> weblog context desembre 2002
sampleja el nou context cultural
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
 
 
dijous :: 19 de desembre de 2002
 
producció entre iguals basada en el domini públic
:: en l'ambient digital en xarxa

Durant dècades la nostra comuna comprensió de l'organització de la producció econòmica ha estat que els individus ordenen les seves activitats productives d'una d'aquestes dues maneres: com a empleats en empreses, seguint les indicacions dels directius, o com a individus en mercats, seguint el que els preus assenyalen. En aquest document Yochai Benkler explica perquè estem començant a percebre l'aparició d'un a tercera nova manera de producció, en l'ambient digital en xarxa, una manera que anomena 'producció entre iguals basada en el domini públic' (commons-based peer production).

En els últims tres o quatre anys, l'atenció pública s'ha centrat en un fenomen socioeconòmic de quinze anys d'antiguitat en el món del desenvolupament de programari. Aquest fenomen, anomenat programari lliure o programari de codi obert, implica a milers o fins i tot desenes de milers de programadors que contribueixen a projectes de gran i petita escala, on el principi organitzatiu central és que el programari roman lliure de la majoria de restriccions sobre còpia i utilització, comunes en els materials propietaris. Ningú "posseeix" el programari en el sentit tradicional de poder ordenar com s'utilitza o desenvolupa, o de controlar- ne la configuració. El resultat ha estat l'aparició d'una col·laboració vibrant, innovadora i productiva els participants de la qual no s'organitzen en marques comercials i no trien els projectes en resposta a tendències del mercat. Aquest document explica que mentre que el programari lliure és altament visible, és de fet solament un exemple d'un fenomen socioeconòmic molt més ampli. Benkler anomena aquesta manera de producció 'entre iguals basada en el domini públic' per a distingir-la dels models basats en la propietat i el contracte de les signatures i els mercats. La seva característica principal és que grups d'individus col·laboren amb èxit en projectes del gran escala que segueixen un conglomerat d'impulsos motivacionales diversos i senyals socials, més que els preus de mercat o les comandes dels directius.

Benkler explica perquè aquest sistema té avantatges sistemàtics sobre mercats i jerarquies directives quan l'objecte de la producció és informació o cultura, i on el capital físic necessari per a aquesta producció - computadores i aptituds - està extensament distribuït en lloc de concentrat. Més concretament aquesta manera de producció és millor que el de firmes i mercats per dues raons. Primer, és millor identificant i assignant el capital humà a la informació i als processos de producció cultural. En aquest sentit, la producció entre iguals té un avantatge que Benkler anomena "cost d'oportunitat de la informació". És a dir, es perd menys informació sobre 'qui pot ser la millor persona per a un treball donat' que en qualsevol de les altres dues maneres d'organització. En segon lloc, hi ha reingressos substancials en augment, en termes d'eficàcia d'adjudicació, per a permetre que sistemes (o clusters) majors de col·laboradors potencials interactuin amb grans sistemes de recursos d'informació en la recerca de nous projectes i oportunitats per a la col·laboració. Eliminar la propietat i el contracte com a principis organitzatius de la col·laboració redueix substancialment els costos de transacció implicats en permetre a aquests grans clusters de col·laboradors potencials revisar i seleccionar sobre quins recursos treballar, per a quins projectes i amb quins col·laboradors. Això implica un potencial per a augments substancials d'adjudicació. L'article conclou amb una descripció de com aquests models utilitzen una varietat d'estratègies tecnològiques i socials per a superar els problemes d'acció col·lectiva, solucionats generalment en sistemes directius basats en el mercat mitjançant la propietat, el contracte, i ordres directives. >extracte de *Coase’s Penguin, or, Linux and The Nature of the Firm* per Yochai Benkler, agost de 2002

contexto relacionado
>
oekonux: del programari lliure a la societat lliure? 28 d'octubre, 2002
> open_source_art_hack. 30 d'abril, 2002
> la ciencia: domini públic: construir un fluxe de coneixement lliure. 15 de març, 2002

> coral res publica
dimecres :: 18 de desembre de 2002
 
 
> [ cut + paste ]: spectrum
espectre obert
:: l'espectre de ràdio de domini públic

Gairebé tot el que creus que saps sobre l'espectre de radiofreqüències és incorrecte.

