divendres :: 28 de juny, 2002

El projecte del lèxic mundial és una iniciativa de codi obert per a crear un servei de diccionari multilingüe per a Internet, i per a crear un protocol simple i estandarditzat per a comunicar-se amb servidors de diccionari, enciclopèdia i traducció a través de la web.

El projecte del lèxic mundial consisteix en dos components. El primer és un protocol simple per a descobrir i comunicar-se amb servidors de diccionari a través de la web (el Protocol del Lèxic Mundial). Entengui's com un GNUtella per a diccionaris. Això es basa en l'interfície SOAP (Simple Object Access Protocol o protocol d'accés a objectes simples) i permetrà als desenvolupadors integrar funcionalitats de diccionari, enciclopèdia i traducció automatitzada, en molt diversos tipus de programes i serveis web.

El segon component és un experiment en computació distribuïda, similar al projecte SETI@Home/. Mentre que SETI@Home/ treu profit dels processadors ociosos de milions d'ordinadors personals, el lèxic mundial recull la col·laboració dels usuaris d'Internet registrats, però no actius (utilitzant Jabber per a missatgeria en temps real inotificacióde presència). Entengui's això com una forma de computacióhumana distribuïda. >del lloc web *The Worldwide Lexicon*

context relacionat
> jabber
> seti@home. 18 de desembre, 2000
> gnutella, tecnologia d'informació distribuïda. març, 2000

> maquinària lexigràfica

dijous :: 27 de juny, 2002

> eliminació del soroll en ones de ràdio

La ràdio GNU és una ràdio definida per programari lliure, que mitjançant un maquinari barat permetrà convertir qualsevol PC en un receptor o grabador per a qualsevol tipus de senyal de ràdio; el senyal serà completament interpretada pel programari.

Joseph Mitola va encunyar el terme 'Ràdio Software' el 1991. "A mesura que la tecnologia de les comunicacions continua la ràpida transició d'analògica a digital, més funcions dels sistemes de ràdio contemporanis s'implementen per programari - conduint-nos cap a la ràdio per programari. Una ràdio per programari és una ràdio on formes d'ona de modulació de canal són definides per programari".

La ràdio GNU està escrita en C++ i funciona en qualsevol PC ordinari. (Està dissenyada per a una fàcil migració a les estacions de treball i als processadors integrats). El programari està disponible per a l'ús, distribució, i modificació pública i lliure, sota la Llicència Pública General GNU estàndard. Pot aprofitar l'ús de CPUs múltiples i de sistemes d'extensions d'instrucció de procés de senyals. Es basa en el programari lliure d'investigació 'PSpectra' del MIT.

La ràdio per programari serà dissenyada per a permetre al teu ordinador, arribat el moment, fer tot tipus de procés de senyal, totes les bandes de ràdio, serveis de recerca, telèfons mòbils, receptor de gps, televisió en color o fins i tot televisió d'alta definició. >del *sitio web de GNU Radio*

dimecres :: 26 de juny, 2002

e-flux presenta 'do it (home version)' ['fes-ho (fersió domèstica)], comisariada per Hans Ulrich Obrist. Una exposició de descripcions 'do-it-your-self' o instruccions de procediment que, fins que troben un espai, existeixen en condicions estàtiques. Com en una partitura musical, tot està allí excepte el so. El rerefons històric de 'do it' s'ha de buscar en l'àmbit de Ready-Made/Fluxus/Situacionismo.

'Do it' és una mostra autònoma que existeix com a sistema en creixement d'instruccions d'artistes - (in)formació que s'actualitzarà per una audiència interesada, i capaç d'ocórrer simultàniament en diversos llocs amb innombrables permutacions. Aquesta edició on-line de 'do it' és una mostra utòpica pràctica. Si decideixes participar en ella, alguns dels seus segments poden materialitzar-se en la teva casa, oficina o qualsevol altre lloc que puguis trobar apropiat. És també un compendi on-line d'escrits d'artistes; un 'webzine' que conté fascinants assajos sobre el tema de les obres d'art en forma d'instruccions i d'exposicions experimentals, així com una comunitat informal de gent interessada en tals temes. >del lloc web de Electronic Flux Corporation.

