Un neurobiòleg del Centre Mèdic de la Duke University ha identificat els mecanismes claus mitjançant els quals, les intricades 'màquines proteíniques' que governen la intensitat de les connexions entre neurones, es construeixen i remodelen per a ajustar aquestes connexions.

Aquest remodelat de les connexions, anomenat sinapsi, és clau per a l'establiment dels camins del cervell durant l'aprenentatge i el record, expliquen els científics. Així mateix, la disfunció de la maquinària sinàptica bé podria jugar un paper fonamental en la patologia de desordres neurodegeneratius, incloses les malalties de Parkinson i d'Alzheimer.

El neurobiòleg Michael Ehlers ha divulgat extensos experiments que revelen la funció d'una estructura coneguda com 'densitat post-sinàptica' (PSD). La PSD s'anomena així perquè és un espessiment de la membrana en el punt de la connexió entre neurones, on una neurona rep senyals bioquímics, de la seva veïna, neurotransmisors. Aquests neurotransmisors són els mitjans pels quals una neurona provoca que la neurona receptora llenci un impuls nerviós. Ehlers va explorar l'augment o la pèrdua d'una multiplicitat de proteïnes conegudes de PSD. "Vaig trobar que les neurones en aquests conreus substitueixen el contingut d'aquesta màquina senyalitzadora múltiples vegades al dia", va dir Ehlers. "I si això representa el que ocorre en el cervell mamífer, això significa que les sinapsis canvien totalment tots els seus components vàries vegades al dia; ­ un descobriment aclaparant".

Fa temps que els neuròlegs estan intrigats sobre la manera com el cervell canvia amb l'aprenentatge i l'experiència, un fenomen conegut com plasticitat. No obstant això, tal com Ehlers precisa, "potser ens cal pensar més de prop en com les connexions en el cervell segueixen sent estables davant tal increïble volum de canvis en curs". >de *New insights into how the nerve connection machinery remodels itself*, 9 de febrer, 2003.

context relacionat
> plasticitat sinàptica: com les experiències reconfiguren el cervell. 23 de gener, 2003.

imago
> màquina proteínica