Els investigadors han estudiat el cant d'una espècie d'ocell que ha pogut adaptar-se a la vida urbana amb la finalitat de comprendre millor quin tipus de pressions ambientals influïxen en la prosperitat de certs ocells, i quines característiques específiques permeten als ocells de ciutat adaptar-se a ambients urbans sorollosos. Les conclusions d'aquesta investigació han estat redactades per Hans Slabbekoorn i Ardie den Boer-Visser de la Universitat de Leiden.

Aquesta investigació s'ha centrat en el cant del pardal -una espècie que ha sobreviscut a l’urbs- de deu ciutats europees, entre elles Londres, Praga, París i Amsterdam. Els investigadors van comparar aquest cant amb el d'altres pardals de llocs forestals propers. Els resultats de la comparança van mostrar que en el cas de cants vitals, com ho són els destinats a l'atracció de companys i a defensar el territori, els cants urbans eren més curts i es produïen amb més rapidesa que els realitzats en llocs forestals. El cant urbà també mostrava un to alt en la freqüència, conseqüent amb la necessitat de competir amb la freqüència baixa del soroll ambiental, com la produïda pel soroll del tràfic.

Impacte antropogènico en senyals utilitzats per ocells salvatges

En un treball anterior del doctor Slabbekoorn i altre coautor, es mostrava que el cant de determinats ocells s'ajustava a les condicions del soroll del tràfic local. Els investigadors van demostrar que els mascles de l'espècie dels pardals, en territoris amb un soroll de freqüència baixa forta, emetien menys notes de cant de freqüència baixa que determinats ocells de territoris propers més tranquils. Aquest estudi va ser realitzat sobre una població específica en Leiden, Països Baixos, i es tractava solament d'ocells urbans, encara que les condicions del territori al qual habitaven passaven de la tranquil•litat absoluta al soroll infernal. Aquest estudi predeia també la possibilitat que, en general, els pardals de ciutats sorolloses canten més alt que els de zones forestals tranquil•les: en altres paraules, el cant se sotmet a un canvi acústic marcat per l'hàbitat en ciutats en les quals predomina el soroll del tràfic.

Les conclusions de Slabbekoorn i den Boer-Visser confirmen aquesta predicció i a més identifiquen diversos trets acústics addicionals que diferencien els ocells de la ciutat dels de zones forestals, donant suport amb això a una teoria coneguda com la hipòtesi d'adaptació acústica, que diu que alguns aspectes de la varietat vocal dels sons de la comunicació en animals són conformats per l'entorn. Els autors indiquen que la diferència de cant dintre d'una espècie a conseqüència de tal “formació ambiental” podria ocupar potencialment un paper crucial en el procés d’especiació, encara que la investigació no deixa clar si les poblacions urbanes i no urbanes dels pardals es troben dintre d'aquest procés.

Implicacions de la conservació: adaptar-se o anar-se'n

L’especiació té lloc a llarg termini, en escales de temps evolutives, però els canvis principals en la població d'ocells d'una regió, incloent la seva extinció, poden succeir aquí i ara. La urbanització esgota normalment la composició de les espècies, provocant, per exemple, la substitució de les espècies originàries de l'hàbitat per aquelles que s'adapten bé a les condicions urbanes. Moltes espècies no viuen a les ciutats i no es reprodueixen prop de les autopistes, i de fet, els ocells de les àrees urbanitzades són molt similars: les mateixes poques espècies es fan comunes a tot arreu, mentre que la varietat d'espècies originàries de l'àrea desapareix. El nou estudi, que es concentra en el "supervivent" urbà, ajuda a comprendre millor el mecanisme de fons de l'impacte d'homogeneïtzació de l'entorn urbà. La capacitat dels pardals de cantar dintre d'una relativament àmplia varietat de freqüència, i l'habilitat d'ajustar el cant excloent freqüències més baixes, sembla crucial perquè aquest ocell prosperi a pesar del soroll urbà. A les espècies sense aquestes capacitats no els queda més opció que abandonar la ciutat. > de * Cities change the songs of birds*. *les ciutats canvien el cant dels ocells *. 4 de desembre de 2006. Slabbekoorn et al.: “Les ciutats canvien el cant dels ocells.” Publicat en Current Biology 16, 2326–2331, 5 de desembre de 2006 DOI 10.1016/j.cub.2006.10.008.

context relacionat
> cantant per a sobreviure. "the first evidence of a functionally referential communication system in a free-ranging ape species." 20 desembre, 2006
> el disseny del món. "volem produir una nova classe de creador de canvi - ciutadans que pensen com dissenyadors: "una síntesi d'artista, inventor, mecànic, economista objectiu i estrateg evolutiu." 24 de novembre 2006
> com i per què va sorgir la civilització. un producte tant de l'adaptació al canvi climàtic, com d'un ambient hostil. 22 de setembre de 2006
> estratègia militar com planificació urbana. un compromís amb els drets humans en un món de ciutats eternament fortificades i militaritzades. 9 de juny de 2006
> laboratori d'evolució urbana. les ciutats proporcionen un teatre ideal per a observar l'evolució del comportament, una cosa que no succeïx en la naturalesa. 19 d'abril de 2006
> els canvis en el cant dels ocells podrien ser usats com un sistema d'advertiment. detecció de pertorbacions ecològiques artificials. 30 de novembre de 2005
> com li afecta la seva ciutat?. 4 de novembre de 2005
> predir i prevenir el col•lapse social. "els habitants finalment es queden sense recursos finits, incloent aliments i materials de construcció, i això comporta la fam massiva i el col•lapse de la seva societat." 16 de setembre de 2005
> el verd als nostres espais urbans oberts. 10 de desembre de 2004
> la tardor provoca l'expansió cerebral del chickadee. 3 d'octubre de 2003

imago
> rars ocells urbans sobrevolen can ricart

sonic flow
> ... [mp3]
... [other formats]