divendres :: 22 de març, 2002

En la junta directiva de la ICANN, el president Stuart Lynn va proposar una sèrie arrebatadora de reformes estructurals per a la ICANN. El procés de reassignar funcions des del govern dels EEUU cap a la ICANN s'ha aturat. "L'estructura actual de la ICANN va ser àmpliament vista com un experiment quan es va crear, ara fa tres anys, " va ressaltar el director de la junta Vint Cerf. "La ràpida extensió i l'augment de la dependència d'Internet, han deixat ben clar que una nova estructura és essencial si la ICANN ha d'acomplir la seva missió".

La ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) es va crear fa tres anys com a organització global complenament privada; dissenyada per a assumir la responsabilitat de l'arrel del DNS, fins aquell moment assumit pel govern d'Estats Units, i per a coordinar la
política tècnica dels sistemes d'assignació de noms i adreçes a Internet. Mai res com això s'havia intentat fer abans. La ICANN és un atrevit experiment per a la gestió d'un recurs global únic. La ICANN havia de servir com a alternativa al tradicional model del pre-Internet d'organització internacional de conveni intergovernamental. La ICANN té alguns veritables triomfs: la introducció d'un mercat competitiu de registre, la Uniform Dispute Resolution Policy o política uniforme per a la resolució de conflictes, la creació de set nous dominis globals de nivell superior. Però la ICANN encara no està del tot organitzada, i no és certament encara capaç d'assumir tota la responsabilitat de la gestió global i coordinació del DNS.

És essencial enunciar clarament el que cau fora de l'àmbit de la ICANN. La missió base de la ICANN no inclou cap manament per innovar noves institucions per a la democràcia global, ni per arribar a la representació matemàticament igual per a tots els individus i les organitzacions afectades, ni per a regular continguts, ni per solucionar els problemes de la divisió matemàtica digital, ni per incorporar algun model somiat (i-mai- fet-abans) de procés o de procediment. Tinguin la importància que tinguin aquests ideals, hi ha d'altres organitzacions més apropiades on adreçar-se. Malauradament, hem permès als defensors d'aquests i altres objectius apartar a la ICANN del que ha de ser el seu focus o missió principal. Aquestes distraccions han estat i continuaran sent un important impediment per a complir la missió de la ICANN, a menys que emprenguem una reforma de gran abast de l'estructura i operacions de la ICANN, i una reorientació en la seva limitada però important missió.

En les noves propostes, la missió bàsica roman intacte. El que canvia són els mitjans per assolir aquesta missió. La reforma ha de substituir els inestables fonaments institucionals de la ICANN per una associació pública- privada eficaç, arrelada en el sector privat però amb el
recolçament i la participació activa de governs nacionals. " El que tenim clar jo i uns altres es que una organització purament privada no funcionarà, " va dir Lynn. " l'Internet ha esdevingut massa important per a l'economia nacional i el progrés social. Els governs, com a representants de les seves poblacions, deuen participar més directament en els debats i les funcions polítiques de la ICANN. S'ha de trobar la forma adequada d'associació pública-privada global - una que combini l'agilitat i la força d'una organització privada amb l'autoritat dels governs per a representar l'interès públic".

"És simplement irreal esperar d'una ICANN poc dotada de personal, infrafinanciada i tècnicament orientada, que sigui capaç d'aconseguir el que cap altra institució global ha aconseguit: un electorat global que expressi la seva voluntat mitjançant institucions representatives estables... Encara que els governs del món vagin canviant, per a bé o per a mal, són la forma més evolucionada i legitimada de representació de les seves poblacions, això és, de l'interès públic... el concepte d'eleccions independents de membres a partir d'un consorci autoseleccionat compost per desconeguts, no només és deficient, sinó funestament deficient". Actualment, cinc dels 19 membres del consell són escollits per la comunitat general d'Internet. Sota aquest nou pla, la taula contaria amb 15 membres: un terç nomenats pels governs, un terç mitjançant un procés de comissió, i la resta consistent en el president de la ICANN i nomenamentsfets per quatre grups tècnics i administratius.

