El Laboratori Nacional de los Alamos ha construït amb èxit el primer nucli o esfera de plutoni per a armes nuclears des de fa 14 anys, complint amb les especificacions d'ús de l'arsenal nord-americà. Un nucli és la base fisible del paquet físic d'un arma nuclear.

L'esforç de sis anys en el centre de processament de plutoni de los Alamos recupera la capacitat de la nació per a fabricar armes nuclears, una capacitat que els Estats Units van perdre quan la planta de Rocky Flats -prop de Boulder, Colorado- va tancar les portes al juny de 1989.

"El nostre següent desafiament és realitzar els experiments, anàlisi i models informàtics necessaris per a certificar que aquest nucli de nova fabricació s'integrarà de forma fiable en l'arsenal, sense la necessitat de fer proves nuclears subterrànies", va dir Pete Nanos, director interí de los Alamos. Los Alamos s'ha compromès a acabar el procés de certificació i a tenir la capacitat de lliurar als militars un nucli que compleixi tots els requisits de l'arsenal abans del 2007. El cost total del programa de fabricació fins la data és aproximadament de 350 milions de dòlars; el cost total del projecte per a la fabricació i el programa de certificació s'estima en 1.500 milions de dòlars.

Los Alamos millora la seguretat global al garantir la seguretat i fiabilitat de la reserva nuclear dels Estats Units, desenvolupant tecnologies per a reduir amenaces provocades per armes de destrucció massiva i solucionant problemes relacionats amb l'energia, l'ambient, la infraestructura, la salut i la seguretat nacional. >de *Los Alamos restores O.S. ability to make nuclear weapons*. 22 d'abril, 2003.

context relacionat
> Doomsday Clock. Butlletí de Científics Atòmics
> Center for Nonproliferation Studies (CNS). Informació i anàlisi per a combatre la proliferació d'armes de destrucció massiva
> Los Alamos Study Group. Organització per al desarmament nuclear.
> superordenador asci white de 12,3 teraflops, per a simular proves nuclears. 29 de juny, 2000.

imago
> MES NO

Proposem que un grup de desenvolupadors/es de programari social i altres parts interessades treballin junts per a crear i promoure estàndards oberts per a la comunitat del programari social. El programari social barreja eines i mètodes amb la finalitat d'aconseguir per a la xarxa millors ambients i experiències socials. Alguns exemples de programari social són els weblogs, wikis, fòrums, entorns de xat o sistemes de missatgeria instantània, a més d'eines i estructures de dades relacionades per a la identitat, integració, intercanvi i anàlisi.

L'aliança donarà suport els descobriments de desenvolupadors/es que treballen en projectes i estàndards sinèrgics; col·laborarà a conformar els estàndards oberts que encaixin bé amb altres estàndards de l'aliança i d'Internet; i ajudarà a promoure que cada estàndard aconsegueixi una adopció més àmplia.

La naturalesa accelerada de l'espai del programari social ara debat sobre estàndards lleugers, de fàcil implementació, seguint la tradició d'Internet del consens aspre i el codi operatiu, però potser movent-se més ràpidament que els cossos d'estàndards més amplis. S'espera que aquells estàndards promulgats per l'aliança que s'adoptin extensament seran proposats als cossos d'estàndards generals apropiats: W3C, IETF, ISO, etc. >de *Social Software Alliance Wiki*. Call For Discussion. 16 d'abril, 2003.

context relacionat
> un altre món està succeint: moviments basats en la xarxa. 3 de març, 2003
> live from the blogosphere!. 13 de febrer, 2003
> wikiwiki: comunicar-se asincrònicament a través de la xarxa. 9 de juliol, 2002
> el weblog, un nou fluix d'informació. 15 de maig, 2002
> arxiu de 20 anys de newsgroup: l'arxiu google d'usenet. 17 de desembre, 2001.

imago
> sandàlies lleugeres amb amortidors per als desenvolupadors/es de programari lleuger

A Itàlia està sorgint una onada de televisions tàctiques en connexió amb les agrupacions en contra de la guerra i el nou moviment global. Després del video-activisme i el net-activisme, podem considerar aquest fenomen una nova classe d'activisme si tenim en compte el nombre de persones, energies i idees implicades.

Urban TV és un projecte per una televisió de lliure accés a Bolonya i en altres ciutats italianes, ocupant l'espai entre el carrer (com Telestreet) i els canals basats en el satèl·lit (com No War TV). Es pot veure com una temptativa de portar el format de Canal Obert, desconegut fins ara a Itàlia. Intenta plantar cara a algunes qüestions encara no resoltes en altres projectes. Per aquestes raons es va començar un lloc web de desenvolupament i es va publicar un manifest, escrit per Matteo Pasquinelli.

