exemple, l'olor de la rosa damascena (la rosa búlgara) de la rosa centifolia (la rosa del Marroc), fins al punt de ser capaços d'apreciar la riquesa immensa d'aromes a la vida diària," conclouen els autors.

Li et al.: "aprenent a olorar les roses: plasticitat neuronal dependent de l'experiència en el còrtex piriform i el còrtex orbitofrontal." Publicat en Neuron 52, 1097–1108, 21 de desembre de 2006 DOI 10.1016/j.neuron.2006.10.026 www.neuron.org >de *How learning influences smell*. 20 de desembre de 2006

context relacionat
> a quoi ca sert l'amour per edith piaf i theo sarapo
> una mirada al comportament humà, malaltia cerebral. 'les neurones von economo poden jugar un paper en el que fa de nosaltres 'humans' – consciència, raonament moral i empatia –.' 22 de desembre de 2006
> com diferenciem les olors. 'la magnitud de l'activitat cerebral en el còrtex orbitofrontal prediu en quin expert olfatiu es pot convertir una persona a conseqüència de l'aprenentatge passiu. la informació sobre una olor no és estàtica o fixa dintre d'aquestes regions corticals, però és molt maleable i pot ser ràpidament actualitzada per l'experiència perceptual. aquesta maleabilitat del cervell es denomina també plasticitat neuronal.' 21 de desembre de 2006
> prestar atenció provoca la sincronització de les cèl•lules.'el misteri de com l'atenció millora la percepció de l'estímul sensorial entrant ha estat una preocupació per als científics des de fa molt temps. com funciona l'atenció?' 20 de desembre de 2006
> observa i aprèn. 'la mirada amb la intenció de repetir activa l'aprenentatge a l'àrea del cervell.' 20 de desembre de 2006
> enlaç mental entre accions i paraules. 'quin és la diferència en les nostres ments entre conversa i acció?' 18 de setembre de 2006

imago
> un roser pot ser un roser pot ser un rosat roser
... si aigua beu

sonic flow
> ... [mp3]
... [other formats]

Els investigadors han estudiat el cant d'una espècie d'ocell que ha pogut adaptar-se a la vida urbana amb la finalitat de comprendre millor quin tipus de pressions ambientals influïxen en la prosperitat de certs ocells, i quines característiques específiques permeten als ocells de ciutat adaptar-se a ambients urbans sorollosos. Les conclusions d'aquesta investigació han estat redactades per Hans Slabbekoorn i Ardie den Boer-Visser de la Universitat de Leiden.

Aquesta investigació s'ha centrat en el cant del pardal -una espècie que ha sobreviscut a l’urbs- de deu ciutats europees, entre elles Londres, Praga, París i Amsterdam. Els investigadors van comparar aquest cant amb el d'altres pardals de llocs forestals propers. Els resultats de la comparança van mostrar que en el cas de cants vitals, com ho són els destinats a l'atracció de companys i a defensar el territori, els cants urbans eren més curts i es produïen amb més rapidesa que els realitzats en llocs forestals. El cant urbà també mostrava un to alt en la freqüència, conseqüent amb la necessitat de competir amb la freqüència baixa del soroll ambiental, com la produïda pel soroll del tràfic.

Impacte antropogènico en senyals utilitzats per ocells salvatges

En un treball anterior del doctor Slabbekoorn i altre coautor, es mostrava que el cant de determinats ocells s'ajustava a les condicions del soroll del tràfic local. Els investigadors van demostrar que els mascles de l'espècie dels pardals, en territoris amb un soroll de freqüència baixa forta, emetien menys notes de cant de freqüència baixa que determinats ocells de territoris propers més tranquils. Aquest estudi va ser realitzat sobre una població específica en Leiden, Països Baixos, i es tractava solament d'ocells urbans, encara que les condicions del territori al qual habitaven passaven de la tranquil•litat absoluta al soroll infernal. Aquest estudi predeia també la possibilitat que, en general, els pardals de ciutats sorolloses canten més alt que els de zones forestals tranquil•les: en altres paraules, el cant se sotmet a un canvi acústic marcat per l'hàbitat en ciutats en les quals predomina el soroll del tràfic.

Les conclusions de Slabbekoorn i den Boer-Visser confirmen aquesta predicció i a més identifiquen diversos trets acústics addicionals que diferencien els ocells de la ciutat dels de zones forestals, donant suport amb això a una teoria coneguda com la hipòtesi d'adaptació acústica, que diu que alguns aspectes de la varietat vocal dels sons de la comunicació en animals són conformats per l'entorn. Els autors indiquen que la diferència de cant dintre d'una espècie a conseqüència de tal “formació ambiental” podria ocupar potencialment un paper crucial en el procés d’especiació, encara que la investigació no deixa clar si les poblacions urbanes i no urbanes dels pardals es troben dintre d'aquest procés.