"L'esperit de 'do it' és molt dels nostres temps, delectant-se en el 'pastiche' postmodern tant de la nostàlgia dels anys 60 com del posicionament front les institucions. Això queda clar en el títol de l'exposició que incita dues associacions molt diferents: el crit de la batalla de Jerry Rubin a partir de 1968 - l'any de naixença d'Obrist - i el familiar eslògan publicitari per a les sabatilles esportives Nike. Do it és un delicat exercici d'equilibrisme, balancejant la subversió amb la renovació expositiva i artística". >de 'Art by Instruction and the Pre-History of do it' per Bruce Altshuler.

> fes-ho! - manual d'instruccions

dimarts :: 25 de juny, 2002

> cap de richard stallman amb papallones a la barba [ basat en un fotomontatge de garcia lorca sobre walt whitman ]

El llibre 'Free as in Freedom: La Croada de Richard Stallman pel programari Lliure' va ser escrit per Sam Williams, publicat per O'Reilly i associats (març 2002), i distribuït sota la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL).

Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation, és el hacker que desafia el programari propietari, usant acords de 'copyleft ' (Llicències de GNU) per a mantenir el codi font del programari com una propietat pública.

A partir de juny de 2002, l'autor del llibre, Sam Williams, manté el lloc FAIFzilla, "la versió on-line 'sense adorns' de '*Free as in Freedom: Richard Stallman's Crusade for Free Software'... Segons els termes del GFDL, el copyright elegit per a Free as in Freedom, els lectors són lliures per a copiar, redistribuir i modificar el contingut del text del llibre, amb la condició de que s'adhereixin a certes condicions descries en el *GFDL... Estic procurant seguir en els passos de la tradició del programari lliure/codi obert. Concebo FAIFzilla com un projecte literari de desenvolupament similar a Mozilla en el mercat del navegador d'Internet. Així com Netscape se submergeix periòdicament en el projecte Mozilla per a crear versions comercials del seu navegador, espero que O'Reilly, o qualsevol altre editor motivat, algun dia trobi encertat submergir-se en aquest lloc i prendre d'allí versions futures de Free as in Freedom." >de *FAIFzilla site*

context relacionat
> lloc web de richard stallman

divendres :: 21 de juny, 2002

L'angle entre l'eix de la Terra i la línia que uneix la Terra i Sol canvia amb l'any. Les estacions són abans de res degudes a aquests canvis d'inclinació axial de la Terra. I afecten als hemisferis nord i sud, no a l'equador.

Dues vegades per any, durant els solsticis d'estiu i hivern, l'eix de rotació de la Terra forma un angle de prop de 23.5 graus amb la recta perpendicular a l'eclíptica (el Polo Nord està inclinat cap al sol al juny; el Polo Sud al desembre). Dues vegades cada any, durant els equinoccis de primavera i tardor, les dues línies són perpendiculars.

El lent escalfament i refredament dels oceans explica perquè malgrat que rebem més sol pel solstici d'estiu (juny, al nord, desembre, al sud), esconcep aquest com el començament de l'estiu i no com el punt àlgid de l'estiu. Encara estan frescs pel pas de l'hivern, i aquesta influència retarda la calor màxima al voltant d'un mes i mig. I de forma similar, el dia de menys sol és el solstici d'hivern (juny, al sud, desembre, al nord), es coneix com el principi de l'estació i no com el dia del ple hivern, perquè els oceans han immobilitzat la calor de l'estiu, i aquest retarda el màxim de fred un mes i mig aproximadament.

context relacionat
> olenta astronomia: les estacions són provocades pels canvis en la distància
entre la terra i el sol (en anglès)
> estacions en altres planetes (en anglès)
> estacions de la terra - equinoccis, solsticis, periheli i afeli -
1992-2005 (en anglès)

 > balanceig del solstici

dimecres :: 19 de juny, 2002

> graf per una web semàntica

Encara en un primerenc estadi de desenvolupament, la visió de la web semàntica es dibuixa com la web de segona generació, construint els fonaments d'un nou espai d'informació. El World Wide Web Consortium, organisme d'estàndards de la web, presenta la web semàntica com una extensió de l'actual web en la qual es dóna un significat ben definit a la informació, permetent un millor treball en col·laboració, tant a les computadores com a les persones.

