> weblog context novembre 2002
sampleja el nou context cultural
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
 
 
dijous :: 28 de novembre de 2002
 
biblioteca digital internacional dels nens
:: per a servir i explorar amb els lectors joves

Dirigida per la Universitat de Maryland i l'Arxiu d'Internet, una cooperació entre el govern nord-americà, organitzacions acadèmiques i industrials i fundacions sense ànim de lucre ha tret a la llum la biblioteca digital internacional més gran del món dirigida als nens.

El projecte està finançat per la National Science Foundation amb ajuda addicional d'altres socis com a part d'un projecte d'investigació a llarg termini per a desenvolupar noves tecnologies per a servir als joves lectors. La nova *International Children's Digital Library* (ICDL - vegeu http://www.icdlbooks.org/) proveirà als nens amb edats entre els 3 als 13 anys una oportunitat única d'experimentar diverses cultures a través de la literatura. La nova biblioteca digital començarà amb 200 llibres en 15 idiomes que representen a 27 cultures, amb plans per a créixer en cinc anys fins els 10.000 llibres que representaran a 100 cultures diferents.

Mentre que la col·lecció de la ICDL's es concep per a proporcionar accés als millors llibres infantils del món, un avantatge primari a llarg termini del projecte pot ser el descobrir com els nens poden interactuar millor amb els llibres digitals. "Les històries captivadores ajuden als nens a créixer intel·lectualment i emocional, guanyant comprensió de qui són i aprenent sobre els altres i el món que els envolta, tot això divertint-se molt", va dir Allison Druin, coordinadora de projecte de la ICDL, a la Universitat de Maryland. "Creiem que la Biblioteca Digital Internacional dels Nens pot proporcionar una important via perquè els nens experimentin amb nous llibres i explorin altres cultures."

En la recopilació de la col·lecció de 10,000 llibres, la ICDL també treballarà per a entendre els processos d'adquisició de dades i gestió de drets en la creació d'una biblioteca digital de gran escala. La ICDL col·laborarà amb socis industrials de les tecnologies necessàries per a incorporar els llibres amb drets d'autor mentre es respecten les lleis de propietat intel·lectual. >de *NSF-Supported International Children's Digital Library to Launch November 20*, 18 de novembre, 2002.

context relacionat
>
Internet Archive
> projecte gutenberg: biblioteca de domini públic a la xarxa guardonada. 31 d'octubre, 2002

> canalla i llibres
dimecres :: 27 de novembre de 2002
 
 
> tlele-immerssió experimental
demostració de teleinmersió
:: fita de la informàtica en grid

Utilitzant un grup de càmeres que filma constantment els participants i el seu entorn, la teleinmersió permet que persones en diferents llocs s'assèguin com si xarressin en la mateixa cambra. Acumular la informació resultant de la filmació en temps real d'una persona i el seu ambient, però, té un preu: la teleinmersió genera enormes quantitats de dades, requerint potències de procés i amples de banda massius.

Mentre que el sistema de teleinmersió va recopilar i va mostrar la informació en cabines juxtaposades al Centre de Convencions de Baltimore, el procés de dades tenia lloc a uns 400 quilòmetres d'allà, al Pittsburgh Supercomputing Center. L'augment en la potència de procés arribat amb la utilització del centre de computació de Pittsburgh permetrà si més no un significatiu avanç en les prestacions de la teleinmersió: Per primera vegada, el sistema podrà reproduir la imatge de tot l'habitacle en temps real. Fins ara, la limitada potència de procés restringia la presa d'imatges a una petita zona on s'asseien els participants, mentre que el fons era estàtic, no molt diferent d'un presentador de televisió assegut davant la imatge fotogràfica d'un perfil urbà.

"La reassignació del procés de dades de la teleinmersió a un centre de supercomputació remot és una fita per a la grid, que utilitza les màquines remotes per a processar dades” ha dit Kostas Daniilidis. “Si les connexions són suficientment ràpides, com ocorre amb Internet2, la xarxa mateixa es converteix en una computadora gegant, enllaçant processadors dispersos per molts centenars de quilòmetres. Aquest experiment de teleinmersió demostra definitivament que una computadora de xarxa configurada d'aquesta manera pot manejar operacions extremadament intensives molt més ràpidament que si el procés ocorregués dins els límits d'un edifici sol".

