>>> context
observatori de la cultura emergent
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
      > notícies d'art, ciència, tecnologia i les seves interseccions
 
> weblog context
maig 2002

sampleja el nou context cultural
 
 
 
dijous :: 30 de maig, 2002
 
> procés context 2.0
projecte context,
revisió 2.0

:: la cultura emergent com a 'art de vivre'

una nova cultura planetària emergeix en el context de la informació digital i de les seves connexions. una cultura que supera els vells enfrontaments entre dimensions culturals tradicionals (ciència-art, universal-nacional, públic-privat, treball-oci, entreteniment educació...)

el projecte context està dedicat a la investigació i el desenvolupament al voltant aquest nou context cultural basant-se en la xarxa. les iniciatives del projecte proposen apropiar-se i disseminar la cultura emergent com un nou 'art de viure'.

el projecte context està compromès amb la conservació i el desenvolupament del domini públic digital. "creativitat i innovació es basen en una rica herència d'esforç intel·lectual previ; revisitant, reutilitzant i transformant les idees i treballs dels nostres col·legues i predecessors, ens varem recolzar en gegants. les comunicacions digitals prometen una
nova explosió d'aquest tipus d'activitat creativa en col·laboració." de Creative Commons.

l'activitat principal és el weblog context; un bitácora del nostre temps, un weblog de la cultura emergent. el weblog context actua com a filtre i proveïdor de context, fa un seguiment de la cultura emergent i ofereix resums de notícies relacionades; enllaça amb les fonts originals i adopta un enfoc global que permet afrontar els paradigmes contradictoris que ens envolten. des del seu naixement, utilitzem el weblog context com una plataforma per a l'experimentació amb:

- la visió de la 'web semàntica' (en forma d'informació accessible a les persones i alhora entenedora pels ordinadors),

- el paradigma original d'internet, 'peer-to-peer' o xarxa-entre-iguals (amb intercanvi de continguts),

- la nova generació de tecnologies ubiqües (cap a un entorn digital d'informació i serveis integrats/contextualitzats en espais físics).

el projecte context estableix una estructura fluïda per al món post-web - relacionant un projecte amb un altre, un grup amb un altre i ambdós amb els espais físics. en un procés obert i simbiòtic, el projecte context es va incubar i fer públic conjuntament amb straddle3 constructors, el que va permetre una co-evolució entre que continua creixent.

actualment, el weblog context explora les tecnologies i pràctiques culturals en el marc de straddle3, redefinit com "un estudi d'arquitectura i hipermedia dedicat a trobar solucions per als projectes dels nostres clients i col·laboradors tant en entorns tradicionals com en els nous entorns digitals". particularment, el projecte context desitja contribuir a l'evolució de straddle3 com una 'empresa de codi obert' amb la finalitat de preparar-se per al proper context, per al pròxim cicle; "la revolució tècnica està a punt de reiniciar-se".

josep saldaña cavallé

revisió 2.0, 30 de maig de 2002.

context relacionat
>
panoràmica del weblog context en el mapa de la web

 
 
dimecres :: 29 de maig, 2002
 
 
districtes urbans sub-culturals
:: ciutats i cultura

L'article 'Global Media Cities in a Worldwide Urban Network' -'Ciutats dels Media Globals en una Xarxa Urbana Mundial'- de S. Krätke examina la relació entre ciutats i cultura des del punt de vista de la producció de béns culturals, incloent-hi els productes mediàtics. Es concentra en la infraestructura institucional de la producció cultural contemporània i en la indústria dels mitjans de comunicació, i en l'organització geogràfica tant a nivell local com global. L'economia cultural és un agent de primer ordre en els processos de globalització dins del sistema urbà, en el qual els clusters de producció cultural actuen com a nodes locals de les xarxes globals dels grans grups mediàtics.

Les empreses de la indústria mediàtica i les involucrades en la producció cultural prefereixen situar-se en l'interior de les ciutats, on els entorns de treball i vida es fonen amb la cultura del temps lliure. Les qualitats específiques de la vida urbana clarament es perceben aquí com trets atractius, acabant per integrar-se en l'economia cultural com un factor més. Per als operadors i empleats de la indústria mediàtica, l'entrellaçament local entre activitats de treball, vida i oci és un factor d'atracció que concorda amb el seu estil de vida. Aquestes persones busquen deliberatament emplaçaments en un districte urbà 'sub-cultural' que puguin utilitzar com escenari estès per a l'acte-representació durant les hores de treball i el temps lliure. En els clusters mediàtics locals hi ha, d'aquesta manera, un enllaç directe entre certs estils de vida i formes d'organització urbana de l'àmbit de la producció i, per tant, un clar solapament de les geografies de la producció i del consum. >de *Global Media Cities in a Worldwide Urban Network by S. Krätke*, 15 de març, 2002.

context relacionat
>
ciutats en globalització: anàlisi urbana globall. 22 d'abril, 2002

> rawal cultural cluster
 
martes :: 28 de mayo, 2002
 
> eines per a un mico
primera excavació arqueològica sobre els micos
:: reinterpretant els primers assentaments humans

Un estudi sobre la utilització per part dels micos de l'Àfrica occidental de martells per a obrir fruits secs podria proporcionar noves claus sobre com es van desenvolupar les eines entre els nostres avantpassats.