La web semàntica és una de les tendències tecnològiques emergents i convergents - al costat dels conceptes de grid, mobilitat i serveis web - que estan conformant el futur de la web.

Aquestes tendències tecnològiques van ser discutides en el recent WWW2002, el onzè congrés internacional de la World Wide Web (Hawaii, del 7 al 11 de maig 2002). Però si no aconseguim que es resolgui bé aquesta qüestió de la propietat intel·lectual, existeix el perill que la pròxima revolució d'Internet no arribi mai. Podria significar que la web semàntica mai arribi realment a existir". >més a *nota de premsa de la sèrie context

context relacionat
> arxiu sèries context

divendres :: 14 de juny, 2002

Hi ha animals homosexuals i bisexuals. Hi ha animals transexuals, animals transvestits (que adopten el comportament de l'altre gènere però no tenen relacions sexuals amb el propi), i animals que viuen en trios i quartets bisexuals. El biòleg Bruce Bagemihl va viure deu anys d'extensa investigació zoològica a la recerca de dades sobre sexualitat alternativa en el regne animal per a escriure 'Biological Exuberance: Animal Homosexuality and Natural Diversity' - 'Exuberància biològica: L'Homosexualitat Animal i la Diversitat Natural', publicat al maig de 1999. Aquest llibre documenta el comportament homosexual, la intersexualitat i el travestisme en més de 450 espècies d'animals.

"Els científics estan començant a trobar evidències que aquesta diversitat en els sistemes socials i de aparellament contribueix directament a l'"èxit" de l'espècie. Les variabilitats sexual, social iambiental poden estar intensament relacionades. Específicament, la capacitat per a la plasticitat de comportament - incloent l'homosexualitat - pot consolidar la capacitat d'una espècie de respondre 'creativament’ a un món altament mutable i 'imprevisible'.

"El concepte del biodiversitat s'ha ampliar per a incloure no només lavarietat genètica, sinó també els sistemes d'organització social que es poden trobar dins d'una espècie o ecosistema. És a dir, els sistemes sexuals i de gènere són una mesura essencial de la vitalitat biològica. Quants més patrons diferents d'organització social/sexual contingui una espècie o sistema biològic - incloent homosexualitat, transexualitat i heterosexualitat no reproductiva - més fort serà.

"En darrera instància, aquest llibre és una meditació sobre la naturalesa de la vida en si mateixa, i una celebració de les seves paradoxes i pluralitats. Espero qui llegeixi Biological Exuberance surti amb una (renovada) sensació de meravella sobre el món i una més profunda apreciació de les seves pròpies vides." >de *Why Biological Exuberance? Author Bruce Bagemihl, Ph. D, Explains the Thoughts Behind the Book*

> biodiversitat queer?

dijous :: 13 de juny, 2002

 > supercomputer playroom

La universitat de Purdue i la universitat d'Indiana han tingut èxit connectant superordenadores IBM en una grid computacional mitjançant la xarxa òptica universitària d'alta velocitat - coneguda com I-Light -. Quan estigui completament operativa, la xarxa de superordenadores - denominada Cambra de Màquines Virtual d'Indiana - serà la primera als Estats Units que unirà computadores universitàries amb una capacitat màxima combinada de més d'un teraflop (un bilió d'operacions per segon). "El què estem realment fent és construir, virtualment, una gran computadora a partir de múltiples fragments", diu David Moffett de Purdue.

Junts, el superordenador d'un teraflop de l'IU i el superordenador IBM de Purdue contenen més de 900 processadors, amb una capacitat teòrica màxima combinada de més de 1,4 teraflops.