Tot aquest procés és per a una bona causa. Daniilidis i els seus col·legues diuen que la teleinmersió pot revolucionar la forma com la gent es comunica, permetent que persones en els extrems oposats del país o del món s'asseguin temporalment com estant en presència dels altres. La clau de la sensació realista de la teleinmersió és un banc hemisfèric de càmeres digitals que filmen els participants des d'una varietat gran d'angles i uns dispositius que els participants duen al cap. Combinat amb cristalls polaritzats, com els utilitzats en les pel·lícules 3D, l'equip crea imatges subtilment diferents en cada ull, així com els nostres ulls fan en la vida quotidiana.

La col·laboració per a la teleinmersió que implica a Penn, UNC i el Pittsburgh Supercomputing Center és finançada per la National Science Foundation. >de *Tele-Immersion System Is First ‘Network Computer,’ with Input, Processing and Output in Different Locations*, 18 de novembre, 2002.

context relacionat
>
About Internet2
> primer con-tacte transatlàntic: el tacte en la realitat virtual. 4 de
novembre, 2002

 
 
 
dimarts :: 26 de novembre de 2002
 
model computeritzat d'e-coli
:: predient l'evolució de bacteris

Uns bio-enginyers han utilitzat el seu model informàtic d'e-coli (arracada de patent) per a predir exactament com es desenvoluparien els bacteris sota condicions específiques. Els resultats poden tenir aplicacions per al disseny a mida de materials biològics per a aplicacions comercials o per a predir l'evolució de bacteris resistents a drogues.

“Això és totalment revolucionari - que es pugui predir realment el resultat d'un procés tan complicat i intricat com l'evolució adaptativa - diu Bernhard Palsson, professor de bioinginyeria de la UCSD i co-autor de l'estudi amb Jeff Hasty, també professor de bioinginyeria de la UCSD. L'estudi també serveix com exemple de l'impuls de la biologia de sistemes, un camp emergent dedicat a emprar les matemàtiques i la simulació computeritzada per a entendre com els gens i les proteïnes treballen junts per a controlar la funció cel·lular.

Palsson va crear un model computeritzado d'e-coli l'any 2000 i des d'aleshores ha demostrat que el model imita exactament el comportament dels bacteris durant el 80% del temps. En les últimes dues dècades, Palsson ha estat treballant en el gran desafiament de crear models informàtics d'aquestes funcions biològiques. Empra una tècnica que ell anomena models basats en restriccions, bàsicament descrivint el que una cèl·lula no fa, per a arribar a definir el que si pot fer, mitjançant un procés d'eliminació. Fins la data, Palsson ha creat models del metabolisme per a e-coli, glòbuls vermells, H.influenzae, H.pylori i llevat.

Els investigadors estan començant a construir i a comprovar versions sintètiques dels mòduls de control dins del traçat connectiu de les cèl·lules. Per exemple, Hasty ha desenvolupat un model de loop de resposta positiva, en el qual un gen produeix una proteïna que alhora provoca que el gen esdevingui més actiu. Diu que a mesura que els científics comencin a sintetitzar aquests simples mòduls de xarxa en el context de models matemàtics, s'està preparant la base per al control de les funcions cel·lulars, que podria tenir usos importants en nanotecnologia i teràpia genètica i cel·lular. La meta a llarg termini de Hasty és construir xarxes genètiques sintètiques que es poguessin inserir en les cèl·lules d'un pacient per a regular ajustadament l'expressió d'una proteïna desitjada, o fins i tot causar l'autodestrucció d'una cèl·lula no desitjable. >de *UCSD Bioengineers Use Computer Model to Predict Evolution of Bacteria*, 20 de novembre, 2002.

context relacionat
>
Worldwide E.coli alliance. 4 de setembre, 2002

> e-coli: trossos de vida; la vida a trossos?

[trossos=bits]
dilluns :: 25 de novembre de 2002
 
 
> cèl·lula solar per l'automoció: estació de servei
cèl·lula solar d'espectre complet
:: descubriment inesperat

Un sol sistema d'aliatges que incorpora indi, gal·li i nitrogen pot convertir pràcticament tot l'espectre solar - de l'infraroig proper a l'ultraviolat llunyà- a corrent elèctric.

El què va començar com els punts bàsics d'un tema d'investigació, ara pot derivar en un ús pràctic del seu enorme potencial. Atès que si les cèl·lules solars es poden fabricar a partir d'aquest aliatge, prometen ser robustes, relativament barates i les més eficients mai creades fins ara. Wladek Walukiewicz i els seus col·legues (del Lawrence Berkeley National Laboratory - laboratori de Berkeley -, un grup de la Universitat de Cornell, dirigit per William Schaff i un grup de la universitat japonesa de Ritsumeikan dirigit per Yasushi Nanishi) estaven estudiant no com els semiconductors absorbeixen la llum per a crear corrent elèctric, sinó com utilitzen l'electricitat per a emetre llum.