Un informe documenta el primer examen arqueològic d'un lloc de treball de primats no humans, i estableix nous vincles entre l'ús d'eines per micos i desenvolupaments similars entre els homínids. La investigació és fa a la Selva Tai, a aproximadament 600 quilòmetres a l'oest de la capital de Costa d'Ivori, Abidjan.

Un equip de la Universitat George Washington (GWU) i de l'Institut Max Planck per a l'Antropologia Evolutiva de Leipzig, Alemanya, ha estudiat un assentament a on els micos usaven martells de ferro, que utilitzen com enclusa -procedents de zones confrontandes-, per a obrir fruits secs i arrels d'arbres. Aquesta tardor passada, els investigadors van recollir 479 fragments de pedra, estelles de granit, laterita, feldspat i quars, despreses dels martells.

Altres estudiosos han documentat similituds entre els martells usats pels micos per a obrir fruits secs i els usats pels homínids; cap investigador, peró, ha aplicat les tècniques de l'arqueologia humana en aquests assentaments de primats no humans. Els investigadors han demostrat que "l'arqueologia és un mètode plausible per a investigar indrets i àrees d'activitat dels micos en entorns selvàtics. Aixó introdueix la possibilitatde rastrejar el desenvolupament d'almenys un aspecte de la cultura dels simis a través del temps", explica l'arqueòleg Julio Mercader, principal autor de l'informe.

"Sabem que s'utilitzaven eines de pedra tallada fa 2,5 milions d'anys, però podria ser que els homínids hagin utilitzat eines de pedra fa tant com 5 milions d'anys", ha dit Melissa Panger, co-autora del document. "Si busquem agregats de peces de pedra com aquells que hem trobat abandonats pels micos, podem inferir que aquests agregats bé podrien estar relacionats amb l'ús d'eines, fins i tot si no vam contar amb les eines mateixes" >de *First primate archaeological dig uncovers new tool development links*, 23 de maig, 2002

context relacionat
>
cambridge monkey experiments inquiry. 24 de maig, 2002
primera investigació a fons al voltant dels primats a Gran Bretanya
> micos/cultures animals
> abstract thought on non-human animals. scientific and ethical implications. 16 d'octubre, 2001

 
 
dilluns :: 27 de maig, 2002
 
 
transistors de nanotubs de carboni
:: reemplaçant al silici a l'electrònica molecular

IBM anuncia que ha creat els transistors de nanotubs més eficaços dels provats fins ara i que ha demostrat que els nanotubs de carboni -molècules amb forma de tub constituïdes per àtoms de carboni que són cinquanta mil vegades més primes que un cabell humà- poden millorar el rendiment dels millors prototipus de transistors de silici disponibles en l'actualitat. Els transistors de silici són els elements a partir dels quals es construeixen els xips informàtics.

”Demostrant que els nanotubs de carboni poden funcionar millor que els transistors de silici s’obre el camí a més investigacions relacionades amb la viabilitat comercial d’aquests nous nanotubs", segons explica el Dr. Phaedon Avouris, director del departament de ciència de nanoescala de IBM Research. "Els nanotubs de carboni són ja el principal candidat per a substituir al silici quan els components actuals dels xips no puguin disminuir la grandària, una barrera física que es preveu que arribarà d’aquí 10 o 15 anys". >de *IBM creates highest performing nanotube transistors*, 20 de maig, 2002.

Els transistors de nanotubs són 500 vegades menors que els actuals transistors basats en el silici.

context relacionat
>
patents d'electrònica molecular. 30 de gener, 2002
> transistores orgánicos de escala molecular. 25 d'octubre, 2001
> first controllable nanopatterns. 6 de setembre, 2001
> carbon nanotubes to replace silicon in microchips. 27 d'agost, 2001
> carbon nanotube transistor technology. 27 d'abril, 2001

> textura per a un nanotub
 
divendres :: 24 de maig, 2002
 
> paper de propietat del prestatge web
creative commons
:: llei i tecnologia

Representants de Creative Commons -'Domini Públic de la Creativitat'- han esbossat plans per a ajudar a reduir les barreres legals a la creativitat mitjançant una innovadora combinació de llei i tecnologia. Creative Commons és una organització sense ànim de lucre fonamentada en la noció de que algunes persones no desitgen exercir tots els drets a la propietat intel·lectual que la llei ofereix. Per diverses raons, la gent podria voler compartir el seu treball (i el poder de reutilitzar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo) amb generoses condicions per al públic. Creative Commons pretén ajudar a les persones a expressar aquesta preferència per compartir.

