EDIFICI PILOT D'HABITATGE PÚBLIC SOSTENIBLE

REHABILITACIÓ I AMPLIACIÓ A L'AV. CAPUTXINS 32, CASTELLÓ

  • el edificio

  • entrada

  • patio interior

  • render interior

  • terazza

  • azotea

  • fachada verano

  • fachada otoño

  • fachada invierno

  • fachada

  • espacios comunes

  • planta baja

  • planta tipo

  • planta terazza

  • plantas alternativas

  • ciclo de vida

  • ciclo de vida

  • fachada

  • estructura

  • bioconstrucción

  • bim

  • sostenibilidad en la manzana

  • ciclo verano

  • ciclo invierno

  • vegetación

Mostrant 26 fotos

«El mot “Conlloga” fa referència a un terme autòcton del nord del País Valencià que ja havia caigut quasi en desús, que s’utilitzava per designar un grup de gent amb interessos comuns i solidaris, i que també significa companyia amistosa o lligam de simpatia.» (Conlloga Muixeranga de Castelló)

Solidaritat amb el barri

 

Conlloga és una aposta per la recuperació i revalorització comunitària del patrimoni cultural i construït de les nostres ciutats des d'una perspectiva social, econòmica i mediambiental.

 

La proposta s'implementa en un context consolidat: l'Avinguda Caputxins de Castelló, eix de passeig cap al centre de la ciutat, recorregut de la històrica Sèquia Major i teixit identitari del creixement urbà extramurs. També una via que acull, després de gairebé un segle de les primeres edificacions, un relleu generacional en una de les zones més estimades de la ciutat que entrarà en un procés d'acolliment de noves veïnes de diferents procedències.

 

Per afavorir la inserció comunitària de les futures inquilines, es proposen tres accions:

- Que s'incorpori una “persona masovera”, que visqui en el propi edifici i contribueixi a la seva dinamització social i a la seva articulació amb els interessos i necessitats d'altres comunitats del barri.

- Que la planta baixa aculli un co-laboratori en matèria d'habitatge i rehabilitació energètica, preferentment de promoció pública i gestió públic-comunitària.

- Que es coordini la producció, gestió i distribució de diferents recursos mediambientals compartits amb les edificacions confrontants, per afavorir el suport mutu i la reciprocitat entre co-habitants.

 

En definitiva, es proposa un model de regeneració urbana ecosistèmica per a barris consolidats on el parc residencial ha d'adaptar-se a nous models que reflecteixin totes les dimensions de l'Equitat Residencial.

 

Comuns veïnals

 

El disseny i distribució de l'esquema funcional acompanya a la gestió participativa i a la vida social comunitària per a compatibilitzar la siesta i la festa.

Es basa en:

 

- Models d'autogestió participativa. El projecte obre la possibilitat d'implicar habitants en la construcció, modificació i gestió de qualsevol aspecte vinculat amb la vida útil de l'edifici.

- Col·lectivització de béns i serveis. S'estudia la possibilitat de relacionar-se amb edificis pròxims per a compartir sistemes de generació i distribució de recursos.

 

Cuidats

 

La planta baixa es concep com un espai obert al carrer, visible, accessible, segur i ben ventilat. La prolongació de l'espai públic necessària per a, amb una mica més d'intimitat, poder continuar jugant, xerrant i teixint vida en comú. Aquesta disposa també d'un espai cobert enfront el pati d’illa que pot compatibilitzar usos lúdics, com a jocs i reunions informals, amb labors de cura, com la rentada de la roba.

 

Vida social comunitària

 

Quant a la resta de l'edifici, es decideix concentrar les zones comunes usables en els espais de major qualitat ambiental: sala polivalent i terrassa en 4 planta i el terrat vinculat a la pèrgola verda i usos diversos. Es considera que són els llocs idonis per a realitzar celebracions o qualsevol acció vinculada a la jardineria o al cultiu participatiu, fomentant la cohesió entre co-habitants. A més, en tractar-se d'espai exterior o espai interior en íntima relació amb aquell, es minimitza el possible escàndol generat en zones comunes vinculades als habitatges i al pati central, a més de facilitar la compacitat de la zona de l'edifici destinat a habitatge, fomentant així l'eficiència energètica.

 

Habitabilitat inclusiva

 

Habitatge assequible per a la mixtura social

 

El règim d'ús de l'edifici serà per a habitatges públics en la seva majoria destinades a lloguer assequible, amb una gran rotació, la qual cosa haurà de ser tinguda en consideració en la fase de projecte i en la seva construcció, preveient especialment unitats constructives adequades per a tal fi i de senzill manteniment i reposició. Les distribucions dels habitatges eviten distribucions deterministes i excloents que no tinguin en compte la diversitat pròpia de les llars reals. Així es dona resposta a les necessitats de llars amb pocs recursos, especialment afectats per emergència sobrevinguda o produïdes per les crisis COVID-19, de llars pluri-nuclears amb fills o persones dependents, de gent jove, de persones migrades,

de persones majors que viuen soles, de dones víctimes de violència de gènere, de persones amb diversitat funcional o de persones que accedeixen al programa de lloguer assequible.

