En estudis recents els científics estan descobrint les bases neurobiológicas de l'amor romàntic.
Usant imatges del cervell, els investigadors Helen Fisher, Arthur Aron, Lucy Brown i altres col·legues han trobat que les sensacions de l'amor romàntic intens estan associades a activitat específica en regions del cervell riques en dopamina i associades a la recompensa i la motivació. Els investigadors conclouen que l'amor romàntic pot ser classificat com un sistema de motivació o estímul associat amb una certa gamma d'emocions.
"Creiem que l'amor romàntic és una forma desenvolupada d'una de les tres xarxes primàries del cervell que es van desenvolupar per a dirigir la reproducció en els mamífers", diu la investigadora Helen Fisher de la universitat de Rutgers a New Brunswick, Nova Jersei. "L'impuls sexual es va desenvolupar per a motivar als individus a perseguir el sexe amb qualsevol parella apropiada. L'atracció, el precursor mamífer de l'amor romàntic, es va desenvolupar per a permetre que els individus perseguissin als companys preferits per a aparellar-se, i així estalviar temps i energia dedicats al seguici. El sistema de circuits del cervell per al vincle mascle-femella es va desenvolupar per a permetre als individus romandre amb un company suficient temps per a completar les tasques de criança especifiques de l'espècie".
"Trobem activitat específica en regions del nucli caudat dret i l'àrea ventral tegmental dreta. Aquestes àrees del cervell són riques en dopamina i són part del sistema de motivació i gratificació del cervell. Els nivells elevats de dopamina central produeixen energia, atenció enfocada en estímuls nous, motivació per a guanyar una recompensa i sensacions de goig - algunes de les sensacions fonamentals de l'amor romàntic. També va canviar l'activitat en altres regions, incloent una que altre estudi d'imatges cerebrals ha demostrat que s'activa quan la gent menja xocolata", diu la investigadora Lucy Brown de la Facultat de Medicina Albert Einstein a Nova York.
Fisher, Aron i Brown també van trobar una tendència cap a diferències de gènere. Entre elles, la majoria de les dones en aquest estudi van demostrar més activitat en el cos del caudat, el septum i en el còrtex parietal posterior, regions associades a la gratificació, l'emoció i l'atenció; la majoria dels homes en aquest estudi van demostrar més activitat en les àrees de procés visual, incloent una associada al despertar sexual". >de *Scientists uncover neurobiological basis for romantic love, trust, and self; also discover brain areas involved in understanding intentions of others*. 10 de novembre, 2003
context relacionat
> love 'as addictive as cocaine'. 24 novembre, 2003
> el rebuig afecta al cervell humà de la mateixa manera que dolor físic. 10 de novembre, 2003
> interacció conflictiva en parelles. 27 d'octubre, 2003
> neurofisiología de la simpatia: patrons d'activitat cerebral. 10 de desembre, 2002
> guia sobre flirteig: la capacitat essencial d'ençisar. 7 de juny, 2002
imago
> senderes de dopamina estimulen vies romàntiques
| permaLink