CITY MINE(D)
City Mine -> mina la ciutat
City Mind -> l'esperit de la ciutat
Mind the gap/city -> estigues atent a la ciutat!
City Mined -> mina la ciutat! ciutat minada. viu el caos d'una ciutat. sigues el caos d'una ciutat del conflicte!

City-Mine(d) és una jove organització, establerta l'any 1997, amb l'objectiu de donar suport, iniciar i/o emprendre projectes de naturalesa soci-cultural, principalment en espais i públics oberts i en barris que es caracteritzen pels problemes propis d'una gran ciutat, tals com pobresa, exclusió, fràgil identitat, etc. L'estructura de l'organització és flexible, en xarxa, i rizomàtica; les seves activitats són temporals.
>de *city-mine(d) and the city* per eric swyngedouw, 2000

straddle3_openfriday
·······························
presentació: citymine[d] + umos
30 de maig, 2003. 20 h
straddle3. c/ riereta, 32 1-3
barcelona

imago
> territori minat

La Política de Patents del W3C aspira a solucionar un problema concret: reduir l'amenaça de bloqueig de patents en els components fonamentals de la infraestructura de la Web.

"Els membres del W3C que van prendre part en la construcció de la Web en la seva primera dècada de vida van prendre la decisió econòmica que ells, i el món sencer, es beneficiarien més contribuint a estàndards que poguessin implementar-se ubiquament, sense pagaments de drets, va explicar Tim Berners-Lee, director del W3C. "Adoptant aquesta política de patents, els membres del W3C podran continuar concentrant-se en el negoci de produir els millors estàndards tècnics possibles per a la Web amb la major probabilitat per a la seva adopció generalitzada. El W3C ara fixa el referent per a la manera pragmàtica de desenvolupar amb èxit estàndards per a la Web lliures del pagament de drets en l'actual ambient de patents".

Aquesta Política de Patents potencia el model econòmic bàsic sobre propietat intel·lectual que ha conduït a la innovació en la Web des del seu origen. Les companyies, investigadors i desenvolupadors independents fan contribucions sobre disseny, valuosos recursos d'enginyeria, i treball dur per a desenvolupar els estàndards tècnics de interoperabilitat sobre els quals pot ser construïda una infraestructura mundial de la informació.

Els requisits de llicència lliures de royalties del W3C encaixen amb els termes generalment utilitzats en el llicenciament del programari de codi obert. Aquesta definició lliure del pagament de drets proporciona una seguretat raonable que les Recomanacions mateixes estan disponibles per a tots els usuaris i desenvolupadors de la Recomanació. >de *World Wide Web Consortium Approves Patent Policy*. 21 de maig 2003

context relacionat
> web services - semantic web by tim berners-lee, w3c director. discurs en la dotzena conferència internacional de la www. budapest, 21 de maig 2003
> tim berners-lee full remarks on patent decision. 20 de maig 2003
> web semàntica, la web de segona generació?. 19 de juny 2002
> osi position paper on the sco-vs.-ibm complaint by eric raymond and rob landley. 10 de març 2003. "unix, linux i el moviment de codi obert són components vitals d'internet i de la world wide web. la temptativa de sco de consolidar el control propietari d'aquestes tecnologies és una amenaça indirecta però potent contra Internet i la cultura que la manté".
> w3c process document. 5 technical reports. 19 de juliol 2001

imago
> la teva vida es una xarxa . les teves dades una teranyina

La publicació d'aquesta guia pràctica va ser cancel·lada pel seu editor original, Wiley, per temor a pleits relacionats amb la DMCA (Digital Millenium Copyright Act). Ara, "Hacking the Xbox" ens arriba portada directament pel seu autor, un popular hacker conegut com "bunnie". El llibre comença amb alguns tutorials pas a pas sobre modificacions del hardware que ensenyen tècniques bàsiques de hacking així com d'enginyeria inversa essencial. El llibre progressa cap a una discussió sobre els mecanismes de seguretat de la Xbox i altres assumptes de hacking avançat, posant èmfasi en educar als lectors sobre importants temes de seguretat informàtica i enginyeria inversa. Hacking the Xbox inclou nombroses guies pràctiques, com ara on aconseguir material de hacking, tècniques de soldadura, consells sobre correcció d'errors (debugging) i una guia de referència del hardware de la Xbox.

