Dues àrees claus del cervell semblen respondre al dolor del rebuig de la mateixa manera que al dolor físic, informa un equip de psicòlegs de l'UCLA.
"Mentre que tots acceptem que el dolor físic és real, hi ha gent temptada de pensar que el dolor social està només en els seus caps", ha dit Matthew D. Lieberman, un dels tres autors del document (amb Kipling D. Williams i Naomi I. Eisenberger). "Però el dolor físic i el social poden ser més similars del que creiem".
"Les persones que tenien la major part d'activitat en l'escorça prefrontal[associada al pensament sobre emocions i a l'autodomini] tenia menor quantitat d'activitat en l'escorça cingulada [situada en el centre del cervell, implicada en la generació de l'experiència adversa del dolor físic], fent-nos pensar que un àrea està inhibint a l'altra", ha dit Lieberman.
Els psicòlegs teoritzen que el dolor de ser rebutjat va poder haver-se desenvolupat a causa de la importància dels enllaços socials per a la supervivència en la majoria dels mamífers. "Anant cap a endarrere 50.000 anys, la distància social cap a un grup podria conduir a la mort i encara és així per a la majoria dels mamífers infantils", ha explicat Lieberman. "Poguéssim haver desenvolupat una sensibilitat davant qualsevol cosa que indiqués que ens estan excloent. Aquesta alarma automàtica pot ser un senyal perquè restablim els enllaços socials abans que el mal ens sobrevingui".
"Aquests resultats demostren el profundament arrelada que està la nostra necessitat de connexió social", ha dit Eisenberger. "Hi ha alguna cosa sobre l'exclusió respecte als altres que es percep com tan perillós per a la nostra supervivència com alguna cosa que pugui fer-nos mal físicament, i el nostre cos ho sap de forma automàtica". L'explicació és coherent amb les últimes investigacions sobre mamífers. Les mares hámster amb l'escorça cingulada danyada no donen els passos necessaris per a mantenir prop a la seva ventrada i les de cries els micos-esquirol afectats de la mateixa manera no produeixen l'habitual crit espontani quan són separades de les seves mares. En mares humanes, els fMRI han demostrat que els crits infantils augmenten l'activitat en escorça cingulada.
L'escorça prefrontal, mentrestant, s'ha trobat com dominant en el pensament mitjançant paraules i el control sobre comportaments, impulsos, emocions i pensaments. Els investigadors teoritzen que l'escorça prefrontal pot inhibir l'escorça cingulada. "Verbalitzar l'angoixa pot tancar parcialment les àrees del cervell que registren angoixa", ha dit Lieberman. "Les capacitats de regulació de l'escorça prefrontal poden ser l'explicació per al fet que expressar sensacions doloroses en poemes i diaris resulti terapèutic". >de *Rejection Affects Human Brain in Same Way as Physical Pain, Finds UCLA-Led Team*. 9 d'octubre, 2003
context relacionat
> leisure activities and cognitive function in middle age. a singh-manoux, m richards and m marmot. leisure activity entailing high cognitive effort or social interaction associated with better cognitive ability. novembre, 2003
> emoció i facultats cognitives: com l'emoció influeix en el rendiment del cervell. 21 de març, 2002
> rejection massively reduces IQ. new scientist, 15 de març, 2002
> if you can't join them, beat them. CWRU psychologists find rejection causes aggression. 15 d'agost, 2001
imago
> seguici del rebuig d'una femella holbrookia propinqua sobre un fons de rebuig renal patològic
| permaLink