| "a una ciutat en la qual he de viure li exigeixo: asfalt, neteja dels carrers, clau d'entrada a un edifici, calefacció per aire i aigua calenta. còmode, ja em poso jo mateix." karl kraus
descripció d'un projecte que possibiliti una elàstica encara que precisa relació entre estructura i esdeveniment, guiant-nos per la convicció que el residencial, el comercial o el social..., tots ells atributs de l'ús, no són conseqüència explícita de contenidor algun.
en altres paraules, les relacions de causa/efecte no són vàlides en l'estudi dels establiments humans: les activitats que l'home desplega al voltant seu, l'ús que aquest fa de l'espai que li circumda, no es deriven a priori de la forma del seu contenidor. d'això ens parlen les edilicias que són, en moments diferents, circ romà, hilandería o cooperativa d'habitatges.
la investigació sobre nous models d'habitatge, apareixeria llavors lligada no a la forma d'aquest contenidor sinó a la creació d'una estructura que en el mateix moviment d'acoblar-se o d'enganxar-se en ella, permetés no només l'inici de qualsevol activitat sinó també la definició capritxosa dels seus límits. i capritxosa perquè seria l'usuari l'únic que els decidiria, al disposar (per rent-space: mitjançant lloguer o compra, com es gestionen en l'actualitat les superfícies d'oficina o els edificis industrials) d'una certa quantitat de volum habitable, servit com suport energètic i mecànic (connectat a les instal·lacions generals de l'edifici, a les xarxes urbanes... suportat pels mateixos conductes d'instal·lacions, pilars-calaix que es complementen amb les bigues de façana, rigiditzadores).
el que es mostra en aquests panells no és així més que la materialització fortuïta, però pròpiament arquitectònica, d'aquest esdeveniment (el qual tindria lloc amb cada nou contorn de volum). el límit de les possibilitats de variació, d'experimentació, sobre la trama (frame) que s'oferix, ja no atenent al sentit comú -qui va a fer això o ocupar de tal o com manera?- sinó a les limitacions i potencialitats que la pròpia estructura genera.
no es tracta d'imaginar un delinear futurs, sinó de fer-lo i d'anar-lo, amb els fets, inventant.
l'ocupació, l'habitació, són el mateix acte d'instal·lar-se, d'acomodar-se, no determinat a priori, per ser aquest un moviment sense pausa. determinable, sí, influenciable segons el dibuix de la trama on es dóna suport. no obstant això, fora de tota discussió sobre el tipus.
així, el plànol d'optimització, com el d'habitatge stándard o amb pati, no haurien de veure's més que com la solució per defecte (default) d'una proposta habitacional que confia, però no delega, en la labor creativa de l'habitant per al seu ple desenvolupament.
(en qualitat d'opcions per defecte, podrien igualment aparèixer les de solució de façana, d'amoblament interior, d'enrajolat de zones humides... tot catalogat i fixat el preu just, i a la disposició de l'habitant. són molts els baixos del rawal on s'exposen, encara avui, mostraris de materials, col·locats com si es tractés de la prestatgeria d'un supermercat. són no menys les institucions, que com habitatge de protecció oficial, oferixen el seu catàleg de prototips, cost aproximat de construcció i visat de l'arquitecte inclosos).
el fet que, de qualsevol manera, aparegui aquest plànol d'optimització, es justifica perquè ha estat a partir del existenzminimum que s'ha dibuixat aquesta trama (frame), la dels pilars-calaix/conductes d'instal·lació. ha estat precisament des de la distància màxima a la qual podrien servir el major nombre d'habitatges mínims per planta (la casa per a una persona sola, la cèl·lula, d'uns 45 m2: l'habitatge estàndar) que s'ha arribat, entre els tubs, a un intereix de 10,5 metres (en ocasions pervertit en la seva adaptació a un entorn construït i específic); a una profunditat edificable de 21 m, a partir del 2º nivell (la densitat d'ocupació descendeix conforme pugem de nivell); a una altura lliure entre forjats de 3,4 m (forjats sempre lleugers, en cap manera estructurals, i removibles, que converteixin aquest volum habitable/llogable en una realitat efectiva). i servir, una vegada més, en el sentit de facilitar la presa, l'enganxi: del vàter, del telèfon, del gas natural, etc. (sense tampoc perdre de vista la seva habitabilitat, la de l'operari que s'encarregaria del seu manteniment, labor que iniciaria des de la mateixa fonamentació, des de la mateixa presa de l'edifici a la xarxa metropolitana). servir com servidor, el tub, i com àrea servida, traçada com ràdios -hipotètics, doncs les tècniques es modifiquen- dels artefactes, els electrodomèstics, respecte al tub.
|