El manifest de les televisions urbanes, explica Pasquinelli, reflecteix l'actual debat italià sobre els mitjans, creuant-lo per hibridació amb productes holandesos com el Public Domain 2.0 i amb algunes eines de la crítica postfordista Francesa i Italiana.

"El moviment de la comunicació social i independent en totes les formes (del video-activisme a les ràdios lliures i el free-software) ha obert un nou espai entre els engranatges dels mitjans tradicionals, un espai que ara necessita la 'ciutadania' i el reconeixement del seu estatus cultural i polític.

El marc cultural, polític i legal d'aquest moviment és l'espai que anomenem el domini públic de la comunicació. Com a domini públic entenem una esfera que no pertany ni a l'estat ni al mercat, sinó a tota la societat, i és manejada i controlada per la societat mateixa (no confondre amb el 'servei públic' mantingut per l'estat).

El nou domini públic autònom de la comunicació ha de ser reconegut per les institucions com a mitjà de democràcia participativa i d'un nou municipalisme."> >de *Manifesto delle Televisioni Urbane*. Per una democrazia partecipativa della televisione e la realizzazione del primo canale televisivo italiano ad accesso pubblico. Abril 2003.

context relacionat
> campaign public domain 2.0
> altre món està succeint: moviments basats en la xarxa. 3 de març, 2003
> wireless commons: un punt d'inflexió. 22 de gener, 2003
> espectre obert: l'espectre de ràdio com domini públic. 18 de desembre, 2002
> net.congestion: festival de media streaming. 6 d'octubre, 2000.

imago
> caminants cap al domini públic de la comunicació.

Les comunitats basades en el programari de codi obert són un dels exemples més pròspers i menys entesos de col·laboració d'alt rendiment -i motiu de constitució de comunitats- de la Internet dels nostres dies. Altres tipus de comunitats es podrien beneficiar enormement a l'entendre els mètodes de treball de les comunitats de codi obert.

Aquest informe descriu el que són les comunitats de codi obert i com funcionen. En particular, tracta les preguntes següents: Com és el panorama del codi obert en la seva totalitat? Quants projectes existeixen, quines classes de programari desenvolupen aquests projectes i quantes persones estan implicades en aquests projectes? Quins són les demografies dels participants d'aquestes comunitats? Per què es reuneixen, i quant temps romanen juntes? Com interactuen entre ells? Com treballen les comunitats de codi obert? Quins són els patrons de col·laboració dintre de les comunitats més pròsperes?
Al fer-se aquestes preguntes, informe examina les investigacions existents més rellevants i presenta els seus propis estudis de casos particulars, en particular de dos projectes de codi obert: TouchGraph i SquirrelMail.

Aquest informe va ser patrocinat per la Fundació Omidyar. Un treball que es distribueix sota una llicència de Creative Commons. >de *An Introduction to Open Source Communities*. abril, 2003

context relacionat
> un altre món està succeint: moviments basats en la xarxa. 3 de març, 2003
> wireless commons: un punt d'inflexió. 14 de gener, 2003
> producció entre iguals basada en el domini públic. 19 de desembre, 2002
> free as in freedom: la història de richard stallman. 25 de juny, 2002
> la ciencia: domini públic construir un fluxe de coneixement lliure. 15 de març, 2002
> open_source_art_hack: nova exploració museística. 30 d'abril, 2002
> 10th anniversary of linux, the open source operating system. 25 d'agost, 2001

imago
> comunitats segures creixen dins

La població de micos en l'Àfrica Equatorial Occidental s'ha reduït seriosament durant els últims 20 anys i, sense una intervenció agressiva, pot arribar aviat al límit de l'extinció, segons ha revelat un estudi recent.

Segons l'estudi, en un procés que ha passat en gran part desapercebut, els anys de caça il·legal i una epidèmia del virus Ebola han reduït radicalment la població de ximpanzés i goril·les salvatges en més d'un 50 per cent en l'última part del món que conta amb extensos hàbitats de simis. Els resultats contradiuen estimacions, que datant de dates tan recents com 1995, mantenien que el nombre de micos salvatges era relativament estable.

