Un pot dir que el desenvolupament en la civilització i el sanejament ha estat paral·lel. Com més desenvolupada està la societat, més sanejada és i viceversa.

L'excusat és part de la història de la higiene humana, que és un capítol crític en la història de la civilització i que no pot relegar-se a una posició històrica de poca importància. L'excusat és un enllaç crític entre ordre i desordre i entre bon i mal ambient.

En el meu propi país, és a dir l'Índia, com pot un no fer cas del tema de l'excusat quan la societat s'enfronta amb excrecions humanes de l'orde de prop de 900 milions de litres d'orina i 135 milions de quilograms de matèria fecal per dia amb un sistema totalment inadequat per a la seva recollida i eliminació. La societat sofreix, per tant, una amenaça constant d'amenaces per a la salut i epidèmies. Una xifra tan elevada com 600 milions de persones, d'un total de 900, practiquen la defecació a l'aire lliure. Les instal·lacions de clavegueram estan disponibles per a no més del 30 per cent de la població en àrees urbanes i solament per al 3 per cent de la població rural té accés a latrines amb cisterna.

Veient aquest desafiament, penso que el tema de l'excusat és com a mínim tan important com altres desafiaments socials tals com l'alfabetització, la pobresa, l'educació i l'ocupació. b > >de *History of toilets*. el document presentat per el Dr. Bindeswar Pathak, Ph.D., D.Litt., fundador, Moviment Sulabh en el Simposi Internacional sobre Excusats Públics dut a terme a Hong Kong del 25 al 27 de maig, 1995.

La tecnologia Sulabh ha alliberat fins ara a 37.500 netejadors de la degradant pràctica de netejar i de carregar físicament les femtes humanes. Els netejadors indis transporten les femtes dels seus proïsmes en el 93% de les cases en el mitjà rural. No hi ha excusats allí. Duen les femtes dels seus semblants en grans safates de metall. Aproximadament 600.000 homes i dones es guanyen el seu sustent amb aquest treball. Els coneixen com 'Bhangis' i ocupen la posició més baixa del sistema de castes. Són els "intocables". Una vaca és més respectada que ells. En alguns llocs, han de continuar el seu treball en la nit, per a no ferir la sensibilitat estètica dels seus patrons. Algú que ha tocat a un 'Bhangi' deu banyar-se immediatament. Anteriorment, el netejador de femtes solia dur una petita campana al voltant del seu coll i colpejar pesadament la terra amb un bastó de manera que la gent al seu voltant pogués saber que venia el 'Bhangi' i fer que els seus nens entressin corrent a les seves cases. Abans, els 'Bhangis' feien el seu servil treball amb les mans nues, però avui utilitzen una escombra o una petita pala. >de *lloc web de Sulabh International*. Views of Press & People.

context relacionat
> sulabh international
> shit and civilization: our ambivalent relationship to ordure in the city, culture and the psyche. les nostres societats estan, bastant literalment, fonamentades en la merda. civilització significa viure en ciutats i les ciutats s'enfronten, a diferència d'assentaments més dispersos, amb munts de residus i excrecions. ara, les ciutats de l'antiguitat s'identifiquen pels monticles aixecats sobre els terrenys circumdants. les ciutats sempre han deixat als pobres buscar entre les escombraries i viure del reciclat de residus.
> cities built on fertile lands affect climate. les ciutats nord-americanes s'han aixecat sobre els sòls més fèrtils, disminuint les contribucions d'aquestes terres a la a l'agricultura humana i a la xarxa alimentària mundial. 11 de febrer, 2004

imago
> dig your own shit: can you?

Més de 60 científics destacats - incloent premis Nobel, principals experts en medicina, antics directors d'agències federals i catedràtics i rectors universitaris - van publicar una declaració cridant a una acció reguladora i legislativa que restauri la integritat científica al sistema d'elaboració de polítiques federals. Segons els científics, l'administració Bush, entre altres abusos, ha suprimit i distorsionat l'anàlisi científica en les agències federals i emprès accions que han minat la qualitat dels panells consultius científics.

