L'univers no va començar amb una explosió sinó amb un lament greu, derivant cap a un rugit que va dur a una xiulada eixordidora. I aquests sons van donar naixement a les primeres estrelles. Els astrònoms no pensen generalment en termes de so, però aquest quadre aural és una bona manera de concebre els orígens de l'univers.

Contràriament al seu nom, el Big Bang va començar en silenci absolut. Però el so aviat es va acumular en un rugit les notes màximes del qual correspondrien, en termes musicals, a un tercer concorde major 'maestoso', desenvolupant-se lentament cap a una tercera menor 'malenconiosa', ha explicat Whittle.

Per a aquells als quals preocupa que no es poden donar sons en l'espai exterior, cal dir que això és cert avui, però no ho era en la infància de l'Univers. Durant aproximadament el seu primer milió d'anys, l'Univers era el bastant petit i dens com perquè les ones acústiques poguessin viatjar a través d'ell - tan eficientment, de fet, que es desplaçaven aproximadament a la meitat de la velocitat de la llum.

Irònicament, el Big Bang va començar de forma silenciosa! Només amb el pas del temps va començar a desenvolupar-se el so. La segona característica notable del so és una transició dramàtica després de 400.000 anys. Després d'aquest temps, una xiulada arriba a ser evident, al principi gairebé imperceptible, però amb el pas del temps creix a nivells cacofónics i arriba a ofegar totalment les notes anteriors del concorde profund. Aquesta transició marca un moment important en història còsmica: de cop i volta l'Univers es torna transparent.de *Primordial Sounds: Big Bang Acoustics*. 1 de juny, 2004

context relacionat
> big bang acoustics: movie and sound files.
> a brief history of matter.

imago
> the cosmic concerto