1. maggio/maig/mayo/may/mai 2004
Milano - Barcelona
Euro Mayday 004
Mayday, Mayday! Perquè els/les precaris/es, eventuals i els treballadors del coneixement ('coneixtariat') s'estan rebellant a tota Europa.
Us enrecordeu del Primer de Maig, la festa mundial dels treballadors, tan volguda pels anarquistes i socialistes de tot el món, nascuda a Amèrica del Nord i momificada a Rússia i Xina, caiguda en desús a Europa amb el creixement del neoliberalisme i les rebaixes de molts sindicats?
Doncs bé. A Milà, des del 2001, una xarxa d'activistes mediàtics italians, francesos, catalans, sindicats de base, collectius de precaris, centres socials autogestionats i ocupats, masses crítiques de ciclistes, col·lectius estudiantils, grups de treballadors, associacions d'immigrants i una àmplia gamma de comunistes, verds, anarquistes, gais i feministes estan donant vida al Mayday Parade, la desfilada de la tarda del primer de maig. La participació ha passat en tres anys de 5 mil a 50 mil persones, instigant accions urbanes i conflictes socials que s'estan estenent entre joves precaris, cococos (modalitat de contractació precària italiana), treballadors a temps parcial, eventuals, interins, entrefreelancers i 'cognitaris' (treballadors del coneixement, 'coneixtariat'), entre investigadors i ensenyants, treballadors i treballadores dels serveis i de la cultura a Itàlia, França, Espanya i milers de llocs de tota Europa.
La Mayday no és només un esdeveniment, sinó també un mètode, un projecte i un procés. Un métode horizontal en el qual es troben les xarxes del moviment de Gènova amb els sectors radicals del sindicalisme; un mètode fundat en el subvertising, els piquets i l'organització de base, i en la participació oberta de moltes i diverses identitats i maneres d'acció, que permet d'aquesta manera l'aliança entre dues generacions del conflicte. Un procés gràcies al qual els treballadors i treballadores transeuropeus del coneixement i dels serveis que s'estan radicalitzant donen vida a una identitat insurgent capaç d'obrir un nou espai polític i social europeu en lloc del que es va proposar, i va quedar en suspens, a Brusselles al desembre passat.
Aquest any volem, amb l'EuroMayday Parade 004, fer que passi discretament el patètic concert que els sindicats confederals ofereixen als joves italians des de fa uns anys. El primer de maig de Piazza San Giovanni és molt il·lustratiu de com ens veuen CGIL CISL UIL a nosaltres els under40: com consumidors apolítics als que tenir sota control, en comptes de com treballadors als quals defensar (per cert, el 75 per cent som precaris). No oblidem que els nostres contractesˆgrillets van ser creats pel paquet Treu(que la CGIL va acceptar) i empitjorats per la Llei Biagi (signada per la CISL i la UIL). En resum, vam recordar a tots i totes que no hi ha millor festa del primer de maig que l'organitzada pels precaris i per les precàries a Milà.
Precarietats la condició en la qual vivim, *flexicurityes la condició a la qual aspirem. A tota Eurolandia. I ràpid. Demanem seguretat i universalitat de renda; cotitzacions socials i vacances pagades; augment del temps lliure i de la compensació per hores extraordinàries, per treball nocturn i en festius; educació, habitatge, salut pública; accés lliure i subvencionat als mitjans de comunicació i la formació, un salari mínim europeu, el dret a l'autoorganització sindical per als treballadors temporals i flexibles, la fi de les discriminacions que les empreses realitzen entre treballadors fixos i eventuals, del pagament inferior per hora a temps parcial que a temps complet i la fi de les lleis xenòfobes i de les deportacions de persones de qualsevol color, religió o cultura en tota Europa.
Després del succeït en les estacions de tren a Madrid, a tots i totes ens ha quedat clar que vivim en una societat de guerra, en la qual tots i totes els quals estimen i viuen, pensen i lluiten, es deprimeixen o s'alegren, s'han convertit en carn d'escorxador per a les franquícies del terror i per a l'unilateralisme neoliberal. Vivim en constant perill, sota la constant amenaça d'una destrucció imminent. No només els nostres serveis socials bàsics, els nostres ingressos i les nostres condicions de treball estan sent atacats a tot arreu; els nostres propis cossos poden ser aniquilats en un instant en qualsevol instant, en un tren, en una casa, en un metre o en un centre comercial. El cínic intent d'Aznar de manipular el dolor d'espanyols, catalans, bascos i europeus se li ha tornat en contra, fent caure un dels pilars del'eurobushisme.