"Hacking the Xbox" s'enfronta a qüestions socials i polítiques que afecten a qualsevol hacker d'avui. El llibre presenta als lectors a l'ésser humà que hi ha darrere de cada hacker mitjançant diverses entrevistes amb importants hackers.

"Hacking the Xbox" mira cap endavant i discuteix l'impacte dels actuals desafiaments legals en activitats legítimes d'enginyeria inversa. El llibre inclou un capítol escrit per la Electronic Frontier Foundation (EFF) sobre els drets i responsabilitats dels hackers, i conclou discutint les tendències i vulnerabilitats més recents en matèria de seguretat d'ordinadors personals.

¡corri i aconsegueixi "Hacking the Xbox" abans que el faci Microsoft! >de *% Hacking the Xbox_ (An Introduction to Reverse Engineering) por Andrew "bunnie" Huang*. Disponible a partir del 27 de mayo, 2003

context relacionat
> scientific computing on the sony playstation 2
> la declaració del hacktivisme: afirmacions de llibertat en suport d'una internet sense censura. 18 de juliol, 2002
> h2k2: hackers en el planeta terra 2002. 10 de juliol, 2002
> Xbox Linux project Manifesto by Michael Steil. 25 de juny, 2002. "The Xbox Linux project aims to create a version of GNU/Linux that runs on the Microsoft Xbox gaming console."
> open_source_art_hack: nova exploració museística. 30 d'abril, 2002
> Child as Audience by Critical Art Ensemble, the Carbon Defense League, and Creation Is Crucifixion. Nintendo GameBoy reverse-engineering. March, 2001

imago
> hacking Xbox

La meta fonamental del congrés BlogTalk és inventariar els usos actuals i emergents dels blogs. La missió de BlogTalk és examinar el status quo dels Weblogs o Blogs com eines per a l'ús professional i privat. Altre tema d'interès és la concepció del blogging des de diversos dispositius, en particular des dels dispositius mòbils tals com telèfons mòbils o assistents personals (PDAs).

A més parlarem sobre futures aplicacions i usos dintre de contextos comercials o educatius. Parlar sobre l'ús privat conduirà a consideracions sobre els serveis Blog i models del negoci d'una banda, i a qüestions més fenomenológicas i socials pel costat individual.

Els Blogs són, des de la perspectiva tecnològica, sistemes de gestió de micro-continguts que segreguen el contingut de la seva presentació. En general es basen en bases de dades, plantilles i scripts. El programari per a Blogs està disponible per a diversos sistemes operatius tals com Linux, Windows i Mac.

Els Blogs tenen clara aplicació en els àmbits de relacions públiques, màrqueting, desenvolupament de producte, gestió de coneixements, administració de projectes, divulgació, investigació i, per descomptat, periodisme. No hi ha dubte que són eines ideals per a la publicació personal.

Altre objectiu de BlogTalk és reunir a bloggers actius de tot el món així com a tota aquesta gent del món dels negocis i ambients relacionats que fins ara no han escoltat esmentar les paraules 'Weblog' o 'Blog'.

Pensem que estem en un punt d'inflexió històric. Ja hi ha multitud de Weblogs, però fins ara només hem vist la punta de l'iceberg.

La meta del congrés és fomentar el coneixement del Blog com mitjà apropiat per a diverses maneres de publicació personal i colaborativa.