"Si funciona, el cost hauria de ser similar al d'un semàfor", declara Walukiewicz. "potser menys". Cèl·lules solars tan eficients i tan relativament barates podrien revolucionar l'ús de l'energia solar no només en l'espai sinó també en la Terra. >de *An unexpected discovery could yield a full spectrum solar cell*, 18 de novembre, 2002.

context relacionat
>
energia per al planeta hivernacle: cap a un nou sistema energètic global. 13 de novembre, 2002
> spintrònica en plàstics: del silici a les computadores basades en el plàstic. 1 d'octubre, 2002
> nanoparticles used in solar energy conversion. 9 d'agost, 2002

 
 
 
dijous :: 21 de novembre de 2002
 
els superordinadors més ràpids del món
:: publicada la llista top500 2002

El que s'ha convertit en un molt esperat esdeveniment en el món de la informàtica d'alt rendiment, s'ha anunciat en la vintena edició de la llista "TOP500" dels superordinadors més ràpids del món.

El superordinadr del Simulador Terrestre instal·lat aquest any en el Centre per a la Investigació del Simulador Terrestre de Yokohama, Japó, amb l'estàndard comparatiu de rendiment Linpack de 35,86 Tflop/s (trillones de càlculs per segon), manté la posició de número u (l'any passat, el sistema ASCI White d'IBM al Livermore National Laboratory era el superordinador número u del món, amb un funcionament de 7,2 teraflop/s). La 2º i 3ª posicions són mantingudes per dos nous i idèntics sistemes d'ASCI Q al Laboratori Nacional dels Álamos, Nou Mèxic (7,73 Tflop/s cadascun). Aquests sistemes estan construïts per Hewlett-Packard i basats en el sistema informàtic AlphaServer SC.

Per primera vegada, 2 clústers basats en PCs han pogut arribar a una posició entre els 10 primers. En la posició 5 hi ha un clúster del Lawrence Livermore National Laboratory construït per Linux NetworX i Quadrics. En la posició 8 hi figura un clúster en el Laboratori de Sistemes de Pronòstic en la National Oceanic and Atmospheric Administration (construït per HPTi amb una interconnexió de Myrinet).

En termes de rendiment total de tots els sistemes instal·lats, l'última edició TOP500 mostra a IBM com immòbil en el lideratge amb el 31,8 per cent, davant de HP amb el 22,1 per cent i NEC amb el 14,6 per cent. Un total de 55 clústers de PCs basats en Intel i vuit en AMD estan actualment presents en el TOP500. El nombre de clústers en el *TOP500 ha crescut una altra vegada, arribant als 93 sistemes. Catorze d'aquests clústers s'etiqueten com a 'AutoConstruits' a l'haver estat dissenyats i ensamblats pels propis usuaris finals.

Set dels sistemes TOP10, el 46% dels 500 sistemes i el 51% del rendiment total estan instal·lats als Estats Units. També el 91% dels 500 sistemes han estat produïts als Estats Units. >de *TOP500 List Of World's Fastest Supercomputers Released* , 15 de novembre, 2002.

context relacionat
>
Earth Simulator press release. 18 d'abril, 2002
> linux for world's biggest computer. 31 de gener, 2002
> els superordinadors més ràpids del món: publicada la ultima edició del top500. 22 de novembre, 2001
> superordinador asci white. 29 de juny, 2000

> concepte d'ordinador empaquetat al buid per Allen,
inventor y dissenyador industrial sense feina
dimecres :: 20 de novembre de 2002
 
 
> deixeu lliure la comunicació elèctrica
sistemes per a evitar la censura en Internet
:: possibles debilitats

Una àmplia varietat de sistemes, incloent els programes anomenats Triangle Boy de *Triangle Boy*, *Peek-A-Booty*, *Six/Four* i *CGIProxy*, han estat proposats per a evitar la censura d'Internet en països tals com la Xina i Aràbia Saudita, sense un clar guanyador que emergeixi com la indiscutible millor solució anti censura.

