Les àmplies protestes coordinades que hi va haver arreu del món el passat 15 de febrer van ser únicament la més recent manifestació de ll'energia dels moviments desarticulats, no-jeràrquics i evolutius que ha permès el desenvolupament d'Internet. I aquest substancial canvi social tot just comença. Entre dotze i vint milions de persones de per tot el món van prendre els carrers per a protestar contra l'amenaça de guerra a l'Iraq. Tot i que el nombre de persones implicades en les manifestacions globals mai se sabrà amb exactitud, el que està clar és que van ser les majors protestes coordinades de la història humana.

Amb tot, la qüestió de com van arribar a ser possibles aquestes manifestacions ha estat clarament absent de la discussió sobre aquest transcendental esdeveniment. Quin grup és capaç d'organitzar un esforç humà tan coordinat a una escala tan extensa? Com poden tantes persones d'orígens tan diversos treballar juntes d'una manera tan enfocada per un objectiu en comú? I per què els polítics, els analistes dels mitjans i fins i tot els mateixos organitzadors locals van ser sorpresos per l'extensa escala de les protestes? Què està succeint aquí?

En milions sobre milions d'actes creatius i transaccions informatives al dia, la comunitat online esquiva els mitjans convencionals i econòmics per a crear el que és gairebé un món paral·lel. No és una representació exacta del món real però es correspon amb els mitjans i l'economia convencionals.

Internet es pot pensar com un 'meta-mitjà'. És text, però és més que el text. És ràdio, però és més que ràdio. És televisió, però més que televisió. De fet abasta tot els mitjans electrònics i més. Mentre que les restriccions d'ample de banda restringeixen les possibilitats d'Internet, és ja possible veure un moment en el qual totes les formes electròniques de contingut siguin immediatament publicables per qualsevol i accessibles a tothom, sempre i pertot arreu.

Gràcies a algunes dècades de mitjans de comunicació de masses, la perspectiva humana s'ha homogeneïtzat més que en qualsevol altre moment, una homogeneïtzació que es reflecteix en esport, cultura, política i economia. Però aprofondint i subvertint aquesta 'visió oficial' de com són les coses, Internet i els moviments que creixen d'ella estan canviant fonamentalment la nostra percepció del món i el món mateix. El mitjà és de fet el missatge i encara que el mercat de valors, dràsticament i curt de vista, entén malament el significat d'Internet, això no significa que sigui més o menys revolucionari.

Altre món no és només possible - està succeint. >de *The Rise of Open Source, Network-Based Movements By Graham Caswell*. Indymedia, 19 de febrer, 2003.

context relacionat
> 'sync. the emerging science of spontaneous order' by steven strogatz. Com l'ordre espontani emergeix del caos. març, 2003
> unraveling the mysteries of the connected age by duncan j. watts. 14 de febrer, 2003. Assaig adaptat de 'six degrees: the science of a connected age'. Com el comportament individual s'agrega al comportament col·lectiu? L'arribada d'una nova ciència, la ciència de les xarxes.
> unificant amb només alguns enllaços aleatoris: xarxes 'small-world' en simulacions. 4 de febrer, 2003.

imago
> sistemes polimòrfics