'Les espècies més similars als éssers humans estan desapareixent davant els nostres ulls', va dir Peter Walsh, científic de la Universitat de Princeton que ha dirigit a un grup internacional de 23 investigadors de la Wildlife Conservation Society i d'altres institucions. >de *Wild ape population undergoing "catastrophic" decline. Study predicts animals most like humans may soon reach "brink of extinction"*. News from Princeton University, 7 d'abril, 2003

context relacionat
> cultura orangutan: remuntant els orígens de la cultura. 21 de enero, 2003

imago
> simis y homes: espècies germanes en perill

Platoniq es mou en el terreny tant de la comunicació com en el camp de la creació digital. Busca crear ponts entre el treball d'agència cultural i producció. El punt central és la interacció entre les noves tecnologies, la cultura popular i l'esdeveniment social, amb la intenció d'establir connexions entre Internet, nous mitjans i l'espai físic públic.

Platoniq treballa en diferents àrees: l'organització d'esdeveniments relacionats amb cultura i la tecnologia (per exemple cicle d'arts electròniques i cultures mediàtiques), la creació de continguts documentals per a TV (p. e. Neue Kraft Neues Werk - Transcoder Express) i ràdio per Internet i el desenvolupament d'eines (base de dades i programari per a ús públic).

Radiored és un projecte independent de ràdio per Internet fet per Platoniq. Els continguts se centren en reportatges sobre cultura digital, l'impacte social de la tecnologia i continguts de música electrònica. D'altra banda Radiored es comporta com eina i context per a desenvolupar i recollir part dels nous usos d'àudio a Internet. Aquest projecte té una estructura de base de dades que permet que la recepció no sigui lineal ja que una de les característiques que potencia Radiored és qui rep, que passa a ser també qui edita continguts. En aquesta línia han desenvolupat l'eina pública "Hypercut", un compilador d'arxius d'àudio per Internet. Amb aquesta eina qualsevol internauta pot crear "play lists" d'àudio real i mp3 situats en qualsevol servidor i automàticament fer-les consultables des de Radiored.org. La idea apareix d'entendre Internet com una audioteca i a la "audiència" com editora i realitzadora "radiofònica".

Presentació de Platoniq a *straddle3* - divendres 11 d'abril, 2003 a les 20h. A més, projecció de "Harriaren errezistenzia" en homenatge a l'escultor Jorge Oteiza, mort aquesta setmana.

imago
> platoniq: creuant el pont entre la producció i la cultura

La ciència, que fa temps que ha considerat l'ordre i la sincronia l'excepció més que la regla en un univers caòtic, està començant a entrar en raó. En el seu nou llibre, Sync: The Emerging Science of Spontaneous Order -Sincronia: La Ciència Emergent de l'Ordre Espontani-, Steven Strogatz, professor de matemàtiques aplicades en la Universitat de Cornell, descriu aquesta nova ciència.

La sincronia, diu Strogatz, apareix en els llocs més inversemblants: des de les òrbites dels satèl·lits, fins als electrons; del zum-zum dels grills, a la tendència en dones que viuen a prop o que passen molt de temps juntes a menstruar aproximadament al mateix temps.

L'ordre està pertot arreu i els científics de diverses disciplines estan descobrint constantment nous exemples d'això. Però Strogatz i els seus col·legues afirmen alguna cosa molt més extraordinari: L'ordre no és només possible, és inevitable. En 1989 Strogatz, juntament amb el matemàtic Rennie Mirollo de la universitat de Boston, va provar matemàticament que qualsevol sistema d''osciladors acoblats' (és a dir, entitats capaces de respondre cadascuna als senyals de les altres -siguin grills, electrons o cossos celestes) s'auto-organitzaran espontàniament. >de *In his book Sync, Cornell's Steven Strogatz writes compelling history of a scientific revolution long in the making*. Cornell news release, 7 de març, 2003.

context relacionat
> altre món està succeint: moviments basats en la xarxa. 3 de març, 2003
> synchronization of pulse-coupled biological oscillators. Mirollo, R.I., i Strogatz, S.H. 1990.

imago
> grills desenvolupant ordre per a auto-organitzar-se espontàniament

Més que intentar construir una definició de planeta detallada i dissenyada per a cobrir totes les possibilitats futures, el WGESP (Working Group On Extrasolar Planets o Grup de Treball sobre Planetes Extrasolars) de la Unión Astronòmica Internacional ha acordat limitar-se a desenvolupar una definició de treball aplicable als casos on ja s'han declarat deteccions.

Accentuant una vegada més que això només és una definició de treball, el WGESP ha subscrit les següents afirmacions:

1) Objectes amb masses reals per sota de la massa limitadora per a la fusió termonuclear del deuteri (calculat actualment en 13 vegades la massa de Júpiter per a objectes de metal·licitat solar) que orbitan estrelles o restes estelares, són 'planetes' (no importa com es van formar). La mínima massa/grandària requerida perquè un objecte extrasolar sigui considerat planeta deu ser igual a la usada en el nostre Sistema Solar.