Conjuntament amb la declaració, la 'Union of Concerned Scientists' (literalment, Unió de Científics Preocupats) va publicar un informe anomenat Scientific Integrity in Policymaking (Integritat Científica en l'Elaboració de Polítiques) que investiga nombroses al·legacions en declaracions de científics que impliquen censura i interferència política amb la investigació científica independent en l'Agència de Protecció del Medi ambient, l'Administració sobre Aliments i Drogues, i els Departaments de Salut i Serveis Humans, Agricultura, Interior i Defensa.

La declaració exigeix que "cessi la distorsió del coneixement científic amb fins polítics partidistes" de l'administració Bush fa una crida per a la institució d'audiències de control en el Congrés, accés públic garantit als estudis científics del govern i altres mesures que previnguin tals abusos en el futur. La declaració també convida a les comunitats científiques, mèdiques i del món de l'enginyeria per a treballar junts per a restablir la integritat científica en el procés d'elaboració de polítiques. >de *Preeminent Scientists Protest Bush Administration's Misuse of Science*. Nobel Laureates, National Medal of Science Recipients, and Other Leading Researchers Call for End to Scientific Abuses. 18 de febrer, 2004.

context relacionat
> scientific integrity in policymaking an investigation into the bush administration's misuse of science. union of concerned scientists. 2004
> desafíos a la enseñanza de la evolución. 14 de novembre, 2003
> declaración de berlín: ciencia y cultura accesibles para todos los usuarios de internet. 5 de novembre, 2003
> la xenofobia podría ralentizar el progreso científico. 6 de juny, 2003
> la ciencia, dominio público: construir un flujo de conocimiento libre. 15 de març, 2002
> ciencia amenazada: ética y salud pública. 11 de gener, 2002
> artists and scientists in times of war per en roger malina. 23 de setembre, 2001

imago
> science retracement

CodeCon és l'aparador més important dels projectes hacker en curs. És una oportunitat excel·lent perquè els desenvolupadors mostrin el seu treball i ens mantinguin al corrent del què està ocorrent en la seva comunitat.

Totes les presentacions inclouen demostracions de treball, en principi acompanyades pel codi font. Els presentadors deuen ser un dels desenvolupadors actius del codi en qüestió. Emfatitzem que les demostracions siguin de codi *operatiu*. >del *lloc web de CodeCon*. 20-22 de febrer, 2004.

Els projectes presentats inclouen:
* Audacity (un editor d'audio multipista i multiplataforma)
* Codeville (sistema de control de versions distribuïdes)
* FunFS: Fast User Network File System (un avançat sistema d'arxius en xarxa dissenyat com successor del NFS)
* GracefulTavi (software avançat de Wiki en PHP+MySQL, amb auto-organització, jerarquies, plugins i sistema de qualificació de recerques estil google)
* ida-x86emu (el Plugin emulador x86 per a IDA Pro)
* mod_zeroconf per a httpd en Apache (permet a un servidor web Apache 2.0 registrar els seus serveis en una xarxa de Configuració Zero)
* Mosuki (naturalment xarxess artificials)
* Osiris (un Monitor d'Integritat de Servidors lliure, dissenyat per a desplegaments de servidors a gran escala que requereixin seguretat auditable)
* PETmail (un sustitut anti-spam al SMTP basat en sistema de permisos)
* PGP Universal (encriptació de correu electrònic automàtica i transparent amb zero clics)
* Scream (un entorn Java amb API orientat a components i multiplataforma per a utilitzar el motor d'audio i el llenguatge SuperCollider3 DSP entre d'altres aplicacions que soporten OSC/MIDI)
* Solipsis (un sistema peer-to-peer per a mons virtuals amb multi-participació masiva)
* Tor (Onion Routing de segona generació: una xarxa basada en TCP amb capa d'anonimat)
* Vesta (un avançat sistema de gestió de configuració de software que soporta el versionat tant dels arxius font com dels de construcció)
* Xerblin (un compiler/debugger/profiler/linker/versioning IDE multi-llenguatge)

