L'egoisme no és necessàriament la millor qualitat per a la supervivència entre microorganismes, segons els estudis realitzats sobre l'eficàcia comparativa entre ceps amb comportaments 'tramposos' i 'cooperants' en el llevat.

Els científics revelen que els estudis amb poblacions de llevat conreat en el laboratori suggereixen que els avantatges del parany són contraproduents finalment pels costos que originen. Això contradiu la teoria evolutiva clàssica, que declara que en una competició per recursos comuns el guanyador a llarg termini sempre serà el qual actua individual i egoistament, abans que el qual treballa com part d'un grup.

Per a provar aquesta teoria, els científics van establir una sèrie de competicions entre dos ceps de llevat. Els ceps són idèntiques, a part dels gens que determinen si converteixen l'energia de recursos com el sucre ràpidament o si la converteixen eficaçment.

En un cantó es trobaven 'els cooperadors', que produïxen energia eficaçment prenent el sucre a poc a poc i convertint en energia tot el que ingereixen. Aquest mètode maximitza els recursos disponibles per al grup evitant qualsevol desaprofitament.

Enfront d'ells se situaven 'els tramposos', que produïxen energia ràpidament prenent també ràpidament tot el sucre que poden, i convertint-la només parcialment en energia. Encara que això assegura la producció d'energia ràpida per a l'individu, és també un mètode que malgasta, reduint amb això els recursos disponibles per al conjunt del grup.

Els investigadors es van sorprendre al trobar que en una població bé variada els cooperadors no van ser exclosos pels tramposos. Els experiments posteriors i el model matemàtic van establir que això ocorre perquè els tramposos acumulen toxines com resultat directe de la ingesta de recursos amb molta més rapidesa que la seva capacitat per a digerir-los, limitant amb això el nivell d'energia que treuen del sucre. Això permet als cooperadors la seva sostenibilitat, significant que els dos ceps diferents podrien coexistir a llarg termini sense excloure's mútuament. El director de la investigació, el doctor Craig MacLean de l'Imperial College London diu: "aquesta és la prova inesperada que un grup cooperador pot resistir a la invasió dels tramposos explotadors i ens mostra com la cooperació evoluciona. Això és important perquè vivim en un món en el qual les cooperacions existeixen en tots els nivells, des dels gens que treballen junts per a construir individus que funcionen, als individus que conformen societats."

Els investigadors suggereixen que el tipus d'organisme ideal seria el qual pogués intercanviar el metabolisme egoista i l'eficient. El doctor MacLean afig: "òbviament no existeix pensament racional en els microbis, i encara així poden canviar el seu comportament ràpidament com resposta a senyals ambientals simples. La possibilitat que un tipus pugui ser tant un tramposo com un cooperador segons el que es necessiti en cada ocasió ens intriga. Esperem que examinant el conflicte social a nivell de cèl·lules individuals puguem descobrir més referent a això." >de *Survival of the selfless - scientists find cheats don't always prosper* . May 24, 2006.

context relacionat
> teoria de jocs. 'estudia les eleccions de comportament òptim on els costs i beneficis de cada opció no són fixos, sinó que depenen de les eleccions dels individus'. via victor
> why we give. 30 de desembre de 2005
> 'la cooperació prospera si es possibilita el càstig altruista, i no ho fa si és exclòs.' 10 de setembre de 2004
> les intencions dels altres. 5 de març de 2004
> evolució de la cooperació. 8 d'octubre de 2003
> producció comuna en parell basada en l'entorn digitalment connectat a la xarxa. 19 de desembre de 2002
> neurofisiología de la simpatia: models d'activitat cerebral. 10 de desembre de 2002
> cooperació humana: demostrada la seva base biològica. 19 de juliol de 2002
> *coperació i afiliació: comportament social primari en primats. 25 de febrer de 2002.

imago
> trampes: sense possibilitat