La grid de superordenadores permetrà a investigadors/es realitzar càlculs innovadors i massius, incloent la simulació d'"ambients sintètics", aplicacions que ajuden a predir la manera com milions de persones podrien reaccionar a situacions que van de la comercialització d'un producte als grans desastres naturals. "El què fem en el nostre ambient sintètic és crear gent artificial," explica Alok R. Chaturvedi, un dels desenvolupadors del programari. "Estan calibrats basant-se en dades veritables, i es comporten tal com ho fa la gent en el món real."

"El que s'ha fet aquí és una comprovació d'un sistema que integra recursos de computació," ha dit James Bottum de Purdue. "Estem empenyent les fronteres de la informàtica, creant una grid computacional que transcendeix els límits geogràfics." >de *Purdue, IU create new 'tera-scale' supercomputer grid*, 11 de juny, 2002

context relacionat
> mmg, plataforma de jocs massius-multiusuari. 10 de maig, 2002
> desplegament de la 'science grid': model emergent de computació. 3 d'abril, 2002
> national virtual observatory: posar l'univers en connexió. 6 de novembre, 2001

dimecres :: 12 de juny, 2002

L'Agència de Protecció del Medi ambient dels Estats Units (EPA) ha enviat un informe climàtic a les Nacions Unides que detalla efectes que l'escalfament global tindrà sobre el medi ambient nord-americà. Per primera vegada, l'informe assenyala el recent escalfament global com a conseqüència d'activitats humanes - principalment a causa de la crema de combustibles fòssils que envia gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera -.

L'informe diu que els Estats Units seran alterats substancialment en les pròximes dècades. Però no proposa cap canvi important en la política de l'administració en matèria de gasos d'efecte hivernacle. No recomana la ràpida reducció d'emissions per a limitar l'escalfament. Recomana l'adaptació als inevitables canvis.

Sense anunci ni nota de premsa, el nou informe va ser enviat a les oficines de Nacions Unides que administren el tractat de Rio sobre canvi climàtic, i publicat en la Web. >de *Informe Climático 2002. Tercer Comunicado Nacional de los Estados Unidos de América en el Marco de la Convención de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático*, 4 de juny, 2002

context relacionat
> ritmes biològics modificats per l'escalfament global (en anglès). 30 de maig, 2002
> el recent escalfament de la terra és realment global (en anglès). 11 d'abril, 2002
> escalfament global i vida a la terra, no podem donar cap espècie per segura. 25 d'abril, 2002

 > crema de combustibles fòssils

dimarts :: 11 de juny, 2002

 > craquejant la màquina del milió

La col·lecció privada de llibres de professor i investigador de Ivar Aasen, Reidar Djupedal (1921-89) va ser donada a Ivar Aasen-tunet el 1994 com regal a de la seva família. La col·lecció comprèn prop de 14.000 llibres, periòdics i documents especials que cobreixen diversos temes, principalment sobre els idiomes escandinavos. Fa uns nou anys, 11.000 títols van ser integrats en una base de dades. L'home que va fer la base de dades va morir abans que la col·lecció i la base de dades arribessin al centre Ivar Aasen, sense que ningú en sabés la contrasenya. Sense aquesta base de dades, tornar a integrar la col·lecció probablement suposaria uns quatre anys de treball, declara el bibliotecari Kirsti Langst.

Ivar Aasen-tunet és membre del BIBSYS, que és un centre de dades biblioteconómico que ofereix servei a totes les biblioteques universitàries de Noruega, a la Biblioteca Nacional, a totes les biblioteques acadèmiques, i a diverses biblioteques d'investigació. Totes aquestes biblioteques van ser incapaces d'obrir el catàleg de la històrica base de dades. Finalment, el 31 de maig es va difondre la notícia a la ràdio noruega, i el dijous 6 de juny, el centre va demanar ajuda per a craquejar la base de dades. "Desitja VOSTÈ craquejar la contrasenya? Descarregui els arxius aquí i intenti-ho!"

