CACHARRO 2.0
Equipament mòbil autogestionat per a la ciutadania de Càceres
-
-
-
-
-
-
-
-
A la fi de juliol de 2009 l'organització del Congrés de Ciutats Creatives de Càceres es va posar en contacte amb nosaltres per organitzar un taller sobre intervencions a l'espai públic amb caràcter participatiu. En les converses que vam mantenir amb l'equip organitzador la idea inicial va variar: passant de plantejar un taller teòric a una proposta més pràctica de disseny i autoconstrucció d'un equipament portàtil.
Un dispositiu pluridisciplinar
Aquest dispositiu està construït a força de materials i estructures reciclades, i la seva funció és la d'acollir un programa d'activitats paral·leles al congrés (wikiplaza, debats, teatre…) que servissin de test per al prototip, al que anomenem Cacharro 2.0.
Es va compondre a partir de contenidors de transport de segona mà, units per una estructura fabricada amb material recuperat d'unes baranes de carretera, que Obres Públiques havia substituït per condicionar-les a la seguretat dels motoristes, i uns perfils provinents del desmuntatge d'una sitja en una població propera a Càceres.
Aquesta estructura es va cobrir amb lona plàstica i el sòl es va pavimentar amb tauler d'encofrar.
El sistema es complementa amb unes instal·lacions bàsiques i pretén aconseguir un equilibri entre prestacions i facilitat de muntatge.
La utilització de contenidors evita la necessitat d'ancoratge i proporciona espais de seguretat per a l'emmagatzematge.
Evidentment, la seva instal·lació implica un cert esforç: entre dos i tres dies per al seu muntatge, depenent de la dimensió de l'equip, i una jornada per al seu desmuntatge i emmagatzematge. Això fa que el període òptim d'ús per a una instal·lació siguin esdeveniments de diversos dies de durada, tals com a festivals de cinema, música o arts escèniques, festes veïnals, jornades temàtiques, seminaris, congressos, etcètera.
També es pot plantejar com a taller d'oficis, auditori o sala d'exposicions temporals per a barris que manquin d'elles, o com un mitjà per revitalitzar espais públics infrautilitzats o en desenvolupament.
L'ocasió es va aprofitar per aprofundir en l'esperit de col·laboració que experimentem des de la xarxa Arquitectures Col·lectives.
Celebrem una sèrie de reunions obertes als col·lectius locals sobre les possibilitats d'ús i gestió del prototip en el període posterior al Congrés, que van comptar amb el suport de l'ajuntament i de la candidatura a la capitalitat cultural.
Un equip integrat per membres de Straddle3, Receptes Urbanes i ASIL es va encarregar del disseny, de l'apilament de materials i del taller de construcció participativa del prototip.
Hackitectura, Col·loco, Re-farm the City i Esto no es un Solar es van incorporar a les activitats celebrades durant el Congrés, que van consistir en una jornada Wikiplaza, tallers (Horts Portàtils, Inventar Jugant), presentacions i fins i tot una peça teatral a càrrec de Luz Mando.
Amb això va quedar demostrat que el prototip ofereix bones prestacions i el sistema convingut amb l'ajuntament permet que els cacereños es puguin plantejar l'ús de l'equipament amb un esforç raonable i un cost econòmic irrisori.
Un dispositiu pluridisciplinar
Aquest dispositiu està construït a força de materials i estructures reciclades, i la seva funció és la d'acollir un programa d'activitats paral·leles al congrés (wikiplaza, debats, teatre…) que servissin de test per al prototip, al que anomenem Cacharro 2.0.
Es va compondre a partir de contenidors de transport de segona mà, units per una estructura fabricada amb material recuperat d'unes baranes de carretera, que Obres Públiques havia substituït per condicionar-les a la seguretat dels motoristes, i uns perfils provinents del desmuntatge d'una sitja en una població propera a Càceres.
Aquesta estructura es va cobrir amb lona plàstica i el sòl es va pavimentar amb tauler d'encofrar.
El sistema es complementa amb unes instal·lacions bàsiques i pretén aconseguir un equilibri entre prestacions i facilitat de muntatge.
La utilització de contenidors evita la necessitat d'ancoratge i proporciona espais de seguretat per a l'emmagatzematge.
Evidentment, la seva instal·lació implica un cert esforç: entre dos i tres dies per al seu muntatge, depenent de la dimensió de l'equip, i una jornada per al seu desmuntatge i emmagatzematge. Això fa que el període òptim d'ús per a una instal·lació siguin esdeveniments de diversos dies de durada, tals com a festivals de cinema, música o arts escèniques, festes veïnals, jornades temàtiques, seminaris, congressos, etcètera.
També es pot plantejar com a taller d'oficis, auditori o sala d'exposicions temporals per a barris que manquin d'elles, o com un mitjà per revitalitzar espais públics infrautilitzats o en desenvolupament.
L'ocasió es va aprofitar per aprofundir en l'esperit de col·laboració que experimentem des de la xarxa Arquitectures Col·lectives.
Celebrem una sèrie de reunions obertes als col·lectius locals sobre les possibilitats d'ús i gestió del prototip en el període posterior al Congrés, que van comptar amb el suport de l'ajuntament i de la candidatura a la capitalitat cultural.
Un equip integrat per membres de Straddle3, Receptes Urbanes i ASIL es va encarregar del disseny, de l'apilament de materials i del taller de construcció participativa del prototip.
Hackitectura, Col·loco, Re-farm the City i Esto no es un Solar es van incorporar a les activitats celebrades durant el Congrés, que van consistir en una jornada Wikiplaza, tallers (Horts Portàtils, Inventar Jugant), presentacions i fins i tot una peça teatral a càrrec de Luz Mando.
Amb això va quedar demostrat que el prototip ofereix bones prestacions i el sistema convingut amb l'ajuntament permet que els cacereños es puguin plantejar l'ús de l'equipament amb un esforç raonable i un cost econòmic irrisori.
-
Aquest contingut no té enllaços associats
-
Aquest contingut no té descàrregues associades