Creativitat i innovació es basen en una rica herència de l'esforç intel·lectual previ. Ens vam recolzar en muscles de gegants al revisitar, reutilitzar i transformar les idees i treballs dels nostres col·legues i predecessors. Les comunicacions digitals prometen una nova explosió d'aquest tipus d'activitat creativa en col·laboració. Però, al mateix temps, la protecció de l'expansió de la propietat intel·lectual deixa cada vegada menys treballs creatius per al 'domini públic' -la massa de material creatiu sense restriccions legals i, citant al jutge del Tribunal Suprem dels EEUU, Louis Brandeis, 'lliure com l'aire per a l'ús públic'. Relacionada amb el domini públic hi ha la idea més general de 'el comunitari' (procedent de ' the commons' o porcions de terreny d'ús públic a Gran Bretanya ) -recursos que no es divideixen en porcions individuals de propietat sinó que es mantenen col·lectivament de manera que qualsevol pot usar-los sense permís especial. Pensi's en carrers, parcs, vies fluvials, l'espai exterior, i treballs creatius en el domini públic -totes aquestes coses són, d'alguna manera, part de 'el comunitari'. L'anomenada 'tragèdia del comunitari' -originalment 'tragedy of the commons'- és l'estesa noció de que l'ús generalitzat de 'el comunitari' condueix a'inevitable esgotament. Però alguns recursos, una vegada creats, no poden ser esgotats. Creative Commons aspira a conrear un espai comú en el qual les persones es puguin sentir lliures per a reutilitzar no només idees, sinó també paraules, imatges i música sense demanar permís -perquè el permís ja haurà estat garantit a tothom. Les comunitats de programari lliure i codi obert han inspirat el que en ocasions es denomina 'contingut obert' -'open content'. Alguns titulars de copyright han fet que llibres, música i altres treballs creatius estiguin disponibles sota llicències que concedeixen, a qualsevol/ulla, permís per a copiar i fer altres usos dels treballs sense permís exprés o pagament de drets. Creative Commons espera construir, sobre el treball d'aquests pioners, un menú de condicions de llicència que les persones puguin combinar per a fer el seu treball disponible per a la còpia i la reutilización creativa. A l'ajudar a la gent a fer el seu treball accessible amb dedicatòries al domini públic i llicències generoses, també construirà una forma de 'conservació de la propietat intel·lectual'. Com si d'unes terres protegides o reserva natural es tractés la conservació de la propietat intel·lectual servirà per a protegir treballs de destacat valor públic i impedir la seva apropiació per part d'interessos privats o la seva caiguda en desús deguda a la negligència o al canvi tecnològic.

Creative Commons proporcionarà un joc d'instruments gratuït per a permetre als creadors compartir aspectes dels seus treballs registrats amb el públic. La seva Aplicació Colaborativa -Contributor Application- ajudarà a les persones a crear el que denominen 'Commons Deed' -Escriptura del Comunitari un document que utilitza el llenguatge pla i intuïtives icones per a sintetitzar els termes sota els quals un)a contribuidor/a ha ofert el seu treball. Simplement un 'clic' al Commons Deed serà el 'codi legal' que resumeix: el text legal complet de la Dedicatòria al Domini Públic -Public Domain Dedication- o la Llicència Personalitzada de Creative Commons - Creative Commons Custom License- que el contribuidor hagi seleccionat. També crearan una Aplicació de Recerca per a ajudar a la gent -des d'educadors a autors, cineastes o músics- a localitzar fàcilment els Commons Deeds disponibles sota termes adequats a les seves necessitats individuals. El que fa possible aquesta operativitat de recerca és el seu innovador ús de metadades de llicències. Les metadades són 'dades sobre dades'. Un fitxer de biblioteca és un exemple de metadades quotidià amb el qual estem familiaritzats. De la mateixa manera que un fitxer així proporciona registres sobre els 'autors, temes i títols' de llibres, els metadades de Creative Commons representaran els detalls de treballs llicenciats que ro,anen a la 'prestatgeria' de la Web. Distribuiran metadades a contribuidores de Creative Commons que vulguin vincular la informació als seus treballs digitals, mentre proporcionaran subministraments massius de les seves metadades de llicències a aplicacions i sistemes d'aplicacions de tercers. >de *Creative Commons project announced at O'Reilly Emerging Technology Conference*, 16 de maig, 2002

context relacionat
>
conformant la societat de xarxes. 13 de maig, 2002
> rfc3271: internet és per a tots. 6 de maig, 2002
> salvem la ràdio en internet: amenaces per part de la 'dmca'. 29 d'abril, 2002
> la ciència: domini públic. construir un fluix de coneixement lliure. 15 de març, 2002
> premi per a l'avanç del programari lliure. 27 de febrer, 2002
> jon johansen processat. cas decss. 17 de gener, 2002

 
 
dijous :: 23 de maig, 2002
 
 
i love you
:: computer_virus_hacker_culture

Aquesta exposició, oberta al Museu d'Art Aplicat (mak.frankfurt) de Frankfurt des del 23 de maig fins el 13 de juny, ha estat concebuda per l'equip digitalcraft, dirigit per Franziska Nori. Per primera vegada a Alemanya una exposició s'ocupa del tema dels virus informàtics i accepta el repte de visualitzar un fenomen virtual en un context museístic.