Una ICANN inefectiva convida virtualment a la fragmentació d'Internet per interessos comercials, culturals o polítics locals o sectorials, en zones que no permeten una comunicació fiable, un resultat que seria profundament negatiu per a Internet i retardaria seriosament el seu creixement; continuat com mitjà global per a donar suport objectius comercials i socials crítics, i com a mitjà de comunicació i expressió. >de *ICANN President Recommends a Roadmap for Reform*, y el *documento relacionado redactado por Stuart Lynn*, 24 de febrer, 2002

context relacionat
> tilting at icann. 19 de març, 2002
> should geeks, or governments, run the net? 14 de març, 2002
> preliminary report icann meeting in accra. 14 de març, 2002
> nuevos dominios genéricos. 16 de novembre, 2000

> ican en una criïlla

dijous :: 21 de març, 2002

> activitat mental

"Per a disposar del major rendiment del cervell i la organització més eficient de l'activitat mental, cal la coincidència entre l'estat d'ànim i el tipus de tasca que es desenvolupa", va declarar Jeremy Gray, autor principal d'un estudi sobre la forma que els estats emocionals humans
influeixen la capacitats mentals superiors, de la Universitat de Washington. "Aquest és un dels primers estudis que mostren realment com el rendiment i l'activitat cerebral són producte d'una associació equivalent o matrimoni entre els nostres estats emocionals i la cognició superior".

"Els nostres resultats suggereixen que l'emoció no és un ciutadà de segona classe en el món del cervell", va dir Gray. "Aquestes troballes sorprenen la gent. Una suau ansietat va millorar el rendiment en alguns tipus de tasques difícils, però perjudicava l'eficiència en uns altres. Un estat agradable potenciava alguns tipus de funcionament però n'entorpia uns altres. Per a entendre com una emoció o estat d'ànim concret influirà en el rendiment, cal tenir en compte el tipus de tasca. Els nostres resultats mostren que el cervell ho té en compte".

Els participants en l'estudi van tenir més activitat en el còrtex prefrontal desenvolupant treballs basats en l'ús de paraules sota un estat ansiós, o quan feien una tasca basada en el rostre sota un estat agradable. En aquestes condicions, que els participants van trobar més difícils, les dues zones cerebrals localitzades sota les temples i una mica més amunt, prop del límit del front, van mostrar un treball més intens, com indici d'una activitat major. Les mateixes regions eren menys actives - i possiblement més eficients - tant durant el treball amb paraules en un estat agradable, com durant el treball facial en estat ansiós. L'actual treball suggereix que la regió podria ser crítica per a la integració de les tasques cognitives amb els senyals emocionals. >de *Study ties mental abilities to interaction of emotion and cognitive skills*, 18 de març, 2002.

context relacionat
> rejection reduces iq. 15 de març, 2002
> investigación sobre la emoción. 24 d'abril, 2001

dimecres :: 20 de març, 2002

L'equinocci de primavera marcava el començament de l'any en l'antiga Xina, Anglaterra, Pèrsia, Egipte, Amèrica del Nord i del Sud i actualment és celebrat com el Dia de la Terra, el dia de la Naturalesa arreu del món En el moment de l'equinocci primaveral el sol es pon pel Pol Sud i surt pel Polo Nord. En l'equador, al migdia , no es llancen ombres. El dia de l'equinocci, el dia i la nit tenen gairebé la mateixa durada - equinocci significa 'nit igual' -.

El Noruz (Nou Dia) segueix sent el primer dia del calendari a Iran, Afganistan, Àsia Central, Azerbaitjan, parts de Pakistan i Índia, i entre els Kurds. La mateixa paraula significa literalment 'nou dia' en persa, i la celebració marca el començament de l'any solar i l'any nou en el calendari iranià, així com en altres nacions. Se celebra el despertar de la naturalesa. Les celebracions de l'Any Nou comencen en el moment exacte de l'equinocci i es perllonguen 13 dies més, culminant amb el Seezdehbedar (Dia de la Naturalesa) el tretze dia de l'any. L'Any Nou que comença a Iran a les 22:46:00 del nostre dia 20 de març serà l'any 1381.