Organitzat pel centre per als New Media de la Universitat del Danubi en Krems. Patrocinat per Microsoft Àustria, ORTF, i d'altres. >del *lloc web de BlogTalk*. El congrés tindrà lloc a Viena (Àustria), el 23 i el 24 de maig de 2003.

context relacionat
> microsoft releases rss feeds to their developers. abril 2003
> sourceforge released rss feeds for all their projects. març 2003
> live from the blogosphere!. 13 de febrer 2003
> weblog: un nou flux d'informació. 15 de maig 2002

imago
> històries de caps parlants

Uns investigadors de la Universitat de Stanford han desenvolupat noves tècniques que combinades poden permetre executar el càlcul de rànquing de pàgines web, com l'utilitzat en el cercador Google, fins cinc vegades més ràpid. La millora del mètode de Google pot fer viable el càlcul de posicionaments de pàgines personalitzats per als interessos individuals o d'acord amb un tema en particular.

Calcular el PageRank, algorisme de posicionament en el qual es basa el cercador Google, per a mil milions pàgines web, pot dur diversos dies. Google actualment cerca i ordena jeràrquicament tres mil milions de pàgines. La graduació personalitzada o sensible al tema requeriria un còmput separat que duria molts dies, però la seva rendibilitat seria menor temps perdut per resultats de recerca irrellevants.

Per a accelerar el PageRank, l'equip de Stanford va desenvolupar un trio de tècniques en àlgebra lineal numèrica (mètodes de 'extrapolació', 'BlockRank', i 'PageRank Adaptiu'). "Quan utilitzem tots aquests mètodes es fan possibles velocitats molt majors", ha dit Sepandar Kamvar. "Els nostres experiments preliminars demostren que la combinació dels mètodes farà el còmput de PageRank fins un factor de cinc més ràpid. No obstant això, encara hi ha diverses qüestions per a solucionar. Estem més prop d'un PageRank basat en la temàtica que a una jerarquització personalitzada".

El mètode més ràpid no afectarà a la rapidesa amb que Google presenta els resultats a les recerques dels usuaris, perquè les graduacions es computen a la bestreta i no en el moment que se sol·licita una recerca.

L'equip de Stanford inclou als estudiants graduats Sepandar Kamvar i Taher Haveliwala, al conegut analista numèric Gene Golub i al professor d'informàtica Christopher Manning. El treball va ser recolçat per la National Science Foundation. >de *Researchers Develop Techniques for Computing Google-Style Web Rankings Up to Five Times Faster. Speed-up may make 'topic-sensitive' page rankings feasible*. 13 de maig 2003

context relacionat
> the anatomy of a large-scale hypertextual web search engine by sergey brin and lawrence page. "in this paper, we present google, a prototype of a large-scale search engine which makes heavy use of the structure present in hypertext."
> the google cluster architecture by luiz andré barroso, jeffrey dean and urs hölzle. IEEE Micro, març-abril 2003
> exploiting the block structure of the web for computing pagerank by taher haveliwala and sepandar kamvar.
> the second eigenvalue of the google matrix by taher haveliwala and sepandar kamvar.
> explosivitat de la paraula: exploració de tendències online. 7 de març 2003

imago
> arnold schönberg: producció de música per algorismes

La Universitat de Pennsylvania ha instal·lat un sistema de realitat virtual que permet una interacció de cos sencer entre el participant i un ambient virtual sense la molèstia de les voluminoses ulleres 3D.

La clau de la instal·lació, denominada LiveActor, és la combinació d'un sistema òptic de captura de moviment per a rastrejar els moviments del cos amb un sistema de projecció en estéreo per a submergir als usuaris en un ambient virtual. Aquesta combinació permet als usuaris interactuar amb personatges que pertanyen a mons virtuals.

Els usuaris de LiveActor utilitzen un vestit especial que conta amb 30 sensors associats a diverses parts del cos. Quan el sistema rastreja el moviment d'aquests sensors mentre l'usuari es mou per un escenari d'aproximadament 6,5 per 3,2 metres, un personatge virtual pot reconstruir els moviments de l'usuari amb gran precisió i sense massa retard de temps. El sistema pot també projectar imatges sobre el sistema de pantalles que envolten el LiveActor.

