>>> weblog context
sampleja el nou context cultural
| casa | mapa del lloc | sobre context | donacions | lang >>> english - español |
viernes :: 6 octubre, 2006
   
 
com reflecteix el cervell en si mateix les accions dels altres

En tres nous estudis independents, els investigadors han aprofundit en el nostre enteniment sobre la capacitat notable d'unes àrees especialitzades del cervell per a activar-se tant en resposta a les accions d'ú mateix com en resposta a senyals sensorials (com la vista) de les mateixes accions perpetrades per altre individu. Es pensa que aquesta capacitat està basada en l'activitat de les anomenades neurones mirall, que suposadament contribuïxen a habilitats com l'empatia, el comportament socialitzat, i l'adquisició de la llengua. Les noves conclusions contribuïxen al nostre enteniment de com els casos conceptualment relacionats de llengua i acció, i so i acció, estan connectats en el cervell, i com el cervell distingeix accions perpetrades per "mi" i per "un altre".

Les neurones mirall van ser primer identificades en el còrtex dels macacos: un subconjunt particular d'aquestes neurones s'activa quan, per exemple, un mico recull un plàtan, i quan el mico observa a un humà que recull un plàtan d'una manera similar. L'activitat de la neurona mirall sembla ser molt específica, pel que un grup diferent de neurones mirall s'activaria si un plàtan fora empès, per exemple, abans que si fos recollit. Hi ha també proves de que les neurones mirall connecten accions no només amb estímuls visuals, sinó també amb altres tipus de senyals sensorials. Les limitacions tècniques han impedit la identificació de les neurones mirall individuals en els humáns, però els estudis de representació cerebral sostenen que aquestes neurones existeixen.

Amb el nou treball de Llisa Aziz-Zadeh i els seus companys, els investigadors van usar una tècnica de representació cerebral per a investigar com les frases literals que descriuen accions realitzades per la boca, la mà, o el peu influïxen en neurones corticals que són activades al veure accions realitzades per la boca, la mà, o el peu. Els investigadors van trobar una concordança significativa entre l'activació de certes àrees corticals en resposta a descripcions lingüístiques, i van observar accions relacionades amb les diferents parts del cos encarregades de realitzar aquestes accions. Per exemple, quan els individus llegixen frases literals com "mossegar un préssec" o “mossegar un plàtan," algunes àrees cerebrals van activar el que també havia estat estimulat per vídeos amb imatges de fruita mossegada. També es van obtenir conclusions similars per a accions de mà (per exemple, agafar una ploma) i accions dels peus (per exemple, pressionar un pedal de piano). Totes les conclusions suggereixen que les neurones mirall ocupen un paper fonamental en "la re-interpretació" mental d'accions quan les descripcions lingüístiques d'aquestes accions són processades conceptualment.

En l'estudi realitzat per Christian Keysers, Valeria Gazzola, i altres col•legues de treball, els investigadors es van fer una pregunta diferent: com podrien contribuir les neurones mirall al nostre enteniment de senyals auditius. Un treball anterior havia mostrat que en els micos les anomenades neurones mirall auditives s'activen quan els micos realitzen certes accions i quan ells escolten que aquestes mateixes accions s'estan realitzant. Amb aquest nou treball, els investigadors aporten noves proves de l'existència d'un sistema auditiu mirall en els humáns també. Sorprenentment, els investigadors també van trobar que els subjectes que participaven en l'experiment, aquells que donaven nivells més alts en les proves de l'empatia, activaven el sistema amb més força que aquells que tenien nivells baixos en l'avaluació d'empatia. Mentre la relació entre els sistemes mirall motor i les habilitats de l'empatia està lluny de ser clara, aquestes conclusions són consistents en l'evidència de l'existència d'una connexió entre els dos.

Encara que les neurones mirall semblin relacionar- i, potencialment, comparar– les accions d'ú mateix amb les de l'altre, som de fet molt experts en la distinció de les nostres pròpies accions de les dels altres. La base per a aquesta diferència és explorada en l'estudi realitzat per Simone Schütz-Bosbach, Patrick Haggard, i altres, que van usar un mètode establert - la denominada il•lusió de goma de mà - per a manipular experimentalment el sentit de la propietat del cos.

En els tres estudis, les conclusions indiquen que l'observació dels altres facilita el sistema motor. I suggereixen que els mecanismes neuronals, que són la base de l'observació de l'acció, són intrínsecament "socials" - que els mecanismes neuronals tracen un mapa de les accions dels altres en el propi cos, abans que tractar inicialment tota l'acció observada (ja sigui meva o dels altres) com essencialment neutral en relació amb la propietat. Aquestes conclusions augmenten el nostre enteniment del paper del sistema motor en la cognició social, i donen suport a estudis anteriors que diuen que el sistema motor pot haver influït fortament en el desenvolupament de l'evolució social humana. >de *Mirrors in the mind: New studies elucidate how the brain reflects onto itself the actions of others*. *Miralls en la ment: els nous estudis mostren com el cervell reflecteix en si mateix les accions dels altres*. 18 de setembre de 2006.

context relacionat
>
bellesa i cervell. 'el que a ú li agrada està en funció d'allò per al que la seva ment ha estat entrenada. un estímul es fa atractiu si se situa en el terme mitjà del que ú ha vist i és per tant simple de tractar per al seu cervell. podem fer un model arbitrari agradable amb només preparar la ment per a reconèixer-lo ràpidament.' 26 de setembre de 2006
> connexió mental entre accions i paraules. 'quin és la diferència en les nostres ments entre conversa i acció?.' 18 de setembre de 2006
> neurones mirall. 'un grup de neurones a l'àrea premotora del cervell que són activades no només realitzant una acció ú mateix, sinó també observant a algú més que realitza aquesta acció.' 11 de març de 2005
> la regió cerebral aprèn a anticipar-se al risc i proporciona advertiments. 17 de febrer de 2005
> les intencions dels altres. 5 de març de 2004
> direcció de la mirada. 13 de juny de 2003


imago
>
les accions dels altres en el nostre propi cos

sonic flow
>
... [stream]
... [download]

| permaLink




> arxiu weblog context
diciembre 2006
noviembre 2006
octubre 2006
septiembre 2006
agosto 2006
julio 2006
junio 2006
mayo 2006
abril 2006
marzo 2006
noviembre 2005
agosto 2005
julio 2005
junio 2005
mayo 2005
abril 2005
marzo 2005
febrero 2005
enero 2005
diciembre 2004
noviembre 2004
octubre 2004
septiembre 2004
agosto 2004
julio 2004
junio 2004
abril 2004
marzo 2004
febrero 2004
enero 2004
diciembre 2003
noviembre 2003
octubre 2003
junio 2003
mayo 2003
abril 2003
marzo 2003
febrero 2003
enero 2003
desembre 2002
novembre 2002
octubre 2002
juliol 2002
juny 2002
maig 2002
abril 2002
març 2002
febrer 2002
gener 2002
comptenrrera 2002

més noticies a
> mapa del lloc
.

Google


arxius context tota la Xarxa
"La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes; es requereix d'una Esfera Pública innovadora" - declaració de Seattle
| casa | mapa del lloc | sobre context | donacions | lang >>> english - español |
03 http://straddle3.net/context/03/ca/2006_10_06.html