En un esforç per trobar els gens restants que governen la miosina - la principal proteïna contràctil que estructura el teixit muscular - uns investigadors de la facultat de medicina de l'universitat de Pennsylvania han fet un descobriment que pot ser clau per a contestar algunes preguntes crucials sobre l'evolució humana.

Els investigadors han trobat una petita mutació que mina un gen sencer de la miosina. La data evaluada per a l'aparició d'aquesta mutació se situa en fa prop de 2,5 milions d'anys, just abans d'un període d'importants canvis evolutius en els registres fòssils dels hominids. Aquests inclouen el principi d'un creixement en la grandària del cervell, tan important en la formació dels humans. Mentre que la caracterització d'aquesta mutació pot millorar la comprensió de les malalties genètiques tals com la distrofia muscular, aquest troballa té també implicacions potencialment més àmplies per a reinterpretar algunes nocions acceptades durant molt temps sobre l'aparició i la primerenca evolució del gènere Homo.

Durant molt temps els antropòlegs han debatut sobre la forma en que els éssers humans es van desenvolupar a partir dels seus ancestres, que contaven amb músculs maxilars més grans i cervells més petits. Aquesta mutació recentment descoberta sembla responsable del desenvolupament de músculs maxilars més petits en éssers humans respecte als primats no humans. Aquestes evidències convergents suggereixen la pregunta: Aquesta mutació genètica va anul·lar una restricció evolutiva al creixement del cervell en els primers éssers humans?

En un clàssic cas de perquisició científica, els investigadors van dur el seu descobriment d'una mutació que prevé l'expressió d'una varietat de la miosina - anomenada MYH16 en el cromosoma 7 - al seu últim context: què fa als éssers humans diferents d'altres primats." >de *Myosin mutant points to human origins. First protein difference between humans and primates that correlates to anatomical changes in early hominid fossil record. 24 de març, 2004

context relacionat
> metacognició: alguns animals coneixen els seus límits cognitius. 10 de desembre, 2003
> desafiaments a l'ensenyament de l'evolució. 14 de novembre, 2003
> els ximpancés es deuen classificar en el gènere humà: lloc dels humans en l'evolució. 2 de juny, 2003
> el canvi evolutiu de la nostra espècie. 14 de setembre, 2002
> tecnología y evolución. tecnología paleolítica y evolución humana. 13 de març, 2001

imago
> from australopithecus africanus to homo ...

De vegades no et pots creure tot el que veus. Encara més, els investigadors han identificat les àrees del cervell on es processa el que estem fent realment (realitat) i el que ens vam pensar que estem fent (il·lusió, o opinió).

Daniel Habiten, professor auxiliar d'enginyeria biomèdica i neurobiología de la universitat de Washington i els seus col·legues de la universitat de Pittsburgh Andrew B. Schwartz i G. Anthony Reina, s'han concentrat a estudiar la percepció i jugar amb trucs visuals en micos macacos i alguns subjectes humans. Van crear un videojoc de realitat virtual per a fer creure als micos que traçaven el·lipses amb les seves mans, encara que realment movien les mans en cercle. van Supervisar les cèl·lules nervioses dels micos, aconseguint així veure quines àrees del cervell van representar el cercle i quines àrees van representar l'el·lipse. van Trobar que el còrtex motor primari va representar el moviment real mentre que els senyals de les cèl·lules en un àrea veïna, cridada còrtex premotor ventral, generaven formes el·líptiques. El mico va pensar que va veure, però el mico no ho va fer.

La investigació demostra com la ment crea el seu sentit d'ordre en el món i després s'ajusta sobre la marxa per a eliminar distorsions.

Per exemple, la primera vegada et poses un nou parell de lents bifocals hi ha una diferència entre el que perceps visualment i el que fa la teva mà quan vas a agafar una mica. Amb el temps, no obstant això, el cervell s'ajusta de manera que la visió i l'acció es converteixin en una. El complex ventral premotor ocupa un important paper en aquest procés.

"Els estudis anteriors han investigat el moment que les coses són percebudes durant una il·lusió, però aquest és el primer estudi que mostra què s'està percebent en lloc de quan està succeint", va dir Habiten. "La gent no sabia com estava codificat. I també vam trobar que les àrees del cervell implicades estan una al costat de l'altra". >de *Researchers pinpoint brain areas that process reality, illusion por Tony Fitzpatrick. 10 de febrer, 2004

context relacionat
> el cervell és una xarxa dinàmica: nou paradigma sobre el funcionament del cervell
. 15 d'octubre, 2003
> naturalesa de la realitat: budisme i ciència. 1 d'octubre, 2003
> fantasia i realitat: manejades per diferents parts del cervell . 8 d'abril, 2002

imago
> change hue for the real illusion

Un superordinador Flash Mob és centenars o encara milers de computadores interconnectades mitjançant una xarxa local (LAN) que treballen junts com un sol superordinador. Una computadora Flash Mob, a diferència d'un cluster ordinari, és temporal i organitzada sobre la marxa amb la finalitat de treballar en un problema independent.