Mentre que en el passat els sistemes de projecció estéreo s'han limitat a l'observació i navegació relativament estàtiques - com passejos arquitectònics, jocs, o visualitzacions mèdiques - LiveActor es pot utilitzar per a simular gairebé qualsevol ambient o circumstància, registrar les reaccions de l'usuari i entrenar als usuaris per a comportar-se de noves maneres. A diferència dels éssers humans reals, els personatges virtuals poden ser adaptats per a comportar-se amb constància de certa manera . >de *New Virtual Reality Array Allows Immersive Experience Without the Disorienting 3-D Goggles*. 12 de mayo, 2003

context relacionat
> demostració de teleinmersió: fita de la informàtica en grid. 27 de novembre, 2002
> primer con-tacte transatlàntic: el tacte en la realitat virtual. 4 de novembre, 2002
> primer entorno de realidad virtual. 8 de març, 1999

imago
> jocs en estéreo

Nous resultats d'una investigació sobre la capacitat del fetus per a reconèixer la veu de la seva mare i fins i tot distingir-la d'altres veus femenines confirmen que les experiències en la matriu ajuden a configurar les preferències i el comportament dels nounats.

"Aquest és una troballa extremadament emocionant que proporciona evidències sobre l'atenció sostinguda, la memòria i l'aprenentatge del fetus", diu la doctora Barbara Kisilevsky. "Els fetus s'acostumen a la veu de la seva mare des de la matriu i la prefereixen després del naixement. Els nostres resultats proporcionen proves que l'experiència intrauterina té impacte sobre el comportament i el desenvolupament del bebé i que el reconeixement de veu pot ocupar un paper entre mare i fill".

Juntament amb investigadors en la universitat de Zhejiang, Xina, la Dra. Kisilevsky, professora d'infermeria de la Queen's University, ha examinat 60 fetus fins la data. A trenta fetus se'ls va reproduir un enregistrament de dos minuts de durada de la seva pròpia mare llegint un poema i a altres 30 se'ls va reproduir una cinta amb la veu d'una estranya llegint el mateix poema. Els investigadors van descobrir que els fetus van reaccionar a la veu de la seva pròpia mare amb acceleració del ritme cardiac i a la veu de l'estranya amb una desacceleració del ritme cardiac.

Els resultats també suggereixen que les bases per a la comprensió de la parla i l'aprenentatge de la llengua queden establertes abans del naixement.

L'any 2000, l'equip d'investigació de la Dra. Kisilevsky va provar que els fetus són capaços d'escoltar en el tercer trimestre de l'embaràs. >de *Fetus heart races when Mom reads poetry. New findings reveal fetuses recognize mother's voice in-utero*. 9 de maig 2003

context relacionat
> primera mirada al món: donant sentit a allò desconegut. 3 de desembre 2002
> lenguaje de signos: acelerando el aprendizaje infantil del lenguaje. 30 de novembre 2001

imago
> la força de la veu materna

PSY-GEO-CONFLUX 2003 marca la inauguració d'un esdeveniment anual dedicat a les investigacions artístiques i socials actuals sobre psicogeografía. Part festival i part conferència, reuneix a artistes visuals, músics, escriptors i aventurers urbans per a explorar el paisatge físic i psicològic de la ciutat.

En 1955, Guy Debord va definir la psicogeografía com "l'estudi de les lleis precises i dels efectes exactes del mitjà geogràfic, conscientment organitzat o no, d'acord amb la seva influència directa sobre el comportament afectiu dels individus." de Introducció a una crítica de la geografia urbana. També s'ha resumit com "la recerca activa, i la celebració, de la casualitat i la coincidència, concorrentment amb l'adivinació de patrons i repeticions sorgits de la [trobada/col·lisió] entre el caos i les estructures de ciutats, històries personals i interpretacions. Es basa en la tècnica de la "deriva", el vagar informat i conscient, amb contínua observació, a través d'ambients variats. Pot ser buscat i pot conduir a qualsevol lloc", traduït de Psychogeography: a working definition.