Durant gairebé un segle, l'espectre de radiofreqüències s'ha tractat com un recurs escàs que el govern ha de distribuir mitjançant llicències exclusives.

Les llicències de l'espectre ens han portat la ràdio, la televisió, els telèfons mòbils i serveis vitals de seguretat pública. Al llarg del camí, el model de llicències va arribar a ser el paradigma no qüestionat, que impregnava la nostra percepció. Simplement no podem imaginar alternatives.

Les assumpcions subjacents al paradigma dominant per a la gestió de l'espectre no poden continuar vigents. Les tecnologies digitals dels nostres dies són prou intel·ligents per a distingir entre els senyals, permetent que els usuaris comparteixin les ones sense llicències exclusives. En lloc de tractar l'espectre com un recurs físic escàs, podríem posar-lo a disposició de tothom, de domini públic, un acostament conegut com a “espectre obert”. L'espectre obert permetria un ús més eficient i creatiu del preciós recurs de les ones de ràdio. Podria permetre serveis innovadors, reduir preus, fomentar la competència, crear noves oportunitats de negoci i posar les nostres polítiques de comunicació en línia amb els nostres ideals democràtics.

Malgrat les implicacions radicals, l'espectre obert pot coexistir amb les tradicionals llicències exclusives. Hi ha dos mecanismes per a facilitar la compartició de l'espectre: els parcs sense llicència i la subcapa. El primer implica bandes de freqüència assignades, però sense el dret exclusiu per a transmetre. Un sistema molt limitat de freqüències s'ha assenyalat ja per a dispositius sense llicència, tals com telèfons sense
fil i xarxes locals de ràdio, però, aquest, és insuficient. El segon acostament permet a usuaris sense llicència coexistir amb bandes llicenciades, fent els seus senyals invisibles i no-intrusivas per a altres usuaris. Ambdós acostaments a l'espectre obert tenen gran valor, depenent els detalls específics de la manera que es desenvolupin la tecnologia i els mercats. Ambdós han de ser fomentats. Els riscos són mínims, mentre que els avantatges potencials són extraordinàries.

Si el govern dels E.E.U.U. desitja implantar la política d'espectre més favorable a la innovació, a la inversió, més liberal i democràtica, fent el possible per promoure l'espectre obert. >de *Open Spectrum: The New Wireless Paradigm* per Kevin Werbach, octubre 2002.

context relacionat
>
Radio Free Software By Sam Williams. Salon, 18 de desembre, 2002
> FCC Backs Open Spectrum? 1 de novembre, 2002
> smart mobs: nous usos de dispositius mòbils. 3 d'octubre, 2002
> (re)distributions: cultura de la ubiqüitat. 15 de juliol, 2002
> streamer: ràdio pirata per a l'era digital. 4 de juliol, 2002
> gnu radio: ràdio definida per programari. 27 de juny, 2002

 
 
 
dimarts :: 17 de desembre de 2002
 
llicències de copyright gratuïtes
:: publicades per creative commons

"Creative Commons promou la reutilització innovadora de tota mena de treballs intel·lectuals. El nostre primer projecte és oferir gratuïtament al públic un sistema de llicències de copyright.

Aquestes llicències l'ajudaran a dir als altres que els seus treballs poden ser copiats i utilitzats d'altres maneres - però sota certes condicions. Vostè probablement està familiaritzat amb la frase "tots els drets reservats" i el petit símbol (c) que va al seu costat. Creative Commons desitja ajudar els titulars de copyright a enviar un missatge diferent: "alguns drets reservats".