"Avui el Norouz se celebra tan esplèndidament com sempre. Posant la Haftsin (taula de Norouz) i asseient-se-hi al voltant en el moment del canvi d'any; estrenant roba nova, regalant Eidi (presents confeccionats amb paper-moneda) als nens, ruixant-ho tot amb aigua de roses, menjant dolços i celebrant el sizdeh-be-dar (dia 13 del Farvardin o 2 d'abril), és la manera de celebrar-lo entre els iranians, fins i tot aquells que viuen a l'estranger. >de *Norouz in the Course of History*

context relacionat
> guo nian. año nuevo chino 4700. 12 de febrer, 2002
> rosh hashanah. jewish new year 5762. 18 de setembre, 2001
> enkutatash. ethiopian new year 1994. 11 de setembre, 2001

> equinocci a l'institut salk + norouz

dimarts :: 19 de març, 2002

> techno-efectes i paradoxes

L'opinió predominant que diu que quanta més tecnologia tenim, millor estem, no se sosté a partir de les evidències. Àdhuc més, la noció, triada pels estaments directius, de que les ciències de la informació i la tecnologia canviaran el nostre treball per a millor, tampoc suporta l'escrutini.

Steven Sawyer i Kristin Eschenfelder han conduït una revisió de la literatura sobre les relacions que existeixen entre les tecnologies de la informació i la comunicació i el més ampli context social en el qual es desenvolupen. Els seus resultats es van publicar aquest mes en el capítol "Informàtica Social: Perspectives, Exemples i Tendències, en la Revista Anual de Ciències de la Informació i Tecnologia" ("Social Informatics: Perspectives, Examples, and Trends, in the Annual Review of Information Science and Technology"). La revista és una publicació de la American Society for Information Sciences and Technology.

En el seu capítol, els investigadors cataloguen tres troballes comuns entre els estudis revisats: 1) els usos de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) condueixen a diversos i en ocasions paradoxals efectes; 2) els usos de les TIC actuen i es configuren de maneres que beneficien a alguns grups més que a uns altres, i aquests efectes diferencials sovint tenen conseqüències morals i ètiques (sovint aquestes tecnologies són usades per a reforçar, no per reduir, diferències existents d'estatus social, poder i estructura); i 3) existeix una relació recíproca entre disseny, implementación i ús de les TIC i el context en el qual ocorren.

Els estudis provenen d'un nou camp d'investigació anomenat 'informàtica social', que examina els aspectes socials de la informatització. >de *Technophobes may be right after all*, 14 de març, 2002.

context relacionat
> social informatics definitions

dilluns :: 18 de març, 2002

Del 17 de març al 30 de juny, el Jewish Museum de Nova York presenta aquesta exposició acompanyada per extensos programes d'educació, fòrums de debat i una important publicació. En el nucli d'aquesta iniciativa hi ha una selecció d'obres recents produïdes per artistes reconeguts nternacionalment, que tenen en comú la utilització nova i atrevida d'imagineria presa de l'era Nazi. Obsessionats amb una història a la qual semblen empesos a derrotar, aquests artistes ens proposen examinar el que poot significar per a nosaltres aquestes imatges en l'actualitat. Aquestes obres d'art ens arrosseguen al passat, conduint-nos a qüestionar la forma que percebem les espantoses forces que van produir l'Holocaust (Shoah). Aquests treballs també ens alerten sobre el present: amb tècniques de persuasió que són tan fàcilment assumides, símbols d'opressió que són ignorats massa a la lleugera.

En els últims anys hem pogut veure com una iconografia comuna sorgia entre certs artistes que disten una o dues generacions de l'era Nazi. Apartant-se de formes anteriors d'art relacionat amb l'Holocaust, que tendien a concentrar-se en les víctimes, aquests artistes ens enfronten als rostres dels Nazis, els seus aparells de poder, la seva notablement eficaç propaganda. Desplegant aquesta potent imaginería, els artistes utilitzen el llenguatge cerebral de l'art conceptual. Porten les imatges del passat cap al present, perquè les nostres identitats entrin en joc mentre ens involucrem amb els seus treballs.

