Científics de l'Institut d'Investigació Scripps (TSRI) han informat sobre la síntesi d'una forma del bacteri Escherichia coli amb un codi genètic que usa 21 elements aminoàcids per a sintetitzar proteïnes - en lloc dels 20 trobats en la naturalesa.

Aquesta és la primera vegada que algú ha creat un organisme totalment autònom que usi 21 aminoàcids i tingui la maquinària metabòlica per a construir aquests aminoàcids.

La vida tal com la coneixem es compon, a nivell molecular, dels mateixos elements bàsics; per exemple, tota forma de vida existent a la Terra usa els mateixos quatre nucleòtids per a produir ADN, i, gairebé sense excepció, totes les formes conegudes de vida utilitzen els mateixos 20 aminoàcids - i únicament aquests 20 - per a produir proteïnes. La pregunta és: per què la vida es va aturar en 20 aminoàcids i per què precisament aquests 20?

Alguns científics han agregat prèviament aminoàcids artificials als organismes, però la majoria d'aquests experiments implicaven eliminar la font d'aminoàcid natural de l'organisme i substituir-la per un parent proper. "Així doncs, al final, encara s'obté un bacteri de 20 aminoàcids, però utilitzant un aminoàcid artificial en lloc del natural", explica Christopher Anderson, un dels autors del document sobre aquesta investigació conduïda per Peter Schultz. "El que el nostre grup realment va voler fer és ampliar el codi genètic i no només recodificar-lo. Fer això exigeix molt més esforç. Has d'aconseguir d'alguna manera denotar específicament com la proteïna codificarà aquest 21è aminoàcid, perquè tot en el codi genètic té ja un significat associat a ell mateix."

> de *Expanding the genetic code --TSRI scientists synthesize 21-amino-acid bacterium*, 14 de gener, 2002.

context relacionat
> l'adveniment de la medicina genòmica: per a prendre protagonisme en la medicina clínica. 14 de noviembre, 2002
> CleanRooms: exposició d'art i biotecnologia. 9 de octubre, 2002
> gene(sis): l'art contemporani explora la genòmica humana . 5 de abril, 2002

imago
> ampliació genètica d'un bacteri

El San Francisco Media Arts Council (SMAC) ha acollit una exposició d'obres d'art reactiu i un debat que explora conceptes i desenvolupaments sobre art reactiu en el context del nostre clima cultural i el camp del disseny d'interacció.

Les actuals tecnologies interactives han evolucionat fins convertir-se en un mitjà amb el qual interactuem no tant amb les nostres computadores com amb les persones i amb el nostre ambient. La computadora mateixa s'ha convertit en una interfície per conrear. Mentre que proliferen les xarxes sense fil, els aparells sensibles a la presència i les aplicacions intel·ligents, el vell desafiament d'intercanviar missatges amb una màquina ha donat pas a un panorama on les màquines són capaces de seguir cada moviment que fem.

Més que requerir als espectadors una tria a partir d'un sistema predeterminat de productes pregravats/, les 'obres reactives' plantegen un sistema en el qual les accions dels espectadors constitueixen un component integral encara que improvisat, i mostra una reflexió immediata d'un estat en contínua mutació. Mitjançant la imitació i la participació de les nostres facultats cognitives, tal treball ens incita examinar les nostres maneres habituals de percebre, convidant alhora a la improvisació, donant per resultat meditacions potencialment líriques i multisensorials sobre la naturalesa de la realitat. Aquests conceptes, així com qüestions sobre percepció, memòria, control i espai quotidià, són comuns a les obres poblades de sensors de Jim Campbell, Scott Snibbe, i Crevice, un col·lectiu artístic amb base en Toronto. >de *REACTIVE ART ... MEANS NOTHING WITHOUT YOU*, 23-25 de gener, 2003.