Per exemple, si a vostè no li importa que la gent copiï i distribueixi la seva imatge on-line, sempre que quedi acreditada, tindrà una llicència que l'ajudarà a fer-ho. Si vostè volgués que la gent copiés un MP3 del seu propi grup musical, però no volgués que se'n beneficiés ningú sense el seu permís, podria aplicar una de les nostres llicències. Les nostres eines de llicència, fins i tot el poden ajudar a barrejar i a aparellar tals preferències a partir d'un menú d'opcions:

- Atribució. Permet a uns altres copiar, distribuir, mostrar i representar el treball i treballs derivats basats en aquest, només si queda acreditat.

- No-Comercial. Permet a uns altres copiar, distribuir, mostrar i representar el treball i treballs derivats basats en aquest, només per a propòsits no comercials.

- Sense Treballs Derivats. Permet a uns altres copiar, distribuir, mostrar i representar, només còpies literals del treball, no treballs derivats basats en aquest.

- Compartir d'Igual Manera. Permís a uns altres per a distribuir treballs derivats, només sota una llicència idèntica a la llicència que regeix el aquest treball.

Quan vostè hagi fet la seva elecció aconseguirà la llicència apropiada expressada de tres maneres:

1. 'Commons Deed’ (Escriptura Comunitària). Un simple resum de la llicència en llenguatge ordinari, amb les icones més rellevants.

2. Codi Legal. Els detalls fonamentals i específicament legals que pertanyen al ‘seu Commons Deed’; la versió tècnica dels nostres títols que representen legalment els seus treballs.

3. Codi Digital. Una traducció llegible per la màquina de la llicència que ajuda als motors de recerca i a altres aplicacions a identificar el seu treball pels seus termes d'ús.

Si vostè prefereix dedicar el seu treball al domini públic, on no es posseeix res i es permet tot, també l'ajudarem a fer-ho. És a dir, l'ajudarem a declarar: “cap dret reservat". >de *Creative Commons Celebrates Release of Machine Readable Licenses*, 16 de desembre, 2002

context relacionat
>
hessla: acord de llicència del programari font millorada de hacktivisme. 5 de desembre, 2002
> opus: domini públic digital a la cultura. 17 de juliol, 2002
> creative commons: llei i tecnologia. 24 de maig, 2002

> de franc!
dilluns :: 16 de desembre de 2002
 
 
> arquitectures mentals
second skin
:: arquitectura emergent

*Marcos Lutyens* (artista intermèdia / hipnoterapeuta titulat) i Tania Lopez Winkler (arquitecta) han presentat el seu projecte second skin a *ArtSci2002*.

Second Skin (Segona Pell) utilitza la hipnosis i els algorismes genètics per a extreure i processar informació mental per a construir un nou acostament a l'arquitectura. El camp d'estudi referent als condensats de Bose-Einstein i la influència de la quàntica en la comprensió de la consciència són particularment rellevants en aquesta exploració de la 'ment total'. Els voluntaris escolten una inducció hipnótica que extreu del subconscient conceptes relacionats amb ‘l'habitar’. Es demana als voluntaris representar les seves visualitzacions en un estat de tràngol. Posteriorment s'entrevista a cada voluntari per a obtenir informació addicional. Els models resultants s'introdueixen en un programa d'algorisme genètic patentat pels artistes. Aquests models proporcionen els trets a partir dels quals estan desenvolupant la seva pròpia gramàtica d'arquitectura emergent. Aquests models informàtics s'estan aplicant a la creació de models a escala real per a mostres itinerants.

Prèviament, l'exposició *Skinn* en Materials & Applications presentava dos projectes relacionats que han estat en desenvolupament durant l'últim any. Els projectes se centren en una investigació única sobre la consciència i les estructures que emergeixen naturalment de la ment. Aquests dos projectes, Second Skin, relatiu a l'arquitectura, i CorteX, que implica al disseny de roba, formen part d'una investigació molt més vasta sobre la "conseqüència de la forma" del pensament i d'altres processos mentals. És a dir, aquesta línia
d'investigació intenta generar una connexió directa entre el moment que es
genera un pensament, o més aviat alguna cosa emergeix d'un fons de consciència, i de la seva manifestació com objecte-pensat.

