>>> context
observatori de la cultura emergent
| casa | mapa lloc | sobre context |
      > notícies d'art, ciència, tecnologia i les seves interseccions
dimecres :: 29 de maig, 2002
 
districtes urbans sub-culturals
:: ciutats i cultura

L'article 'Global Media Cities in a Worldwide Urban Network' -'Ciutats dels Media Globals en una Xarxa Urbana Mundial'- de S. Krätke examina la relació entre ciutats i cultura des del punt de vista de la producció de béns culturals, incloent-hi els productes mediàtics. Es concentra en la infraestructura institucional de la producció cultural contemporània i en la indústria dels mitjans de comunicació, i en l'organització geogràfica tant a nivell local com global. L'economia cultural és un agent de primer ordre en els processos de globalització dins del sistema urbà, en el qual els clusters de producció cultural actuen com a nodes locals de les xarxes globals dels grans grups mediàtics.

Les empreses de la indústria mediàtica i les involucrades en la producció cultural prefereixen situar-se en l'interior de les ciutats, on els entorns de treball i vida es fonen amb la cultura del temps lliure. Les qualitats específiques de la vida urbana clarament es perceben aquí com trets atractius, acabant per integrar-se en l'economia cultural com un factor més. Per als operadors i empleats de la indústria mediàtica, l'entrellaçament local entre activitats de treball, vida i oci és un factor d'atracció que concorda amb el seu estil de vida. Aquestes persones busquen deliberatament emplaçaments en un districte urbà 'sub-cultural' que puguin utilitzar com escenari estès per a l'acte-representació durant les hores de treball i el temps lliure. En els clusters mediàtics locals hi ha, d'aquesta manera, un enllaç directe entre certs estils de vida i formes d'organització urbana de l'àmbit de la producció i, per tant, un clar solapament de les geografies de la producció i del consum. >de *Global Media Cities in a Worldwide Urban Network by S. Krätke*, 15 de març, 2002.

context relacionat
>
ciutats en globalització: anàlisi urbana globall. 22 d'abril, 2002

> rawal cultural cluster
dilluns :: 10 de juny, 2002
 
ciutats creatives
:: l'auge de la classe creativa

Aquesta setmana serà publicat el llibre "The Rise of the Creative Class: And How It's Transforming Work, Leisure, Community and Everyday Life" -en Català "L'Auge de la Classe Creativa: I com està transformant el treball, l'oci, la societat i la vida quotidiana"-, escrit per Richard Florida, professor del desenvolupament econòmic regional en la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh. Les primeres revisions assenyalen la seva contribució com un retrat dels valors i de les formes de vida que dominaran l'economia del segle XXI, i la importància del lloc en l'economia basada en el coneixement. La saviesa convencional sobre ocupacions, polítiques públiques i desenvolupament regional es converteix en obsoleta.

En el segle XIX va ser el treballador de fàbrica. Els anys 50 ens van donar l'home d'empresa. En aquest nou mil·lenni, la classe que emergeix en la nostra societat és la 'classe creativa'. Florida inicia l'estudi d'aquesta nova classe social, que es compon de la gent que el seu treballo és 'ser creatiu'.

Els treballs creatius en ciència, art, mitjans de comunicació, investigació i tecnologia, professionals i directius, advocats, personal financer i sanitari dominen ara l'economia nord-americana. Gairebé 40 milions de ciutadans - aproximadament el 30 per cent de la mà d'obra - produeixen gran part de la nostra identitat i valors des del seu rol com a proveïdors de creativitat.

També documenta el seu impacte en les opcions i les actituds de la gent sobre una àmplia gamma de qüestions relatives a estils de vida. Les opcions que la gent creativa fa han tingut ja un impacte econòmic enorme, i determinaran les formes d'organització del lloc de treball, quines companyies prosperaran o s'arruïnaran, i fins i tot, quines ciutats prosperaran o decauran.

Florida desenvolupa una nova mesura anomenada 'Índex de Creativitat', com a indicador de la situació global d'una regió dins l'economia creativa, un baròmetre del potencial econòmic d'una regió a llarg termini. L'Índex de Creativitat és una combinació de quatre factors igualment importants: la quota de classe creativa dins del total de la població activa; la indústria d'alta tecnologia, usant l'extensament acceptat Tech Pole Index del Milken Institute, referit com l'Índex d'Alta Tecnologia; innovació, amidada mitjançant patents per capita; i diversitat, amidada per l'índex Gai (també conegut per Índex Bohemi), una llicència raonable per a amidar l'obertura d'una àrea a diferents classes de persones i idees. Aquest indicador compost és una forma de mesura de les capacitats creatives subjacents a una regió més que no pas la simple mesura de la classe creativa, perquè reflecteix els efectes acoblats de la seva concentració i capacitat per a crear escola, i dels seus resultats econòmics innovadors. L'índex de la creativitat és així. >de *The rise of the creative class' site*

context relacionat
>
entrevista amb richard florida (en anglès). salon, 6 de juny, 2002
> 'the rise of the creative class' per richard florida. maig, 2002
> districtes urbans sub-culturals: ciutats i cultura. maig 29, 2002
> ciutats en globalització: anàlisi urbana global. abril 22, 2002

 > genoma urbà:[ matriu + laberint ]
    La participació social activa i informada ès clau per a conformar la societat de les xarxes. Per a aix˛ es necessita d'una Esfera Pública innovadora - declaració de Seattle
| casa | mapa lloc | sobre context |
 
02
http://straddle3.net/context/02/