|
Seminari Dagstuhl 02291: Computació Estètica. Del 14 al 19 de juliol,
2002 (Dagstuhl, Alemanya). Amb Paul Fishwick (Univ. de Florida,
usa), Roger Malina (Leonardo, mit press, usa), i Christa Sommerer
(atr mitja, japó).
Aquest taller representa una investigació de representacions alternatives,
cultural i estèticament motivades, per als models presents en les
ciències de la computació. Els exemples de models-tipus inclouen
xarxes autómatas, gràfics de fluix, estructures de visualització
de programari, xarxes semàntiques i gràfics d'informació. Els models
serveixen a diversos propòsits: des del modelat de comportament
i dinàmiques de programari o sistemes físics, fins el modelat de
relació d'informació estàtica entre conceptes.
La motivació del taller es percep millor sota la llum de l'ona
de riques formes sensorials i personalitzades, economitzats per
a la permanent marxa cap a millors interfícies i més ràpides. Si
fos possible construir models de programari a partir de qualsevol
material, i amb major velocitat i agilitat: quines noves formes
d'expressió produiríem? Si el Holodeck de Star Trek estigués avui
aquí, com construiríem aquests models? O, fins i tot, les fonamentals
representacions matemàtiques subjacents? Una suposició inherent
pot ser dibuixada amb la correcta economia per a un 3D afí a Holodeck;
entorns inmersius, estaríem construint els nostres models de forma
molt diferent als exemplificats per les formes textuals i diagramàtiques
que poblen els mitjana existents. Mètodes més barats, ràpids i expressius
floriran donades els recents tendències en maquinari i programari,
i això conduirà a una emergència d'aproximacions estètiques a la
representació de models assistides per artistes. Les maneres de
comunicació planes i textuals relativament estandarditzades són
presents principalment per raons econòmiques, i, en canviar l'economia,
vam necessitar estudiar noves maneres d'expressió en matemàtiques
i ciències de la computació. Les visualitzacions científiques tendeixen
a presentar un output, i no així les estructures de model que, quan
són simulades o executades, governen l'output. La computació estètica
presagia un nou començament per a representacions de models on art
i ciència conviuen, amb l'art exercint suport directe a la ciència.
La computació estètica pot entendre's també com "Computació Artística"
o potser fins i tot "computadora artística" per a diferenciar-se
de "art de la computadora - la injecció d'esquemes representacionals,
motivats artísticament en models per a computació (p.e., computadora
artística), abans que l'ocupació d'instruments informàtics per a
sustentar creacions d'art pur (p.e., art de la computadora).
>de "Introduction
of 2002 Dagstuhl seminar on aesthetic computing"
|