*M&A* (Materials & Applications) és un centre d'investigació d'arquitectura i paisatgisme experimentals amb un singular espai d'exposició a l'aire lliure que ha estat dissenyat per a ser visible des del carrer. Dues vegades a l'any, el lloc acull nous desenvolupaments d'instal·lacions trans-arquitectòniques. Es fomenta l'ús de recursos sostenibles, energia renovable i tecnologies intel·ligents. La finalitat és impulsar l'ús de materials més enllà del que permeten els límits dels típics projectes comercials i residencials, cap a una arquitectura més líquida.

context relacionat
>
Architecture and the Mind. Octubre 2002
> Neuroscience unlocks secrets of Zen garden. 26 de setembre, 2002

 
 
 
dimecres :: 12 de desembre de 2002
 
zelig.rc2
:: la informació vol ser lliure

Del 9 al 15 de desembre, se celebra zelig.rc2, una setmana de tallers, demostracions, trobades i debats sobre xarxes, comunicació, programari lliure i resistència electrònica. Una setmana durant la qual la gent parlarà de tècnica, política, desitjos, creacions, moviments... Després de la reunió europea del desembre del 2000 (zeligConf) i de la reunió hexagonal del febrer del 2001 (no-zelig), desitgem obrir de nou un laboratori temporal sobre comunicació, un espai-temps de coneixement i habilitats, una zona autònoma on podrien convergir i combinar cultures hackers i activistes, pràctiques de contra-informació i el productiu esperit del programari lliure, la creativitat de moviments socials i de les comunitats en xarxa.

Així doncs, de nou desitgem apostar per les combinacions d'experiències, per la hibridació d'identitats, per la transversalitat de pensaments i les pràctiques. Desitgem apostar per la cooperació productiva entre realitats múltiples en joc i la innovació social, actuant en els plecs de la realitat zelig.rc2 s'articularà al voltant de diversos temes (La resistència electrònica, Cyberfeminisme és una actitud, Una comunicació alternativa).

En les costures d'aquesta xarxa temàtica, també s'obriran diversos treballs. Específicament: programari lliure per a nens i educació, recursos per a les xarxes socials (tallafocs, democràcia interna), la comunicació sense fil (WiFi), el programari electrònic de competència (Reamweaver), etc.

Per fi, zelig.rc2 serà l'ocasió per a presentar certes iniciatives i projectes: no-log (serveis de connexió no-registrats), l'Autre (proveïdor alternatiu), AlternC (kit de programari per a hostatge de webs), Plug'n'Politix (iniciativa política), Glasnost (Intranet per a associacions), Lliure entreprise, Fédération informatique et liberté, hacklabs (Itàlia, Espanya)...

Amb aquesta barreja de bones raons per a trobar-se i trobar-se una altra vegada, ens proposem invocar aquell bon i vell principi del hacker: la informació vol ser lliure. No ha de ser-ho, com un requeriment impotent. Desitja ser-ho, doncs l'aposta política és la nostra llibertat per a moure'ns, pensar, codificar, parlar, estimar, crear, innovar. La informació vol alliberar-se, perquè no pot ser sotmesa als dictats comercials ni als manaments policials. >de *zelig.rc2 - Information wants to be free*, Paris, 14 d'octubre, 2002. via griselda

context relacionat
>
la declaració del hacktivisme: afirmacions de llibertat en suport d'una internet sense censura. 18 de juliol, 2002

> comparteix l'esperit d'un camaleó
dimecres :: 11 de desembre de 2002
 
 
> comportament fractal a la cèl·lula de la malaria?
comportament fractal
:: en imants plàstics

Tractant-se d'electrònica en miniatura, els científics han vist la forma del que, fins i tot, està per arribar - i aquesta forma és fractal. La gent veu sovint els fractals en les formes familiars i irregulars de ramificació de la naturalesa - una fulla, o l'arbre, o un fluquet de neu. Un patró repetitiu de branques cada vegada més petites dóna a aquestes estructures un perfil únic que desafia la geometria clàssica.