Una raó és que no hi ha hagut gaire discussió sobre com aquests sistemes respondrien davant els diversos tipus d'atacs que es podrien muntar per part dels censors. El pitjor que li podria succeir a un sistema anti censura àmpliament estès, amb voluntaris de tot el món col·laborant per a millorar-lo i gent a la Xina i en d'altres països censurats usant el programari cada dia per a evitar la censura, és que els censors trobin sobtadament un defecte que pugui minar i bloquejar tot el sistema. Si els censors descobreixen una tècnica per a detectar el fals tràfic, no només pot el sistema quedar bloquejat i resultar obsolet, sinó que el tràfic es pot remuntar cap als usuaris individuals dels països censurats, podent derivar-se'n severes penes cap a ells.

És més, si el tràfic és detectable, els censors poden també remuntar-lo als llocs fora del seu país que estan col·laborant a evitar la censura en Internet, i agregar aquests llocs a una llista negra permanent. Fins i tot si aquests llocs implementen més endavant una versió més segura, més indetectable del programari, encara romandran en ella, fins i tot pot quedar-los vetada la possibilitat de mudar-se a una nova localització per a evitar l'esmentada llista.

Així doncs és una alta prioritat el pensar en possibles atacs contra un sistema abans que aquest es desplegui. Aquesta pàgina és una col·lecció dels atacs, debilitats, i errors comuns que deuen ser evitats. >de *List of possible weaknesses in systems to circumvent Internet censorship by Bennett Haselton*

context relacionat
>
respuesta a “List of Possible Weaknesses in Systems to Circumvent Internet Censorship" por Paul Baranowski. 11 de novembre, 2002
> el projecte free network: llibertat de comunicació. 5 de novembre, 2002
> la declaració del hacktivisme: afirmacions de llibertat en suport d'una internet sense censura. 18 de juliol, 2002
> CodeCon 2002: CodeCon 2002: p2p i cripto-programació. 21 de febrer, 2002

 
 
 
dimarts :: 19 de novembre de 2002
 
rècord mundial en transferència de dades
:: desenvolupant el concepte de grid

Uns físics recentment han aconseguit un rècord mundial en transferència d'alta velocitat de disc a disc de dades d'investigació. Els índexs assolits són equivalents a transferir totes les dades d'una pel·lícula sencera en format DVD d'un lloc del món a un altre en menys de 60 segons, o bé un disc compacte complet en menys de vuit segons. En el termini de tres hores, els físics van moure amb èxit un TeraByte de dades d'investigació – equivalent aproximadament a 1.500 CDs de TRIUMF, des del laboratori de física de partícules de Vancouver, al CERN, el laboratori internacional de física de partícules en Ginebra.

"Ara estem enfrontant-nos amb els problemes pràctics d'establir una grid computacional mundial per a processar quantitats de dades sense precedents que seran generades per l'experiment ATLAS quan comenci a funcionar el 2007", va declarar James Pinfold, que parla per l'ATLAS Canadà, l'equip canadenc d'una col·laboració internacional de 2.000 físics. L'experiment ATLAS emprarà el col·lisionador de partícules de més potent del món (el LHC) per a explorar la naturalesa fonamental de la matèria i de les forces bàsiques que formen el nostre univers. "L'única manera d'ocupar-se de tals quantitats de dades és utilitzar una nova classe d'infraestructura informàtica - la GRID. La GRID és la World Wide Web del segle XXI", va dir Pinfold. La GRID enllaçarà les computadores, els crear una computadora mundial que farà possible que les cada vegada majors col·laboracions científiques internacionals comparteixin recursos a una escala gegantesca. Això permet que els grups globalment distribuïts treballin junts en formes fins ara impossibles. La GRID "computadora del món" deu poder comunicar de manera fiable i rapidíssim la informació entre nodes. >de *University of Alberta physicist helps transfer data at world record pace*, 13 de novembre, 2002

context relacionat
>
cambra de màquines virtual d'indiana: grid de supercomputadores de tera-escala. 13 de juny, 2002
> mmg: plataforma de jocs massius-multiusuari. 10 de mayo, 2002
> desplegament de la 'science grid': model emergent de computació. 3 d'abril, 2002
> final del acelerador lep en el cern. anillo de colisiones de electrones y positrones. desembre, 2000

> chronos, nostre pare temps
dilluns :: 18 de novembre de 2002
 
 
> para cristal te quiero,
espejo nunca

matèria mirall en el sistema solar?
:: candidata a matèria fosca

La matèria mirall – en anglès ‘mirror matter’ és una forma de matèria completament nova que se suposa ha d'existir si la simetria especular és una simetria fonamental en la naturalesa. La matèria mirall té el conjunt correcte de característiques per a explicar la suposada matèria fosca de l'univers i també podria ser responsable de diversos misteris de la física de les partícules, de l'astrofísica, la meteorologia i les ciències planetàries.