 

Diversitat tipològica amb perspectiva de gènere i accessibilitat

 

En pro de la pluralitat de maneres d'apropiar-se de l'espai, les distribucions funcionals opten per la versatilitat. Els mòduls d'equipament fixos (banys), no interfereixen amb els espais d'ocupació menys estàtica i específica. Qualsevol habitatge es pot convertir fàcilment en un espai comunitari. Tot habitatge pot passar a convertir-se en un espai d'ús col·lectiu o adaptat a causa de la fàcil modificació del mòdul humit. L'absència de distribució rígida ho facilita molt. Contra el determinisme funcional de les tradicionals distribucions heteropatriarcales, s’aposta per configuracions sensibles a la perspectiva de gènere. Es posen al mateix nivell espais funcionals, com a safaretjos o cuines, i els d'estar. La situació central i connectada de la cuina facilita les tasques de cura, ja que permet estar a costat del dependent. Els espais per al cicle de la roba tenen una dimensió adequada i no se subordinen a altres.

 

Innovació constructiva

 

Edifici existent

 

Màxim aprofitament i respecte per l'existent. L'estructura actual ha de ser reforçada, ja que està en mal estat i no compleix amb les normatives vigents. En lloc de reforçar-la augmentant seccions, com és habitual, es planteja una intervenció alternativa. No s'augmenta la capacitat portant de pilars i bigues, sinó que es redueixen les seves càrregues. Per a això, s'intercalen suports en les obertures, de manera que es redueixen les llums i es descarreguen els pilars existents. La solució resultant està a mig camí entre les estructures pesades, a base de pilars i bigues, i les lleugeres, del tipus balloon frame. La nova trama estructural defineix les distribucions dels habitatges. Amb el mateix esperit, els cairats dels forjats es relaxen gràcies a que s'afegeix una xapa de compressió connectada. De la mateixa manera, els fonaments actuals es mantenen perquè es redueixen les seves càrregues. Els suports afegits es recolzen sobre noves fonamentacions de tipus superficial —bigues flotants, llosa— o, si les característiques del sòl el requereixen, profundes —micropilotis—.

 

Ampliació

 

L'edifici existent es remunta mitjançant tècniques de prefabricació bidimensional i tridimensional. Els components afegits són entramats lleugers de pilars i bigues les càrregues de les quals es reparteixen en un gran nombre de suports. Ràpida i lleugera, aquesta solució s'adequa perfectament al reforç proposat per a l'estructura existent. Els seus avantatges són múltiples. Per a començar, l'estructura actual es manté visible i útil, aprofitant-se la seva capacitat portant. A més, l'alternativa proposada és més senzilla que la solució habitual de l’encamisat. Finalment, la simultaneïtat de la prefabricació i les intervencions sobre l'edificació existent permet reduir els terminis d'execució.

 

Prefabricació sostenible

 

L'ús de mòduls prefabricats lleugers i en sec, tant bidimensionals com tridimensionals, afavoreix en gran manera la desmaterialització de la construcció en comparació amb els sistemes convencionals. D'una banda, s'augmenta l'ús de materials renovables, com ara la fusta i les fibres vegetals, o reciclats, com l'acer. Per un altre, s'aposta per la reutilització d'elements constructius en el final de la seva vida útil gràcies a la modulació, les juntes seques i reversibles, la consideració d'usos futurs i la traçabilitat BIM. Tant els mòduls tridimensionals de les dues plantes superiors, que són portants, com els nuclis sanitaris de les plantes existents es fabricaran en taller. El mateix ocorre amb uns certs components bidimensionals de la reforma o l'ampliació, ja siguin particions interiors o revestiments de façana. La fabricació en taller optimitza la qualitat dels acabats i el consum de materials, a part de reduïr residus, temps d'execució i molèsties als veïns. A més, millora les condicions laborals de les persones involucrades i facilita la incorporació de la dona al sector de la construcció. D'altra banda, afavoreix l'R+D+I en aquest sector, especialment en el que es refereixi a la rehabilitació, ja que introdueix nous materials i processos. S'ha calculat el període d'obra en 10 mesos. S'ha de tenir en compte l'important estalvi econòmic que implica l'escurçament del procés d'obra.

 

Eines BIM i BEM al servei de la descarbonització

 