Ara un estudi suggereix que els camps magnètics poden prendre també la forma de fractals - si un imant està constituït per molècules plàstiques que s'apilen en cadenes paral·leles. Mentre que els resultats podrien influenciar el disseny dels dispositius electrònics en un futur llunyà, el treball és tan nou que els científics estan totjust començant a considerar les seves implicacions. Usant un model computeritzat, els científics han intentat anticipar-se a una època on les estructures electròniques puguin construir-se tan petites que no es comportin ja com a objectes tridimensionals normals.

"Els materials utilitzats actualment en dispositius magnètics - per exemple els discs durs d'ordinador o les tires d'identificació en les targetes de crèdit - es comporten com els imants tridimensionals", ha explicat Arthur Epstein, del Centre per a la Investigació de Materials de la Universitat Estatal d'Ohio. "En qualsevol cas, la grandària cada vegada menor d'aquests dispositius pot requerir que un dia siguin considerats com uni o bi-dimensionales per naturalesa. En disminuir les dimensions espacials, les dimensions magnètiques dels materials poden adquirir valors fractals". Matemàticament, es considera que els fractals existeixen en dimensions parcials o fraccionàries. Això significa que si un dispositiu produeix un camp magnètic que mostra un comportament fractal, el camp magnètic no posseirà una dimensió igual a un nombre sencer - tals com una, dues, o tres dimensions - sinó més aviat un valor fraccionari de 0,8 o 1,6 dimensions. Una existència tan aparentment estranya en dimensions fraccionàries sona com a material de ciència ficció, però això és el que Epstein i els seus col·legues han trobat quan han modelat el comportament d'un imant plàstic. >de *Fractals Add New Dimension To Study Of Tiny Electronics*, 2 de desembre, 2002.

context relacionat
>
spintrónica en plàstics: del silici a computadores basades en el plàstic. 1 d'octubre, 2002
> fractals per a prevenir amenaces naturals: entenent els patrons del caos. 6 de febrer, 2002
> Dr. Benoit Mandelbrot IBM Fellow. Father of fractals

 
 
 
dimarts :: 10 de desembre de 2002
 
neurofisiología de la simpatia
:: patrons d'activitat cerebral

Els neuròlegs que intentaven esbrinar els mecanismes subjacents a la simpatia humana han trobat que tals sensacions accionen l'activitat cerebral no només en àrees associades amb l'emoció sinó també en àrees associades a fer una acció. Però quan les persones actuen de formes socialment inadequades aquesta activitat és substituïda per activitat intensificada en les regions associades a conflicte social.

Entendre la neurofisiologia de característiques humanes bàsiques tals com la simpatia és important perquè algunes persones n'estan manquades, d'aquestes sensacions, i poden comportar-se de formes antisocials que poden ser extremadament costoses per a la societat; va dir el Dr. Jean Decety, autor principal del nou estudi. En l'estudi, Decety i Thierry Chaminade han utilitzat exploracions tomogràfiques d'emissió de positrons (PET).

La simpatia és una forma molt bàsica, per la qual, ens podem connectar amb altres persones", diu Decety. "Sentirem més simpatia si la persona amb la qual interaccionem és més semblant a nosaltres. Quan algú actua de manera estranya, se sent que aquesta persona és diferent a un/a mateix/a". >de "Search for sympathy uncovers patterns of brain activity*, 2 de desembre, 2002.

context relacionat
>
cooperació humana: descoberta una base biològica. 19 de juliol, 2002
> percepció per patrons en un món artificial: supersticions no adaptives. 10 d'abril, 2002
> percepció de la bellesa i desig: filosofia i neurociència. 16 de novembre, 2001
> investigació sobre l'emoció. 24 d'abril, 2001
> tecnologia i evolució: el que ens fa humans. 13 de març, 2001

> simpatia per a un amic
dilluns :: 9 de desembre de 2002
 
 
> en albert va estar aquí
ArtSci2002
:: noves dimensions en col·laboració

Com estan explorant l'herència d'Einstein els artistes i els científics, no com individus, sinó en projectes de col·laboració entre art i ciència? El 1998, Art & Science Collaborations, Inc. (ASCI), va donar un vot de confiança a la concepció que artistes i científics estaven preparats per a reunir-se en un simposi públic per a presentar els seus projectes, compartir els seus pensaments sobre la col·laboració i per a dissipar conceptes erronis sobre les "dues cultures" de C.P. Snow. A l'arribada de l'ArtSci2001, s'havien desenvolupat nous models de col·laboració i es van trobar científics presentant-se al costat dels seus socis artistes. Aquest emergent paradigma cultural, que s'està desenvolupant en tot el món, ha plantejat noves preguntes sobre assumptes que envolten la pràctica del 'cienciart'.