Els misteriosos ‘tolls’ blaus i l'escassesa de cràters petits, trobats en l'asteroide Eros per la nau espacial NEAR-Shoemaker es poden explicar amb la hipòtesi d'un cos celeste constituït per matèria mirall, segons expliquen Robert Foot i Saibal Mitra.

La matèria mirall és candidata a ser la misteriosa matèria fosca que s'ha deduït que existeix en les galàxies. Ha d'existir una certa quantitat de matèria mirall en el nostre Sistema Solar, potser no prou per formar un cos tan gran com un planeta, però suficient com per a formar petits cossos celestes de la mesura dels asteroides. De fet, s'estima que la massa total en el cinturó només és del 0,05% de la massa de la Terra. Un nombre similar, o encara major, de cossos mirall orbitant, potser, en un plànol diferent, o fins i tot distribuït esfèricament, com el núvol d'Oort, és una possibilitat fascinadora.

Una possibilitat encara més notable és que els estels mateixos siguin els cossos celestes de matèria mirall! Les observacions realitzades per la nau espacial han revelat que els cors dels estels semblen estar compostos de material extremadament fosc ¿Podria aquest material fosc ser la matèria fosca? >de *Mirror matter in the solar system: New evidence for mirror matter from Eros de Robert Foot i Saibal Mitra* , 4 de novembre, 2002 i *Mirror matter footprint on Eros?*

context relacionat
>
the seven wonders of the mirror world
> center for cosmological physics: probing phenomena beyond standard model. 13 de setembre, 2001
> primer "mapa" de la materia oscura. 7 de març, 2000

 
 
 
dijous :: 14 de novembre de 2002
 
l'adveniment de la medicina genòmica
:: per a agafar protagonisme en la medicina clínica

Els éssers humans saben des de fa mil·lennis que l'herència afecta a la salut. No obstant això, la contribució seminal de Mendel a l'aclariment dels mecanismes pels quals l'herència afecta al fenotip, té menys de 150 anys, i Garrod va començar a aplicar aquest coneixement a la salut humana a principis del darrer segle. Durant la major part del segle XX molts metges veien la genètica com una especialitat acadèmica esotèrica, ara, aquesta visió resulta perillosament antiquada.

Llevat dels bessons univitel·lins, el genoma de cada persona és únic. Tots els metges necessitaran aviat entendre el concepte de variabilitat genètica, les seves interaccions amb l'ambient i les seves implicacions per a la cura del pacient. Passats només uns mesos de la solució a la seqüència del genoma humà, la pràctica de la medicina ha entrat en una era en la qual el genoma del pacient individual ajudarà a determinar la direcció òptima de la cura, tant si és preventiva, de diagnòstic o terapèutica. La genòmica, que ha emergit ràpidament com la ciència bàsica central de la investigació biomèdica, es prepara per a agafar també protagonisme en la medicina clínica. >de "Genomic Medicine. A Primer" per Alan E. Guttmacher, M.D., i Francis S. Collins, M.D., Ph.D. The New England Journal of Medicine. Volum 347:1512-1520. 7 de novembre, 2002 Nombre 19

context relacionat
>
nhgri launches genome.gov. 24 de juny, 2002
> ethical dilemmas of human genome. 23 de maig, 2002
> gene(sis): l'art contemporani explora la genòmica humana. 5 d'abril, 2002
> borrador del genoma humano. 26 juny, 2000

> medicina, quina medicina?
dimecres :: 13 de novembre de 2002
 
 
> noves refineries ?
energia per al planeta hivernacle
:: cap a un nou sistema energètic global

En un esforç per a estabilitzar el clima i retardar l'escalfament global, un equip d'investigadors internacionals ha avaluat una sèrie de noves fonts primàries d'energia que o bé no emeten o bé limiten la quantitat de diòxid de carboni llançat a l'atmosfera.

Els possibles candidats a fonts primàries d'energia inclouen l'energia terrestre, solar i eòlica; a més de satèl·lits d'energia solar; biomassa; fissió nuclear; fusió nuclear; híbrids fissió-fusió i combustibles fòssils dels quals s'hagi eliminat el carboni.

"La reducció d'emissions de diòxid de carboni requerirà un canvi important en com produïm, distribuïm, emmagatzemem i utilitzem la nostra energia", ha dit Caldeira, un dels autors del document titulat "Trajectòries de tecnologia avançada a l'estabilitat global del clima: Energia per a un planeta hivernacle". Martin I. Hoffert ha estat l'autor principal de l'informe.