En la primera resposta, de més de 100 correus electrònics rebuts, el mateix dijous, no només s'incloïa la contrasenya correcta, sinó també els arxius de la base de dades desencriptats. >de *Ivar Aasen Center for Language and Culture site*

context relacionat
> El hacker noruec jon johansen processat.17 de gener, 2002

dilluns :: 10 de juny, 2002

Aquesta setmana serà publicat el llibre "The Rise of the Creative Class: And How It's Transforming Work, Leisure, Community and Everyday Life" -en Català "L'Auge de la Classe Creativa: I com està transformant el treball, l'oci, la societat i la vida quotidiana"-, escrit per Richard Florida, professor del desenvolupament econòmic regional en la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh. Les primeres revisions assenyalen la seva contribució com un retrat dels valors i de les formes de vida que dominaran l'economia del segle XXI, i la importància del lloc en l'economia basada en el coneixement. La saviesa convencional sobre ocupacions, polítiques públiques i desenvolupament regional es converteix en obsoleta.

En el segle XIX va ser el treballador de fàbrica. Els anys 50 ens van donar l'home d'empresa. En aquest nou mil·lenni, la classe que emergeix en la nostra societat és la 'classe creativa'. Florida inicia l'estudi d'aquesta nova classe social, que es compon de la gent que el seu treballo és 'ser creatiu'.

Els treballs creatius en ciència, art, mitjans de comunicació, investigació i tecnologia, professionals i directius, advocats, personal financer i sanitari dominen ara l'economia nord-americana. Gairebé 40 milions de ciutadans - aproximadament el 30 per cent de la mà d'obra - produeixen gran part de la nostra identitat i valors des del seu rol com a proveïdors de creativitat.

També documenta el seu impacte en les opcions i les actituds de la gent sobre una àmplia gamma de qüestions relatives a estils de vida. Les opcions que la gent creativa fa han tingut ja un impacte econòmic enorme, i determinaran les formes d'organització del lloc de treball, quines companyies prosperaran o s'arruïnaran, i fins i tot, quines ciutats prosperaran o decauran.

Florida desenvolupa una nova mesura anomenada 'Índex de Creativitat', com a indicador de la situació global d'una regió dins l'economia creativa, un baròmetre del potencial econòmic d'una regió a llarg termini. L'Índex de Creativitat és una combinació de quatre factors igualment importants: la quota de classe creativa dins del total de la població activa; la indústria d'alta tecnologia, usant l'extensament acceptat Tech Pole Index del Milken Institute, referit com l'Índex d'Alta Tecnologia; innovació, amidada mitjançant patents per capita; i diversitat, amidada per l'índex Gai (també conegut per Índex Bohemi), una llicència raonable per a amidar l'obertura d'una àrea a diferents classes de persones i idees. Aquest indicador compost és una forma de mesura de les capacitats creatives subjacents a una regió més que no pas la simple mesura de la classe creativa, perquè reflecteix els efectes acoblats de la seva concentració i capacitat per a crear escola, i dels seus resultats econòmics innovadors. L'índex de la creativitat és així. >de *The rise of the creative class' site*

context relacionat
> entrevista amb richard florida (en anglès). salon, 6 de juny, 2002
> 'the rise of the creative class' per richard florida. maig, 2002
> districtes urbans sub-culturals: ciutats i cultura. maig 29, 2002
> ciutats en globalització: anàlisi urbana global. abril 22, 2002

 > genoma urbà:[ matriu + laberint ]

divendres :: 7 de juny, 2002

     > flirting clowns

Perquè flirtegem? El coqueteig és molt més que mera diversió: és un aspecte universal i essencial de la interacció humana. La investigació antropològica demostra que el flirteig pot trobar-se, d'una forma o una altra, en totes les cultures i societats del món.

El flirteig és un instint bàsic, part de la naturalesa humana. Això no és sorprenent: si no iniciéssim el contacte i expresséssim interès per membres del sexe oposat no progressaríem en la reproducció, i l'espècie humana s'extingiria.

Segons alguns psicòlegs evolucionistes, el flirteig pot fins i tot ser l'origen de la civilització tal com la coneixem. Argumenten que el cervell humà estès - la nostra intel·ligència superior, llenguatge complex, tot el que ens distingeix dels animals - és l'equivalent a la cua del gall dindi real: un dispositiu de seguici que es va desenvolupar per a atreure i conservar els companys sexuals. Tots els nostres assoliments, des de l'art a la ciència espacial, poden simplement ser un efecte secundari de la capacitat essencial d'encantar.

