ATRI
Allotjaments Tàctics de Repoblament Inclusiu)
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Queda “lloc” a la ciutat? Es poden “inventar” les oportunitats, quan sembla que no existeixen? Hem de dependre exclusivament del “sòl lliure”? ATRI és una estratègia experimental que es proposa explorar vies alternatives per a incrementar el parc d'habitatge públic a la ciutat de Barcelona de forma quantitativa i qualitativa. El seu desplegament es basa en la intervenció puntual i difuminada en petites promocions d'execució més ràpida, econòmica, justa i sostenible que la dels sistemes convencionals.
Compactar, recosir, sanar
L'estratègia de “cirurgia” i “odontologia” urbana persegueix a més l'objectiu de la repoblació inclusiva dels barris més sotmesos als impactes de la indústria turística i els vaivens i desajustaments del mercat immobiliari.
L'habitatge públic no només cohesiona el teixit social sinó que també pot servir per religar el teixit urbà. Igual que l'espai públic, l'habitatge pot ser un instrument de millora urbana. En efecte, mitjançant les polítiques residencials es poden obtenir ciutats més mixtes i compactes, és a dir, més justes i assenyades.
A Barcelona, els teixits consolidats presenten encara molts buits disponibles que són perjudicials perquè estan minvant el seu compacidad però que, al seu torn, representen una oportunitat per augmentar el parc públic d'habitatges en posicions centrals.
L'estratègia #ATRI proposa un mètode d’ «odontologia urbana» que entén aquests buits com les càries que corquen una dentadura i planteja omplir-les amb «empastaments» residencials.
La necessitat de fer gran quantitat d'habitatge no pot anar en detriment de la qualitat del teixit urbà. Garantir el dret a l'habitatge ha de significar, també, garantir el dret a barri i el dret a la ciutat.
L'estratègia #ATRI aposta per un sistema constructiu que redistribueix riquesa i oportunitats entre les mans petites que conformen el teixit productiu. Aquest sistema de construcció en sec permetrà posar en joc les capacitats de diversos agents professionals i de les pròpies persones usuàries.
La participació aquestes últimes en el procés de construcció tindrà múltiples avantatges. D'una banda, abaratirà els costos de la construcció i farà possible la promoció d'un major nombre d'habitatges. D'altra banda, permetrà que les mateixes puguin participar en la presa de decisions sobre la distribució dels seus propis habitatges. Finalment, fomentarà la col·laboració entre futurs veïns i, per tant, produirà teixit social des d'abans que s'acabi l'obra.
Proposem una metodologia proyectual que introdueixi la flexibilitat en diferents capes del procés, i que es treballi conjuntament amb els futurs habitants tant com sigui possible.
A més de la participació, voldríem promoure l'adaptabilitat a diferents esquemes de convivència, la perspectiva de gènere, el sentiment de pertinença i la integració social. Partim del supòsit que el sistema d'adjudicació dels habitatges permeti conèixer un percentatge important dels futurs usuaris en fase de projecte. En aquesta fase es treballarà el programa detallat dels habitatges i dels espais comuns amb una comissió oberta als nous habitants, i es dimensionarà la capacitat d'implicació dels mateixos en la fase de bricolatge assistit o Etapa Blanca.
ATRI a més, planteja operar com un vector que ajudi a crear ocupació i recuperar un sector productiu afectat per la crisi. Es tractaria d'utilitzar la inversió i la contractació pública en la construcció d'habitatge dotacional per fer política industrial orientada a potenciar el teixit socio-empresarial de menor dimensió i arrelat al territori.
Compactar, recosir, sanar
L'estratègia de “cirurgia” i “odontologia” urbana persegueix a més l'objectiu de la repoblació inclusiva dels barris més sotmesos als impactes de la indústria turística i els vaivens i desajustaments del mercat immobiliari.
L'habitatge públic no només cohesiona el teixit social sinó que també pot servir per religar el teixit urbà. Igual que l'espai públic, l'habitatge pot ser un instrument de millora urbana. En efecte, mitjançant les polítiques residencials es poden obtenir ciutats més mixtes i compactes, és a dir, més justes i assenyades.
A Barcelona, els teixits consolidats presenten encara molts buits disponibles que són perjudicials perquè estan minvant el seu compacidad però que, al seu torn, representen una oportunitat per augmentar el parc públic d'habitatges en posicions centrals.
L'estratègia #ATRI proposa un mètode d’ «odontologia urbana» que entén aquests buits com les càries que corquen una dentadura i planteja omplir-les amb «empastaments» residencials.
La necessitat de fer gran quantitat d'habitatge no pot anar en detriment de la qualitat del teixit urbà. Garantir el dret a l'habitatge ha de significar, també, garantir el dret a barri i el dret a la ciutat.
L'estratègia #ATRI aposta per un sistema constructiu que redistribueix riquesa i oportunitats entre les mans petites que conformen el teixit productiu. Aquest sistema de construcció en sec permetrà posar en joc les capacitats de diversos agents professionals i de les pròpies persones usuàries.
La participació aquestes últimes en el procés de construcció tindrà múltiples avantatges. D'una banda, abaratirà els costos de la construcció i farà possible la promoció d'un major nombre d'habitatges. D'altra banda, permetrà que les mateixes puguin participar en la presa de decisions sobre la distribució dels seus propis habitatges. Finalment, fomentarà la col·laboració entre futurs veïns i, per tant, produirà teixit social des d'abans que s'acabi l'obra.
Proposem una metodologia proyectual que introdueixi la flexibilitat en diferents capes del procés, i que es treballi conjuntament amb els futurs habitants tant com sigui possible.
A més de la participació, voldríem promoure l'adaptabilitat a diferents esquemes de convivència, la perspectiva de gènere, el sentiment de pertinença i la integració social. Partim del supòsit que el sistema d'adjudicació dels habitatges permeti conèixer un percentatge important dels futurs usuaris en fase de projecte. En aquesta fase es treballarà el programa detallat dels habitatges i dels espais comuns amb una comissió oberta als nous habitants, i es dimensionarà la capacitat d'implicació dels mateixos en la fase de bricolatge assistit o Etapa Blanca.
ATRI a més, planteja operar com un vector que ajudi a crear ocupació i recuperar un sector productiu afectat per la crisi. Es tractaria d'utilitzar la inversió i la contractació pública en la construcció d'habitatge dotacional per fer política industrial orientada a potenciar el teixit socio-empresarial de menor dimensió i arrelat al territori.
-
Aquest contingut no té descàrregues associades