En la societat de la informació i la comunicació, el tracte amb els virus informàtics forma part de la vida quotidiana digital. L'exposició crea una connexió tibant entre els virus com un factor d'amenaça econòmica i la seva capacitat de conferir dinamisme a l'art. Dividida en diferents àrees, mostra els ja trenta anys d'història dels virus informàtics, llur desenvolupament tècnic, una visualització dels processos ocults i la dimensió estètica dels virus.

Els organitzadors busquen el potencial artístic d'aquest fenomen. Què són realment els virus informàtics? Qui els crea i per què? Quin tipus de món s'amaga després d'aquest fenomen quotidià?

Una de les perspectives que pren l'exposició es dedica al codi de programació com a lleguatge, el qual, a part de la mera funcionalitat, té un alt grau artístic i estètic. Comparable a la poesia experimental de les primeres avantguardes - Baudelaire, Rimbaud, els 'poetes maleïts' així com Apollinaire i els surrealistes - els poetes del codi experimenten amb aquest material de l'actual societat de la informació. Algunes de les àrees temàtiques són: visualització del codi font utilitzat per als programes de virus que ofereix particular atenció a la component estètica de la creació de codi; exemples concrets de poesia experimental en juxtaposició amb codi de virus (els Cal·ligrames d'Apollinaire, Haikus tradicionals, Lewis Caroll, Ernst Jandl, poesia perl de Larry Wall; Perl = llenguatge de programació) ; i obres d'art basades en Internet inspirades en virus informàtics per artistes del programari lliure com a fet epidemiC (col·lectiu d'artistes i programadors de Milà), Jaromil (programador de programari lliure i poeta del codi), i 0100101110101101.org (artistes web).

'I love you' oferirà una plataforma per a les opinions enfrontades, tant d'intrusos com de representants del camp de la seguretat informàtica. L'exposició s'acompanyarà de diverses xerrades d'experts i de la publicació d'un catàleg.

Els museus no només tenen el comès de presentar objectes històrics, també compleixen una funció com a part integrant d'una memòria cultural. En la societat de la informació es veuen enfrontats amb qüestions completament noves, relatives a la cultura dels nous mitjans i Internet. Com, per exemple, recopilar objectes que en principi mai arribaran a un status d'obra d'art finalitzada? Quins criteris es tenen per a decidir la rellevància d'un objecte en termes d'història cultural? Com poden ser permanentment emmagatzemats els objectes digitals a la vista de l'accelerat ritme d'innovació del programari i el maquinari? Digitalcraft s'ha enfrontat al problema de construir una col·lecció digital i ha experimentat amb solucions diferents. Les tres àrees de recopilació contenen ara una selecció de disseny web recent, jocs i emuladors, així com una comunitat on-line històrica. >de *Digitalcraft web site*, Frankfurt, 23 de maig - 13 de juny, 2002.

context relacionat
>
mw2002: els museus i la web. 19 d'abril, 2002
> open_source_art_hack. 30 d'abril, 2002

          > hacker experience
 
dimecres :: 22 de maig, 2002
 
> es la nostra ment una aigüera?
la ment elèctrica
:: teoria electromagnètica de la cosciència

Estan els nostres pensaments fets d'electricitat? El professor Johnjoe McFadden de la School of Biomedical and Life Sciences de la Universitat de Surrey, Gran Bretanya, creu que la nostra ment conscient pot ser un camp electromagnètic. "La teoria resol diversos problemes sobre la consciència que fins ara resultaven inabordables, i podria tenir profundes implicacions per als nostres conceptes de ment, lliure albir, espiritualitat, per al disseny d'intel·ligència artificial, i fins i tot sobre la vida i la mort", ha dit.

El principal enigma en el camp de la neurociència és sobre la manera com l'activitat cerebral de la qual tenim coneixement (consciència), difereixde l'activitat cerebral que controla les accions inconscients. Els científics no poden trobar una regió o estructura del cervell que estigui especialitzada en el pensament conscient. La consciència segueix sent un misteri: com aglutina informació el cervell per a generar consciència?

El que va descobrir el professor McFadden és que cada vegada que un nervi s'activa, l'activitat elèctrica envia un senyal al camp electromagnètic del cervell. Però, a diferència dels senyals nerviosos solitaris, la informació que arriba al camp elecromagnètic es reté automàticament juntament amb la resta de senyals cerebrals. El camp electromagnètic cerebral realitza l'aglutinament característic de la consciència. El que el professor McFadden i, independentment, la neurobiòloga, resident a Nova Zelanda, Sue Pockett, han proposat és que el camp electromagnètic del cervell és la consciència.