context relacionat
> CodeCon 2002: p2p i cripto-programació. 21 de febrer, 2002
> % Hacking the Xbox_: una introducció a l'enginyeria inversa. 26 de maig, 2003
> ¿un nou moviment cultural?. 7 d'agost, 2002

imago
> el tren dels hackers cap a san francisco

Mitjançant imatges de ressonància magnètica funcional, o fMRI, els científics han pogut mirar per primera vegada en l'interior dels cervells de primats no humans completament conscients (concretament en el tití, un mico brasiler que habita en els arbres) per a aprendre que hi ha realment en les seves ments quan es tracta de sexe.

Els titins comuns, com els humans, viuen en grups familiars i han de fer curoses eleccions quan s'enfronten amb l'olor d'una femella atractiva, ha descobert un equip d'experts en titins conduït per Charles T. Snowdon, professor de psicologia de UW-Madison.

"Ens vam sorprendre a l'observar els alts nivells d'activitat neuronal en les àrees del cervell importants per a la presa de decisions, així com en àrees exclusivament associades al despertar sexual, en resposta a senyals olfactives", diu Snowdon. "Àrees associades a la presa de decisions i a la memòria, al procés i a la recompensa emocional i al control cognoscitiu van reaccionar amb una intensitat molt superior a la qual nosaltres esperavem."

Els resultats del fMRI en els titins donen un fort suport a la creixent evidència que, quan s'enfronten amb una femella sexualment atractiva i receptiva, els barons, fins i tot en espècies monògames, no estan necessàriament actuant només sota un cert impuls primari de procreació, sense un segon pensament. Més aviat, exhibeixen processos neuronals altament organitzats i complexos. >de *Sex In The Brain: How Do Male Monkeys Evaluate Mates?*. 3 de febrer, 2004.

context relacionat
> science in the bedroom: a history of sex research per en vern l. bullough. 1994
> the evolution of human sexuality per en don symons. 1979
> a history of sex per en andres serrano. 1997. more...
> common biological ground for maternal and romantic love in humans. 13 de febrer, 2004
> base neurobiológica de l'amor romàntic. 26 de novembre, 2003
> interacció conflictiva en parelles. 27 d'octubre, 2003
> la biodiversitat inclou la diversitat sexual. 14 de juny, 2002
> next sex: sexo en la era de su superfluidad procreativa. ars electronica. 2-7 de setembre, 2000

imago
> vida sexual en un tití tancat?

La teoria de la Transpermia planteja alguns prototips per a una nova vida extraterrestre i per extensió proposa la millora del nostre món. Transpermia neix amb motiu de l'experiment Dèdal, un conjunt de micro-performances en gravetat zero que es van realitzar durant la primavera de l'any 2003 en la Ciutat de les Estrelles de la Federació Russa [ campanya mir 2003 ]. La reflexió posterior a aquesta experiència microgravitatoria em du a interessar-me a més de la falta de gravetat per l'extraordinària maquinària que suposa una vida extraterrestre.

Entre les diferents idees sobre origen de la vida, està la Panspermia. Aquesta teoria proposa que cometes o asteroides que van impactar en la Terra fa 3.800 milions d'anys portaven matèria viva. Si acceptem aquesta hipòtesi, podríem dir que aquesta evolució orgànica a la qual anomenem 'vida' ha trigat milions d'anys per a tornar d'on va venir, és a dir: l'espai. Podem parlar doncs d'una Panspermia inversa és a dir la Transpermia.

L'espai és radioactiu, ingràvid i anaeròbic. Per tant és necessari construir els fonaments d'un dispositiu artificial que abraci la vida ultraterrena. La vida extraterrestre necessita, a més d'éssers vius, de la ciència i de la tècnica, de la cultura, per a la seva existència i reproducció; en l'espai no és possible una vida natural tal com l'entenem en la terra. En l'òrbita ultraterrestre es fonen artifici i naturalesa, i és per a mi, el lloc on tot és imaginable, tot és possible, tot està per fer. Pera mi, la Transpermia és l'espai per a la utopia.