Psy-geo-conflux està produït per ABC No Rio (The Culture of Opposition Since 1980), Glowlab (un laboratori d'arts multimèdia per a l'exploració de l'espai cognoscitiu | terrestre | digital), i la Brooklyn Psychogeographical Association.

context relacionat
> Walking in the City: Spatial Practices in Art, from the Mid-1960s to the Present. ApexArt, enero 2003
> International Psychogeographic Society
> Warchalking. Collaboratively creating a hobo-language for free wireless networking.
> GPS Drawing. The Global Positioning System drawing project.
> archivo situacionista

imago
> movimients dialèctics

L'estudi proposa nous acostaments i models innovadors per a les institucions relacionades amb l'art i la tecnologia. Patrocinat per Leonardo/ISAST i finançat per una donació de la fundació Rockefeller, l'estudi avalua l'actual panorama internacional, lliçons apreses de programes recents i noves oportunitats que permetrien el desenvolupament de l'art i de la tecnologia d'una manera viable i sostenible.

'Veritat, Bellesa, Llibertat i Diners: Art Basat en la Tecnologia i la Dinàmica de la Sostenibilitat' per Michael Naimark, un informe de 40 pàgines, està disponible ara en http://www.artslab.net.

"Arts Lab" proposa un singular híbrid entre centre d'art i laboratori d'investigació, dissenyat per a ser "ràpid, competitiu, coneixedor del mercat i no lucratiu". La seva meta és ser financerament sostenible amb poc compromís dels valors artístics o de la investigació.

"Hem decidit posar immediatament l'informe de Naimark en la xarxa", diu l'editor executiu de Leonardo, Roger Malina. "És molt oportú, i vam sentir que aquesta és època de repensar què funciona i què no funciona. Aquest informe animarà a la discussió i el debat sans. Naimark ho ha escrit des de la perspectiva d'un artista i d'un investigador que ha treballat dintre de vàries de les institucions dominants en el camp. Les seves conclusions es basen en aquesta experiència".

Leonardo/ISAST promou el treball d'artistes implicats amb la ciència i la tecnologia contemporànies i intenta estimular el treball innovador entre artistes, científics i enginyers. . >de *Leonardo/ISAST "Arts Lab" Report Released for Community Discussion and Debate*. 5 de maig 2003

context relacionat
> Leonardo. Leonardo és una publicació impresa, editada per Leonardo/the International Society for the Arts, Sciences and Technology, i publicada per la MIT Press.
> michael naimark. media arts and research.

imago
> dinàmicas de laboratori

Aquesta publicació, del tipus 'peer-reviewed' o avaluada per parells, presenta l'avantguarda d'idees, projectes i pràctiques que emergeixen de la confluència de la investigació sobre art, ciència, tecnologia i consciència. Dedica una especial atenció a qüestions sobre la ment i l'extensió dels sentits mitjançant tecnologies de la cognició i de la percepció. Documenta informes d'investigació, col·laboració i innovació transdisciplinar en disseny, teoria i producció de nous sistemes i estructures per a la vida en el segle XXI, mentre que convida una nova avaluació d'antigues visions de l'univers, coneixement esotèric i pràctiques culturals misterioses. La vida artificial, la promesa de la nanotecnologia, l'ecologia dels ambients de realitats combinades, l'abast de mitjans telemàtics i, en general, l'efecte d'una cultura post-biològica sobre els valors i la identitat humana, són qüestions centrals en l'enfoc de la revista.

El primer exemplar inclou: "La Síndrome de Nanoneme: Dissolució del fet i la ficció en la construcció d'una nova ciència" per Jim Gimzewski i Victoria Vesna, "El renaixement del xaman en el Ciberespai, o les tècniques màgic-espirituals en desenvolupament de la construcció de sentit" per Manie Eagar, "¿Són els Semi-Vius semi-bondadosos o semi-malvats?" per Ionat Zurr i Oron Catts, "El somiador moribund: arquitectura de realitats paral·leles" per Malin Zimm, "IDENSITY(r): urbanisme en l'edat de la comunicació" per Elizabeth Sikiaridi i Frans Vogelaar i "Dimensions socials dels 'ordinadors portables': una descripció" per Ana Viseu.