2) Els objectes subestelars amb masses reals sobre la massa limitadora per a la fusió termonuclear del deuteri són 'nans marrons', sense importar com es van formar ni on es localitzen.

3) Els objectes que suren lliurement en sistemes estelars joves amb masses per sota de la massa limitadora per a la fusió termonuclear del deuteri no són 'planetes' sinó 'sub nans marrons' (o qualsevol nom que resulti apropiat). >de *Working Group on Extrasolar Planets. Definition of a 'Planet'*. 28 de febrer, 2003.

context relacionat
> definint 'planeta', per gibor basri. 20 de març, 2003
> quaoar: un nou món en el sistema solar. 14 d'octubre, 2002
> sistemes planetaris en l'univers. 7 d'agost, 2000.

imago
> observant errants celestes

Artofficial Construction Media (ACM) anuncia la primera edició de 'Contextin' Art', un e-zine dedicat a l'exploració de les economies polítiques de l'art dels nous mitjans. Aquesta edició conté diversos projectes que proporcionen camins per al sistema de connexions entre les tecnologies de la informació, la producció cultural i les infraestructures socials.

Contextin' Art és un mini-portal per a l'exploració del context de l'art mitjançant l'art. Les forces econòmiques, polítiques i socials que modelen les històries de l'art es visualitzen com obres d'art en si mateixes. Amb 'Contextin' Art', els visitants poden fullejar visualment les relacions sovint invisibles entre l'art, les polítiques electorals i la filantropia econòmica.

Contextin' pren senyals de generacions anteriors d'artistes compromesos amb la 'crítica institucional' i l''art conceptual', així com crides d''artivistas' contemporanis per a qüestionar el desig de 'tecno-formalisme' dins de les institucions.

Sent la primera edició, l'han organitzada al voltant del tema general de la seva missió, la contextualizació de l'Art dels Nous Mèdia dins les economies polítiques actuals. Cadascun dels treballs ha tractat amb visions de la cultura dels Nous Mèdia dins d'una economia política específica. >del lloc web de *Contextin’ Art* 1 d'abril, 2003.

context relacionat
>New Media Art | New Funding Models report prepared for The Rockefeller Foundation Creativity & Culture Division per Pamela Jennings. Desembre 2000.

imago
> noves senderes pel context de l'art

18 de març 2001. Els fragments de l'estació MIR se submergeixen en el sud del Pacífic. 19 de març 2001. Un petit grup d'especialistes internacionals en art, ciència i mitjans de comunicació decideixen en una reunió a París fundar la xarxa MIR, una iniciativa intercultural per a explorar l'espai en el segle XXI. La iniciativa MIR voldria obrir instal·lacions espacials aparellant processos artístics i investigació científica per a donar un nou impuls a l'art espacial i a la investigació de l'espai.

Els membres fundadors del MIR són: The Arts Catalyst (GB), Leonardo/Olats (França/USA), Projekt Atol (Eslovènia) i V2 (Holanda).

Amb l'ajud econòmic dels Premis Cultura 2000 de la Comissió Europea, la xarxa MIR va convocar artistes i científics europeus i residents a Europa que realitzessin propostes per a emprendre projectes i investigacions en condicions de gravetat variable, en vols parabòlics o usant altres instal·lacions, tals com la centrifugadora i l'hidrolaboratori, usats per a l'entrenament espacial, en el Centre d'Entrenament de Cosmonautes Gagarin, Ciutat de les Estrelles, Rússia. De la convocatòria es van rebre gairebé 100 ofertes d'artistes i científics de tota Europa. D'aquestes ofertes, els projectes que es planeja emprendre en la Ciutat de les Estrelles a l'abril del 2003 són els de Marcelli Antunez Roca, Vadim Fishkin, Kodwo Eshun, Richard Cousins & Anjali Sargar, Ewen Chardronnet, Yuri Leiderman, Rebecca Forth i Stefan Gec. >de *web d'Arts Catalyst*

context relacionat
> deaf03: data knitting (de la wunderkammer a les metadades). 25 de febrer, 2003
> fluid trajectory: una col·laboració dansa-ciència. 18 d'abril, 2002
> judici contra "*leonardo": on convergeixen art, ciència i tecnologia. 20 de novembre, 2000.

imago
> artistes com cosmonautas: com usar les instal·lacions de la ciutat de les estrelles