La Transpermia que proposo és per definició un híbrid, híbrid de naturalesa i artifici, híbrid d'instint i raó. Aquesta doctrina, oberta i en procés, proposa un teixit que pretén abastar tota l'existència. La Transpermia impulsa, trinca i amalgama una bona part de troballes que he fet en els últims deu anys amb la meva obra. Aquests treballs basats en prototips tals com robots, interfícies corporals i programari sistèmic, tenen en la Transpermia un nou marc de definició. La hipòtesi d'aquesta Transpermia es fa efectiva a partir d'uns prototips que organitzo al voltant de quatre capítols: interfície, robot, identitats efímeres i noves formes de creació.

Les interfícies enteses com eines per a ampliar la percepció del món i augmentar el seu control. Els robots vists com metàfora de l'orgànic i en les seves últimes conseqüències com noves formes de vida: els Robogenics. Les identitats efímeres concebudes com nous camps d'experiència, emotiva, racional i fantàstica, aquestes noves formes d'identitat disposaran a més de noves interfícies i robots de transformacions corporals controlades gràcies a la química i la biogenètica. Noves formes de creació, en una societat utòpica la creació es manifesta com la principal activitat humana.

La utopia transpermica proposa un món que en les seves últimes conseqüències el treball i el diners ja no tenen sentit. L'existència transpermica no es basa en el treball, el comerç i la indústria. Els nous dispositius que proposa aquesta utopia deleguen l'activitat laboral a dispositius biomecànics i ultrainterficies que s'encarreguen de fer-ho. Així doncs la principal ocupació humana, es dirigeix cap al creatiu. La creació es converteix en la principal tasca dels humans en la Transpermia Artificial.>de *transpermia per marcel-lí antunez roca*. febrer, 2004

context relacionat
> marcel-lí antunez roca.
> cosmic ancestry. "life comes from space because life comes from life"
> spacearts the space art database.
> space: science, technology and the arts. 7th workshop on space and the arts. european space research and technology centre, maig 18 - 21, 2004
> entrevista a marcel-lí antunez roca. revista arts, revista del cercle de belles arts de lleida, n 20, p. 5. setembre 2003.
> aart espacial: campanya mir 2003. 2 abril, 2003

imago
> transpermia: operacions nocturnes

'PLAYLIST' reuneix a artistes la matèria primera dels quals no és la fusta, el marbre o el llenç, sinó la cultura.

Aquests artistes que treballen interconnectant pel·lícules, il·lustracions o llibres, produeixen rutes entre els signes, inventen maneres d'emmagatzemar informació, arxiven o remesclan.

'PLAYLIST' no és una exposició que 'il·lustri' un tema, sinó una variació al voltant d'un principi de treball (o diguem, d'una estructura mental) que es podria indicar sota el nom de navegació cultural: l'artista com cercador que es mou entre els signes.

En comptes de manejar una matèria primera, aquests artistes es mouen en un món d'objectes en circulació. Elegeixen, dissenyen, ensamblen.

Establint el seu propi treball en l'interior del dels altres, contribueixen a suprimir la distinció tradicional entre la producció i el consum, la creació i la còpia, el readymade i l'artefacte original: ¿es basa la cultura contemporània en un colectivisme formal?