"El que la nostra investigació demostra clarament és que la innovació científica pot invertir aquesta tendència només si adoptem una estratègia agressiva i global per a desenvolupar fonts alternatives d'energia que puguin produir fins a tres vegades la quantitat que utilitzem avui dia", ha declarat Hoffert. "Actualment, aquestes tecnologies simplement no existeixen - ni operativament ni com a projectes experimentals".

Tecnologies no primàries d'energia que podrien contribuir a l'estabilitat del clima i al retard de l'escalfament global inclouen millores de conservació, d'eficàcia, de producció de l'hidrogen, d'emmagatzematge i de transport, 'grids' elèctriques globals superconductores i geoingenieria.

L'informe conclou: "Combatre l'escalfament global mitjançant la reestructuració radical del sistema energètic global podria ser el desafiament tecnològic del segle". >de *International Researchers Propose Advanced Energy Technologies To Help Quell Global Warming* 31 d'octubre, 2002

context relacionat
>
emerging link between freak weather, climate change. 30 d'agost, 2002
> la terra 'caducarà en el 2050': living planet report. 12 de juliol, 2002
> escalfament global: informe climàtic 2002. 12 de juny, 2002

 
 
 
dimarts :: 12 de noviembre de 2002
 
microxip
:: impacte ambiental

Els microxips poden ser molt petits, però el seu impacte en el nostre món ha estat enorme. I aquest impacte va més enllà dels efectes obvis de l'email, els telèfons mòbils i les agendes electròniques: un nou estudi demostra que el 'pes ambiental' dels microxips excedeix de molt la seva petita grandària. Els científics han calculat que produir un sol xip de dos grams - la minúscula làmina utilitzada com a memòria dels ordinadors personals - requereix almenys 1.7 quilograms de combustible fòssil i ingredients químics.

"El públic deu saber que la tecnologia no és de franc; la petjada ambiental del dispositiu és molt més substancial del que la petita grandària física suggereix", diu el Dr. Eric Williams, de la Universitat de les Nacions Unides a Tokio, Japó. Williams és el principal autor del document i dirigeix un projecte que investiga les implicacions ambientals de la revolució de la Tecnologia de la Informació.

Els resultats tenen implicacions crucials per a la discussió sobre la desmaterialització – la concepció que el progrés tecnològic ha de conduir a reduccions radicals de la quantitat de materials i d'energia requerits per a produir mercaderies. El microxip es veu sovint com l'exemple típic de la desmaterialització a causa de el seu alt valor i petita grandària, però els nous resultats suggereixen que aquest pogués no ser el cas. >de *The three-and-a-half pound microchip: Environmental implications of the IT revolution* 5 de novembre, 2002

context relacionat
>
e-escombraries: malson de l'era cibernética. 5 de març, 2002

> 1.7 kg de pes
dilluns :: 11 de novembre de 2002
 
 
> pergamí topkapi:
geometría i ornament a l'arquitectura islàmica
gens, neurones, internet
:: principis organitzatius de les xarxes

¿Com treballen junts 30.000 gens del nostre ADN per a conformar una gran part del que som? ¿Com funcionen cent mil milions de neurones en el nostre cervell? L'enorme nombre de factors implicats fa que aquestes xarxes complexes resultin difícils de craquejar. Ara, un estudi descobreix una estratègia per a trobar els principis organitzatius de qualsevol xarxa virtual - de les xarxes nervioses a les xarxes ecològiques d'alimentació o a Internet. Un equip dirigit pel dr. Uri Alon de l'Institut Weizmann ha trobat varis d'aquests patrons d'organització - que anomenenen els 'motius de la xarxa' - en el substrat de xarxes genètiques, nervioses, tecnològiques i alimentàries.

Alon ha conjecturat que els patrons que fan una important funció en la natura, poguessin repetir-se més sovint que en xarxes seleccionades a l'atzar. Amb això en ment, va idear un algorisme que permet analitzar abundants resultats científics que examinen les xarxes principals d'alguns organismes ben coneguts. Alon va notar que alguns patrons en aquestes xarxes eren inexplicablement més repetitius del que ho serien en xarxes seleccionades a l'atzar. Aquest grapat de patrons s¡ha seleccionat com a paquet potencial de motius de xarxa.