Implicacions de la conservació: adaptar-se o anar-se'n

L’especiació té lloc a llarg termini, en escales de temps evolutives, però els canvis principals en la població d'ocells d'una regió, incloent la seva extinció, poden succeir aquí i ara. La urbanització esgota normalment la composició de les espècies, provocant, per exemple, la substitució de les espècies originàries de l'hàbitat per aquelles que s'adapten bé a les condicions urbanes. Moltes espècies no viuen a les ciutats i no es reprodueixen prop de les autopistes, i de fet, els ocells de les àrees urbanitzades són molt similars: les mateixes poques espècies es fan comunes a tot arreu, mentre que la varietat d'espècies originàries de l'àrea desapareix. El nou estudi, que es concentra en el "supervivent" urbà, ajuda a comprendre millor el mecanisme de fons de l'impacte d'homogeneïtzació de l'entorn urbà. La capacitat dels pardals de cantar dintre d'una relativament àmplia varietat de freqüència, i l'habilitat d'ajustar el cant excloent freqüències més baixes, sembla crucial perquè aquest ocell prosperi a pesar del soroll urbà. A les espècies sense aquestes capacitats no els queda més opció que abandonar la ciutat. > de * Cities change the songs of birds*. *les ciutats canvien el cant dels ocells *. 4 de desembre de 2006. Slabbekoorn et al.: “Les ciutats canvien el cant dels ocells.” Publicat en Current Biology 16, 2326–2331, 5 de desembre de 2006 DOI 10.1016/j.cub.2006.10.008.

context relacionat
> cantant per a sobreviure. "the first evidence of a functionally referential communication system in a free-ranging ape species." 20 desembre, 2006
> el disseny del món. "volem produir una nova classe de creador de canvi - ciutadans que pensen com dissenyadors: "una síntesi d'artista, inventor, mecànic, economista objectiu i estrateg evolutiu." 24 de novembre 2006
> com i per què va sorgir la civilització. un producte tant de l'adaptació al canvi climàtic, com d'un ambient hostil. 22 de setembre de 2006
> estratègia militar com planificació urbana. un compromís amb els drets humans en un món de ciutats eternament fortificades i militaritzades. 9 de juny de 2006
> laboratori d'evolució urbana. les ciutats proporcionen un teatre ideal per a observar l'evolució del comportament, una cosa que no succeïx en la naturalesa. 19 d'abril de 2006
> els canvis en el cant dels ocells podrien ser usats com un sistema d'advertiment. detecció de pertorbacions ecològiques artificials. 30 de novembre de 2005
> com li afecta la seva ciutat?. 4 de novembre de 2005
> predir i prevenir el col•lapse social. "els habitants finalment es queden sense recursos finits, incloent aliments i materials de construcció, i això comporta la fam massiva i el col•lapse de la seva societat." 16 de setembre de 2005
> el verd als nostres espais urbans oberts. 10 de desembre de 2004
> la tardor provoca l'expansió cerebral del chickadee. 3 d'octubre de 2003

imago
> rars ocells urbans sobrevolen can ricart

sonic flow
> ... [mp3]
... [other formats]

Sorgint de la Gran Bretanya de Blair a la fi dels anys 90 com un antídot a l'atur postindustrial, el primer discurs de les indústries creatives estava influenciat per una característica promocional que estava de moda, la de l'era dot.com dels EUA. Durant els 3 o 5 últims anys, les indústries creatives s'han sotmès a un procés d'internacionalització i es converteixen en alguna cosa permanentment associada als interessos a curt termini definits per les polítiques governamentals de tot el món. A nivell polític, les indústries creatives han assolit superar la divisió nord-sud que ha preocupat a la investigació sobre les economies de la informació i les tecnologies de comunicació durant dues dècades. Avui trobem països tan diversos com Àustria, Brasil, Singapur i Nova Zelanda promovent amb avidesa una promesa de taxes de creixement econòmiques excepcionals de la "cultura" en la seva forma "immaterial". Els governs en Hong Kong, Japó, Austràlia, i els Països Baixos han iniciat plataformes per a desenvolupar polítiques d'indústries creatives amb assumpcions i expectatives notablement similars, sense tenir en compte la diferència dels seus sistemes culturals i polítics.