Ara els toca a Blair i Berlusconi seguir l'exemple del seu aliat militar: això és el que demanen els treballadors flexibles, temporals i cognitaris de tota Europa, com ho han demostrat sense ambigüitats el 20 de març amb les enormes manifestacions que han pres pacíficament el control de les grans metròpolis europees. El 20 de març pot ser el punt d'inflexió de la dinàmica apocalíptica iniciada a tot el món amb l'11 de setembre i la guerra global que li ha seguit. El 20M mostra que la democràcia radical pot derrotar al neoliberalisme i fer del món un lloc millor i més segur per a tot els éssers humans.
Vivim en una economia de guerra iniciada per una agressió imperial per a assegurar l'hegemonia mundial d'un model neoliberal que s'ha demostrat incapaç d'estendre la riquesa i de prevenir les crisis econòmiques. En nom del neoliberalisme, les elits polítiques d'Occident recolzant-se en normes socials coercitives com el prohibicionisme i el 'familisme', en el constant control a distància i la repressió de tota rebel·lió o malestar, han venut ànimes i patrimonis públics als mercats financers i a les empreses multinacionals, privatitzant els serveis, els habitatges, la salut, l'educació l'èter, i han reforçat així la tendència neoliberal cap a l'augment de la desigualtat.
La guerra flexible de Rumsfeld ha pres Wal Mart com model logístic, gràcies als seus eficients fluixos de mercaderies i serveis amb un alt contingut en informació i en explotació intensiva del treball. Wal Mart és la major empresa i la major cadena de supermercats de la Terra. És també una empresa que paga salaris mitjos inferiors al llindar de pobresa i que importa enormes quantitats de tèxtils i d'altres béns de fàbriques xineses semiesclavistes i sense sindicats. Les cadenes globals com WalMart, Ikea, Carrefour, Adecco, Auchan/Alcampo, Manpower, Metre, Yum!, McDonalds, Esselunga o Autogrill mostren a les clares com les grans empreses neoliberals conceben a les persones: passives, suplicants, obedients, respectuoses, manipulables, disponibles als seus requeriments, explotables a plaer acomiadables a voluntat.
Estem convençuts que en el cor del procés d'acumulació neoliberal es troba el treball flexible i precari de joves, dones, migrants i empleats precaritzats en els decisius serveis de reproducció i de distribució i en les indústries del coneixement, de la cultura i dels mitjans que subministren la matèria primera amb la qual funciona el sistema: la informació. Ens diem 'precog' perquè vam incorporar al 'precariat' que treballa en el comerç i els serveis i al cognitariat de les indústries de la comunicació i la formació. Som els productors de la riquesa neoliberal, som els creadors de coneixement, d'estils i de cultura, tancats i devorats pel poder d'àvids monopolis.
Pensem que la celebració de l'EuroMayday el primer de maig (que en 2004 coincideix amb l'entrada de 10 estats d'Europa central, oriental i mediterrània, però no dels seus immigrants) pot comunicar, barrejar i mostrar al món les moltes identitats radicals dels treballadors i treballadores flexibles i eventuals, precaritzats, subcontratats, aixafats, degradats, empobrits, humiliats o simplement hiperestresats de tota l'Europa del segle XXI, a la qual vam anomenar Neuropa.
Hem elegit la Mayday Parade, difosa per tots els omnimedia independents (cartells, pintades, ràdios, videos, xarxes, satèl·lits, etc.) com el format llibertari i multiidentitari que inclou desenes de camions amb música, carroses de carnaval i alegòrics, furgons, bicicletes amb nens i adults, equilibristes de la precarietat i contorsionistes de la flexibilitat. Tots junts per a expressar l'alegre ràbia contra l'exclusió de tota una generació (i aviat de tota la societat) dels drets socials com garantia d'autodefensa collectiva. Aquests drets, o bé tenen una dimensió continental, europea i federal, o no seran.
Al matí, abans de la desfilada, vam cridar a tot col·lectiu que participi a la Mayday que adopti una cadena comercial, un hipermercat o un centre comercial de Milà i formi un piquet davant ella amb d'altres activistes elegits per l'afinitat de pràctiques i llenguatges. Ja és absurd i incívic que cada vegada més persones hagin de treballar en diumenge, dia en el qual, com és sabut, fins Déu descansa. Amb major raó cap cadena deu estar oberta el primer de maig, que des de 1886 és la festa dels treballadors de tot el planeta.
Per a dir-lo clar: a les Mayday Parades de Milà, de Barcelona i d'altres llocs volem llançar-nos al abordatge del'eurogaleó per a prendre la nostra part del tresor que ens espera...
Euro Mayday Parade 004
http://www.euromayday.org
L'activisme eco/mediàtic s'uneix al radicalisme metre/laboral per una Europa sense Bush
>de *Euro Mayday*.
context relacionat
> free culture manifesto. the mission of the free culture movement is to reclaim our culture from corporate control. our goal is to defend free and open cultural space and protect public intellectual capital from privatization and exploitation.
> verso un manifesto del lavoro cognitivo.
imago
> we: the flexworkers
|
permaLink