Sorprenentment, l'equip ha trobat dos motius idèntics en sistemes genètics i nerviosos. 'Ambdós sistemes de procés d'informació emprenen, pel que sembla, estratègies similars', diu Alon. 'Els motius compartits per les xarxes nervioses i genètiques poden servir per a filtrar soroll o per a permetre l'activació complexa de neurones o de gens'. Exposar el 'cablejat' de tals xarxes pot, així, ajudar a científics a classificar els sistemes genèricament (de la mateixa manera que els lleons i els ratolins pertanyen ambdós a la mateixa 'classe', els sistemes nerviosos i genètics podrien ser classificats en la mateixa categoria genèrica si tenen molts motius en comú). >de *Genes, Neurons, and The Internet Found to Have Organizing Principles – Some Identical*

context relacionat
>
pensa les xarxes: la nova ciència de xarxes. 6 de juny, 2002

 
 
 
dijous :: 6 de novembre de 2002
 
projecte rosetta
:: linux de la lingüística

Es prediu que del cinquanta al noranta per cent dels idiomes del món hauran desaparegut el proper segle, molts d'ells amb escassa o nul·la documentació significativa. Com a part de l'esforç per a assegurar aquesta herència crítica de la diversitat lingüística, la Long Now Foundation està creant una àmplia enquesta online i un arxiu físic permanent de gairebé 1.000 de les aproximadament 7.000 llengües del planeta.

El projecte està desenvolupant aquest ampli arxiu de la llengua amb una contribució oberta, model de revisió entre parells similar al procediment que va crear l'Oxford English Dictionary original. La seva meta és un "Linux de la lingüística" de codi obert - un esforç d'erudicció colaborativa online derivada de l'experiència i les contribucions de milers d'especialistes acadèmics i practicants nadius de tot el món.

Al final, s'espera crear una nova Pedra de Rosetta global, així com l'imaginatiu poder de tenir un arxiu de 1.000 idiomes concentrat en un únic, estètic i suggestiu objecte que ajudarà a fer un toc l'atenció sobre la tragèdia de l'extinció de la llengua així com a accelerar el treball per a preservar el que tenim d'aquesta manifestació crítica de l'intel·lecte humà. >de *Rosetta Project site*

context relacionat
>
el lèxic mundial: enllaçant diccionaris i xarxes semàntiques, 28 de juny, 2002

> discs del llenguatge visual
dimecres :: 6 de novembre de 2002
 
 
> textures de fluxes
flow
:: el repte de disseny de la computació ubiqua

Què hi succeeix a la societat quan hi ha centenars de microxips per cada home, dona i nen del planeta - la majoria d'ells (els xips) comunicant-se entre ells? ¿Quines són les implicacions d'un món ple de sensors i activadors? ¿Quin aspecte té 'el món com una fulla de càlcul'? ¿Què significarà estar 'connectat permanentment' en una economia en temps real? Alguns dels dissenyadors, pensadors i emprenedors amb visió més profunda del món tractaran aquestes preguntes a Doors of Perception 7, a Amsterdam del 14 al 16 de novembre del 2002. El tema de la celebrada reunió internacional és Flow (fluix): el repte de disseny de la computació ubiqua.

Doors of Perception (Doors) és un congrés internacional que ajuda a configurar l'agenda del disseny orientat a les tecnologies de la informació i la comunicació. Doors reuneix a innovadors, emprenedors, educadors i dissenyadors que necessiten imaginar els futurs alternatius - els sostenibles - i els passos necessaris per a dissenyar-los. Els nostres productes són una millor comprensió del procés del disseny; panorames per als serveis que resolen necessitats emergents de noves maneres; i noves connexions i capacitats entre gent innovadora i organitzacions. S'han organitzat set congressos des del 1993. >de *Doors of Perception 7*, 28 d'octubre, 2002

context relacionat
>
UbiComp 2002, fourth international conference on ubiquitous computing. 1 d'octubre, 2002
> international conference on pervasive computing. august 26-28, 2002
> (re)distributions :: cultura de la ubiqüitat. 15 de juliol, 2002

 
 
 
dimarts :: 5 de novembre de 2002
 
el projecte free network
:: llibertat de comunicació

Després de més d'un any de desenvolupament, diverses reescritures de diverses parts del codi i dramàtiques millores en cada aspecte operatiu, la nova versió estable de Freenet - el primer llançament després de més de 14 mesos- està finalment llesta.

