La teoria de la Transpermia planteja alguns prototips per a una nova vida extraterrestre i per extensió proposa la millora del nostre món. Transpermia neix amb motiu de l'experiment Dèdal, un conjunt de micro-performances en gravetat zero que es van realitzar durant la primavera de l'any 2003 en la Ciutat de les Estrelles de la Federació Russa [ campanya mir 2003 ]. La reflexió posterior a aquesta experiència microgravitatoria em du a interessar-me a més de la falta de gravetat per l'extraordinària maquinària que suposa una vida extraterrestre.

Entre les diferents idees sobre origen de la vida, està la Panspermia. Aquesta teoria proposa que cometes o asteroides que van impactar en la Terra fa 3.800 milions d'anys portaven matèria viva. Si acceptem aquesta hipòtesi, podríem dir que aquesta evolució orgànica a la qual anomenem 'vida' ha trigat milions d'anys per a tornar d'on va venir, és a dir: l'espai. Podem parlar doncs d'una Panspermia inversa és a dir la Transpermia.

L'espai és radioactiu, ingràvid i anaeròbic. Per tant és necessari construir els fonaments d'un dispositiu artificial que abraci la vida ultraterrena. La vida extraterrestre necessita, a més d'éssers vius, de la ciència i de la tècnica, de la cultura, per a la seva existència i reproducció; en l'espai no és possible una vida natural tal com l'entenem en la terra. En l'òrbita ultraterrestre es fonen artifici i naturalesa, i és per a mi, el lloc on tot és imaginable, tot és possible, tot està per fer. Pera mi, la Transpermia és l'espai per a la utopia.

La Transpermia que proposo és per definició un híbrid, híbrid de naturalesa i artifici, híbrid d'instint i raó. Aquesta doctrina, oberta i en procés, proposa un teixit que pretén abastar tota l'existència. La Transpermia impulsa, trinca i amalgama una bona part de troballes que he fet en els últims deu anys amb la meva obra. Aquests treballs basats en prototips tals com robots, interfícies corporals i programari sistèmic, tenen en la Transpermia un nou marc de definició. La hipòtesi d'aquesta Transpermia es fa efectiva a partir d'uns prototips que organitzo al voltant de quatre capítols: interfície, robot, identitats efímeres i noves formes de creació.

Les interfícies enteses com eines per a ampliar la percepció del món i augmentar el seu control. Els robots vists com metàfora de l'orgànic i en les seves últimes conseqüències com noves formes de vida: els Robogenics. Les identitats efímeres concebudes com nous camps d'experiència, emotiva, racional i fantàstica, aquestes noves formes d'identitat disposaran a més de noves interfícies i robots de transformacions corporals controlades gràcies a la química i la biogenètica. Noves formes de creació, en una societat utòpica la creació es manifesta com la principal activitat humana.

La utopia transpermica proposa un món que en les seves últimes conseqüències el treball i el diners ja no tenen sentit. L'existència transpermica no es basa en el treball, el comerç i la indústria. Els nous dispositius que proposa aquesta utopia deleguen l'activitat laboral a dispositius biomecànics i ultrainterficies que s'encarreguen de fer-ho. Així doncs la principal ocupació humana, es dirigeix cap al creatiu. La creació es converteix en la principal tasca dels humans en la Transpermia Artificial.>de *transpermia per marcel-lí antunez roca*. febrer, 2004

context relacionat
> marcel-lí antunez roca.
> cosmic ancestry. "life comes from space because life comes from life"
> spacearts the space art database.
> space: science, technology and the arts. 7th workshop on space and the arts. european space research and technology centre, maig 18 - 21, 2004
> entrevista a marcel-lí antunez roca. revista arts, revista del cercle de belles arts de lleida, n 20, p. 5. setembre 2003.
> aart espacial: campanya mir 2003. 2 abril, 2003

imago
> transpermia: operacions nocturnes