Aquest camp no és només un contenidor d'informació, també pot influir en les nostres accions provocant l'activitat d'algunes neurones i la inactivitat d'unes altres. Aquesta influència, proposa el professor McFadden, és la manifestació física de la voluntat conscient. >de *Our Mind Electric?*, 17 de maig, 2002.

En el seu article, publicat en el Journal of Consciousness Studies, McFadden explica: "Proposo que el camp electromagnètic d'informació del cervell és el substrat físic de la consciència - el camp 'cemi'- i faig una sèrie de prediccions que deriven d'aquesta proposta. S'examinen evidències empíriques rellevants per a la proposta i que donen un resultat completament coherent amb la teoria del camp 'cemi'... D'aquesta manera se situa la consciència dins d'un marc físic assegurat i es proporciona una via per a la construcció d'una consciència artificial".

context relacionat
>
Synchronous firing and its influence on the brain's electromagnetic field: evidence for an electromagnetic field theory of consciousness per Johnjoe McFadden. Journal of Consciousness Studies. Volum 9, No. 4, Abril 2002.
> tucson 2002. congrés sobre la consciència. 15 d'abril, 2002
> l'enigma de la consciència. 16 de gener, 2001
> Quantum Evolution. La Nova Ciència de la Vida per Johnjoe McFadden. 2000

 
 
dimarts :: 21 de maig, 2002
 
 
un nou tipus de ciència
:: per stephen wolfram

Stephen Wolfram, desenvolupador de física i matemàtica teòrica, acaba de publicar el seu llibre 'A New Kind of Science' -'Un Nou Tipus de Ciència'.

En el pròleg, Wolfram explica, "fa poc més de vint anys vaig fer el que aleshores em va semblar un petit descobriment: un experiment informàtic que vaig realitzar va mostrar una cosa que no esperava. Però com més vaig investigar, més me'n vaig adonar que el que havia vist era el començament d'una fractura dels propis fonaments de la ciència existent, i la primera clau cap a un tipus de ciència totalment nou".

Preguntat-li com és la idea bàsica de 'A New Kind of Science', respon, "pràcticament tota la ciència que s'ha desenvolupat durant els últims tres-cents anys s'ha basat finalment en la idea que les coses de l'univers segueixen d'alguna forma regles que poden ser representades per equacions matemàtiques tradicionals. La idea bàsica que subjau en 'A New Kind of Science' és que això és, de llarg, massa restrictiu, i que de fet s'hauria de considerar els molt més vasts tipus de regles que hi poden estar implicades, per exemple, en els programes informàtics". Com regles simples poden crear tot l'univers i canviar la nostra forma de pensar sobre totes les coses. La simplicitat realment importa. >de *A New Kind of Science site*. El llibre ha estat publicat el 14 de maig de 2002.

context relacionat
>
cellular automata
Un autómata cel·lular pot ser concebut com un univers estilitzat.
> Stephen Wolfram official web site
> The Man Who Cracked The Code to Everything
"La història de com Stephen Wolfram va passar de nen prodigi a 'hermità' apóstata de la ciència"." per Steven Levy. Wired 10.06, juny 2002.
> The next Newton?
"Stephen Wolfram vol portar la ciència a l'era del computador" per David Appell. Salon, 15 de maig, 2002.
> God, Stephen Wolfram, and Everything Else
"En el centre de la investigació de Wolfram hi ha una recerca cap a un nou nivell de simplicitat, una simplicitat que, per una estranya ironia, podria produir quantitats infinites de complexitat" per Michael S. Malone. Forbes ASAP, 27 de novembre, 2000.

> autómates cel·lulars: variacions
 
dimecres :: 15 de maig, 2002
 
> escriu la web
sèries context 2002 [lliurament de maig]

el weblog,

un nou flux d'informació

el *weblog context anuncia el quart lliurament de la sèrie context. En ella es presenten els weblogs com un nou pas més en un emergent i auto-organitzat fluix d'informació, característic del nostre món post-web.

L'11 de setembre els weblogs passen al primer plànol i es converteixen en part de l'evolució dels mitjans [>veieu *ground zero 911 keys]. Aquest és avui un fet reconegut fins i tot pels grans mitjans de comunicació. La següent cita és un exemple d'això. "Des dels atacs terroristes i la represàlia nord-americana a Afganistan, els blogs de tot el país han aconseguit una visibilitat sense precedents i, en alguns casos, una nova identitat com a font alternativa de notícies o 'periodisme personal'. Durant els recents esdeveniments informatius, quan els llocs web dels mitjans de comunicació tradicionals es col·lapsaven o fallaven les actualitzacions, els lectors on-line es van dirigir als àgils blogs... Un blogger envolta les notícies amb un context en el qual els lectors habituals tendeixen a confiar; amb una visió del món que probablement és paral·lela a la seva i descobrint enllaços web que trobaran ressonància en seguidors afins en sensibilitat... La informació del blog és publicada instantàniament i la seva ressonància dins de la comunitat és immediata... abans de l'11 de setembre els blogs havien començat a emergir com una subcultura diferenciada dins la xarxa". >de 'Personal web logs put a face on a faraway disaster' per Renee Tawa, Los Angeles Times. 14 d'octubre, 2001

A part d'aquest tret periodístic característic, el fenomen comunicatiu dels weblogs s'estén més enllà, i es relaciona amb el moviment de programació col·lectiva (codi obert/programari lliure) i el nou model per a la producció, publicació i accés a la ciència. La web editable, anunciada per la imminent web semàntica, adquireix un significat concret amb els weblogs. En aquest nou flux d'informació, els blogs estan intervenint activament tal com neurones amb sinapsis que es multipliquen en el cervell planetari. > més a *nota de premsa de la sèrie context.