En aquest 4º simposi internacional d'ArtSci, organitzat per ASCI, s'ha continuat construint un context visible per al camp naixent de la pràctica del 'cienciart' en compartir públicament i documentar models exemplars de col·laboracions entre art i ciència mentre que s'ha proporcionat connexió amb informació de qualitat, eines de col·laboració i un fòrum obert per al diàleg sobre pràctica actual del 'cienciart' i la col·laboració interdisciplinària en general.

Aquest any, nou destacades institucions col·laboratives que treballaven en la pràctica del 'cienciart' han ajudat a desenvolupar l'esdeveniment com a model futur d'auto-sostenibilitat:
*Arts Council of England [Collaborative Arts Unit]*
*Arts Department, Rensselaer Polytechnic Institute, Troy, NY*
*Australian Network for Art & Technology [ANAT]*
*Banff New Media Institute (BNMI), Banff Centre, Alberta, Canada*
*Design | Media Arts at UCLA School of the Arts and Architecture*
*Leonardo/ISAST (International Society for Art, Science, & Technology)*
*Radical Project/The SMARTlab Centre, The London Institute*
*School of Art & Design, University of Michigan*
*Science and the Arts Program, CUNY Graduate Center*
>de *ArtSci2002 site*, 6 de desembre, 2002.

context relacionat
>
computació estètica: exploració de processos y mètodes artístics. 15 de febrer, 2002
> information arts: interseccions d'art, ciència i tecnologia. 15 de gener, 2002
> Artists and Scientists in Times of War by Roger Malina. 23 de septiembre, 2001
> juicio contra "leonardo". 20 de novembre, 2000

 
 
 
dijous :: 5 de desembre de 2002
 
hessla
:: acord de llicència del software de font millorada de hacktivismo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

>de "The Hacktivismo Enhanced- Source Software License Agreement Version 0.1", 25 de novembre, 2002.

context relacionat
>
la declaració del hacktivisme: afirmacions de llibertat en suport d'una internet sense censura. 18 de juliol, 2002
> free as in freedom: la història de richard stallman. 25 de juny, 2002
> premi fsf per a guido van rossum: premi per a l'avanç del programari lliure. 27 de febrer, 2002
> copy.cult and the original si(g)n. setembre, 2000

> mecanisme millorat de llicència
dimecres :: 4 de desembre de 2002
 
 
> inanna: deesa de les relacions trans-formatives
la mirada
:: implicacions per a la tecnologia de la nova era

Observant que els ulls s'han descrit des de fa molt temps com els miralls de l'ànima, un investigador informàtic de la Queen's University està estudiant l'efecte de la mirada en la conversa i les seves implicacions per a les tecnologies de la nova era, des de la video conferència als sistemes del reconeixement de veu.

El Dr. Roel Vertegaal, ha trobat proves per a suggerir una forta relació entre la quantitat de contacte visual que rep la gent i el seu grau de participació en les comunicacions de grup. Se sap que el contacte visual augmenta el nombre de torns que una persona té quan forma part d'una conversa de grup. La meta d'aquest estudi era determinar quin tipus de 'mirada' (mirant als ulls i la cara d'una persona) es requereix per a tenir aquest efecte.

Els resultats tenen importants implicacions per al disseny de futurs dispositius de comunicació, incloent sistemes de video-conferència de més fàcil maneig i més sensibles - una tecnologia en creixent demanda en ambients empresarials per raons econòmiques i d'estalvi de temps - i Entorns Virtuals de Col·laboració (Collaborative Virtual Environments o CVE) que suporten comunicació entre persones i màquines.