Freenet és un programari lliure dissenyat per a assegurar la veritable llibertat de comunicació a Internet. Permet que qualsevol persona publiqui i llegeixi informació en anonimat absolut. Ningú controla Freenet, ni tan sols els seus creadors, el que significa que el sistema no és vulnerable a manipulació o tancament.

Freenet és també eficient en la manera com manega la informació, replicant adaptivament el contingut en resposta a la demanda. Han estat i segueixen sent pioners en el desenvolupament d'innovadores idees tals com l'aplicació del comportament emergent de la comunicació informàtica i de la criptografia de clau pública per a crear assignacions segures de noms. El sistema proporciona una infraestructura flexible i de gran abast capaç de suportar una àmplia gamma d'usos, incloent: difusió incensurable d'informació polèmica - Freenet protegeix la llibertat d'expressió permetent la publicació anònima i incensurable de material, des del periodisme alternatiu de base, als textos vetats - com les revelacions de Peter (Spycatcher) Wright i de David Shayler sobre el MI5 -, la distribució eficient de continguts de banda ampla; el mirroring i l'escorcoll adaptiu de Freenet s'està utilitzant per a distribuir actualitzacions de programari
de Debian Linux i també per a combatre l'efecte Slashdot - publicació personal universal. Freenet permet a qualsevol persona tenir un lloc web, sense restriccions d'espai o publicitat obligatòria, fins i tot si no es posseeix un ordinador-. >de *Freenet 0.5 released*, 28 d'octubre, 2002

context relacionat
>
fase de prueba de freenet. 18 de febrer, 2000

> construint una xarxa
dilluns :: 4 de novembre de 2002
 
 
> con-tacte virtual?
primer con-tacte transatlàntic
:: el tacte en la realitat virtual

En un singular esdeveniment que pot recordar la tornada d'una cançó de Paul McCartney, els investigadors del MIT i de la University College de Londres han unit 'les mans a través de l'aigua' en el primer con-tacte transatlàntic, 'sentint', literalment, la manipulació feta des de l'altre costat dins d'una petita caixa, via la pantalla d'un ordinador. Els investigadors del MIT han proporcionat els coneixements haptics (sobre percepció tàctil de la pell); i l'equip de la UCL ha desenvolupat el programari i la implementació en xarxa.

Moltes són les aplicacions possibles. "A més de so i visió, els programes de realitat virtual podrien incloure també tacte", va dir Mandayam A . Srinivasan, director del Laboratori del Tacte del Massachussets Institute of Technology i capdavanter de l'equip del MIT en l'experiment.

L'experiment de tacte a distància implica a una computadora i a un petit braç robòtic en lloc del ratolí. Un usuari pot manipular el braç agafant l'extrem, que s'assembla a una agulla gruixuda. El sistema en conjunt crea la sensació de tacte exercint una força controlada amb precisió sobre els dits de l'usuari. En la pantalla de la computadora, cada usuari veu una cambra tridimensional on hi ha una caixa negra i dos minúsculs indicadors quadrats que mostren als usuaris on es troben en la cambra. Aleshores utilitzen els braços robòtics per a aixecar la caixa entre tots dos. Aquí és on entra en joc el tacte. Quan un usuari des del MIT mou el braç -i per tant l'indicador- per a tocar la caixa, ell pot 'sentir' la caixa, que té una textura del goma dura. L'usuari de Londres fa el mateix. Junts intenten aixecar la caixa -l'un aplicant la força per l'esquerra, l'altre per la dreta- i sostenir-la tant com sigui possible. Durant tota l'estona, cada usuari pot sentir tot tipus de manipulacions de la caixa. >de *MIT and London team report first transatlantic touch*, 28 d'octubre, 2002

context relacionat
>
reach out and touch molecules (about a haptic device). 16 de juliol, 2002
> researchers discover molecule that detects touch. 26 d'octubre, 2000
> mit touch lab research explores how the hand works. 18 de març, 1999

> arxiu weblog context

anota el teu i-mail i t'avisarem de les actualitzacions

:: subscriure's

novembre 02
octubre 02
juliol 02
juny 02
maig 02
abril 02
març 02
febrer 02
gener 02
comptenrrera 02
diciembre 01
noviembre 01
octubre 01
october 01
september 01
august 01

mes notícies 00-01.
>>> arxiu

agraïm tot comentari a context@straddle3.net

 

Google


arxius context tota la xarxa
   La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes. Per a aix˛ es necessita d'una Esfera Pública innovadora - declaració de Seattle
| casa | mapa lloc | sobre context | lang >>> english - español |
 
02
http://straddle3.net/context/02/blog_0211.ca.html