FlashMob I és una mica nou en el món dels superordinadors. Mentre que la computació en grid, com el projecte SETI@Home, existeix ja des de fa algun temps, i la supercomputació convencional ("big iron") data de la Segona Guerra Mundial, la idea de crear un superordinador ad-hoc que s'integri fermament i sobre la marxa al voltant d'una xarxa local ràpida usant ordinadors personals comuns és una idea revolucionària.

Avui, la supercomputació és controlada en gran part per organitzacions governamentals, institucions acadèmiques d'investigació, estudis d'animació i, recentment, companyies relacionades amb el genoma humà. Això significa que els problemes que s'aconsegueixen solucionar pels superordinadors pertanyen a un rang molt limitat i estan fermament controlats. Desitgem canviar això. Pensem que un grup de persones deuen poder reunir-se i estudiar el que desitgin, i deuen poder utilitzar un superordinador per a ajudar-los. Així que si una classe de la ciència de l'institut de secundària desitja estudiar el forat de la capa d'ozó usant un model de supercomputació, podria crear un superordinador FlashMob en algunes hores i començar a utilitzar el seu model en el mateix dia. Si un grup de veïns està preocupat per la possibilitat que un dipòsit de gasolina subterrani de la gasolinera local pugui produir un escapi en la xarxa d'aigua potable si en algun moment el tanc s'arribés a esquerdar, podria utilitzar la computació FlashMob per a modelar l'escenari. En breu, esperem que la computació FlashMob aconsegueixi democratitzar la supercomputació. És a dir, fer la supercomputació accessible per a tots.

FlashMob I és una idea original d'un grup d'estudiants graduats en la USF que estudien els superordinadors. La nostra esperança al principi del semestre era construir un superordinador que irrompés en la llista dels 500 superordinadors més ràpids del món. Després d'alguns càlculs, vam concloure que necessitàvem encara unes 100 computadores per a tenir possibilitats. Algú va aixecar la seva mà i va dir: "podríem enviar un missatge a la llista de Craig i aconseguir que vingen cent persones més". Així va néixer la idea de la computació FlashMob. >de *FlashMobComputing.org.

context relacionat
> els superordinadors més ràpids del món: publicada la llista top500 del 2003. 19 de novembre, 2003
> % Hacking the Xbox_ : una introducció a l'enginyeria inversa. 26 de maig, 2003
> donar suport l'ús d'ordinadors integrats. 5 de febrer, 2003
> demostració de teleinmersió: fita de la informàtica en grid. 27 de novembre, 2002
> folding@home: primer èxit de la informàtica distribuïda. 23 d'octubre, 2002
> desplegament de la 'science grid': model emergent de computació. 3 d'abril, 2002
> el mayor número primo: búsqueda great internet mersenne prime. 12 de desembre, 2001
> nanocomputadora biológica: un billón de computadoras en una gota de agua. 28 de novembre, 2001
> proyectos de informática distribuida @home (en casa). 18 de desembre, 2000
> ordenador cuántico de 5-qubits. 15 d'agost, 2000

imago
> local area network supercomputer

L'únic patrimoni que tenim fins ara, a part de la intel·ligència col·lectiva i les relacions que hem estat capaços d'activar durant aquests dos anys, és un cúmul de preguntes, d'incerteses, solament algunes intuïcions que volem comunicar i compartir. LADINAMO no és més que un laboratori, un espai per a proposar i verificar hipòtesi. Fins el moment no és més que un exercici d'interpel·lació, una experiència reflexiva que institueix el seu procés com un caminar preguntant que parteix de la necessitat i el desig de resultar comunicable, transparent i participat.