"Taules sumèries d'argila que daten del 3000 A.C conten ja la història d'Ereshkigal, deessa de l'inframón, que tenia el poder de matar a Inanna, deessa de l'amor, amb un ull mortífer", diu el Dr. Vertegaal. "Ara que estem procurant construir interfícies conversacionals més sofisticats que reflecteixin les habilitats comunicatives dels seus usuaris, estar clar que necessitem aprendre més sobre les funcions comunicatives dels comportaments de la mirada". >de "Eye contact findings may change new-age technology", 20 de novembre, 2002.

context relacionat
>
eye tracking research & applications symposium 2002. març, 2002

 
 
 
dimarts :: 3 de desembre de 2002
 
primera mirada al món
:: donant sentit a allò desconegut

La primera mirada al món del nadó probablement representa un vertiginós desplegament de formes i moviment, sense sentit per a un nounat. Ara, però, els investigadors de la Universitat de Rochester han demostrat que els nadons utilitzen les relacions entre els objectes per a construir una comprensió del món. Observant de quina manera sovint els objectes apareixen junts, els infants poden captar més coneixement que si simplement veiessin les mateixes formes individualment.

"Està assumit des de fa temps que hemm utilitzat les relacions entre parts d'escenes per a aprendre quines peces formen objectes complets, però aquesta idea mai s'ha provat, ni estava clar en quin moment es desenvolupa aquesta capacitat", diu József Fiser, *coautor de la investigació al juntament amb Richard N. Aslin. "Aquesta investigació demostra que la construcció d'un concepte del món a partir del reconeixement de relacions entre formes en imatges, és possiblement innata, i una capacitat fonamental en els nadons".

"Per a donar sentit a allò desconegut has de poder aprendre coses noves i representar-te-les d'una manera eficient", declara József Fiser. "No t'interessa un mecanisme que et digui que les fulles es troben sempre sobre els cotxes només perquè n'has vist una en un cotxe una vegada. T'interessa un mecanisme que et digui que els cotxes poden existir sense fulles i viceversa, mentre que al mateix temps et digui que els cotxes sempre incorporen rodes, per exemple". Si un nadó veu una fulla en un cotxe, construirà una relació entre tots dos, potser anomenant la nova combinació: un "cotxefulla". Aleshores, però, pot ser que vegi diversos cotxes sense fulles al damunt i així el concepte de cotxefulla es va afeblint mentre inconscientment s'accepta que, per estadística, el concepte de cotxefulla és cada vegada més i més inútil. L'observació que cada cotxe que veu té rodes, no obstant això, arriba a ser estadísticament més i més útil al reforçar-se amb cada nou cotxe que es veu. Aquesta relació-identificació és important perquè el nadó pot construir la seva base de coneixement sobre ella. Quan veu un carretó,
inconscientment observarà que mentre que tots els cotxes tenen rodes, no totes les rodes tenen cotxes, i un nou concepte de rodes començarà a emergir. D'aquesta manera, la freqüència de relacions i la previsibilitat entre objectes visuals li permet construir coneixement sobre coneixement d'una manera jeràrquica. >de *Infants build knowledge of their visual world on statistics*, 25 de novembre, 2002.

> una mirada, una fulla fossilitzada i dos cotxes
dilluns :: 2 de desembre de 2002
 
 
> impressions de fluxes
espai de fluxes
:: característiques i estratègies

Felix Stalder, d'Openflows, va donar una xerrada en l'últim congrés de Doors of Perception per a qüestionar l'estatus de l'objecte dins de l'espai de fluxes i especular sobre algunes ramificacions del disseny dins d'aquest nou ambient: què és, en general, l'espai de fluxes? De quina manera és diferent de l'espai dels llocs? I, com ens enfrontem a aquestes diferències?

El flyer del congrés ja ens introduïa a la famosa idea d'Heràclit: tot flueix. Al que ell es referia era a una condició general de la naturalesa.