Mirroring Evil: Nazi Imagery/Recent Art és la més recent de les vàries exposicions d'art del Jewish Museum que s'han centrat en el període de l'Holocaust. D'entre elles podem destacar una retrospectiva de l'any 1985 sobre el treball de Felix Nussbaum, un artista jueu que va morir a l'Holocaust; The Art of Memory, una innovadora exposició del 1994 que examinava com i perquè la memòria col·lectiva és configurada per museus i monuments; i una exposició del 2000 de pintura i dibuixos de l'era de l'Holocaust per Charlotte Salomon, titolada Charlotte Salomon: Vida? o Teatre? El Jewish Museum també col·lecciona obres d'art i artefactes relacionats amb l'Holocaust. >de *The Jewish Museum to present Mirroring Evil: Nazi Imagery/Recent Art*

context relacionat
> Curating Evil. Norman Kleeblatt, the man behind the controversial Jewish Museum 'Nazi art' show by Daniel Belasco. The Jewish Week, 25 de gener, 2002.
> Demystifying Nazism, or Trivializing Its Victims? A Debate. How Pseudo-Artists Desecrate the Holocaust by Menachem Z. Rosensaft. Forward, 18 de gener, 2002

> nazimagery

divendres :: 15 de març, 2002

> knowledge street

el *weblog context anuncia el tercer lliurament de la sèrie context. El tema és "Domini Públic en la Ciència" que fa referència a alguns processos significatius relacionats amb la lliure circulació de coneixements en l'entorn on-line compartit.

Avui, mentre es comencen a apreciar avanços sense precedents en el camp científic, existeix la necessitat d'un debat democràtic i informat sobre la producció i ús del coneixement científic... La revolució en els mitjans de comunicació ofereix noves i més efectives formes per a intercanviar informació científica i avançar en l'educació i la investigació... L'ús de la tecnologia de la informació i la comunicació, particularment mitjançant la conectividad en xarxa, es pot expandir com mitjà per a promoure la lliure circulació de coneixements. Al mateix temps, s'ha d'anar amb compte per a assegurar que l'ús d'aquestes tecnologies no condueixi a la negació o restricció de la riquesa de les diverses cultures i formes d'expressió", explica la Declaració sobre ciència i l'ús de coneixement científic, adoptada en la Conferència Mundial sobre la Ciència, organitzada conjuntament per la Unesco i el Consell Internacional sobre Ciència (ICSU). >de *Science for the Twenty-first Century: a New Commitment*, 1 de juliol, 1999.

>>> mes a *nota de premsa de la sèrie context

dimecres :: 13 de març, 2002

Un equip d'investigadors del Oak Ridge National Laboratory (ORNL) i del Rensselaer Polytechnic Institute han informat de l'observació de certs fenòmens que possibilitarien la fusió nuclear utilitzant una nova tècnica de confinament de plasma.

Els intents per a confirmar aquests resultats mitjançant la recerca del rastre del neutró delator de la reacció de fusió del deuteri, han llançat resultats heterogenis. Seran necessaris experiments addicionals per a verificar l'emissió de neutrons.

L'equip d'investigació va utilitzar ones ultrasòniques per a implosionar petites bombolles de cavitació de vapor d'acetona deuterada. L'equip també va informar que, durant la implosió de bombolles s'ha pogut observar evidències que indiquen emissions nuclears i flaixos de sonoluminiscència, així com traces de triti que suggereixen la fusió d'àtoms de deuteri dins de les bombolles altament comprimides. >de *Possible Sound-Induced Nuclear Fusion Posited. Additional Experiments Are Needed*, 5 de març, 2002.

context relacionat
> fusion basics
> sonoluminescence
> eon project. poesía material de shawn brixey. 2 de gener, 2002
> sonido en tres dimensiones. reproducción espacialmente realista del sonido. 19 de desembre, 2001
> linterna sónica. hace translúcido el cuerpo humano. 11 de desembre, 2001
> radar estructural para supervisar vehículos. hacia el mantenimiento condicionado. 21 de novembre, 2001
> dispositivo acústico para eludir cirugía, localizar y detener hemorragias internas. 20 de novembre, 2001
> terapia de vibración. manteniendo los huesos sanos. 15 de novembre, 2001
> medición de fonones. revela la estructura interna de los objetos. 14 de novembre, 2001

> traces de una bombolla?