 
 
dilluns :: 13 de maig, 2002
 
 
conformant la societat de xarxes
:: patrons per a participació, acció i canvi

La infraestructura d'informació i comunicacions del demà s'està modelant avui... Però, per qui i amb quines fins? S'adaptarà a les necessitats de tothom? Ajudarà la ciutadania a solucionar qüestions actuals i futures? Promourà la democràcia, la justícia social i la sostenibilitat? Es portaran a terme les investigacions adequades? Es promulgaran lleis justes?

Els grans conglomerats de la indústria de la comunicació i les majors companyies informàtiques estan incrementant ràpidament el control sobre la infraestructura d'informació i comunicacions de la qual depèn aquesta esfera pública. Sovint, els governs també formen part d'aquest problema: en lloc de promoure l'accés i la proliferació de vies d'accés a aquesta infraestructura, desanimen, activa o passivament, els seus usos cívics. La societat civil respon de moltes maneres. Les oportunitats i amenaces que ofereix una 'societat de xarxes' global són massa grans per a ser ignorades.

EL simposi 'Shaping the Network Society' - Conformant la Societat de Xarxes - ha estat dissenyat per a ajudar-nos a construir una 'esfera pública' on la gent aprengui, discuteixi, deliberi i prengui partit en importants qüestions tals com la desigualtat econòmica, militarització, degradació ambiental, racisme o sexisme. Aquest serà el vuitè simposi bianual 'Directions and Implications of Advanced Computing' (DIAC) - Adreces i Implicacions de la Informàtica Avançada.

El tema principal d'aquest simposi seran els 'patrons' que la gent pot utilitzar per a ajudar-se a desenvolupar i usar les tecnologies de la informació i comunicació en formes que afirmin els valors humans. Els patrons són SOLUCIONS a PROBLEMES en un CONTEXT determinat. >de *Shaping the Network Society: Patterns for Participation, Action and Change*, Seattle, 16-19 de maig, 2002

context relacionat
>
seattle statement: citizens shaping the network society. 23 de maig, 2000

> alfombra per a una societat de xarxes
 
divendres :: 10 de maig, 2002
 
papallones jugant mmg <
mmg
:: plataforma de jocs massius-multiusuari

Butterfly.net ha llençat la primera 'grid' de servidors amb caràcter comercial per a Jocs Massius-Multiusuari (Massively-Multiplayer Games o MMGs), el sector més apassionant i de major creixement en el poderós mercat dels vídeojocs, en els quals milions de jugadors de tot el món s'enfronten junts als desafiaments d'universos inmersius 3D en temps real.

Butterfly.net és una companyia de desenvolupament i provisió de infrastructura per a jocs online massius-multiusuari per a PC, consoles i mòbils. La seva exclusiva tecnologia de grid de servidors ha estat desenvolupada com a solució als reptes sobre escalabilidad, fiabilitat i rendiment que sorgeixen en el desenvolupament d'universos 3D amb condició de continuïtat que han de suportar la intervenció de milions de jugadors.

L'anterior onada de MMGs segmentava els jugadors en servidors diferents, limitant dràsticament el nombre de persones que podien interactuar simultàniament i augmentant els problemes de fiabilitat i els veritables malsons per als equips de suport. En la primera generació de jocs, quan queia un servidor o s'instal·lava programari, no hi havia més remei que aturar el joc. En aquesta nova generació la tecnologia permet als proveïdors de MMGs oferir vertiginosos i fiables jocs d'avantguarda a un nombre il·limitat de jugadors/es al mateix temps. La plataforma Lightening Bug MMG de Butterfly.net és la primera que distribueix el processament dels MMGs a una xarxa multidifusió de granges de servidors. Els grups de servidors muntats en paral·lel i funcionant sobre una plataforma Linux aconsegueixen treballar junts i servir al mateix univers de jocs, tots alhora. La interacció entre servidors és completament transparent i el resultat es mostra a l'usuari perfectament integrat - proporcionant un 'món únic' o infrastructura universal de jocs, on els servidors poden ser afegits o reemplaçats sense interrompre el joc . >de *Butterfly.net site*, 9 de maig, 2002. El producte s'està llançant amb IBM, que va proporcionar la grid o infraestructura i les xarxes bàsiques per a aquesta tecnologia.