A pesar de la proliferació del model d'indústries creatives, segueix sent difícil referir-se a històries de "innovació creativa" actual, o estar del tot segurs del que això podria significar. El que està clar – encara que en gran part encara no reconegut – és que l'inversió en "clusters creatius" funciona de manera eficaç per a provocar un corresponent boom al mercat immobiliari adjacent. Aquí resideix potser la veritat principal de les indústries creatives: les indústries creatives són una indústria de servei, una indústria en la qual la inversió estatal en "alta cultura" es transforma en una forma de "welfarismo" per als especuladors de la propietat. Aquest truc de fum i miralls es realitza hàbilment mitjançant el llenguatge de la democràcia populista que apel·la a una varietat d'agents polítics i econòmics. El que és més sorprenent és el grau amb el qual aquesta moda és abraçada pels més vulnerables: és a dir, pels productors de continguts (dissenyadors, inventors de software, artistes, cineastes, etc.) d'informació creativa (marques, patents, copyrights).

Molta de l'investigació realitzada per les indústries creatives és molt especulativa, interpretativa i economista, i es preocupa molt més de les dades de la indústria a gran escala, que de la xarxa de relacions formals i informals que fan que aquesta producció creativa sigui possible. Aquesta investigació es produïx generalment de forma ràpida, amb poc anàlisi qualitatiu detallat de l'estructura de les relacions econòmiques en les quals les empreses d'indústries creatives funcionen. En molts casos, els discursos polítics viatgen i són adoptats sense una valoració crítica de les condicions clarament locals.

En contrast amb l'homogeneïtat de les indústries creatives a nivell polític, existeix una variació molt localitzada que es pot trobar en termes de factors materials que conformen el desenvolupament de projectes d'indústries creatives. Per exemple, un informe recent de la UNCTAD (2004) sobre les indústries creatives i el seu desenvolupament, se centra en la naturalesa "precària" de l'ocupació per a molts dintre de les indústries creatives. Tal atenció als empisrimes desiguals i variables de les indústries creatives marca un final a la major part de les modes que caracteritzaven el primer discurs de les indústries creatives, i també reflecteix l'extensió d'aquest discurs de les economies de mercat molt desenvolupades cap a aquelles on el sector privat juga un paper molt diferent.

Aquesta conferència qüestiona aquestes modes i tendències, i es dirigeix a les variacions locals, intraregionals i transnacionals que constituïxen les indústries creatives internacionals com un camp desigual d'actors, interessos i condicions. La conferència explora una varietat de temes clau que, en la majoria dels casos, romanen invisibles tant a l'investigació acadèmica com als productors de polítiques per a les indústries creatives.

En general, la conferència adopta un focus comparatiu amb la finalitat de mostrar la variabilitat de les indústries creatives internacionals. Tal acostament permet fer-se noves preguntes sobre les tensions constituïdes mútuament entre les forces, pràctiques, històries i polítiques que defineixen la producció creativa, la distribució i l'organització dintre d'una era d'economies d'informació i cultures interconnectades. >de * MyCreativity: Convention on International Creative Industries Research* *MyCreativity: Convenció sobre la investigació internacional d'indústries creatives * Amsterdam, 16-18 de novembre de 2006.

context relacionat
> cap a una nova concepció del domini públic. espais creatius+ espais de producció+ espais socials. "nau21 és un projecte d'arrel ciutadana, col·laborativa i independent que conforma una estructura de nodes creatius (individuals o col·lectius) que posa en xarxa per a poder donar un servei als creadors (en ciències, arts i tecnologies)."
> guerra civil inmaterial per matteo pasquinelli. prototips de conflicte en el capitalisme cognitiu. barcelona, 26 de septembre de 2006
> la comunitat en xarxa hackeja el sistema de finançament cultural. "la nostra controvertida proposta sobre el finançament cultural, basada en la teoria del joc, representa un rebuig clar de les tendències hegemòniques de tota l'indústria cultural austríaca." 5 de maig de 2006
> capital creatiu: cultura, innovació i domini públic. "quin és la dimensió cultural de l'economia del coneixement? I què significa això per al domini públic?" 19 d'agost de 2005
> art urbà i domini públic. "visquem can ricart!" 15 de juliol de 2005.
> can ricart + parc central, espai urbà del segle 21. 10 de juny de 2005
> parccentralpark. "una cuina urbana emergent." àrea can ricart, 2004
> fused space: nova tecnologia en/com espai públic. "definicions = espai públic: l'espai col·lectiu físic de lliure accés per a tots. espai públic virtual: l'espai creat per internet i altres classes de xarxes tecnològiques com sms, i telèfons mòbils, accessible per a tots. domini públic: tant espai públic físic com virtual; l'espai on es comparteixen comunament idees i memòries, i les manifestacions físiques que aquestes encarnen." 23 de juliol de 2004
> domini públic de comunicació. "el marc cultural, polític i legal és un domini que anomenem domini públic de la comunicació. com un domini públic entenem un domini que no pertany ni a l'estat, ni al mercat, sinó a la societat sencera, i és manejat i controlat per la societat en si mateixa (no ha de ser confós amb el servei públic realitzat per l'estat)." 23 d'abril de 2003
> science commons, construint un flux lliure del coneixement. "el flux lliure del coneixement pot ser trobat a internet. un nou model per a la producció científica, les publicacions i l'accés sorgeix al nou ambient de la societat en xarxa. però l'espai online compartit, "com el nostre espai físic, constituïx un "global commons", amb imperatius similars per a la seva administració i preservació." i, en aquest terreny, l'opció a la qual ens enfrontem, la ciència en particular, no es troba entre el progrés i el status quo, es troba entre el progrés i una nova era d'obscurantisme. l'informació hauria de ser lliure." 15 de març de 2002.