context relacionat
> Scott Snibbe. Declaració de l'artista" La percepció fenomenològica contrasta amb les formes de coneixement intel·lectuals, raonades, verbals i fins i tot metafòriques... Espero continuar en aquestes tradicions construint ambients que reaccionen significativament a la presència de, i confrontació amb, l'espectador"
> Jim Campbell. Declaració de l'artista" Procurant crear sistemes que responen i progressen en formes recognosciblement no-aleatòries, però al mateix temps imprevisibles, he intentat crear treballs que tenen destins propis."
> Crevice "Un col·lectiu artístic interdisciplinari format per a explorar les possibilitats de la multimèdia inmersiva. Jugant en les interseccions entre el físic i el virtual."

imago
> reactiu - no reactiu

Wikipedia, una enciclopèdia multillengua, lliure i construïda en comunitat, anuncia que l'edició anglesa del projecte ha arribat a la fita dels 100.000 articles en desenvolupament. A més a més, el projecte ha celebrat el segon aniversari aquest 15 de gener. Però no només la versió anglesa ha crescut impressionantment: en aquest moment s'estan treballant més de 37.000 articles en les edicions no angleses de Wikipedia. El 12 de desembre de l'any passat l'equip de Wikipedia també va llançar un projecte germà anomenat Wiktionary, un diccionari de definicons i sinònims multillengua i lliure.

Wikipedia és un WikiWikiWeb públic, un lloc web on qualsevol persona pot corregir qualsevol article en qualsevol moment. Wikipedia és l'enciclopèdia de contingut obert més gran i de desenvolupament més rápid del món i el també és el WikiWikiWeb més gran.

El projecte va ser fundat per Jimmy Wales i Larry Sanger. Atribueixen l'èxit de Wikipedia a la presència d'un nucli de col·laboradors cultes i articulats al voltant del món que junts mantenen els standards de qualitat i neutralitat de la comunitat.

El contingut de Wikipedia està disponible sota els termes de la Llicència Lliure de Documentació GNU, que assegura que qualsevol persona pugui reutilitzar les entrades tal i com desitgi, inclòs comercialment, mentre que preservi aquests drets en les seves pròpies versions i donin crèdit a Wikipedia com la font original. >de* Wikipedia, the free encyclopedia, reaches its 100,000th article *, gener de 2003.

context relacionat
> wiki wiki: comunicar-se asincrònicament a través de la xarxa . 9 de juliol, 2002.
> el lèxic mundial: enllaçant diccionaris i xarxes semàntiques . 28 de juny, 2002

imago
> lèxic: cabal de veus i modismes

Cada vegada més, s'està descobrint forats negres en el centre de les galàxies. En augmentar l'estreta relació entre forats negres i galàxies, els astrònoms discuteixen que va aparèixer abans.

Un dels models sosté que la massa s'acumula al centre de les galàxies, eventualment col·lapsant-se de manera que poden formar-se els forats negres. Uns altres sostenen el contrari - que existien els forats negres primer i la immensa gravetat reuneix gas, pols i estrelles, provocant la formació de galàxies.

Un estudi en la Universitat Estatal d'Ohio ha trobat més proves que els forats negres es formen abans que les galàxies que els contenen. Marianne Vestergaard va arribar a aquesta conclusió quan va estudiar una col·lecció de galàxies molt energètiques i actives conegudes com quasars tal com van aparèixer fa uns dotze mil milions d'anys, quan l'univers contava només amb mil milions d'anys d'antiguitat. Mentre que els quasars eren òbviament joves - contenint grans incubadores estel·lars en les quals es formaven noves estrelles també contaven amb un forat negre massiu, completament format. Part de les seves dades provenen del Sloan Digital Sky Survey. >de*Black holes form first, galaxies follow. New quasar study*, 8 de gener, 2002.

context relacionat
> centre de la via làctia: un forat negre supermassiu . 22 d'octubre 2002
> Imatge procedent del Chandra del centre de la via làctia. 22 d'agost, 2000
> Sloan Digital Sky Survey
imago
> galaxies i esfínters

Els investigadors de l'Institut Mèdic Howard Hughes han desenvolupat sofisticades tècniques de microscopia que els permeten veure com els cervells de ratolins vius es 'reconfiguren' quan aprenen a adaptar-se a noves experiències.

Els seus estudis demostren que la reconfiguració de les connexions cerebrals implica la formació i l’eliminació de sinàpsi, les connexions entre neurones. La tècnica ofereix una nova manera d'examinar com l'aprenentatge pot estimular canvis en l’organizació de les connexions neuronals al cervell.