El sentit que mou el projecte és la constitució d'un espai públic en la ciutat de Madrid, un canal per a la comunicació, la crítica i la cooperació productiva. És senzill: el desig polític d'exercici d'una plena ciutadania per part d'un grup de joves (i no tan joves) que viuen la seva condició de precaris en un mercat laboral cada vegada més desestructurat i terrible es troba en l'origen, la seva voluntat per esdevenir subjectes de l'enunciació i no mers objectes de l'enunciat. La majoria d'ells han passat per la universitat o encara la segueixen habitant de diferents formes, han estudiat sociologia, filosofia, informàtica, història… són periodistes, fotògrafs, arquitectes, músics, actors i actrius, DJs, animadors socioculturals. Formen part del nou precariat habituat a ocupacions de merda, a la irregularitat, a la incertesa en el material, són els objectes d'un treball immaterial que sembla condemnat a suportar censures contínues, humiliacions i xantatges, una força de treball castrada i obligada a ser obedient sense més alternativa que empassar per a poder anar fent, per a poder sortir avant. L'exemple més evident són les gents que des del món del periodisme constitueixen una part important del projecte de revista de LADINAMO. Treballen per a diferents mitjans, uns són becaris en El País, unes altres treballen en la CNN+ o escriuen en La Razón. Viuen la quotidianitat d'un treball com mera mediació, com imposició per a poder pagar el lloguer, menjar o anar el divendres al cinema. Saben de censures, de frustracions, d'obediència. Precisament per això veuen en LADINAMO la possibilitat de recuperar el sentit de la seva activitat, d'expressar-se, de desobeir en l'exercici de la seva professió. Uns altres tenen bastants més inquietuds que posar copes els caps de setmana per les nits per quatre duros o treballar de papagais telefònics per a empreses de telemarketing.

La fórmula organitzativa de la qual partim, la manera que hem trobat per a estructurar el projecte és una xarxa oberta de diferents col·lectius creatius: la revista, el projecte editorial, la companyia de teatre, el grup de dansa, el col·lectiu de disc-jockeys, etc. Al costat d'aquestes iniciatives que a poc a poc es van modulant i van prenent forma, existeixen dos espais per a la interacció i la connexió entre els diferents col·lectius. Un és el cafè que inaugurem el passat 11 de setembre en el carrer Mira el Sol nº 2 de Madrid. Un espai multifuncional per a la trobada i el desenvolupament de diverses activitats i tallers. És la finestra física per la qual treure el cap pel projecte i el lloc tangible pel qual participar-ho. Dintre d'aquest projecte es disposa d'un servei públic d'accés a Internet i de treball en xarxa amb sistema operatiu Linux, amb programari lliure. L'altre espai d'interacció és la web col·lectiva de tot el projecte (www.ladinamo.org), encara en procés de configuració. Un territori telemàtic en la xarxa de xarxes perquè circulin les informacions, els fòrums, les experiències. La finestra virtual per la qual recórrer tots els espais, proposar i debatre.

La intenció de tots els projectes que a poc a poc van i aniran component la xarxa absolutament oberta de LADINAMO és la de posar en el centre de l'activitat aquest assumpte que per a nosaltres és tan important. El treball sobre la dimensió material i la constitució d'una veritable comunitat metropolitana, d'una experiència comunitària anòmala però que no se situï en els marges, sinó que trobi les maneres per a travessar la ciutat i la vida, que sigui totalment comunicable, compartible, que contamini i sigui contaminable. Que cooperi amb altres experiències, que pugui generar infraestructures per a la política i la intervenció cultural.

context relacionat
> ladinamo
> openfridays
> cultura prekària: ctrl+i

imago
> dynamos action in turbulent flows of conducting fluids

Més enllà de la seva funció com diaris on-line, els weblogs han evolucionat cap a una complexa estructura social interconnectada, a través de la qual flueixen les idees. Tal estructura és ideal per a l'estudi dels memes i de la propagació de la informació. En aquest document descrivim categories generals de memes i creguem una eina per a inferir i visualitzar les trajectòries que infeccions meméticas específiques prenen a través de la xarxa. Aquesta inferència es basa en part en una nova utilització de les dades que descriuen patrons d'infecció històrics i reiteratius. Concloem amb una descripció d'un nou algorisme de classificació i puntuació per a blogs anomenat iRank. En contrast amb les estratègies tradicionals de puntuació, el iRank pot actuar sobre l'estructura implícita d'enllaços i sobre la informació dinàmica per a trobar aquells blogs que lideren la producció de nous memes. >de Implicit Structure and the Dynamics of Blogspace per Eytan Adar, Li Zhang, Lada A. Adamic i Rajan M. Lukose de HP Information Dynamics Lab. 2004. Veure també Tracking Information Epidemics in Blogspace per Eytan Adar i Lada A. Adamic.
Blog Epidemic Analyzer és un lloc web de demostració per a aquesta investigació sobre les dinàmiques de la informació en la blogosfera. El que s'intenta és permetre als usuaris seguir la manera que la informació es propaga a través de les xarxes. Estan observant específicament com els 'memes basats en la web' (en absència d'un terme millor) es van passant d'un usuari a un altre en les xarxes de weblogs. Per al seu propòsit els memes són bàsicament URLs. Estan utilitzant robots (crawls) de Blogpulse, Cercador Automatitzat de Tendències per a Weblogs, basat en tecnologia del Intelliseek Applied Research Center.

