Sorgint de la Gran Bretanya de Blair a la fi dels anys 90 com un antídot a l'atur postindustrial, el primer discurs de les indústries creatives estava influenciat per una característica promocional que estava de moda, la de l'era dot.com dels EUA. Durant els 3 o 5 últims anys, les indústries creatives s'han sotmès a un procés d'internacionalització i es converteixen en alguna cosa permanentment associada als interessos a curt termini definits per les polítiques governamentals de tot el món. A nivell polític, les indústries creatives han assolit superar la divisió nord-sud que ha preocupat a la investigació sobre les economies de la informació i les tecnologies de comunicació durant dues dècades. Avui trobem països tan diversos com Àustria, Brasil, Singapur i Nova Zelanda promovent amb avidesa una promesa de taxes de creixement econòmiques excepcionals de la "cultura" en la seva forma "immaterial". Els governs en Hong Kong, Japó, Austràlia, i els Països Baixos han iniciat plataformes per a desenvolupar polítiques d'indústries creatives amb assumpcions i expectatives notablement similars, sense tenir en compte la diferència dels seus sistemes culturals i polítics.
A pesar de la proliferació del model d'indústries creatives, segueix sent difícil referir-se a històries de "innovació creativa" actual, o estar del tot segurs del que això podria significar. El que està clar – encara que en gran part encara no reconegut – és que l'inversió en "clusters creatius" funciona de manera eficaç per a provocar un corresponent boom al mercat immobiliari adjacent. Aquí resideix potser la veritat principal de les indústries creatives: les indústries creatives són una indústria de servei, una indústria en la qual la inversió estatal en "alta cultura" es transforma en una forma de "welfarismo" per als especuladors de la propietat. Aquest truc de fum i miralls es realitza hàbilment mitjançant el llenguatge de la democràcia populista que apel·la a una varietat d'agents polítics i econòmics. El que és més sorprenent és el grau amb el qual aquesta moda és abraçada pels més vulnerables: és a dir, pels productors de continguts (dissenyadors, inventors de software, artistes, cineastes, etc.) d'informació creativa (marques, patents, copyrights).
Molta de l'investigació realitzada per les indústries creatives és molt especulativa, interpretativa i economista, i es preocupa molt més de les dades de la indústria a gran escala, que de la xarxa de relacions formals i informals que fan que aquesta producció creativa sigui possible. Aquesta investigació es produïx generalment de forma ràpida, amb poc anàlisi qualitatiu detallat de l'estructura de les relacions econòmiques en les quals les empreses d'indústries creatives funcionen. En molts casos, els discursos polítics viatgen i són adoptats sense una valoració crítica de les condicions clarament locals.
En contrast amb l'homogeneïtat de les indústries creatives a nivell polític, existeix una variació molt localitzada que es pot trobar en termes de factors materials que conformen el desenvolupament de projectes d'indústries creatives. Per exemple, un informe recent de la UNCTAD (2004) sobre les indústries creatives i el seu desenvolupament, se centra en la naturalesa "precària" de l'ocupació per a molts dintre de les indústries creatives. Tal atenció als empisrimes desiguals i variables de les indústries creatives marca un final a la major part de les modes que caracteritzaven el primer discurs de les indústries creatives, i també reflecteix l'extensió d'aquest discurs de les economies de mercat molt desenvolupades cap a aquelles on el sector privat juga un paper molt diferent.
Aquesta conferència qüestiona aquestes modes i tendències, i es dirigeix a les variacions locals, intraregionals i transnacionals que constituïxen les indústries creatives internacionals com un camp desigual d'actors, interessos i condicions. La conferència explora una varietat de temes clau que, en la majoria dels casos, romanen invisibles tant a l'investigació acadèmica com als productors de polítiques per a les indústries creatives.
En general, la conferència adopta un focus comparatiu amb la finalitat de mostrar la variabilitat de les indústries creatives internacionals. Tal acostament permet fer-se noves preguntes sobre les tensions constituïdes mútuament entre les forces, pràctiques, històries i polítiques que defineixen la producció creativa, la distribució i l'organització dintre d'una era d'economies d'informació i cultures interconnectades. >de * MyCreativity: Convention on International Creative Industries Research* *MyCreativity: Convenció sobre la investigació internacional d'indústries creatives * Amsterdam, 16-18 de novembre de 2006.
context relacionat
> cap a una nova concepció del domini públic. espais creatius+ espais de producció+ espais socials. "nau21 és un projecte d'arrel ciutadana, col·laborativa i independent que conforma una estructura de nodes creatius (individuals o col·lectius) que posa en xarxa per a poder donar un servei als creadors (en ciències, arts i tecnologies)."
> guerra civil inmaterial per matteo pasquinelli. prototips de conflicte en el capitalisme cognitiu. barcelona, 26 de septembre de 2006
> la comunitat en xarxa hackeja el sistema de finançament cultural. "la nostra controvertida proposta sobre el finançament cultural, basada en la teoria del joc, representa un rebuig clar de les tendències hegemòniques de tota l'indústria cultural austríaca." 5 de maig de 2006
> capital creatiu: cultura, innovació i domini públic. "quin és la dimensió cultural de l'economia del coneixement? I què significa això per al domini públic?" 19 d'agost de 2005
> art urbà i domini públic. "visquem can ricart!" 15 de juliol de 2005.
> can ricart + parc central, espai urbà del segle 21. 10 de juny de 2005
> parccentralpark. "una cuina urbana emergent." àrea can ricart, 2004
> fused space: nova tecnologia en/com espai públic. "definicions = espai públic: l'espai col·lectiu físic de lliure accés per a tots. espai públic virtual: l'espai creat per internet i altres classes de xarxes tecnològiques com sms, i telèfons mòbils, accessible per a tots. domini públic: tant espai públic físic com virtual; l'espai on es comparteixen comunament idees i memòries, i les manifestacions físiques que aquestes encarnen." 23 de juliol de 2004
> domini públic de comunicació. "el marc cultural, polític i legal és un domini que anomenem domini públic de la comunicació. com un domini públic entenem un domini que no pertany ni a l'estat, ni al mercat, sinó a la societat sencera, i és manejat i controlat per la societat en si mateixa (no ha de ser confós amb el servei públic realitzat per l'estat)." 23 d'abril de 2003
> science commons, construint un flux lliure del coneixement. "el flux lliure del coneixement pot ser trobat a internet. un nou model per a la producció científica, les publicacions i l'accés sorgeix al nou ambient de la societat en xarxa. però l'espai online compartit, "com el nostre espai físic, constituïx un "global commons", amb imperatius similars per a la seva administració i preservació." i, en aquest terreny, l'opció a la qual ens enfrontem, la ciència en particular, no es troba entre el progrés i el status quo, es troba entre el progrés i una nova era d'obscurantisme. l'informació hauria de ser lliure." 15 de març de 2002.
imago
> abra makabra! ... la rikabra
sonic flow
> forces, practices, histories and policies [stream]
forces, practices, histories and policies [download]
|
permaLink