Aquest art de la postproducció correspon al caos proliferant de la cultura global. *EXPOSITION PLAYLIST*. Palais de Tokyo (Paris). 12 de febrer -25 d'abril, 2004.

context relacionat
> palais de tokyo. site de création contemporaine.
> anne lacaton & jean philippe vassal. els arquitectes responsables de la nova imatge del palais. "es caracteritzant per la seva actitud professional que revela una ètica veritable: resistir la invasió dels signes, oferir un espai obert a l'apropiació fins l'eradicació de la intervenció de l'arquitecte."
> nicolas bourriaud i karen moss. interviewed by stretcher. curadors del palais de tokyo de paris i del san francisco art institute discuteixen del paper dels curadors en l'art contemporani. 25 de febrer, 2003
> interview of miroslav kulchitsky with nicolas bourriaud. bourriaud va formular una nova estètica per a l'art contemporani. la seva tendència teòrica, resumida com 'art relacional', ofereix una nova interpretació de l'objecte estètic. l'objecte ja no es defineix material o conceptualment, sinó relacionalment. "¿què creen les relacions finalment? ¿relacions amb el treball artístic, institucions, etcètera? - context". art magazine boiler #1, 1999

imago
> the use of a - the making of

Telenoia ment alliberada i dispersa informàticament. Connectivitat global asincrònica. Celebrant la telenoia rebutgem l´individualisme solitari, ansiós, distret i neuròticament privat de l´antiga cultura industrial, en la cultura telemàtica la telenoia subtitueix a la paranoia.

L´Associació Cultural es fundà el febrer del 2000. És una organització sense ànim de lucre i la seva intenció és exercir com a plataforma per els nous esdeveniments artístics, socials i culturals a través de les noves tecnologies audio+visual. La definició de telenoia per Roy Ascott descriu l'ànima crítica i connectada de telenoika, projectant com la televisió estar afectant a la societat en la que vivim i com la rebutgem per obrir i compartir les nostres ments en un contexte de connectivitat global en xarxa.

Telenoika esta composada per un grup de persones relacionades amb les creacions audiovisuals i les tecnologies emergents que mostren un gran interés en la investigació i desenvolupament de noves vies de comunicació humana i expressió artística.

Telenoika fóu fundada per la necessitat de ser una entitat legal per organitzar un festival: Videa 2000::festival d´audiovisuals i noves tecnologies.La idea del festival va nèixer al 1999 d´ una petita llista d´email del software Aestesis (edició de video a temps real). El punt principal va ser organitzar una trovada d'usuaris de software d´edició de video a temps real i els seus programadors per compartir, disfrutar, aprendre i veure el que les altres persones estaven fent amb tècniques audiovisuals domèstiques similars. A partir de la intenció d'aquella petita llista, la idea del festival es va estendre a través d´internet i d'una manera màgica, amb molta il.lusió i bones intencions es va convertir en un festival de tres dies amb la participació d´uns 40 artistes de tota Europa, amb tardes experimentals, conferències, workshops i nits audiovisuals. El festival estava organitzat i promocionat bàsicament a través d´internet, amb molt pocs recursos econòmics, per quatre amics sense experiència previa, i només pel plaer de compartir i comunicar-se.

Per aquesta primera edició l'Ajuntament de BCN ens va deixar un espai per desenvolupar les activitats de tarda, però no varem poder conseguir cap subvenció o sponsoring de cap institució o empresa, és a dir, que per aquest primer any ,el pressupost va ser proper a zero, gairebé nul, i només podiem pagar per l´ allotjament dels artistes i requeriments tècnics. Com era habitual la primera vegada varem perdre diners.

Definitivament, Videa 2000 fóu un gran exit, omplenant les expectatives d´artistes, públic i organitzadors. Des d´aquest moment varem rebre el suport de molts artistes i això ens ajudà a creure en el que estavem fent. En aquest moment hem de mencionar una altra part important del festival des de la primera edició, l´offvidea, és a dir, passar alguns dies després del festival a una casa de pagès perquè els artistes i els organitzadors poguessim compartir, en un ambient més relaxat i simplement disfrutar estant tots junts.

Des d´aquell moment Telenoika va començar a interaccionar i col.laborar amb moltes experiències i experiments audiovisuals, principalment dins l´ escena vj amb sessions visuals a free parties, rave, clubs, festivals i events.Telenoika va començar a relacionar-se amb d´altres col.lectius audiovisuals d´arreu d´Europa(tasmaniac, rotok, neXus, fifty-fifty, lalavanderia, absurde, headspace) i la familia videa va començar a crèixer.