Tot està en un constant procés de transformació. El concepte de l'espai de fluxes té alguna cosa diferent. Es refereix a una condició històrica específica que no ha arribat a ser predominant fins fa poc, es podria argumentar que va ser a mitjan dels anys 70. L'espai de fluxes ­ per a donar una definició general ­ és aquesta etapa de l'acció human,a les dimensions de la qual són creades pel moviment dinàmic, més que per la localització estàtica.

Les paraules operatives aquí són ‘moviment’ i ‘acció humana’. L'espai dels actuals fluxes d'informació consisteix en tres elements: la tecnologia digital de comunicació dels mèdia, la informació de fluxes i els híbrids de nodes de persones i maquinària.

Les diferències entre l'espai de fluxes i l'espai tal com el coneixem, es basen en el moviment que duen els elements, les coses i les persones distants; en una interrelació que avui està caracteritzada com un contínu i en temps real. Històricament parlant, això és nou. Hi ha hagut sempre cultures que es s'han construit a través de grans distàncies. Però ara aquesta interacció és en temps real.

Funció, valor i significat en l'espai de fluxes són relacionals i no absoluts. No es determina si un node funciona o no a partir d'ell mateix, sinó que la resposta a aquesta qüestió emergeix de la xarxa, de la qual el node n'és només una part. Al canviar la xarxa, al desaparèixer velles connexions i establir-ne altres de noves, mentre que els fluxes es reorganitzen mitjançant més nodes, el significat, la funcionalitat i els valors també canvien.

Si ens vam creure de debò que les coses i la gent són menys definides per les seves qualitats intrínseques que per la seva posició relativa, aleshores la unitat d'anàlisi i acció no pot ser ja l'element o la persona individual, un producte o una companyia. Hem de desplaçar la nostra atenció des del "dins" fins a l'"entre". Més que preguntar: de què està fet? Hauríem de preguntar: amb què s'interconnecta?

En un canvi d'enfocament similar, els científics socials han començat recentment a parlar de "formes tecnològiques de vida". Amb això no es refereixen a vida artificial ni res de semblant, sinó al següent: si dues persones mantenen una conversa i desenvolupen una nova idea, aquesta idea no prové d'un o de l'altre, sinó de l'associació o de la forma de vida que conjuntament han creat. El què hi ha "entre" la gent està "dins" d'una forma de vida. Les característiques de qualsevol forma de vida tecnològica no són simplement la suma de les seves qualitats individuals, sinó que emergeixen de la interacció.

Des del punt de vista del disseny útil això crea un problema. No podem dissenyar formes tecnològiques de vida, aquestes simplement emergeixen. El què podem fer, no obstant això, és dissenyar alguns dels seus elements, particularment els objectes. Aquests elements, en qualsevol cas, seran completats per elements fora del nostre control immediat. Això no disminueix la importància del disseny, però en canvia les característiques. Mentre el significat i la funcionalitat es desplacen de l'objecte del disseny a les relacions creades pels fluxes, l'objecte en si mateix esdevé incomplet. Un no pot saber com és la forma completa d'un objecte abans que s'assagi d'inserint-lo en una intersecció específica de fluxes. Allà adquireix un tipus de vida propi. Extractes >de *Space of Flows: Characteristics and Strategies by Felix Stalder*, 26 de novembre, 2002.

context relacionat
>
flow: el repte de disseny de la computació ubiqua. 6 de novembre, 2002
> pensa les xarxes: la nova ciència de xarxes. 6 de juny, 2002
> steven johnson's emergence. 29 d'octubre, 2001
> google it!

> arxiu weblog context

anota el teu i-mail i t'avisarem de les actualitzacions

:: subscriure's

desembre 02
novembre 02
octubre 02
juliol 02
juny 02
maig 02
abril 02
març 02
febrer 02
gener 02
comptenrrera 02
diciembre 01
noviembre 01
octubre 01
october 01
september 01
august 01

mes notícies 00-01.
>>> arxiu

agraïm tot comentari a context@straddle3.net

 

Google


arxius context tota la xarxa
   La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes. Per a aix˛ es necessita d'una Esfera Pública innovadora - declaració de Seattle
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
 
02
http://straddle3.net/context/02/blog_0212.ca.html