dimarts :: 12 de març, 2002

> eixam de formigues atrapades
en un àmbar

El projecte va néixer a partir del concepte de morfogènesi a mans del científic especialitzat en l'àrea de la vida artificial, Vitorino Ramos. La idea és crear un organisme capaç de generar formes sense un propòsit figuratiu previ i amb un mínim d'intervenció estètica per la nostra banda. Volem eliminar, en la mesura del possible, el factor humà. Particularment pel que afecta la subjectivitat ètica o estètica, gust o estil, deixant a 'l'artista artificial' la tasca de definir el seu propi 'art'. Amb aquest propòsit estem treballant amb 'sistemes de formigues artificials' o 'sistemes d'eixam'. En aquesta primera etapa tots els treballs del'eixam artificial són assistits per humans. Però aviat no serà així. Els treballs sorgeixen de formigues artificials, mitjançant un procés de deposició /evaporació de feromones. Alguns dibuixen senderes (on, més feromones significa més pintura), uns altres defineixen agrupaments o construeixen objectes tridimensionals. De fet observem l'expressió plàstica d'una forma (artificial) de vida. Aquest 'art' no pot ser atribuït a cap ésser humà, ni tan sols a l'autor de l'algorisme. És a dir, el programador crea 'l 'ADN' de 'l 'artista', però no l'obra d'art. Aquesta és la raó per la qual vam preferir ser coneguts com arquitectes de vida i art, en lloc de com artistes >de *Swarm Paintings. Non-human art by Leonel Moura*, february, 2002

context relacionat
> On the Implicit and on the Artificial. Morphogenesis and Emergent Aesthetics in Autonomous Collective Systems de Vitorino Ramos
> swarm intelligence resources
> ants 2002

dilluns:: 11 de març, 2002

Els éssers humans poden reconèixer el cinc gustos: picant, salat, amargant, dolç i umami. Umami és el més difícil de descriure. És el sabor associat al glutamat monosòdic. Ara, un grup d'investigació conduit per Charles S. Zuker i Nicholas J. P. Ryba ha identificat un receptor del gust que respon als aminoàcids, incloent l'umami. Atès que molts aminoàcids són components essencials de la nostra dieta, aquest treball pot també ajudar a la comprensió de com els animals, éssers humans inclosos, regulen el producte alimentós per a arribar a una dieta equilibrada.

Els grups de Zuker i de Ryba van col·laborar prèviament a descobrir els receptors dolços i amargs del gust.

Segons Zuker, el descobriment del receptor del gust de l'aminoàcid tindrà implicacions importants per a entendre la maquinària del gust. "Quan Nick Ryba i jo vam començar aquesta col·laboració, fa una mica més de quatre anys, el nostre darrer objectiu era entendre com el cervell sap què acabem de tastar" va dir. " vam voler descobrir com s'activen les cèl·lules del receptor del gust i com els seus senyals viatgen al cervell per a produir determinades sensacions de gust.

"Per a fer això, primer vam necessitar definir les diverses modalitats del gust a nivell cel·lular, de manera que poguéssim, aleshores, seguir les correspondències de connectivitat en el cervell. El més important fita en aquest camp han estat els receptors, i ara que sabem les tres modalitats subjacents dels receptors - dolç, amargant i aminoàcid - podem centrar-nos en l'onjectiu original: associar aquest sistema per a entendre com es codifica el gust,", explica Zuker. >de *En busca del receptor para el quinto sabor*. 25 de febrer, 2002

context relacionat
> olfato de los insectos, desvelado un paso clave. 10 de gener, 2002
> cerebros de personas sordas. 5 de desembre, 2001
> eye's photoreceptor control biological clock. 15 d'agost, 2001