Ha hagut molta discussió sobre la imparcialitat dels weblogs, les lleis de distribució (powerlaws) i els blogs més visitats (A-list bloggers). La realitat és que alguns blogs acaparen tota l'atenció. Això significa que amb algorismes de puntuació com els de Technorati i Google, els weblogs amb molts enllaços apuntant cap a ells acaben en els primers llocs de les pàgines de recerca. De vegades (potser amb freqüència) això és el que es desitja. No obstant això, és també possible que no es busqui el blog més connectat. En lloc d'això, podria interessar trobar el blog que descobreix abans la informació nova. Inferint el fluix d'informació es construeix un grafo alternatiu que agrega els marges prèviament invisibles i re-puntua els llocs web. A aquest algorisme l'anomenen iRank.

context relacionat
> workshop on the weblogging ecosystem: aggregation, analysis and dynamics. un foro para la presentación y la discusión sobre investigaciones sobre dinámicas, sociología y sistemas de extracción de datos de la blogosfera. 13avo congreso de la world wide web, 17-22 de maig, 2004.
> millorant l'algorisme PageRank: factible un posicionament de pàgines sensible a la temàtica. 21 de maig, 2003
> explosivitat de la paraula: exploració de tendències online. 7 de març, 2003
> web semàntica, la web de segona generació?. 19 de juny, 2002
> el weblog, un nou flux d'informació. 15 de maig, 2002

imago
> language is a virus: program empty body

Els enginyers ambientals de la Universitat Estatal de Pensilvania han demostrat, per primera vegada, que una pila microbiana de combustible (microbial fuel cell o MFC) pot generar electricitat mentre que simultàniament neteja les aigües residuals que s'evacuen pel desguàs o l'excusat.

Les piles microbianes de combustible treballen mitjançant l'acció de bacteris que poden passar electrons a un ànode, l'elèctrode negatiu d'una pila de combustible. Els electrons flueixen de l'ànode a través d'un cable, produint un corrent, a un càtode, l'elèctrode positiu d'una pila de combustible, on es combinen amb ions d'hidrogen (protons) i oxigen per a formar aigua.

No s'agreguen bacteris especials. Els bacteris que naturalment poblen les aigües residuals condueixen la producció d'energia mitjançant una reacció que permet que transportin electrons de la superfície de la pila a l'ànode. A més, una reacció (oxidació) que ocorre en l'interior de la pila bacteriana disminueix la demanda bioquímica d'oxigen, netejant l'aigua.

La pila microbiana de combustible d'una sola càmera és essencialment un cilindre de plexiglàs de la grandària aproximada d'una botella de refresc. Conté vuit ànodes, compostos de grafit, que proporcionen prop de 36 polzades quadrades d'àrea superficial a les quals els bacteris es poden adherir i passar electrons. El càtode és una membrana de carboni/platí per a l'intercanvi de protons o catalitzador, fosa a un tub de plàstic que exerceix com suport. >de *Microbial Fuel Cell Cleans, Generates Electricity From Domestic Wastewater. 23 de febrer, 2004

context relacionat
> new reactor puts hydrogen from renewable fuels within reach. la tecnologia està abocada a eliminar el principal obstacle a la 'economia de l'hidrogen': no existeix hidrogen lliure, excepte el qual es produeix amb un elevat cost a partir dels combustibles fòssils. 16 de febrer, 2004
> u.s. energy: how many solar panels would it take?. 17 de febrer, 2004
> el canvi climàtic pot produir-se en forma de xoc. 30 de gener, 2004
> cèl·lules electrocinètiques: nova font d'energia. 17 de novembre, 2003
> cèl·lula solar d'espectre complet: descubriment inesperat. 25 de novembre, 2002
> microbis per produir energía: electricitat a partir de matèria orgànica . 22 de gener, 2002

imago
> how do we clean our wastewater?

La capacitat de llegir les intencions de les altres persones és fonamental per al pensament humà. Interpretem automàticament el comportament d'una persona, no en termes dels gestos físics implicats, sinó en termes de les metes o intencions que donen lloc a aquests gestos. Una investigació de la universitat de Xicago demostra que aquesta capacitat humana bàsica comença a emergir al principi del primer any de vida.