L'editor de technoetic arts és Roy Ascott de CAiiA-STAR. la publicació es distribueix sota subscripció. Existeixen expemplars de mostra a la disposició del públic a l'editorial. El lloc web ofereix extractes de cada numero. >del *lloc web de technoetic arts*

context relacionat
> Leonardo. Leonardo és una publicació impresa, editada per Leonardo/the International Society for the Arts, Sciences and Technology, y publicada per la MIT Press.
> el enigma de la consciencia: simpósium de ciencia, técnica y estética . 16 de enero, 2001

imago
> investigació especulativa -^`SR [ speculative research ]

Mira cap a les profundes esquerdes d'una colònia de formigues i descobriràs una comunitat extremadament ben organitzada amb milers de treballadors desenvolupant tranquil·lament les seves tasques. Alguns caven nius mentre que uns altres recol·lecten l'aliment o atenen els joves. Sorprenentment, cada tasca s'executa sense supervisió o adreça, i alguns treballadors fins i tot intercanvien tasques per a resoldre les sempre canviants necessitats de la colònia.

Com pot ser que un insecte amb un cervell de la grandària d'una llavor de rosella decideixi realitzar una tasca concreta? La resposta, diu un equip de biòlegs de la Universitat de Stanford, té menys a veure amb capacitat intel·lectual que amb l'extraordinari sentit de l'olfacte de les formigues. Els científics van descobrir que, quan una desfilada de formigues exploradores torna al niu, els seus senyals distintius d'olor corporal insten a les altres treballadors a marxar a la recerca d'aliment. Aquesta nova visió sobre el comportament dels insectes socials és el descobriment més recent que emergeix d'un estudi de camp de 20 anys de durada sobre les formigues vermelles recol·lectores (Pogonomyrmex barbatus) en el desert meridional d'Arizona - un projecte dissenyat i conduït per Deborah M. Gordon.

"Les formigues usen els productes químics tal com els éssers humans vam usar la visió i el so. Així és com aconsegueixen la majoria de la informació sobre el que està ocorrent al seu entorn", ha dit Michael J. Greene de Stanford. "La informació tàctil també és important per a elles, però per a la majoria de les formigues la visió no ho és". Les antenes d'una formiga estan extraordinàriament ben sintonitzades per a distingir les subtils olors produïdes pels hidrocarburs. La superfície externa del cos d'una formiga conté prop de 25 hidrocarburs diferents, que emeten olors lleument diverses que són imperceptibles per a les persones, però que per a una formiga proporcionen informació rellevant sobre la vida en la colònia. "Subtils canvis en la concentració d'aquests productes químics relativament simples poden produir canvis de comportament molt importants i profunds en les formigues," va comentar Greene.

"Una formiga pot determinar les tasques d'una altra formiga usant els hidrocarburs que són específics per a aquesta tasca. No és un assoliment intel·lectual; és un assoliment en percepció. La formiga no ha de pensar per a sentir la diferència entre un hidrocarbur i un altre. Tot just ha de tenir els receptors apropiats per a olorar tal diferència", ha explicat Gordon. Les formigues no es diuen què fer quan es troben, va accentuar: "El que sembla importar a una formiga és el patró d'interaccions que experimenta, més que la transferència d'un missatge o un senyal en particular en cada interacció".

Entendre els senyals i les interaccions que permeten a insectes de tan petit cervell construir comunitats complexes s'ha convertit en un important camp d'investigació, no solament per als biòlegs sinó també per als enginyers que intenten solucionar intricats problemes informàtics, comunicacions de xarxa i fins i tot robòtica. L'estudi de Greene i Gordon, "Cuticular Hydrocarbons Inform Task Decisions", ha aparegut en l'edició de l'1 de maig de la revista Nature. >de *'Work stinks': It's habite than just a slogan among ants, researchers find*. 30 d'abril, 2003.

context relacionat
> pintura de rusc: art artificial, nova ruptura estètica? 12 de març, 2002
> ANTS. From Ant Colonies to Artificial Ants: A series of International Workshops on Ant Algorithms.

imago
> de la grandària d'una llavor de rosella?

