Projecte de Straddle3 + Sergi Arenas + Lur Paisajistak
El projecte neix de la demanda juvenil per un espai adaptat als esports urbans. Gairebé una dècada enrere, en 2007, els joves de Santa Coloma van reclamar de l'ajuntament un espai per patinar, el resultat va ser un petit skatepark convencional executat sobre la cubrició de l'autovia B-20 com a extrem de la zona coneguda com a parc Europa, veïna a la zona esportiva de Can Zam. Aquest petit parc es va resoldre amb elements prefabricats disponibles al mercat i forma part d'una família d'instal·lacions que es repeteixen, gairebé sense variació, en diversos municipis del territori nacional.
Poc temps després aquest parc es va demostrar insuficient per a les aspiracions dels practicants locals d'esports urbans, que van començar a demandar zones majors i millors per a les seves pràctiques, posant èmfasis que aquesta vegada ells haurien de prendre part en el disseny de principi a fi.
L'ajuntament va atendre la proposta i va oferir a patinadors i bikers un solar molt proper a l'anterior parc. El solar, de forma triangular i amb sobrat grandària per acollir el programa, es trobaba de forma residual entre diferents instal·lacions esportives del gran àrea pública de Can Zam, que suposa des de fa anys el pulmó verd de la zona i una de les formes en què el municipi es relaciona amb la ribera del Besòs. El solar es trobava fonamentalment erm, conn excepció d'una zona poblada per oms en la seva part sud i alguns brots de vegetació espontània.
L'ajuntament de Santa Coloma, comptant amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, contacta amb Straddle3 per donar resposta a les reivindicacions dels joves. Straddle3 proposa un procés participatiu consistent en sessions de treball bisemanales en un equipament públic i incorpora al patinador Sergi Arenas i a l'equip de Lur Paisajistak en l'equip.
En aquestes sessions s'estableix un marc de prioritats que desemboca en un pla d'usos per al parc que s'haurà de resoldre en diferents fases a causa de les limitacions pressupostàries. En reunions amb les administracions implicades es desenvolupa una metodologia que va bastant més enllà dels supòsits originals del projecte o del mateix concepte de participació ciutadana.
S'acorda perllongar la participació en el desenvolupament del pla d'usos i del disseny per portar-la a la pròpia construcció del parc. S'estableix així una dinàmica mixta entre treballs infrastructurals i d'urbanització bàsica a realitzar per una empresa contractista i un altre paquet de treballs a desenvolupar per l'equip director i els futurs usuaris en format de tallers de autoconstrucció.
Finalment es realitzen dos lliuraments, un avantprojecte per a tot l'àrea i un projecte executiu per a la primera fase.
El projecte que resulta del procés participatiu inclou una zona de passeig, un skatepark, un gimnàs a l'aire lliure i un bikepark, a més d'una zona condicionada per a l'aparcament de vehicles. La primera fase inclou el nou accés per als vianants a la zona, un àmbit de passeig i un skatepark polivalent apte per al seu ús per practicants de diversos esports urbans.
Es posa l'accent en la recuperació de l'arbrat preexistent, fonamentalment oms, que es protegeixen i es complementen amb la plantació de pollancres a les zones més humides i prèviament despoblades de vegetació. S'organitza el traçat de l'espai mitjançant unes illes que consten d'una corona de gespa, que el seu ample correspon amb l'escombratge dels difusores de reg. Aquestes illes es repeteixen en gairebé tot l'àrea d'intervenció, encara que la seva configuració és diversa en funció del programa.
Addicionalment, Iñigo Segurola de Lur Paisajistak i David Juarez de Straddle3 van dirigir un taller de jardineria en el qual va participar gent molt diversa. En aquest taller que es van recuperar exemplars vegetals de cunetes i solars en desús de les zones en transformació limítrofes i estransplantaron als parterres del nou parc. Podemos veure que la forma de recuperar elements vegetals de zones abandonades -el que Gilles Clement anomena el Tercer Paisatge- no es diferencia de la manera en què s'han recuperat els elements constructius que componen la part urbanitzada del parc.
La zona patinable es desenvolupa entre la part central de les illes i el bord sud, poblat pels oms, de tal forma que queda parcialment en ombra. Un dels principals condicionants del projecte és la pràctica de la autoconstrucció acompanyada de l'ús de material reciclat. Aquest es dóna, d'una banda, a la zona patinable amb la utilització de perfilería metàl·lica i prefabricats de formigó de segona mà per a la realització d'obstacles, i per una altra a la zona de passeig, on els bancs es desenvolupen a partir d'antics contrapesos de formigó, les illes es decoren amb bambú laminat recuperat d'instal·lacions efímeres i la pèrgola-fanal es construeix a partir de bàculs de semàfor desnonats.
Equip: David Juarez, Roger Pujol & Jordi Granada (arquitectes), Sergi Arenas (skater &...), Pau Monasterio (arquitecte tècnic), Iñigo Segurola & Juan Iriarte (paisatgistes), Erkuden Fernández (coordinació), Carla Boserman (relatogramas), Wwb.cc (website), Xavi Zamora, Óscar Osuna, Alberto Duran, Guille Gomez, Victor García, Uri Albareda, Alex Swift, Marc Hidalgo, Alex Navarro, André Ehrstein i Txiki, etc... (futurs usuaris).