[El 10 d'abril, els membres del consell de la West Virginia Jobs Investment Trust consideraran una inversió de 500.000 dòlars en Butterfly.net. El fundador de la companyia, David Levine, està ingressant 1.5 milions de dòlars per Butterfly.net, i està formada per 12 persones a Shepherdstown, Virginia de l'Oest]

context relacionat
>
WorldForge, massively-multiplayer game free software project
> desplegament de la 'science grid'. model emergent de computació. 3 d'abril, 2002

 
 
dijous :: 9 de maig, 2002
 
 
guantera científica per a microgravetat
:: les mans dels astronautes en els experiments

Fins ara molts dels experiments de l'Estació Espacial s'han fet en recipient tancat, amb poca intervenció manual per part de la tripulació. Això canviarà quan la llançadora espacial Endeavour usi un nou equip - la guantera científica per a microgravetat- a l'Estació Espacial, al maig durant la missió STS-111.

La 'guantera' - un envàs segellat amb guants instal·lats pels costats i per la part de davant - millorarà el potencial científic: la tripulació podrà treballar sense perill en experiments que utilitzin fluids, flames, partícules o vapors que necessiten ser tractats en condicions de seguretat.

En els laboratoris terrestres, els líquids romanen en cubetes o tubs d'assaig. En els estats propers a la ingravidesa, o microgravedad, en els quals es troba l'Estació mentre orbita la Terra, els liquids 'suren'.

Per a fer possibles experiments de laboratori dins l'Estació Espacial, els enginyers i científics del Marshall Center han col·laborar amb l'Agència Espacial Europea en la construcció de la guantera.

Durant la pròxima Expedició Cinc en aquesta Estació, que durarà quatre mesos, la guantera permetrà els dos primers experiments relacionats amb ciències dels materials que es faran a l'Estació. Aquests experiments estudiaran processos dels materials similars als que s'utilitzen per a produir semiconductors destinats a dispositius electrònics com motors de reacció. >de *New glovebox facility heads to Space Station*, 7 de maig, 2002

context relacionat
>
iss, expedición 1. 2 de novembre, 2000
> iss: deberíamos ponernos en camino ... lexigrafik#007
> researchers discover molecule that detects touch. 26 d'octubre, 2000
> mit touch lab research explores how the hand works. 18 de març, 1999

 

 

 

 

 

 > experiments per a una guantera
 
dimecres :: 8 de maig, 2002
 
 > procés de color i targeta gràfica
colors vius
:: el color natural estimula la nostra memòria

Els psicòlegs han documentat que els 'colors viu' fan alguna cosa més que atreure els nostres sentits. També estimulen la memòria d'escenes del mòn natural. Els descobriments aclareixen com sistema visual treu profit eficientment de la informació sobre colors.

Els psicòlegs Felix A. Wichmann, Lindsay T. Sharpe iKarl R. Gegenfurtner han dirigit cinc experiments per a explorar el paper del color en la memòria d'escenaris naturals. En l'experiment bàsic, els participants van mirar 48 fotografies, la meitat en color i la meitat en blanc i negre. Després es varen mostrar les mateixes 48 imatges barrejades a l'atzar amb altres 48 noves imatges, havent d'indicar si havien vist abans (o no) cadascuna de les imatges. El resultat va ser que recordaven considerablement millor les escenes en color que les que estaven en blanc i negre, independentment del temps que les miressin. Les persones que primer van veure imatges en color i després van poder veure les mateixes imatges en blanc i negre, i viceversa, no van poder recordar-les tan bé;. Aquesta troballa suggereix que els colors de la imatge formen part de l'emmagatzematge inicial, vinculats a la forma dels objectes quan 'apareixen' en la nostra memòria.

"Sembla com si el nostre sistema de memòria estigués sintonitzat -probablement per evolució i/o desenvolupament- amb l'estructura de colors que vam trobar al mòn. Si els estímuls són massa estranys, el sistema, simplement, no els té massa en compte", diu el co-autor Karl Gegenfurtner, que estava amb el Max-Planck Institut für Biologische Kybernetik quan els experiments es van fer. >de *In living color: We remember scenes better when they're in color than in black and white*, 5 de maig, 2002

context relacionat
>
open directory: psychology: sensation and perception: color
> percepció i experiència. 29 de gener, 2002
> human eye's photoreceptors. 15 d'agost, 2001

 
 
dimarts :: 7 de maig, 2002
 
 
el so es torna elèctric
:: com escoltem

Els científics de The Center for Hearing and Balance at Johns Hopkins han descobert com minúscules cèl·lules de l'oïda interna transformen el so en senyals elèctrics que el cervell pot entendre. El seu descobriment podria millorar el disseny i programació de dispositius d'ajuda a l'audició i els implants, en haver omplert el 'forat negre' en la comprensió científica de com escoltem, diuen els investigadors.