> receptor del gust umami

divendres :: 8 de març, 2002

> l'os ishango

El 1950, el professor belga J. de Heinzelin va descobrir un os a Ishango, un poblat a les fonts del Nil, en la frontera entre el Congo i Uganda. L'artefacte de 20.000 anys d'antiguitat, té osques gravades, que el converteixen en la primera eina coneguda amb senyals de raonament lògic. Més encara, l'Os d'Ishango [ara en el Musée d'Histoire Naturelle de Brussel·les] és encara objecte d'investigació perquè li estan sent aplicades altres tècniques de datació i perquè s'estan proposant per a ell altres interpretacions. El fet que les matemàtiques van néixer a l'Àfrica no és sempre conegut. Els autors intenten donar a conèixer aquest fet mitjançant un enllaç extraordinari entre l'Àfrica i l'aventura espacial. En realitat, una escena de la pel·lícula '2001, una Odissea de l'Espai' ofereix una potent imatge que facilita la comunicació amb el gran públic. És aquella escena on un avantpassat nostre llança enlaire un os que es converteix en una nau espacial. La seqüència pot ser considerada com a metàfora per a il·lustrar el progrés de la humanitat; des dels aparentment més simples descobriments fins a la tecnologia de l'era espacial. >de l'escrit 'Research and Promotion: about the first mathematical artifact: The Ishango bone' per Dirk Huylebrouck (Bélgica) i Vladimir Pletser (Agència Espacial Europea), citat en l'informe sobre 'Fifth Pa-African Congress of Mathematicians' per Gloria Meagwali, gener 2000.

En un extrem de l'Os d'Ishango hi ha una peça de quars per a escriure i l'os té una sèrie de osques gravades en grups. Primer es va pensar que aquestes osques eren algun tipus de marques de comptes, similars a altres primitius registres trobats en diversos llocs del món. No obstant això, l'Os d'Ishango sembla ser molt més que una simple suma [les interpretacions de les propietats matemàtiques de les osques són prova del primitiu interès en el nombre (nombres primers, x2, base 10, base 12) i la notació seqüencial]. Estudis recents que han utilitzat microscopis revelen més marques i ja s'accepta que l'os és també un registre de les fases de la lluna. Qui sinó una dona que fa seguiment dels seus cicles podria necessitar un calendari lunar? Van ser les dones africanes les nostres primeres matemàtiques? >de *An old mathematical object* per Scott W. Williams en la web 'Mathematicians of the african diàspora'

context relacionat
> Ishango Bone Exhibition

dijous :: 7 de març , 2002

La investigadora Anne Harrington ha analitzat fites aconseguides en disciplines dispars (de l'antropologia a les ciències del cervell, de la psiquiatria als estudis religiosos) i els ha integrat en un entorn d'aprenentatge on-line, interactiu i multimèdia anomenat 'Trance Passages' -passatges de trànsit. Harrington és co-directora del Harvard Mind Brain Behavior Initiative, i membre de la MacArthur Foundation Network on Mind-Body Interactions.

En els seixanta, Erica Bourguignon, en revisar la literatura de 488 cultures diferents, va concloure que "la capacitat d'experimentar estats alterats de la consciència és una facultat psicobiològica pròpia de l'espècie i per tant universal", encara que "la seva utilitat, institucionalització i els seus patrons són, efectivament, característics de cada cultura, i per tant variables". Anteriorment el terme trànsit s'identificava amb la pràctica terapèutica de la hipnosi en el camp de la psiquiatria, i amb els estats exòtics de possessió i xamanisme estudiats pels antropòlegs; ara aquest és un terme amb identitat propia i comunment acceptat.

'Trance Passages' és una base de dades hipermedia i multidisciplinar sobre el fenomen humà del trànsit (incloent la hipnosi i la meditació). Organitzat vagament com un 'viatge' metafòric, 'Trance Passages' està construït per a guiar, tant als especialistes com al públic en general, a través d'un procés de 'descobriment on-line' de les diverses relacions existents entre les diferents perspectives d'investigació que estudien el trànsit - de l'antropologia a les ciències del cervell, de la psiquiatria als estudis religiosos. Hiperenllaços a les "visions i sons " del trànsit - imatges, videoclips, extractes d'àudio - proporcionen noves vies per a la reflexió sobre les relacions entre els coneixements provinents "del laboratori" enfront dels "de camp", entre el treball acadèmic i l'experiència directa.