imago
> abra makabra! ... la rikabra

sonic flow
> forces, practices, histories and policies [stream]
forces, practices, histories and policies [download]

La Biblioteca del Congrés, respecte a la recomanació del Registre de Dret d'Autor, ha anunciat quin tipus de treballs estan exempts de la prohibició contra l'elusió de mesures tecnològiques que controlen l'accés a treballs amb copyright. Les persones que realitzin usos no infractors de les sis classes següents de treballs no estaran subjectes a la prohibició d'eludir el control a l'accés d'obres protegides pel dret d'autor (17 Congrés dels Estats Units § 1201 (a) (1)) durant els pròxims tres anys.

1. Els treballs audiovisuals, també pel·lícules, inclosos en la biblioteca d'una universitat de cinema o departament d'estudis de mitjans de comunicació, quan l'elusió és portada a terme per a realitzar compilacions de parts d'aquests treballs per a ús educatiu en les aules dels esmentats estudis de mitjans de comunicació o de cinema.

2. Els programes de computadora i els videojocs distribuïts en formats que s'han fet obsolets i que requereixen els mitjans originals o el maquinari com una condició d'accés, quan l'elusió és portada a terme per a la preservació o la reproducció de l'arxiu de treballs digitals publicats per una biblioteca o arxiu. Un format serà considerat obsolet si la màquina o sistema necessari per a fer perceptible un treball emmagatzemat en el format original ja no es fabrica, i per tant no està disponible en el mercat comercial.

3. Els programes de computadora protegits per dongles que prevenen d'un accés indegut per a evitar el seu mal funcionament o dany, i que són obsolets. Un dongle serà considerat obsolet si ja no es fabrica o si un reemplaçament o reparació ja no es troben disponibles al mercat comercial.

4. Els treballs literaris distribuïts en format e-book, si totes les edicions del treball existents en aquest format (incloent les edicions digitals del text degudament autoritzades) contenen un control d'accés que prevé tant l'audició d'aquests textos digitals menjo que es renderitzen en un format especialitzat per a ser llegits en pantalla.

5. Els programes de computadora que permeten a microteléfonos connectar-se a una xarxa de telefonia sense fil, en el cas que l'elusió del control es porti a terme amb l'únic objectiu de connectar-se amb una xarxa de telefonia sense fil permesa per llei.

6. Els enregistraments de so, i els treballs audiovisuals associats amb aquells enregistraments de so, distribuïdes en format de disc compacte i protegides per mesures de protecció tecnològiques que controlen l'accés a treballs legítimament comprats i creen o exploten defectes de seguretat o vulnerabilitats que comprometen la seguretat d'ordinadors personals, en el cas que l'elusió al control es porti a terme únicament amb bons propòsits, és a dir, per a la prova, la investigació, o la correcció d'aquestes fallades de seguretat o vulnerabilitats del sistema de control.

Aquestes exempcions entraran en vigor després de la seva publicació en el Registre Federal el 27 de novembre de 2006 i romandran en vigor fins al 27 d'octubre de 2009. >de *Rulemaking on Exemptions from Prohibition on Circumvention of Technological Measures that Control Access to Copyrighted Works*. 22 de novembre de 2006

contexto relacionado
> el cas isamu kaneko . 2004. on és l'equívoc d'aquesta detenció?
> grokster i morpheus sobreviuen. 2003
> el cas jon johansen. 2002
> el cas de edward felten. 2001
> el cas de dmitry skylarov. 2001
> sobre propietat intel·lectual.

imago
> una cabina per a digerir i investigar els nous drets

sonic flow
> ... [stream]
... [download]