L'enteniment de com la cooperació evoluciona i es manté representa un dels problemes més espinosos de la biologia evolutiva. La causa resideix en el fet que els aprofitats tramposos evolucionen per a explotar qualsevol grup cooperatiu que no es defensa, conduint amb això al fracàs de la cooperació. Una nova investigació realitzada sobre el comportament del bacteri Pseudomonas fluorescens ha identificat un mecanisme nou que frustra l'evolució dels tramposos i amplia el nostre enteniment de com la cooperació podria ser mantinguda en la naturalesa i en les societats humanes. Les noves conclusions han estat descrites per Michael Brockhurst de la Universitat de Liverpool i els seus companys de treball de la Universitat de Montpeller i la Universitat de Oxford.
Se sap que els bacteris cooperen en una àmplia varietat de formes, fins i tot en la formació d'estructures multicel•lulars anomenades biofilms. Els biofilms Pseudomas fluorescens es formen quan les cèl•lules individuals sobreproduïxen un polímer que pega les cèl•lules unes amb unes altres, permetent la colonització de superfícies líquides. Mentre la producció del polímer és costosa a nivell metabòlic per a les cèl•lules individuals, el grup biofilm es beneficia de l'augment de l'accés a l'oxigen que proveïx la colonització d'aquestes superfícies. No obstant això, els tipus de parany evolucionen tan ràpidament que viuen en el biofilm, però no produïxen el polímer. La presència de tramposos afebleix el biofilm, posant en perill la seva supervivència i fins a provocant el seu enfonsament.
Amb el nou treball, els investigadors van estudiar l'efecte de l'evolució a curt termini de la diversitat dintre del biofilm en l'èxit de la cooperació. Durant l'estudi van trobar que dintre dels biofilms, els cooperadors diversos evolucionaven per a usar recursos nutritius diferents, reduint amb això la seva competició pels recursos dintre del biofilm. Llavors van passar a manipular la diversitat dintre dels biofilms de l'experiment i van trobar que els biofilms diversos contenien menys tramposos i podien produir grups més grans que els biofilms no diversos. Les conclusions indiquen que, el mateix que en les comunitats ecològiques, la biodiversitat dintre dels biofilms és beneficiosa. Els autors afegixen que aquesta és la primera vegada que aquest tipus d'idees han estat aplicades en el context de l'evolució social, i que amb això s'obre un nou camí per a la supervivència de la cooperació enfront del parany. A més, el nou treball mostra com la divisió del treball dintre d'organismes multicel•lulars pot haver evolucionat al principi amb la finalitat de minimitzar l'acomiadament funcional entre cèl•lules i d'augmentar l'eficàcia.
Brockhurst et al.: "el desplaçament de caràcter promou la cooperació en biofilms de bacteris." Publicat en Current Biology 16, 2030–2034, 24 d'octubre de 2006 DOI 10.1016/j.cub.2006.08.068. >de **la diversitat promou la cooperació entre microbis*. 23 d'octubre de 2006
context relacionat
> camí evolutiu. l'arquitectura sense escala que impregna les xarxes biològiques confereix una línia evolutiva a aquestes xarxes que els permet realitzar noves funcions amb més rapidesa. 25 d'agost de 2006
> l'estructura de xarxa impacta en el comportament. interacció entre l'estructura de xarxa social i la solució al problema col•lectiu. 10 d'agost de 2006
> l'escala espacial de la competició. 'els humans es comporten menys cooperativament quan creuen que es troben en competició directa 'local' de l'ú amb l'altre, i més cooperativament en circumstàncies de competició a 'escala global'. 5 de juny de 2006
> els tramposos no sempre prosperen. 'els tramposos produïxen energia ràpidament prenent també ràpidament tot el sucre que poden, i convertint-la només parcialment en energia. encara que aquest mètode assegura la producció d'energia ràpida per a l'individu, també representa un balafiament dels recursos disponibles per al grup en el seu conjunt.' 26 de maig de 2006
> per què donem. 'la reciprocitat és possiblement la base de la cooperació en els humans. sense una espècie de reemborsament, l'altruisme pot ser un esforç molt costós en societats a petita escala que subsisteixen dels aliments que oferix el seu entorn.' 30 de desembre de 2005
> base neuronal del càstig altruiste. 10 de setembre de 2004
> evolució de la cooperació. 8 d'octubre de 2003
> oscil•ladors connectats. les entitats capaces de respondre als senyals de cadascun es auto-organitzaran espontàniament. 9 d'abril de 2003
> xarxes small-world . 4 de febrer de 2003
> la cooperació social és beneficiosa per al cervell humà. 'durant les interaccions socials cooperatives mútues, es percep activació en aquelles àrees del cervell que estan connectades per a recompensar el processament.' 19 de juliol de 2002
> la nova ciència de xarxes. 6 de juny de 2002
> creant un flux de coneixement lliure. 15 de març de 2002
> assaigs seleccionats de richard m stallman. 2002
imago
> nutrients cooperadors
sonic flow
> tramposos i invasors [stream]
tramposos i invasors [download]
openfriday@straddle3
···························
espais cooperatius
hacklab + banco común de conocimientos + universidad pirata
divendres, 27 d'octubre de 2006. 20 h
straddle3. c/ riereta, 32 1-3
barcelona
| permaLink