Amb tots aquests recursos, 'Trance Passages' pretén ser tant un vehicle educatiu com una eina per ajudar a experts i investigadors en la seva recerca de formes de pensar més creatives i sintètiques. Un viatge visual a través de les 5 fases del trànsit que guia als usuaris per un procés de descobriment on-line de la investigació i desenvolupament de l'estat de trànsit. >de *Trance Passages site*

> trance database

dimecres :: 6 de març , 2002

> diagrama de neurones de ramon ycajal

Científics del Salk Institute han observat per primera vegada el creixement i maduració de cèl·lules noves del cervell adult en el temps, funcionant exactament com les seves neurones veïnes. L'estudi prova que les cèl·lules nounades s'integren en el circuit neuronal existent, subministrant al cervell una reserva contínua de cèl·lules joves i actives. Aquestes cèl·lules haurien de reemplaçar a neurones de major edat o tal vegada usar-se per a reorganitzar el cervell facilitant, així, l'aprenentatge o adaptació a noves experiències.

"Aquesta és la primera demostració de que les cèl·lules noves nascudes en el cervell adult són operatives", ha dit Fred Gage. Fou Gage qui, el novembre de 1998, va descobrir que els humans adults, fins i tot els ancians, poden generar noves cèl·lules cerebrals al llarg de la vida en un procés anomenat neurogènesi. Aquest important estudi va trastocar l'arrelat dogma que afirmava que tots naixem amb una provisió completa de cèl·lules cerebrals que va disminuint progressivament al llarg de la nostra vida. Estudis posteriors, duts a terme per Gage i els seus col·legues, van
revelar que el nombre de cèl·lules cerebrals podria estar influenciat per l'activitat i altres estímuls ambientals. Malgrat aquest estudi, els científics encara no sabien si aquestes noves cèl·lules funcionaven com qualsevol altra neurona o, ni tan sols, si creixien i maduraven com fan altres cèl·lules cerebrals. L'actual estudi, que ha requerit del desenvolupament d'una nova tècnica per a mesurar l'activitat elèctrica en cèl·lules cerebrals vives, hauria d'anular aquests dubtes. En els seus propers estudis, l'equip de Gage espera determinar que és el que realment fan aquestes neurones. >de *Salk Scientists Demonstrate For The First TimeThat Newly Born Brain Cells Are Functional In The Adult Brain*, 27 de febrer, 2002

context relacionat
> social interaction and neurogenesis. 20 de febrer, 2002
> brain potential to heal itself. 18 de febrer, 2002
> neurogenesis discovered in monkeys. 14 d'octubre, 1999

dimarts :: 5 de març , 2002

Una investigació pionera portada a terme per una coalició d'organitzacions mediambientals revela que enormes quantitats de perillosos desaprofitaments electrònics (i-waste o i-escombraries) estàn sent exportats a la Xina, Pakistán i la Índia, on són processats en operacions que resulten extremadament nocives per a la salut i el medi ambient. Les organitzacions han publicat un complet reportatge sobre la investigació titulat: L'Abocament High-Tech d'Àsia - en inglés 'The High-Tech Trashing of Àsia'.

La investigació va desvetllar tota una zona coneguda com la província de Guiyu, a Guangdong, limítrofe amb el riu Lianjiang, on al voltant de 100.000 treballadors immigrants necessitats són emprats per a descompondre i procesar ordinadors obsolets importats principalment d'Amèrica del Nord. Es va trobar que els treballadors usen tecnologies del segle XIX per a depurar les deixalles del segle XXI.

"El que vam trobar va ser un malson de l'era cibernètica", diu Jim Puckett, coordinador del BAN. "En diuen reciclatge, però en realitat el que es fa són abocaments. Per al nostre esglai, després vam descobrir que, més que perseguir-lo, el govern nord-americà està fomentant aquest negoci tan lleig per a evitar haver de buscar veritables solucions a l'allau de material informàtic obsolet generada diàriament als Estats Units".

Els consumidors nord-americans han estat els principals beneficiaris de la revolució tecnològica i simplement no podem permetre que l'alt cost mediambiental sigui pagat, escamotejat a d'altres" va declarar Ted Smith, director executiu del SVTC. "En lloc d'escombrar dissimuladament la nostra crisi de desaprofitaments tecnològics per la porta del darrera exportant-la als pobres del món, hem d'enfrontar-nos al problema i solucionar-lo a casa, en aquest país, en la seva font de producció".

