Mira cap a les profundes esquerdes d'una colònia de formigues i descobriràs una comunitat extremadament ben organitzada amb milers de treballadors desenvolupant tranquil·lament les seves tasques. Alguns caven nius mentre que uns altres recol·lecten l'aliment o atenen els joves. Sorprenentment, cada tasca s'executa sense supervisió o adreça, i alguns treballadors fins i tot intercanvien tasques per a resoldre les sempre canviants necessitats de la colònia.

Com pot ser que un insecte amb un cervell de la grandària d'una llavor de rosella decideixi realitzar una tasca concreta? La resposta, diu un equip de biòlegs de la Universitat de Stanford, té menys a veure amb capacitat intel·lectual que amb l'extraordinari sentit de l'olfacte de les formigues. Els científics van descobrir que, quan una desfilada de formigues exploradores torna al niu, els seus senyals distintius d'olor corporal insten a les altres treballadors a marxar a la recerca d'aliment. Aquesta nova visió sobre el comportament dels insectes socials és el descobriment més recent que emergeix d'un estudi de camp de 20 anys de durada sobre les formigues vermelles recol·lectores (Pogonomyrmex barbatus) en el desert meridional d'Arizona - un projecte dissenyat i conduït per Deborah M. Gordon.

"Les formigues usen els productes químics tal com els éssers humans vam usar la visió i el so. Així és com aconsegueixen la majoria de la informació sobre el que està ocorrent al seu entorn", ha dit Michael J. Greene de Stanford. "La informació tàctil també és important per a elles, però per a la majoria de les formigues la visió no ho és". Les antenes d'una formiga estan extraordinàriament ben sintonitzades per a distingir les subtils olors produïdes pels hidrocarburs. La superfície externa del cos d'una formiga conté prop de 25 hidrocarburs diferents, que emeten olors lleument diverses que són imperceptibles per a les persones, però que per a una formiga proporcionen informació rellevant sobre la vida en la colònia. "Subtils canvis en la concentració d'aquests productes químics relativament simples poden produir canvis de comportament molt importants i profunds en les formigues," va comentar Greene.

"Una formiga pot determinar les tasques d'una altra formiga usant els hidrocarburs que són específics per a aquesta tasca. No és un assoliment intel·lectual; és un assoliment en percepció. La formiga no ha de pensar per a sentir la diferència entre un hidrocarbur i un altre. Tot just ha de tenir els receptors apropiats per a olorar tal diferència", ha explicat Gordon. Les formigues no es diuen què fer quan es troben, va accentuar: "El que sembla importar a una formiga és el patró d'interaccions que experimenta, més que la transferència d'un missatge o un senyal en particular en cada interacció".

Entendre els senyals i les interaccions que permeten a insectes de tan petit cervell construir comunitats complexes s'ha convertit en un important camp d'investigació, no solament per als biòlegs sinó també per als enginyers que intenten solucionar intricats problemes informàtics, comunicacions de xarxa i fins i tot robòtica. L'estudi de Greene i Gordon, "Cuticular Hydrocarbons Inform Task Decisions", ha aparegut en l'edició de l'1 de maig de la revista Nature. >de *'Work stinks': It's habite than just a slogan among ants, researchers find*. 30 d'abril, 2003.

context relacionat
> pintura de rusc: art artificial, nova ruptura estètica? 12 de març, 2002
> ANTS. From Ant Colonies to Artificial Ants: A series of International Workshops on Ant Algorithms.

imago
> de la grandària d'una llavor de rosella?