Al 2001 varem redefinir Videa com una plataforma pels nous creadors audiovisuals i un punt de trobada per l´experimentació i la fusió de diferents creacions a un mateix espai i com un punt de mostra de les noves tecnologies domèstiques audiovisuals, reflexant la nova societat global a través de les noves expressions dels media. Al Videa 2001 vam probar un altre cop d´aconseguir sponsoring, però un cop més no varem tenir sort i varem començar a utilitxzar el festival "No sponsor, No money" com una manera de funcionar, de fer. No teniem diners, però teniem molts artistes interessats a venir al nostre festival i molta gent que volia col.laborar amb nosaltres, així que varem acceptar treballar sota aquestes condicions.

Finalment el "Mercat de les Flors", un teatre públic, ens va deixar celebrar el videa2001 a les seves instal.lacions i Baf (una companyia de lloguer de material audiovisual) ens va ajudar molt alhora de montar una instal.lació audiovisual espectacular. Al voltant de 16 videoprojectors a dos espais magnífics. Aquesta segona edició varem intentar coordinar tants artistes com podiem gestionar, i finalment hi havia al voltant de 80 grups, col.lectius, artistes, pel.lícules, documentals, videos, instal.lacions, ballarin@s, performances i pintures.

Videa 2001 es va convertir en una de les primeres trobades de desarrolladors de software de vj, possant dins un mateix festival els equips de desenvolupament de software com Electronika, VJamm , Resolume i VisualJockey. Com a conseqüència d´aquesta trobada sorgeix la idea de ser capaços de compartir alguns treballs entre els diferents equips de desenvolupament de software de vj, i així va aparèixer FreeFrame, un plugin amb una arquitectura de codi obert que actualment esta siguent compartit per tots aquests softwares i alguns més i es trobar en un moment esplèndit de salut en el seu desenvolupament. Videa 2001 fóu un èxit un altre cop, però des del punt de vista de l ássistència va ser una mica desavedor, va venir molt poca gent i el nostre baix pressupost i el gran nombre d´artistes va fer impossible de pagar més que l´allotjament als artistes i un cop més varem predre diners.

Des d´aleshores Telenoika va continuar sent part desenvolupadora de l´escena vj a tota Europa, estant en contacte a través d ínternet amb molts equips de vj de tot el món i fent visuals a moltes festes, festivals i sessions nacionals i internacionals.

El 2002, Videa encara no tenia subvenció de l´Ajuntament de BCN o cap ajuda de les institucions culturals, així que directament varem adoptar el lema "Festival No Sponsor//No money". Durant aquests últims anys l´estructura de Telenoika a experimentat canvis i els telenoiks varen estar col.laborant amb molts col.lectius i grups locals. D´aquesta manera el 2002 Telenoika obre les portes per permetre a més gent de involucrar-se a l´organització "obrir" el festival. Va ser aleshores quan Videa2002 va ser organitzat per Telenoika + Nosolotecno (col.lectiu ravers) +altres col.laboradors de l´escena. VA2002(Videa2002) va ser totalment autònom, autorganitzat i autoproduït per Telenoika i la resta de la familia videa, un treball col.lectiu que finalment va funcionar molt bé.

VA2002 va ser un èxit un cop més, considerant totes les dificultats caòtiques que vam haver d´afrontar amb la nostra estructura d´ organització oberta, baix pressupost i pocs recursos. Per aquesta ocasió varem engegar la campanya "adoptar un artista al Videa", que estava bàsicament enfocada a encoratjar als artistes locals presents al festival per donar allotjament a artistes estrangers, estalviant costos pel festival i enfatitzant el sentit de intercanvi del Videa. Al VA 2002 l´assistència de públic no va ser un problema, així que varem cobrir les despesses del festival i els diners que s´havien perdut en les dos edicions anteriors. Digne de menció d´aquest festival van ser les sessions de nit que es varen fer a una vella discoteca okupada al ben mig de l´Eixamle de BCN(Discoteca Barçalles). Al voltant de 1500 persones per nit van disfrutar d´unes sessions creuades de vj´s a on de quatre a sis equips de vj´s actuaven al mateix moment a vuit pantalles gegants. Al final, prop de 28 equips de vj estaven actuant a VA2002 en un ambient que ningú oblidarà.

