| Cerca de 120 viviendas fueron proyectadas en 1923 en un terreno de poco más de una hectárea, propiedad de María Barnola y María Castells. Viviendas modestísimas, organizadas en tres pasajes longitudinales y otro más pequeño transversal con una pequeña plaza.
(...)
Existe seguramente un problema, que podríamos de calificar "de contexto" en la Colonia Castells, un problema ligado a la població que la habita, a su situación con respecto a la propiedad y a las expectativas de transformación del barrio de las Corts que la convierten en ajena ya al entorno que la rodea. de 'LA CONSERVACIÓN DE LA VIVIENDA POPULAR EN LAS PERIFERIAS URBANAS. EL CASO DE BARCELONA Y LA COLONIA CASTELLS'
por José Luis Oyón 15 de mayo de 1998.
http://www.ub.es/geocrit/sn-21.htm
un dels eixos vertebradors del projecte es la creació d'una xarxa d'espais mancomunats que recolzi una bona vida social interna de la 'nova colònia' i col·labori a connectar amb la memòria de la part del barri que desapareix. l'espai més important es la plaça interior d'illa. amb dos accessos des del carrer que es poden tancar mitjançant canceles i que probablement podrien romandre obertes durant el dia. aquest espai s'enjardina parcialment amb arbres i parterres d'espècies vegetals grasses de manteniment pràcticament nul.
un segon espai de relació es el passatge interior que, a més de servir per accedir ràpidament a alguns habitatges des del corresponent nucli d'escala, connecta longitudinalment l'edifici amb la resta d'espais comuns. aquest espai acaba en un dels seus extrems amb el que podríem anomenar el 'claustre' i que torna a connectar amb la plaça principal. considerem que l'habitacle que queda a cavall entre el 'claustre' i la plaça, al costat de les escales que baixen de l'un a l'altre es un lloc idoni per un local de caràcter comunitari intern.
l'interior dels habitatges parteix d'esquemes habituals a vivendes d'aquest tipus. s'ha intentat maximitzar el nombre d'habitacions tot i que es proposa un sistema de gestió que doni als futurs habitants la possibilitat de decidir sobre plànol la modificació o supressió d'envans, o inclús el reculament del plà de façana per produir terrasses interiors, gestió que creiem pot incidir positivament en la qualitat dels habitacles. aquest sistema incideix a la configuració en detall de les façanes, gràcies a un plantejament de màxima flexibilitat.
|