El treball d'Amanda Woodward demostra que els bebés entenen algunes accions, no com moviments purament físics a través de l'espai, sinó com alguna cosa motivat per alguna intenció. Inicialment, la capacitat dels bebés d'entendre accions com intencionades sembla ser específica a accions concretes molt familiars, com agafar quelcom. Més endavant en el primer any els infants comencen a entendre altres dos aspectes importants d'acció intencional. En primer lloc, són conscients de la connexió invisible entre una persona i l'objecte al que mira; és a dir, tenen la base per a entendre que uns altres poden atendre a objectes de l'entorn fins i tot quan no actuen físicament sobre ells. A més, els bebés comencen a entendre que accions separades es poden organitzar mitjançant un pla estructurat. Per exemple, els bebés poden deduir que quan una persona agafa la tapa d'una caixa, la seva meta no és la caixa en si mateixa, sinó més aviat l'objecte que hi ha dintre.

Aquests progressos podrien proporcionar la base per a la capacitat dels nens d'aprendre dels seus cuidadors. Durant el segon any de la vida, els nens adquireixen capacitats crítiques, incloent el llenguatge i comportaments culturalment apropiats, observant les accions dels adults.

Durant el primer any de vida hi ha canvis dramàtics en la capacitat dels petits d'organitzar les seves pròpies accions intencionades. Woodward i els seus estudiants han trobat que aquests progressos estan correlacionats amb les respostes dels infants a les accions de la gent. Per altra banda, evidències recents demostren que aprendre una nova acció afecta a la comprensió dels infants sobre les accions dels altres. >de *Babies tune into others' intentions early in the first year. 13 de febrer, 2004

context relacionat
> empathy for pain activates pain-sensitive regions of the brain. utilitzem representacions emocionals que reflecteixen els nostres propis estats d'ànim subjectius per a entendre els sentiments dels altres. 19 de febrer, 2004
> neurofisiología de la simpatia: patrons d'activitat cerebral. 10 de desembre, 2002
> primera mirada al món: donant sentit a allò desconegut. els nadons utilitzen les relacions entre els objectes per a construir una comprensió del món. 3 de desembre, 2002
> processat de context: sistema operatiu mental. 4 de gener, 2002
> tecnologia i evolució. comprendre els processos mentals d'altres - mentalitzar - és la base de la nostra socialització i el que ens fa humans. 13 de març, 2001

imago
> between rolling and learning

En els anys 90, Internet ens va connectar a una xarxa planetària d'informació -infinitat de bits emmagatzemats en memòries i discos durs d'ordinador. Però ara, gràcies a un desenvolupament revolucionari dels sensors sense fil altament miniaturitzats, Internet s'està estenent també cap al món físic.

"L'anomenem 'la Integració d'Internet'", diu Deborah Estrin, directora del Center for Embedded Networked Sensing, una associació d'investigació inter-universitària que es va iniciar a l'agost del 2002 amb finançament de la National Science Foundation (NSF), "i va a transformar la nostra capacitat d'entendre i manejar el món físic al nostre voltant." ." >de *The Sensor Revolution*. NSF sensor activities in focus at AAAS annual meeting in Seattle. 15 de febrer, 2004

context relacionat
> sensor and sensor networks.
> smart dust. sensor i comunicador autònom en un mil·límetre cúbic.
> radio frequency identification (rfid) technology.
> ieee 802.15. proposta per a funcionar en una banda de freqüència internacional i lliure de llicència, els usos potencials són sensors, joguines interactives, targetes intel·ligents, comandaments a distància i automatització domèstica.
> TinyOS. un entorn executable basat en components, dissenyat per a proporcionar suport a sistemes profundament integrats amb restriccions extremes de maquinari.
> seamless circular 'nanorings' could be nanoscale sensors, resonators & transducers. 26 de febrer, 2004
> primer congrés internacional de moblogging. 30 de juny, 2003
> flow: el desafío de diseño de la computación ubicua. ¿què succeeix a la societat quan hi ha centenars de microxips per cada home, dona i nen del planeta - la majoria d'ells (els xips) comunicant-se entre ells? 6 de novembre, 2002
> flow: el repte de disseny de la computació ubiqua. 15 de juliol, 2002
> context-aware computing. context es refereix a la situació física i social en la qual els dispositius informàtics estan integrats. edició especial sobre interacció d'humans i computadores, volum 16, 2001

imago
> extended body/space sensor embedding: outsourcing?