Després d´això , el juny del 2003, Telenoika va organitzar el JustDataMeeting a St. Just d´Esvern. La idea va ser desenvolupar un event enfocat a la divulgació de informació relacionada amb les noves tecnologies audiovisuals (conferècies, workshops,taules rodones). La intenció va ser donar una continuitat local a les trobades del Videa, un cop més va ser un event col.laboratiu amb la VideaFamily que va ser : Telenoika juntament amb Nosolotecno, Nexus, Lamaquinadeturing, HAmster-loko, Rotok i molts d´altres. Curiosament aquell va ser l ´últim event organitzat per Telenoika.

Des del JustDataMeeting la VideaFAmily va quedar fragmentada i la força col.lectiva de Telenoika es va perdre. Desavinences internes amb temes relacionats amb el "showbusiness" o sobreviure com una entitat cultural va fer entrar l´Associació en crisis i des d´aquell moment va ser impossible reconstruir-la. Un cicle havia finalitzat i no hi va haver més experiències Videa:::-(

Des d´aleshores Telenoika va desaparèixer com a col.lectiu organitzador i alguns dels seus membres continuen a l´escena. D´ aquesta manera Telenoika va quedar com un metacol.lectiu de diferents equips audiovisuals sense activitats comunes, però amb una gran memòria del que havien fet junts. VJ_pAuse, Lectrovision, offtv i OutputVideo són els més actius. Actualment aquesta persones estan provant de trobar una manera sostenible de continuar amb el projecte Telenoika: compartir i disfrutar noves maneres de viure experimentals a través de les tecnologies audiovisuals.

Eloi Maduell:Febrer 2004.
traducció xavier*victor (offtv::nexus)

context relacionat> openfridays
> telenoia by roy ascott
> 120 years of electronic music

imago
> what we do?

Aquesta obra i aquesta vida es combinen de fet, encara que solament sigui perquè aquesta obra es compon exclusivament de autorretrats. Imatges insoportables o impactants per a alguns, però també imatges esplèndides, inqüestionablement cridades a prendre un lloc entre les primeres en la història de la fotografia. >de *Autoportraits. David Nebreda*. Editions Léo Scheer.

"Nebreda ha baixat a l'abisme més fosc de si mateix i, després de sofrir peripècies i penalitats indicibles, ha regressat carregat de tresors. Com joies rutilants, resplandeixen en la foscor d'aquest món ombrívol en el qual habitem tots. 'No més enllà', semblen proclamar. Des del fons de la cova, des de l'interior del capoll de la metamorfosi, des del calze de la passió emergeix el missatge que 'aquí ja no queda res' - només cap tornar a començar, o millor àdhuc, ressuscitar." >de David Nebreda: sacrificio y resurrección, p. 94 *CORPUS SOLUS. Para un mapa del cuerpo en el arte contemporáneo per en Juan Antonio Ramírez*. via sergi.

context relacionat
> galeria fotogràfica: autorretrats per en david nebreda.
> emotions in art and the brain. the third international conference on neuroesthetics. 10 de gener, 2004
> exposition orlan. "sóc una artista que treballa l'autorretrat i que qüestiona les pressions socials que pesen sobre el cos". centre national de la photographie. 31 de març - 28 de juny, 2004
> skinstrip online. identitat nua. 31 març, 2003
> genetic self-portrait by gary schneider. "schneider estén l'autorretrat més enllà de la figura enfront de la càmera, cap a les profunditats de la naturalesa elemental de l'individu. 'autorretrat genètic' explora qüestions relacionades amb la identitat, la fotografia, la ciència, l'art i les noves tecnologies." 2000

imago
> ¿qui som?