"El so en si mateix és mecànic, una ona en moviment, igual que les ondulacions que parteixen d'una pedra llençada en un llac", diu Paul Fuchs. "Quan l'oïda interna detecta aquesta ona, s'allibera una descàrrega de substàncies químiques i un nervi envia un senyal elèctric al cervell que duu informació sobre el so original. Però la naturalesa de l'esclat químic ha estat un misteri fins ara".

Amb l'ajuda de poderosos microscopis, els científics van estudiar cèl·lules individuals de oïdes de rata, minúscules estructures helicoïdals de l'interior de l'oïda, on el so es converteix en electricitat; amb el llenguatge del cervell. Fuchs i la investigadora associada Elisabeth Glowatzki van descobrir que les anomenades 'cèl·lules-pèl', batejades així per són ínfimes protuberàncies que s'aixequen com pèl eriçat, alliberen una descàrrega de paquets químics a un nervi adjacent en resposta al so. La troballa no era esperada, diu Fuchs, perquè se suposava que les cèl·lules-pèl alliberaven un només paquet de transmissors químics cada vegada. "Per a aquestes cèl·lules, el seu bombament continu de missatgers cap al nervi pot ser una forma de dispositiu infalible que assegura un subministrament de transmissors si el so continua o canvia". >de *Hopkins Scientists Reveal How Sound Becomes Electric*, 3 de maig, 2002

context relacionat
>
babies have a different way of hearing the world by listening to all frequencies simultaneously. 30 de maig, 2001
> cerebros de personas sordas, recableados para 'escuchar' música. 5 de desembre, 2001

 > química per la oida
 
dilluns :: 6 de maig, 2002
 
 > amplificador d'internet
rfc3271
:: internet es per a tothom

Aquest document expressa la ideologia de la Internet Society on Internet realment ha de ser per a tothom. No obstant això, només serà així si nosaltres fem que sigui així. El document està escrit per Vint Cerf, antic president de la Internet Society i un dels desenvolupadors clau del protocol TCP/IP, base fonamental d'Internet.

Internet fa 14 anys, des del 1988, que dobla la seva grandària anualment. Hi ha més de 150 milions de servidors en Internet, i aproximadament 513 milions d'usuaris/àries per tot el món. Pel 2006, s'espera que la Internet global excedeixi la grandària de la xarxa telefònica mundial, això si és que no l'ha substituït mitjançant la telefonia IP. I encara més: aproximadament 1'5 milions de dispositius preparats per a Internet s'hauran sumat als servidors, ordinadors personals i portàtils com part de la família Internet. Localizadores, telèfons mòbils i agendes digitals bé podrien fondre's per a convertir-se en els nous instruments de telecomunicació per a la pròxima dècada. A escala del sistema telefònic, és bo adonar-se'n que només la meitat de la població de la Terra ha fet alguna vegada una trucada telefònica.

Televisió, ràdio, telefonia i els mitjans impresos tradicionals trobaran contrapartides a Internet - i seran profundament transformats per l'existència de programari que transforma els mitjana d'adreça única en recursos interactius que podran ser compartits per moltes persones. Internet s'està mostrant com un dels més potents amplificadors de veu inventats mai. Internet pot facilitar les pràctiques democràtiques en maneres
inesperades. Internet s'està convertint en el dipositari de tot el que hem aconseguit com a societat. Internet s'està desplaçant cap a l'exterior del planeta! Ja ara, la Internet interplanetària forma part del programa de la missió de Mart de la NASA que es desenvolupa al Jet Propulsion Laboratory. Per al 2008 hauríem de disposar d'una xarxa operativa Terra-Mart que serveixi en el futur com a 'backbone' o espina dorsal d'un sistema interplanetari d'internets. InterPlaNet serà una xarxa d'internets! Finalment disposarem de repetidors de la Internet interplanetària en l'òrbita polar solar de manera que resultin accessibles a gairebé tots els planetes i a les portes d'accés o 'gateways' associades, si no a tot alhora.

"Espero que Internautes de tot el món s'uneixin a la Internet Society i a organitzacions similars per a aconseguir aquest objectiu fàcil de dir però difícil d'aconseguir. En passar la fita del començament del tercer mil·lenni: quina millor tasca ens podem assignar que fer d'Internet el mitjà del nou mil·lenni?" >de *RFC3271. The Internet is for Everyone by Vinton Cerf*, abril 2002.

context relacionat
>
request for comments (rfc) editor
> internet society (isoc)
> interplanetary internet

 
 
> arxiu weblog context

abril 02
març 02
febrer 02
gener 02
comptenrrera 02


diciembre 01

noviembre 01
octubre 01
october 01
september 01
august 01

mes notícies 00-01.
>>> arxiu

agraïm tot comentari a context@straddle3.net

 

anota el teu i-mail i t'avisarem de les actualitzacions

 

:: subscriure's


Google

arxius context tota la Xarxa
    La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes. Per a aix˛ es necessita d'una Esfera Pública innovadora - declaració de Seattle
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
 
02
http://straddle3.net/context/02/blog_0205.ca.html