"Per a salvar a la raça humana de l'extinció, i preservar els fonaments de la civilització (*sic), Martini va encarregar a Kate Fox del Social Issues Research Center revisar i analitzar tota el material d'investigació científica sobre la interacció entre sexes i produir així una guia definitiva sobre l'art i protocol del divertit flirteig.

Els psicòlegs i sociòlegs han passat molts anys estudiant cada detall de la interacció social entre homes i dones. Fins aquest moment, els seus fascinants resultats han romàs enterrats en foscos diaris acadèmics i pesats toms replets d'argot especialitzat i de notes a peu de pàgina. Aquesta guia és la primera que revela aquesta important informació a una audiència popular, proporcionant assessorament avançat sobre on flirtejar, amb qui i com fer-lo. >de *SIRC Guide to Flirting. What Social Science can tell you about flirting and how to do it*

context relacionat
> the lost love project per chris bassett
> biological exuberance: animal homosexuality and natural diversity per bruce bagemihl

dijous :: 6 de juny, 2002

El llibre 'Linked' d'Albert-László-László Barabási té un missatge simple: pensa les xarxes. Versa sobre com emergeixen les xarxes, quin aspecte tenen i com es desenvolupen. El seu objectiu és desenvolupar una visió inspirada en la Web sobre la naturalesa, la societat i la tecnologia, proporcionant un marc unificat per a entendre millor qüestions que van des de la vulnerabilitat d'Internet fins la forma com es propaguen les malalties Les xarxes estan presents a tot arreu. Tot el que necessitem són ulls apropiats per a elles... Coneixerem els desafiaments als quals s'enfronten els metges quan procuren guarir una malaltia centrant-se en una sola molècula o gen, sense fer cas de la complexa naturalesa interconnectada de la matèria viva. Veurem que els intrusos no estan sols en atacar les xarxes: tots fem el paper de Goliat, al disparar sobre una fràgil xarxa ecològica que, sense més suport, podria aviat reproduir els nostres pitjors malsons relegant-nos a un grup aïllat d'espècies.'*Linked' vol ser un viatge iniciàtic que ens desafia a caminar a través de disciplines treient-nos fora del recinte del reduccionisme. És una invitació a explorar enllaç per enllaç la següent revolució científica: la nova ciència de xarxes. De l'avanç del llibre disponible en *Linked site*, 2002. Via Roger Malina.

context relacionat
> Albert-László Barabási (en inglés)
> Característiques independents de l'escala de les xarxes aleatòries: La topología de la world-wide-web. (en anglès) Albert-László Barabási, Reka Albert, Hawoong Jeong. 2000

 > pensar en xarxa

dimecres :: 5 de juny, 2002

 > bomba d'aire bioregenerativa

La NASA ha concedit a la Universitat de la Florida (UF) una concessió per a desenvolupar noves tecnologies per a ajudar a créixer les plantes,a reciclar les escombraries i a crear un aire respirable en un ecosistema artificial. L'any 2000, la UF va agafar el liderar en aquesta àrea dela investigació de l'espai signant un contracte amb la NASA per a desenvolupar maneres de recuperar i de reciclar l'aigua, l'aire i lesescombraries en vols espacials de llarga durada.

"bàsicament, desenvoluparem solucions de la biotecnologia per a donar assistència a les missions humanes futures de la NASA en l'espai i end'altres planetes," ha dit Peggy Evanich, director a la UF de programes d'investigació de l'espai. A causa del cost i la dificultat de transportar el combustible, l'aliment i l'oxigen a espai exterior, els científics creuen per a qualsevolmissió a la terra per a més de 18 mesos cal confiar en l''ajuda bioregenerativa de la vida,' reconstruint les versions miniaturitzades del'ecosistema de la terra en les condicions completament hostils a la vida.