La sostenibilitat de tota l'actuació es mesurarà amb l'eina BIM (Building information modeling) de la Comissió Europea Level(s), que quantifica els consums energètics, les emissions de CO₂ , la generació de residus sòlids, la toxicitat i el tancament de cicles materials, tant en la producció de components com en la seva gestió circular. Això garantirà la reducció dels impactes ambientals i la seva traçabilitat, maximitzant l'ús de materials reciclats i energies renovables a l'inici del cicle de vida, així com el reciclatge i la reutilització al final d'aquest. Més que com una eina, BIM s'usarà com una metodologia que conjugui l'arquitectura amb l'enginyeria mediambiental, el peritatge estructural, la restauració,

la viabilitat economicofinancera o el manteniment de l'immoble. Mitjançant el mètode LEEN Construction, s'identificaran els responsables de cadascun d'aquests camps i farà seguiment del compliment dels seus respectius objectius. El monitoratge BIM s'estendrà als edificis de tota la illa a fi de millorar l'aprofitament energètic mitjançant la gestió integral de dades relatives a l'orientació, el asolejament, els vents predominants, els consums hídrics, la geotèrmia i els sistemes constructius. D'altra banda, l'ús d'eines BEM (Building energy modeling) permetrà dimensionar la climatització natural de l'edifici, la seva inèrcia i aïllament tèrmics i la seva hidrosopicitat, reflectància o l'absorbància. Al cap i a l'últim, totes dues eines serviran per a avaluar l'estalvi de materials i emissions respecte als sistemes constructius convencionals. Es preveu una reducció d'impactes del 50% en energia i toxicitat, del 65% en residus sòlids i del 80% en CO₂ i tancament de cicles.

 

Eficiència bioclimàtica

 

BEMS: Sistema de gestió energètica d'edificis

 

Un sistema de gestió energètica d'edificis (BEMS) regularà i supervisarà la climatització, la ventilació i la il·luminació de l'immoble. Tractarà la informació recollida per a reflectir els seus patrons d'ús i orientar pedagògicament als habitants en la presa de decisions per a la seva òptima gestió. La millora dels hàbits dels usuaris és una de les mesures clau per a reduir costos econòmics i ambientals. A aquest efecte, es definiran i monitorizaran indicadors com el consum d'aigua de xarxa, el consum aigua reutilitzada, el consum d'energia primària (EP) no renovable, el consum de EP total, el percentatge de consum d'energia renovable, el percentatge de reducció de consum de EP respecte a CTE 2019, els costos de manteniment, els costos energètics desglossats —explicació de les factures—, les emissions de CO₂ o la comparativa amb períodes anteriors —dia, setmana o any anterior—. Així mateix, s'implementarà un sistema inspirat en el sector hoteler o el de les residències assistides per a integrar el control d'accés als habitatges amb el del consum. En tractar-se d'un edifici pilot, s'usaran eines que permetin a la comunitat de veïns avaluar els sistemes, implementar noves mesures i modificar aquelles que no aconsegueixin les expectatives. Per a això, també s'utilitzaran solucions modulars cradle-to-cradle, fàcilment desmuntables i recuperables per a facilitar la seva ciclabilitat.

 

Reducció de la demanda - Sistemes passius

 

La compacidad de l'edifici permet acostar a zero els consums energètics destinats a la climatització. El seu envolupant adaptativa conserva calor a l'hivern —aïllament tèrmic— i ho dissipa a l'estiu —protecció solar mitjançant filtres diversos amb estratègies específiques per a cada orientació, ventilació creuada—. La inèrcia tèrmica del conjunt pot esmorteir els salts tèrmics entre estacions. D'aquesta manera, la demanda tèrmica de major rellevància serà la de la producció d'aigua calenta sanitària.

 

Geotèrmia

 

La producció tèrmica de l'edifici se centralitzarà per a integrar la generació fotovoltaica. Es cobriran les demandes de calefacció, refrigeració i ACS amb una única bomba de calor geotèrmica. Aquest sistema, summament eficient, se situarà en el subsòl del pati interior de poma, alliberant així la coberta per a dedicar-la a usos comunitaris.

 

Sistemes d'emissió

 

Un sistema de sòls i murs radiants alimentat per geotèrmia permetrà climatizar l'edifici atesa l'eficiència, la salubritat i el comfort higrotèrmic. El monitoratge del sistema i la sectorització modular dels habitatges permetran optimitzar el seu funcionament i adaptar-lo a la diversitat de situacions que puguin donar-se en l'edifici.

 

Cicle de l'aigua

 

L'edifici conjugarà la captació d'aigües pluvials amb la reutilització i depuració d'aigües grises, de manera que tots els abocaments al clavegueram municipal hagin esgotat les seves possibilitats d'aprofitament i/o devolució al cicle natural de l'aigua. Així es tanca el cicle d'un recurs tan necessari com escàs.

Quan
febrer 2021 abril 2021
Carpe Studio, Eulia Arkitektura, Societat Orgánica, Aiguasol, La Hidra Cooperativa, David Bravo Bordas, Oscar Villafranca Ortiz, Joan Baptista Boronat, Melanie Theo
Este contenido tiene este campo vacío todavía
Este contenido tiene este campo vacío todavía
    Aquest contingut no té tags associades
    Aquest contingut no té descàrregues associades
Avís de cookies

Aquest lloc guarda informació (cookies) al teu dispositiu per confeccionar estadístiques de visites a aquest. Aquesta infomació no es comparteix amb cap empresa de tercers i mai es farà servir amb finalitats comercials ni publicitaris de cap tipus. Pots desactivar l'ús d'aquestes galetes a la configuració del teu navegador. A l'navegar per la nostra web sense desactivar aquestes cookies ens dones permís per guardar aquesta informació al teu dispositiu.

Estic d'acord