demostració de teleinmersió
:: fita
de la informàtica en grid
Utilitzant un grup de càmeres que filma constantment els participants i el seu entorn,
la teleinmersió permet que persones en diferents llocs s'assèguin com si xarressin
en la mateixa cambra. Acumular la informació resultant de la filmació en temps
real d'una persona i el seu ambient, però, té un preu: la teleinmersió genera
enormes quantitats de dades, requerint potències de procés i amples de banda massius.
Mentre que el sistema de teleinmersió va recopilar i va mostrar la informació
en cabines juxtaposades al Centre de Convencions de Baltimore, el procés de dades tenia
lloc a uns 400 quilòmetres d'allà, al Pittsburgh Supercomputing Center. L'augment
en la potència de procés arribat amb la utilització del centre de computació
de Pittsburgh permetrà si més no un significatiu avanç en les prestacions
de la teleinmersió: Per primera vegada, el sistema podrà reproduir la imatge de
tot l'habitacle en temps real. Fins ara, la limitada potència de procés restringia
la presa d'imatges a una petita zona on s'asseien els participants, mentre que el fons era estàtic,
no molt diferent d'un presentador de televisió assegut davant la imatge fotogràfica
d'un perfil urbà.
"La reassignació del procés de dades de la teleinmersió a un centre
de supercomputació remot és una fita per a la grid, que utilitza les màquines
remotes per a processar dades” ha dit Kostas Daniilidis. “Si les connexions són
suficientment ràpides, com ocorre amb Internet2, la xarxa mateixa es converteix en una
computadora gegant, enllaçant processadors dispersos per molts centenars de quilòmetres.
Aquest experiment de teleinmersió demostra definitivament que una computadora de xarxa
configurada d'aquesta manera pot manejar operacions extremadament intensives molt més
ràpidament que si el procés ocorregués dins els límits d'un edifici
sol".
Tot aquest procés és per a una bona causa. Daniilidis i els seus col·legues
diuen que la teleinmersió pot revolucionar la forma com la gent es comunica, permetent
que persones en els extrems oposats del país o del món s'asseguin temporalment
com estant en presència dels altres. La clau de la sensació realista de la teleinmersió
és un banc hemisfèric de càmeres digitals que filmen els participants des
d'una varietat gran d'angles i uns dispositius que els participants duen al cap. Combinat amb
cristalls polaritzats, com els utilitzats en les pel·lícules 3D, l'equip crea imatges
subtilment diferents en cada ull, així com els nostres ulls fan en la vida quotidiana.
La col·laboració per a la teleinmersió que implica a Penn, UNC i el Pittsburgh
Supercomputing Center és finançada per la National Science Foundation. >de
*Tele-Immersion
System Is First ‘Network Computer,’ with Input, Processing and Output in Different
Locations*, 18 de novembre, 2002.
context relacionat
> About Internet2
> primer con-tacte transatlàntic:
el tacte en la realitat virtual. 4 de
novembre, 2002 |