La concessió va cap suport humà, el creixement vegetal i cercar els socis comercials potencials i aplicacions per a les noves tecnologies quees descobreixin durant la investigació. >de *UF To Explore Biotechnology Space Research With NASA Grant*, 23 de maig, 2002

context relacionat
> native american students to use mars 'soil' to grow spuds in space. 17 de maig, 2000

dimarts :: 4 de juny, 2002

La més lleu deforestació en les vastes selves de l’Amazones pot causar estralls entre els seus habitants, impedint el moviment d'espècies i desbaratant les seves comunitats. Aquestes són les conclusions d'una investigació, de 22 anys de durada, del Biological Dynamics of Forest Fragments Project, l'estudi sobre fragmentació d'hàbitats major i de més durada del món.

Un equip d'investigadors dirigit per William F. Laurance de l'Institut Smithsonià per a la Investigació Tropical ha descobrert que l'efecte de la fragmentació de l'hàbitat sobre l'estructura, composició i funció de les selves tropicals és de gran envergadura i extensament percebut. Augmenta els índexs locals d'extinció per a moltes espècies vegetals i animals; altera dràsticament la riquesa i abundància d’aquestes; i desestabilitza processos ecològics, a més de propiciar les invasions d'espècies no nadiues, alterar les reserves carboníferes de la selva i augmentar la vulnerabilitat al foc.

Laurance creu que els resultats de l'anàlisi indiquen clarament que les reserves naturals Amazòniques haurien de ser molt grans per a poder mantenir-ne la diversitat i la dinàmica, i suportar amenaces exteriors de pertorbacions humanes tals com incendis, explotacions forestals i caça.

El Biological Dynamics of Forest Fragment Project, un esforç comú de l'Institut Nacional per a la Investigació Amazònica (INPA) de Brasil i l'Institut Smithsonià per a la Investigació Tropical, pretén trobar respostes sobre les relacions entre plantes i animals, la biologia de l'extinció, el procés de regeneració forestal i els efectes del marge selvàtic i la fragmentació sobre l'estructura genètica de les espècies tropicals. >de *Rainforest wildlife surprisingly sensitive to landscape changes*, 31 de maig, 2002

 > traces de la deforestació a bolivia

dilluns :: 3 de juny, 2002

 > bacteris a l'atmesfera

Un equip de microbiòlegs dirigit pel doctor Bruce Moffet de la University of East London es proposa descobrir si els microbis aeris juguen un paper actiu en la formació de núvols i en la provocació de precipitacions en un projecte pilot de divuit mesos de durada anomenat 'Grey skies' - 'Cels Grisos'.

Els investigadors estan utilitzant un revolucionari 'col·lector ciclònic de núvols' basat en la manera de funcionar de les aspiradores, per a prendre mostres d'aigua de núvol en els avions i en les terres altes de les Illes Britàniques. Les mostres seran aleshores analitzades seguint una tècnica coneguda com PCR en temps real (reacció en cadena de la polimerasa) per a descobrir la composició i l'activitat de les comunitats microbianes presents.

Se sap que els bacteris, les espores fungicides, les algues i altres microorganismes sobreviuen i possiblement es reprodueixen en les dures condicions de l'atmosfera, però els científics fins aquest moment no han pogut detectar, identificar i analitzar exactament aquestes comunitats microbianes. L'equip de UEL pretén provar la teoria que hi ha un actiu ecosistema autosuficient en els núvols; i que els bacteris i les algues ocupen un paper dominant en els processos que creen els núvols i desencadenen les precipitacions.

El Dr. Tim Lenton també col·labora en el desenvolupament del nou projecte. Ha declarat: "Aspirem descobrir si els microbis que provoquen condensaciói congelació són actius en els núvols i, d'aquesta manera, influeixen en el clima. Les implicacions potencials són profundes i podrien proporcionar més proves per a la 'hipòtesi Gaia' que el clima i la composició atmosfèrica de la Terra està regulada per processos biològics". >de *Do bugs in clouds control the weather?*, 27 de maig, 2002

context relacionat
> gaia hypothesis
> can bacteria 'talk' through the air? study says yes. 29 de maig, 2002