espai de fluxes
:: característiques
i estratègies
Felix Stalder, d'Openflows, va donar una xerrada en l'últim congrés de Doors
of Perception per a qüestionar l'estatus de l'objecte dins de l'espai de fluxes i especular
sobre algunes ramificacions del disseny dins d'aquest nou ambient: què és, en general,
l'espai de fluxes? De quina manera és diferent de l'espai dels llocs? I, com ens enfrontem
a aquestes diferències?
El flyer del congrés ja ens introduïa a la famosa idea d'Heràclit: tot flueix.
Al que ell es referia era a una condició general de la naturalesa.
Tot està en un constant procés de transformació. El concepte de l'espai
de fluxes té alguna cosa diferent. Es refereix a una condició històrica
específica que no ha arribat a ser predominant fins fa poc, es podria argumentar que va
ser a mitjan dels anys 70. L'espai de fluxes per a donar una definició general
és aquesta etapa de l'acció human,a les dimensions de la qual són
creades pel moviment dinàmic, més que per la localització estàtica.
Les paraules operatives aquí són ‘moviment’ i ‘acció
humana’. L'espai dels actuals fluxes d'informació consisteix en tres elements:
la tecnologia digital de comunicació dels mèdia, la informació de fluxes
i els híbrids de nodes de persones i maquinària.
Les diferències entre l'espai de fluxes i l'espai tal com el coneixem, es basen en el
moviment que duen els elements, les coses i les persones distants; en una interrelació
que avui està caracteritzada com un contínu i en temps real. Històricament
parlant, això és nou. Hi ha hagut sempre cultures que es s'han construit a través
de grans distàncies. Però ara aquesta interacció és en temps real.
Funció, valor i significat en l'espai de fluxes són relacionals i no absoluts.
No es determina si un node funciona o no a partir d'ell mateix, sinó que la resposta a
aquesta qüestió emergeix de la xarxa, de la qual el node n'és només
una part. Al canviar la xarxa, al desaparèixer velles connexions i establir-ne altres
de noves, mentre que els fluxes es reorganitzen mitjançant més nodes, el significat,
la funcionalitat i els valors també canvien.
Si ens vam creure de debò que les coses i la gent són menys definides per les
seves qualitats intrínseques que per la seva posició relativa, aleshores la unitat
d'anàlisi i acció no pot ser ja l'element o la persona individual, un producte
o una companyia. Hem de desplaçar la nostra atenció des del "dins" fins
a l'"entre". Més que preguntar: de què està fet? Hauríem
de preguntar: amb què s'interconnecta?
En un canvi d'enfocament similar, els científics socials han començat recentment
a parlar de "formes tecnològiques de vida". Amb això no es refereixen
a vida artificial ni res de semblant, sinó al següent: si dues persones mantenen
una conversa i desenvolupen una nova idea, aquesta idea no prové d'un o de l'altre, sinó
de l'associació o de la forma de vida que conjuntament han creat. El què hi ha
"entre" la gent està "dins" d'una forma de vida. Les característiques
de qualsevol forma de vida tecnològica no són simplement la suma de les seves qualitats
individuals, sinó que emergeixen de la interacció.
Des del punt de vista del disseny útil això crea un problema. No podem dissenyar
formes tecnològiques de vida, aquestes simplement emergeixen. El què podem fer,
no obstant això, és dissenyar alguns dels seus elements, particularment els objectes.
Aquests elements, en qualsevol cas, seran completats per elements fora del nostre control immediat.
Això no disminueix la importància del disseny, però en canvia les característiques.
Mentre el significat i la funcionalitat es desplacen de l'objecte del disseny a les relacions
creades pels fluxes, l'objecte en si mateix esdevé incomplet. Un no pot saber com és
la forma completa d'un objecte abans que s'assagi d'inserint-lo en una intersecció específica
de fluxes. Allà adquireix un tipus de vida propi. Extractes >de *Space
of Flows: Characteristics and Strategies by Felix Stalder*, 26 de novembre, 2002.
context relacionat
> flow: el repte de disseny
de la computació ubiqua. 6 de novembre, 2002
> pensa les xarxes:
la nova ciència de xarxes. 6 de juny, 2002
> steven
johnson's emergence. 29 d'octubre, 2001
> google
it! |