"Aquest descobriment va ser absolutament inesperat, perquè la percepció tradicional del desenvolupament neural és que quan els animals maduren, s’atura la formació de sinàpsi, això ho indica l'estabilitat de les densitats sinàptiques", diu Karel Svoboda, de l'equip d’investigació. "No obstant això, el defecte d’aquesta visió ha estat que una densitat estable indica només un índex equilibrat entre naixement i mort de sinàpsi. No implica l'absència de formació de noves sinàpsis, però ha estat sovint interpretat d'aquesta manera".

Aquesta és la prova més convincent mai trobada de que el cervell de l'adult pot reconfigurar-se responent al món exterior. >de *A new window to view how experiences rewire the brain*, 19 de desembre, 2002.

context relacionat
> cervells de persones sordes: cablejats per a 'escoltar' música. 15 de desembre, 2001
> Scientists discover addition of new brain cells in highest brain area. 14. d'octubre, 1999.

Hem format Wireless Commons (Domini Públic Sense fils) perquè una xarxa global sense fils ja és al nostre abast. Treballarem per a definir i arribar a un domini públic de les xarxes sense fils, construït a partir de l'espectre obert i capaç de connectar a persones de totes les procedències. Creiem que val la pena una xarxa independent i global que estigui oberta al públic. Superarem les barreres comercials, tècniques, socials i polítiques que s'oposen al domini públic. El domini públic sense fils és un pont sobre un dels pocs obstacles que queden en la comunicació universal sense intervenció d'intermediaris i manefles.

La humanitat està a la vora d'un moment crucial perquè Internet ha transformat la forma que s'interrelacionen els éssers humans.

Els equips barats de xarxa sense fils que poden funcionar en bandes lliures de l'espectre de radiofreqüències han deslligat una altra revolució. Sobtadament, persones comunes tenen els mitjans per a crear una xarxa independent de qualsevol restricció física excepte la distància. La comunicació sense fils pot viatjar a través de parets, límits de propietat i de tota una comunitat. Per tot el món s'han format diverses comunitats per a col·laborar en l'organització d'aquestes xarxes. Estan formant la base per a la retirada de les xarxes tradicionals de telecomunicació com intermediaris en la comunicació humana. >de*The Wireless Commons Manifesto*

context relacionat
>espectre obert: l'espectre de ràdio de domini públic. 18 de desembre, 2002
> Free Networks. Community Networks
> Warchalking. Collaboratively creating a hobo-language for free wireless networking >802.11b weblog

imago
> cable menos bobinas

Una col·laboració internacional entre primatòlegs ha obtingut proves, a partir d'estudis sobre orangutanes acumulats durant dècades, que els primats mostren comportaments amb base cultural. Aquests descobriments remunten els orígens del comportament transmès culturalment fins fa 14 milions d'anys, quan els orangutans van evolucionar a partir dels seus avantpassats més primitius. L'evidència anterior sobre la transmissió cultural en micos suggeria un origen dels trets culturals que datava de fa 7 milions d'anys.

"Abans de res, aquesta troballa remarca que la cultura humana no va sorgir del no-res, sinó que té arrels molt antigues en el temps evolutiu", diu l'autor principal, Carel van Schaik de la Duke University.

Van Schaik i els seus col·legues distingeixen quatre classes de cultura - identificadors, senyals, habilitats i símbols - de les quals els Grans Simis han mostrat les tres primeres. La cultura humana es distingeix pel desenvolupament molt més sofisticat de les quatre, explica. No obstant això, les observacions sobre micos i orangutans han revelat indicis de l'ús del símbol, i posteriors estudis podrien mostrar més clares evidències en aquest sentit. >de *Evidence for Orangutan Culture. Findings push back origins of culture to 14 million years*, 2 de gener, 2003.