Un jutge federal nord-americà ha dictaminat que les companyies que proporcionen eines peer-to-peer (P2P) ) per a compartir programari no poden ser condemnades per la infracció de les lleis del copyright que puguin cometre els usuaris del programari. Els programes P2P per a compartir arxius permeten als usuaris compartir qualsevol arxiu digital del seu propi disc dur (incloent imatges, àudio, vídeo, informes, documents, etc.)

La decisió és una contundent victòria per als fabricants dels productes de programari Morpheus i Grokster. En les paraules del tribunal: "Grokster i Streamcast [la companyia que distribueix el programari de Morpheus] no són sensiblement diferents de les companyies que venen videos o màquines domèstiques de reproducció, les quals poden ser utilitzades, i de fet ho són, per a infringir drets de còpia".

"Creiem que aquest cas és sobre tecnologia, no sobre pirateria, i avui el tribunal ha estat d'acord, deixant clar que les companyies de tecnologia no són responsables de cada ús erroni de les eines que produeixen", ha remarcat l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual de la Electronic Frontier Foundation (EFF), Fred von Lohmann. "La decisió d'avui reafirma la històrica decisió del Tribunal Suprem en el cas de Sony Betamax."

"Hollywood va intentar controlar el que els innovadors poden posar a la disposició dels consumidors", va afegir el director legal de la EFF Cindy Cohn. "Aquesta decisió deixa clar que les companyies tecnològiques poden proporcionar eines d'aplicació general sense por a la responsabilitat sobre copyright".

"Més de 61 milions d'americans utilitzen els sistemes P2P - més que els que varen votar pel nostre actual President", ha afegit el director executiu de la EFF Shari Steele. "És hora ja de trobar una manera d'assegurar que els artistes siguin pagats sense aniquilar aquesta fabulosa nova tecnologia". >de *Win for Makers of Morpheus Peer-to-Peer Software! Court Rejects Entertainment Industry Copyright Claims*. 25 d'abril, 2003

context relacionat
> projecte free network: llibertat de comunicació. 5 de novembre, 2002
> CodeCon 2002: p2p i cripto-programació. 21 de febrer, 2002
> napster alternatives. 10 d'agost, 2001
> proyectos de informática distribuida @home (en casa). 18 de desembre, 2000
> espacios de nombres en infrastructura peer-to-peer. 16 de novembre, 2000
> compartición de ficheros integrada con mensajería instantánea. 9 d'agost, 2000

imago
> vol de l'àguila per sobre del filferro d'espines

avui presentarem el concepte del projecte context a la Sala Metrònom, un espai pioner en el panorama artístic de Barcelona.

el projecte context proposa l'apropiació i disseminació de la cultura emergent com un nou art de viure la civilització planetària que la tecnologia fa possible. la nostra publicació a la xarxa actua com un 'observatori de la cultura emergent'.

el format de presentació es una performance. varem començar a investigar en un llenguatge de l'emergència; expressió que significa que, encara que provenint de les idees, no tracta d'elles sinó que les produeix. d'aquesta manera tractarem d'expressar conceptes clau relacionats amb el projecte *context mitjançant una experiència poètica.

per a l'esdeveniment hem format un equip específic. un col·laboratori que intenta expressar una manera 'en xarxa' de veure les coses. en l'origen d'aquest treball estan els materials textuals i gràfics publicats al weblog context, un treball en equip de josep saldaña i joan escofet. incorporem les contribucions de x-flow (paisatges sònics), solu i fernando casañas (improvisacions visuales) i beatriz liebe (teatre. amb aportacions del dramaturg andres kalawski).

l'artista plàstic ruben carpeta amb una escultura com 'souvenir' per als assistents.

context_live@metrònom
divendres, 2 de maig, 2003. 20 h
sala metrònom. c/ fusina, 9
barcelona