Les organitzacions mediambientals estàn cridant als USA a seguir l'exemple d'Europa i prohibir immediatament l'exportació de deixalles perilloses dels USA cap als paísos en desenvolupament; i així mateix, resoldre el problema a l'arrel, obligant la indústria electrònica a adoptar programes de reciclatge que desestimin els components tòxics i s'adopti el 'disseny verd' cap a la durabilitat, facilitant les ampliacions i el reciclatge. >de *High-tech toxic trash from USA found to be flooding Asia*, nota de premsa de Basel Action Network y Silicon Valley Toxics Coalition, 25 de febrer, 2002

context relacionat
> 2001 Computer Report Card and the Computer TakeBack Campaign. novembre 2001
> War on high-tech waste. octubre 2001
> Lowtech Manifesto. trash technology art. juliol 1999

> cataluña electrónicos

dilluns :: 4 de març de 2002

> bombolles de reyner banham als núvols

És un núvol? És un edifici? L'extraordinari Blur Building de l'Expo Suïssa és ambdues coses: un edifici que genera el seu propi llençol de boira semblant levitar misteriosament sobre el llac on es troba. Concebut com a antídot d'una cultura visualment obsessiva, que exigeix alta definició i mesura la satisfacció en píxels per polzada, el Blur submergeix al visitant en un ambient sensorial únic, com 'l'èter'. Així com Blur -en anglès: desenfocat, entalat, desdibuixat- és visualment borrós, la seva ambientació sonora és un soroll blanc, soroll que conté simultàniament sons de totes les freqü ències audibles i murmuris poc definits. Els visitants deixen les seves pròpies 'petjades acústiques' que passen a formar part del zum-zum de fons. 'L'Angel Bar' al capdamunt de l'edifici mostra de manera semblant la proliferació sense sentit d'alternatives, tan típica de la nostra cultura: oferir dotzenes de diferents tipus d'aigua mineral i res més. Un núvol habitable surant sobre un llac és el pavelló dels media per l'Expo Suïssa del 2002. Ha estat dissenyat pels arquitectes Ricardo Scofidio i Elizabeth Diller. >de *Doors of Perception*

El pavelló està fet d'aigua filtrada del llac, que és disparada mitjançant 13.000 aspersors de boira, creant així un núvol artificial de 90 metres d'ample per 60 de profunditat i 20 d'alt, al voltant d'una forma basada en el treball de Buckminster Fuller. Una estació meteorològica incorporada controla l'emissió de boira en resposta a les canviats condicions climàtiques. Abans d'entrar en el núvol, cada visitant respon a un qü estionari sobre el seu caràcter i rep un "braincoat" (impermeable intel·ligent). L'impermeable s'usa com a protecció de l'ambient humit i com a magatzem de les dades de personalitat per a la comunicació amb la xarxa informàtica del núvol. Utilitzant tecnologies de rastreig, es pot identificar la posició de cada visitant; i el seu perfil de personalitat pot ser comparat amb el de qualsevol altre. En creuar-te amb algú, els respectius impermeables comparen els vostres perfils i canvien de color indicant el grau d'atracció o de repulssió -com un avergonyiment involuntari, vermell per a afinitat i verd per a antipatia. >de *Arcspace*

Els visitants entraran a través de rampes a aquest cafè-espai multimedia. Hi haurà un restaurant sushi parcialment submergit. En l'interior d'aquesta estructura nuvolosa es col·locarà un cilindre panoràmic amb 12 projeccions de video. En el nivell més alt de l'edifici una coberta oberta permetrà als visitants tenir una vista del llac no obstruïda pel núvol de vapor.

Diller+Scofidio, fundat el 1979, és un equip de disseny interdisciplinari que integra arquitectura i teoria cultural amb disseny, performance i media electrònics. El seu innovador treball explora el funcionament de l'espai en la nostra cultura i la forma com l'arquitectura afecta al comportament social tant com defineix el seu espai físic. El disseny pel Brasserie Restaurant a Nova York ofereix variacions contemporànies de l'ètica de disseny de Mies van der Rohe: transparència, espai buit i expressió arquitectònica refinada, a més de la 'marca de la casa' de Diller+Scofidio: integració de media i arquitectura. Projectat pel 2004, dissenyen l'Institut d'Art Contemporani de Boston. >de *ICA Boston*