context relacionat
> primera excavació arqueològica sobre micos: reinterpretant els primers assentaments humans. 28 de maig, 2002
> abstract thought on non-human animals: scientific and ethical implications. 16 d'octubre, 2001
> tecnologia i evolució: tecnologia paleolítica i evolució humana. 13 de març, 2001

imago
> eines + orangutans

Les nostres nocions d'espai i temps figuren prominentment en el nostre mapa de la realitat. Serveixen per a ordenar les coses i esdeveniments del nostre ambient i són per tant d'importància màxima, no només en la vida diària, sinó també en les nostres temptatives d'entendre la naturalesa mitjançant la ciència i la filosofia. No hi ha llei física que no requereixi els conceptes d'espai i temps per a ser formulats. No obstant això, no tenim cap experiència sensorial directa de l'espai-temps de quatre dimensions, ni d'altres conceptes relativistes. Sempre que estudiem fenòmens naturals que impliquen altes velocitats vam trobar molt difícil l'ocupar-nos d'aquests conceptes en els nivells ordinaris d'intuïció i llenguatge. ¿Existeixen límits fonamentals sobre el que es pot dir sobre el món? ¿vam Necessitar - com alguns físics suggereixen - extrapolar la teoria quántica als elements de l'espai-temps?

El problema de relacionar els vessants mentals i físiques de la realitat ha estat clavi durant molt temps, especialment en la filosofia occidental. ¿Quins són els fonaments de la cognició i l'experiència en les ciències naturals? Les tradicions espirituals orientals mostren als seus seguidors varis maneres d'anar més enllà de l'experiència ordinària del temps i d'alliberar-se de la cadena de causa i efecte - dels lligaments del karma, com diuen hindús i budistes. És el misticisme oriental per tant una 'alliberament del temps'? Es pot dir el mateix amb el llenguatge de la física relativista? Com és la relació entre l'observador i l'observat en els enfocaments budistas tibetans i filosòfics científics occidentals? Com arriba el món material a l'existència? En quin sentit són les característiques d'un objecte inherents, o, alternativament, es presenten amb l'acte de l'observació? És la consciència un procés físic i connectat amb la física? >de *5th Biennial International Symposium of Science, Technics and Aesthetics 18-19 de gener, 2003.

context relacionat
> el enigma de la consciencia: simposio de ciencia, técnica y estética. 16 de gener, 2001

imago
> rera la caixa : dins la pantalla

En el temps actual d'involució de la civilització des de la cúspide, de tecnomilitarizació de les fronteres i d'implementació de la societat de control... Quin és el paper de l'individu davant aquests fenòmens? i mes específicament: quin és el paper del científic? I el de l'arquitecte i l'enginyer?

El prototip funcionarà com un transmissor in-out de la matriu rebent senyal dels esdeveniments del futur. El lloc elegit per la seva capacitat sci-fi és una via morta on arribaven els trens AU durant la expo92. La idea clara és que tot funcioni poèticament, com un desenvolupament urbà carnivore. Entorn wifi: creació d'un espai d'accés lliure sense cables, permetent una gestió rizomàtica en temps real dels continguts. Webcasting [in-out: Recepció de senyal de video en livestream des de Buenos Aires, Mèxic, Barcelona, EEUU + Retransmissió de l'esdeveniment.

Arquitectura cyborg: l'antic baixador com a zona autònoma temporal, però també com hangar de robots o llançadora de galàctica. Ficció-Documental-Narrativa: L'esdeveniment serà part del rodatge de la pel·lícula SEVILLA2030 a estrenar a l'abril. Arquitectura Gonzo: La ciutat com a escenari de videojocs: Mitjans tàctics parasitaris... investigacions desenvolupades per wewearbuildings. Rave-hackmeeting: és possible unir-los? els agradarà als hackers el hardcore a 200bpm? i als ravers aprendre a programar? >de *PURE-DATA BetaRAVE: testing: helix -vj - wifi - multi live streams*, modern ruin: high speed train station : Cartuja : Deep Seville : Spain 18-01-2003 20:00-6:00.

context relacionat
> ANSWER (Act Now to Stop War & End Racism) call' to say No to a war against Iraq, with protest actions at january 18-19, 2003
> Arquitectura Gonzo / el media_tanK. 2001
> Urban Drift. transcultural platform for new tendencies in Architecture, Design and Urbanism.

imago
> railes depositados